Brattabø

Esquiada per Fonna.

Arribar a Fonna

Esquiar en una glacera en ple estiu sempre acaba sent una experiència satisfactòria. Amb excepcions, és clar, ja que sempre hi ha el risc de lliscar més per sobre gel que no pas per neu. O perquè no, trobar-se amb un parc de remuntadors i pistes saturats d'equips de competició que ocupen tot el llarg i ample de les pistes i saturen els remuntadors.

Esquiar a Fonna, però, té un plus d'experiència exòtica que la fa diferent. I això és conseqüència de qüestions com el seu accés i l'ambient que s'hi respira. Per arribar Fonna des de Bergen via Norheimsund, cal apropar-se per la carretera 576 a la terminal del ferry de la localitat Tørvikbygd. Deu minuts abans de cadascuna de les hores del dia, un ferry inicia la travessa del fiord de Hardanger. Per cert que aquest fiord forma part de la llista dels deu més bonics del país, segons diferents portals de viatgers.


En 20 minuts el ferri trasllada tota mena de vehicles i passatgers fins a la localitat de Jondal, a les portes del parc nacional de Folgefonna. En aquest poble de 400 habitants, bonic i a la vegada curiós peu de pistes a 0 metres sobre el nivell del mar, comença la carretera FV105 que ens permet accedir a la glacera. Es tracta d'una carretera d'alta muntanya de 18 quilòmetres, de traçat sinuós, estret, de paviment irregular i de característiques pròpies de via d'alta muntanya.

El peu de glacera se situa a 1.208 metres d'altitud i el paisatge que ens ofereix la carretera, per la qual just passa un cotxe en alguns trams a la part més alta, a vegades entre murs de gel i neu, és el clàssic d'alta muntanya. Un plaer i un luxe poder circular-hi. La carretera finalitza a l'aparcament a peu de glacera i deu tenir una capacitat per poc més d'un centenar de cotxes. A escassos 50 metres del teleesquí tipus àncora de la glacera i que ens permet remuntar fins als 1.450 metres.


A peu del remuntador banda esquerra també hi ha un tronat magatzem i, en contrast, a la banda dreta un edifici de serveis molt nou i que segur que podria ser un bon candidat a rebre algun reconeixement pel seu disseny arquitectònic. Aquest edifici acull el lloguer i botiga de material d'esquí dur (res de roba: pantalons, guants...), un bar restaurant i un menjador al pis superior amb capacitat per acollir els nombrosos equips d'esquí alpí que hi entrenen.


A banda de l'esquí, a tocar de les pistes s'organitzen sortides amb guia per experimentar amb cordes, piolets i grampons per damunt la glacera. Per a sorpresa nostra, quan ja tornàvem el material d'esquí a la botiga, va arribar un autocar amb prop de 30 excursionistes que venien a fer precisament aquesta activitat. Encara no entenem com va passar l'autocar per un parell de corbes molt tancades. Encara hi ha professionals!

Esquiar a Fonna, l'experiència

Hi va arribar, per fi, el moment d'esquiar a Fonna. I era clar que hi havia ganes perquè encara faltava un quart d'hora per les 9 del matí que ja entràvem a l'aparcament. I 25 minuts més tard, després d'haver-nos presentat als responsables de l'estació, ja estàvem guanyant metres a la glacera pel teleesquí.

Com acostuma a passar a la majoria de glaceres adaptades per a l'esquí d'estiu, la de Fonna està freqüentada pels esquiadors d'equips de competició que hi van a entrenar. I quatre turistes, dos dels quals nosaltres dos.

L'àrea esquiable té forma de ceba partida. És a dir, el teleesquí abans esmentat que actua d'eix central i, si fa no fa, un parell de pistes amb forma d'arc que s'inicien al capdamunt del remuntador i conflueixen a la base. Tres ocupades per a entrenaments i la quarta alliberada per a l'esquí més lúdic.

El teleesquí és el típic que trobem a les glaceres, els que es coneixen com a teleesquís alpins amb perxa d'àncora. Vam lliscar per una neu humida, possiblement per la pluja que a estones ens va acompanyar en la nostra visita d'una mica més de tres hores, d'una banda, i per l'altra, per les boires i vents que de cop i volta apareixen i desapareixen sobre les pistes.

Cap cua al remuntador en la nostra visita. I un breu apunt sobre el material de lloguer, que podem dir que és força nou i en bon estat.

I per acabar una recomanació: a Fonna, encara que feu la visita a l'estiu, s'hi ha d'anar amb roba i complements propis de neu o de trekking. És una glacera a situada a la latitud 60 (Lat Long: 60.23° N 6.43° E), i aquí el fred, el vent i les inclemències meteorològiques de tota mena són una constant. I que duri.

Són les 12 del migdia passades i toca carretera i manta per arribar a Stavanger. Tenim per davant 250 km de carretera, un ferri, diversos túnels i diversos llacs salts d'aigua a la vista per la carretera E134 que demanen una parada breu ni que sigui per la foto. Ah, i la pluja, és clar, que no ens vol abandonar. Tot plegat unes 5 hores de cotxe i les parades pertinents. Demà ens espera el mític Preikestolen.