Balandrau des del poble del Serrat

Gràcies a les fortes nevades d'aquests dies passats i al fet de poder trobar neu a cotes baixes, ens hem decidit pel Balandrau des del poble del Serrat. El Serrat encara conserva l'encant de poble de muntanya pel fet de no haver-s'hi realitzat edificacions turístiques. És una ruta solitària i poc agraïda per l'esquí precisament per la seva orientació i altura, almenys en els seus primers quilòmetres, on la poca neu i el bosc, fan que la marxa sigui lenta i entretinguda. En definitiva, és una ruta de descoberta i per a col•leccionistes.
Comencem la ruta amb els esquís a l'esquena carrers amunt fins sortir del poble per una pista pedregosa i amb poca neu. A mesura que ens allunyem del poble, la neu augmenta permetent lliscar ja amb els esquís. Continuem pel que sembla una precària pista fins a desaparèixer després d'una cabana de pastura. Pel mig del bosc, passem una tenca de bestiar i amb quatre llaçades més, arribem a una pista principal que prenem a l'esquerra.
Al cap de poc i cap a la dreta, deixem la pista i iniciem l'ascens per una consecució de pales primer i per dins el bosc després. Continuem amunt per la Serra de l'Atalaiador sobre una precària traça feta per una barreja d'esquís i raquetes.
Sortim del bosc i entrem ja en un fantàstic ambient d'alta muntanya gaudint d'unes excel•lents vistes del Puigmal, Serra Cavallera, Puig Cerverís... De cop i volta desapareix la traça, tocarà treballar de valent per obrir-ne de nova.
Davant nostre podem intuir l'itinerari. Fem un tros pla i altra vegada amunt pel mig d'un bosc d'avet petit i obert. Al cap de poc, deixem els arbres i pugem ja per l'ample llom que conforme l'Atalaiador sota un sol que ens provoca una calor asfixiant. La neu transforma amb rapidesa.
Arribem després d'unes llaçades a l'avantcim que forma la zona de Roques Blanques, ja podem veure el cim i el darrer tram de pujada. Primer suau i planer i després la darrera pujada dreta fins al cim del Balandrau, vèrtex geodèsic.
Gaudim de les vistes, mengem alguna cosa i tirem avall amb ganes de disfrutar la baixada.
Cal esmentar que en els trams de bosc, hem baixat buscant els espais més oberts i lògicament més innivats. Un cop a la pista principal, hem prescindit del traçat de pujada i hem baixat directament pel camí d'estiu fins on ens ha permès la neu (1550m). Tot seguit, esquís a l'esquena i en 20 minuts hem arribat al poble.
Bona ruta!