Bassiero des de Refugi del Gerdar per Cabanes

Dissabte dormim en el acollidor refugi del Gerdar (Pallars Sobirà) on la Lara ens fa un sopar espectacular que no ens podem acabar. Esmorzar contundent a les 7:00h i a les 8:00 (triguem més del que volem) ja estem amb els esquís als peus.
La neu està gairebé just a peu de refugi, tot i que estem parlant de 3 dits, el just per pujar però no per baixar. Pel camí pel bosc anem rascant de tant en quan. Sabem que l'últim tros de la baixada l'haurem de fer amb els esquís a l'esquena. La Vall de Cabanes molt guapa com sempre. Estem sols.
Sortim dels bosc i encara queden unes traces de raquetes del dia abans. Just creuem el riu pel pont (1878m) fent equilibris i les traces de raquetes s'acaben. D'aquí fins al cim anem obrint traça. Toca dibuixar el camí sobre la neu nova. Fantàstic! Un privilegi, això no passa cada dia.
Ens orientem bé i davant del dubte l'encertem sempre, estem de sort. Arribem a l'Estany Negre de Cabanes i el creuem per sortir per la dreta per enfilar cap a l'Estany de Xemeneia. Seguim sols i obrint traça. La neu està molt estable tota l'estona.
Remuntem fins a un altre llac (2640m) on fem una petita sifonada. Dibuixem una traça suau per encarar l'última pala llarga fins al cim. Estem cansats però ja ho tenim a tocar. A 100 m sota el cim, la neu està més dura i trobem algun tram gelat (gel pur) que ens fa posar les ganivetes.
Cim Bassiero Oriental (2887m). Fa força fred malgrat el sol i el cel impecable. Seguim sols, encara no hem vist a ningú en tot el dia. Veiem que 3 han pujat fins gairebé dalt de la Coll del Bassiero per baixar-la esquiant, fa pinta que han gaudit. Olé per ells! Abaix pel refugi de Mataró (taronja) es veuen unes traces.
Baixem el primer tros amb precaució, doncs la neu està estranya. Un cop a mitja pala, guanyem confiança i fem un viratges decents entre una neu pols, encrostada i ventada, una mica de tot.
Baixem exactament per on hem pujat, ja sabem que ens trobarem.
Per la part baixa fem una mica de gimcana, i un cop al bosc, tot i estar innivat decidim posar els esquís (aprox. 1700m) a la motxilla i baixar caminant fins al refugi (1500m).
Molt cansats però contents. Un dia espectacular d'hivern i natura en solitari. No hem vist absolutament a ningú.

Anna i Ernest de Sant Cugat.