Del Serrat d’Escrita, Llessui, a la Serra d’Altars per la Fita Alta, a l’antiga Estació d’Esquí de Llessui

Sortida d'esquí de muntanya prou completa si tenim en compte que es pot fer en una tarda o en un matí. Això és així gràcies a que, no sense alguna dificultat, podem arribar amb el cotxe fins on comença la neu permanent i fer l’ascensió amb els esquís als peus.
Hi vaig anar amb el meu gendre, en Cesc Grau Fernàndez, un muntanyenc complet, de cap a peus!, per tant amb totes les garanties de seguretat i amb una companyia perfecta, però que per seguir-lo, ni que fos de lluny, vaig haver de fer esforços de flaquesa. M’anava esperant i aprofitava les esperes per avançar feina amb el mòbil. Jo crec que la feina la va fer tota. Vam sortir de Llavorsí a les 13 h i vam fer l’excursió a la tarda.
Quan el centre d’esquí de Llessui funcionava jo hi havia anat dues vegades a esquiar i no ho vaig poder fer cap vegada a causa que havien tancat o per manca de neu o per malt temps. Ara que el centre d’esquí està tancat –el telecadira i totes les instal·lacions estant en desús des 1987– hi he pogut esquiar amb força neu i bon temps.
Arribats a Llessui seguim amb el cotxe per la pista que en direcció oest du al peu del telecadira, aproximadament a un kilòmetre del poble. De l'extrem oest de l'antic aparcament surt una pista de muntanya en direcció sud-est. La seguim amb el cotxe, millor un vehicle preparat per a les condicions de muntanya hivernal atès que hi ha plaques de gel considerables, sobretot a l'inici. Seguim per la pista en cotxe, primer en direcció sud-est, deixem a l'esquerre un ramal que va a l'Ermita de Sant Martí, després la pista fa unes llaçades en direcció global oest, després flanqueja la muntanya en direcció nord-oest. Deixem el cotxe on comença la neu permanent, prop del telecadira, cota 1694 m.
Ascendim en direcció sud-oest, paral·lels al telecadira primer i, a partir de la Fita Alta, cota 1987 m, paral·lels al teleesquí, ara en direcció oest fins la carena de la Serra d’Altars. El Coll d’Altars primer i el Bony d’Altars després estan a la nostra dreta, seguint la carena en direcció nord, a 100 m i 200 m, respectivament i aproximada. No hi vam poder anar per raó de temps.
Cap al final de l’ascensió vam fer amistat amb un matrimoni basc, molt agradable. Van comentar que teníem sort del bon temps. Tot i que, efectivament, el temps era ben favorable, just després de la conversa, en el darrer tram per l’aresta que du a la carena, vam patir un fort vent de tramuntana, carregat de volves granelludes de neu, com pedretes glaçades, que ens picaven a la cara i ens entraven per tots els orificis de l’anorac. Per sort va durar poc. Total, una inclemència amb un punt de divertiment.
La baixada no té secret quant a traçat, es pot fer per on hem pujat variant el traçat per l’antic domini esquiable de Llessui, l’únic inconvenient pot ser l’estat de la neu.
Resumint, una bona excursió de tarda d’esquí de muntanya ben a l’abast dels muntanyencs que gaudeixen del privilegi de viure al Pallars Sobirà.