El Serrat - Balandrau

Aprofitant les bones condicions de neu que tenim ara, i per fer una muntanya des de un lloc on rarament es pot fer, vam decidir anar a fer el Balandrau des de el petit poble del Serrat.
Sortim ben d’hora i a les 8 del matí ja som al poble, on ja veiem uns primers indicis que haurem de portar el esquis a l’esquena un trosset. I així és, quan sortim en direcció la petita pista forestal (o camí) en direcció Nord-Oest hem de caminar uns 15/20 minuts fins que no ens podem posar els esquis. I tot i això, vigilant perquè hi ha alguns trams una mica precaris. Ja veiem que per allà no baixarem...
El primer tram, per definir-ho d’alguna manera, el fem per on podem. S’ha d’anar passant pel mig del bosc, tot buscant el millor lloc i on la neu sigui més continua...
Desprès de bastants esforços, finalment arribem ara si, a una pista forestal on aquí ja anirem agafant el llom i fins a d’alt. Tot passant pel mig del bosc i trobant molts dels diferents tipus de neu que hi ha (depèn de l’orientació neu pols, primavera, etc...) arribem al Serrat del Talador, on tenim unes fantàstiques vistes del Puigmal, Vall de Nuria, Puigllançada, etc. Aquí, creiem que veiem el Balandrau al fons (dic creiem perquè desprès descobrim que no) i tot seguint les traces d’algun bon senyor, anem fent camí. En breu però, veiem que les traces desapareixen, és més, no és que desapareixen, sinó que l’home va donar mitja volta...
Per tant, a partir d’aquí ens toca obrir traça fins el cim. En mica en mica anem avançant metres i la calor comença a fer acta de presencia. El sol escalfa molt, però molt, i la neu es torna humida i hem de vigilar amb els pans de neu...
Finalment i desprès de molts esforços acabem arribant a d’alt del Balandrau, un cim que no havia fet mai i m’ha fet molta il·lusió poder-lo fer per primer cop amb esquis de muntanya.
Un cop a d’alt, tenim per disfrutar les primeres pales, fins que tornem a entrar al bosc que desprès ja veurem com ho farem...
Doncs això, a dins el bosc una baixada de subsistència, baixar per on puguis i com puguis. El bosc és bastant espès i la neu no et deixa fer gaire bé... però Bueno, en mica en mica anem baixant.
Aproximadament a la cota 1550 jo desisteixo i decideixo de treure’m els esquis (els dos companys apuren una mica més). Acabem tornant pel camí d’estiu amb els esquís a l’esquena fins el Serrat...
Una bona sumanda però contents de poder fer des de El Serrat el Balandrau amb esquís!
Per cert, per acabar anem a dinar als Caçadors de Ribes! S’ha de recuperar les forces perdudes!!