Esquí de muntanya a Còrsega 2014, Poppaghia-Bergeries de Colga-Capu â Curia-Capu alle Pertiche

Capu a Curia (1100m+, 14km):

Aproximació en cotxe des de Corti a Valdu Niellu.
Des de Corti, prenem la carretera D18 i posteriorment la D84 per arribar, passat el poble de Calacuccia, a Valdu Niellu (38,7 km, 1hora).

Existeixen diverses rutes per poder assolir la Punta Artica. Una, la més llarga, surt des del Coll de Vergio (1400m) i ressegueix el llarg llom carener fins al mateix cim permetent de sortida, calçar-se els esquís. L’altra, sorgida d’una decisió discutida però totalment encertada per part d’en Lluís i en Gil, comença a l’esplanada d’una zona de pic-nic anomenada Poppaghia, al costat d’un parc d’aventura (1050m). Aquesta variant, mitjançant una drecera, permet escurçar considerablement l’itinerari. La part negativa és que la cota de sortida ens obliga a traginar els esquís una bona estona.

Sense neu, carreguem els esquís a l’esquena i comencem la ruta per un bonic sender (cartells indicadors de la Punta Artica).
Aquest sender ens condueix a la Bergerie de Colga (1350-1400m), on ens podrem calçar els esquís als peus.
Tot seguit iniciem l’ascens del barranc esquivant grans pedres sobre un mantell gelat . Tombem a l’esquerra per continuar pujant a través d’una coma sortejant petits arbres a la seva part central. Passats els arbres la pendent modera i al cap de pocs metres assolim el coll de Bocca â Stazzona (1750m).
Deixem a la nostra esquena l’espectacular Capu a u Tozzu enmascarat pels núvols amenaçadors, avancem amb pas ferm per un ampli llom carener.
Pocs minuts després assolim el Capu a Curia (2133m). La punta Artica apareix davant nostre difuminada per la mala visibilitat, menjem una mica i fem la foto de grup de rigor. Treiem pells i ens disposem a gaudir d’una fantàstica baixada per una neu amb un estat increïble, tenint en compte que estem en una illa, molt a prop del mar, i a una alçada molt modesta.
Resseguim el Barranc de Curia en direcció al torrent de Tavignano aprofitant fins a l’últim gir. Un cop aturats en l’inmens plató, i sense posar pells, descalcem el taló de la fixació per lliscar en direcció nord-oest i trobar el Lac de Nino i posteriorment el coll de Bocca â Stazzona altre cop. En aquest punt, retrobem el camí de tornada, gaudint dels darrers girs fins a la Bergerie de Colga i posteriorment del bonic sender fins a Poppaghia.


CÒRSEGA

Còrsega (en cors Corsica, en francès Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km2, situada a latituds (entre 41º i 43º de latitud nord) sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins. Té una superfície de 8.680 km2 i una població de 299.000 (2007). Administrativament pertany a l'Estat francès, del qual forma una regió que comprèn dos departaments: Alta Còrsega i Còrsega del Sud. La capital històrica i cultural és Corte (o Corti), seu de l'antic parlament i de la universitat. La ciutat més gran i capital política és Ajaccio (o Aiacciu), seu de l'assemblea regional. La segona ciutat i capital econòmica és Bastia. Altres ciutats són Calvi, Bonifacio (Bunifaziu) i Porto-Vecchio (Portu-Vecchjiu).Allargada en sentit nord-sud, es troba allunyada 160 km de la costa provençal (França), a 82 km de la costa toscana (Itàlia) i a només 12 km al nord de Sardenya, la gran illa germana. Dins aquest veïnatge cal remarcar també les illes i illots de l'arxipèlag toscà: Elba, Capraia, Gorgona, Pianosa, Montecristo i Giglio. El braç de mar entre Còrsega i Sardenya, l'estret de Bonifacio (les Boques de Bonifaziu), és poc profund; en canvi, el que la separa de l'arxipèlag toscà és més marcat (de 400 a 500 m de profunditat). Amb una orografia molt accidentada, el punt més alt de l'illa és el mont Cinto amb 2.706 m.

Els escriptors clàssics parlen dels corsos com un poble pobre amant de la justícia. Els esclaus eren dòcils i s'adaptaven a la vida civilitzada. Sèneca, que va estar exiliat vuit anys a l'illa (41 aC a 33 aC), parla molt malament dels nadius i de l'illa en general. Altres escriptors ressalten la longevitat dels corsos. Modernament s'organitzen en clans familiars.

Tot seguit alguns dels fets cabdals de Còrsega amb relació a Catalunya:

El 1297, el Papa Bonifaci VIII concedí Còrsega a Jaume el Just d'Aragó. La seva bandera és un cap de sarraí, ja que segons la llegenda un sarraí va salvar la vida al rei Jaume II.
L'any 1353, Pere el Cerimoniós garantí una autonomia legislativa al regne de Sardenya i Còrsega amb la delegació dels poders reials a un virrei.
El 23 de juliol de 1409, el rei Martí I de Catalunya-Aragó nomenà regent de Còrsega el jurista català Hug Bonapart.[2]
El 1448, el Papa Nicolau V va cedir els drets sobre Còrsega als genovesos i declarà caducats els drets catalans.

VIDEO

http://www.youtube.com/watch?v=NesVgYQRDOU