Montcorbison

25-02-2018. Nosaltres vam començar la sortida més avall de la majoria dels traks, perquè la neu estava molt avall. Aconsello, en aquest cas tallar directament pel bosc, com vam fer nosaltres, perquè la pista dóna llaçades moooolt llargues, i pot ser un aburriment fer-la de pujada. Tot i que això implica anar una mica camp a través i en algun tros curt hem portat els esquís a la mà. A partir de la curva que he senyalat en el trak, sí que es segueix el camí d'estiu que va pel bosc i és molt agradable i fàcil de pujar.

Camí d'estiu evident fins a la Era de la Bassa d'Oles. Continuar per la pista que surt darrera l'edifici. En la següent bifurcació, nosaltres vam girar a la dreta: no ho aconsello. Més val seguir recte per tallar pel bosc i anar directament a les pales de darrera del cim. De fet, està marcat en l'indicador. Nosaltres no ho vam fer perquè les traces anàven a la dreta, però va ser un error.
Última pujada, per les pales o a buscar la carena de la dreta i saltar a la vessant de la dreta. Segons les condicions de la neu. Normalment es forma una cornisa sota el cim i aquí la gent pot deixar esquis i continuar a peu o seguir amb esquis. Jo vaig superar la cornisa amb esquis sense gran dificultat i vaig arribar al cim amb els esquís als peus. L'última pala és exposada, però no molt dreta i si la neu està en bones condicions es pot fer bé.

La baixada, per qüestions de grup no ens vam tirar per la pala directa de sobre de Vielha, però estava en bones condicions. Vam baixar el primer tram per la pala de darrera, saltem la corniseta sobre on la gent havia deixat esquis i tornem a recuperar la pala est anant cap a la dreta.

Vigilar l'últim tros abans d'arribar a la bassa, de no perdre gaire alçada perquè si no, toca remuntar. A nosaltres ens va passar.

A partir de la bassa, vam baixar per la pista, pesada perquè fa moltes llaçadades llargues, sobretot les darreres rectes abans del cotxe.