Pedraforca circular: Verdet, cim Nord, Pollegó Superior, Calderer i Tartera

Espectacular circular realment alpina i exigent per recórrer el Massís del Pedraforca des de l'alçada. Sobre les 6:am arrenquem del pàrquing del mirador de Gresolet seguint la pista ample fins a trobar el corriol que puja a l'esquerra directe al refugi Lluís Estasen. Força gel a la pista, en canvi el corriol tot nèt fins al refugi. De darrera el refugi seguim direcció al coll del Verdet, primer amb un tram força planer amb pujada progessiva que rodeja la cara nord per la base fins a l'alçada de la columna del verdet i més endavant amb una sèrie de ziga zagues que condueixen, entre un bosc cada cop menys espès, al collet del Verdet. Aquí neixen les primeres llums i un despertar plè de tonalitats, totes elles donant sentit a un dia radiant.
Des del coll, ens orientem a la verticalitat de tota l'aresta nord. Comença l'autèntic espectacle d'alta muntanya. Superem la canal del Verdet, que està en unes condicions genials, un mixte entre neu i gel que demana la máxima atenció. Força llarga i exigent, ens porta a la zona rocosa, cada cop mé propera a la paret nord.
Des del collet del Verdet, les condicions hivernals eren excepcionals.
Aquí comença el tram més tècnic, exigent i aeri de la ruta, ja que es convinen trams d'aresta on passem ben bé pel fil, amb la imponent cara nord a l'esquerra i altres de grimpada i de tibada de cadenes en terrenys mixtes molt erticals i exposats. Superem el cim Nord (2428m), remuntem per l'aresta i després d'una grimpada en trams mixtes i zones de molta exposició ens plantem al Pollegó Superior (2498m). Fins aquí, la ruta és exigent i aérea, amb ambient constant i un recorregut molt variat que combina diferents tipus de progressions. Però la part més técnica i canyera, on realment cal anar bé de braços i cap és en la pujada al cim del Calderer (2493m) i el descens.
Ascens al Calderer. Oju peligru!
Des d'un primer moment queda clar que és un tram poc freqüentat pel personal a l'hivern, sense traces ni masses indicacions i amb l'afegit que la majoria de les cadenes están enterrades i toca fer neteja. Cadenes de tot tipus, de més verticals en trams de neu i gel que progressen cap a l'aresta i de mixtes entre un ascens encastat tipus diedre amb neu en els forats i overglass a la roca.
Les vistes i la panorámica general des del Calderer són una meravella, amb un dia distorcionat per la boira però plè d'èxtasis en una activitat solitària que permet respirar alta muntanya hivernal a tocar de casa.
El descens el fem desgrimpant per un terreny mixte just sota el Calderer, seguint les marques vermelles. És una baixada molt tècnica i exigent que no permet error, amb alguns passos de IV i màxima exposició en tot moment. Una caiguda seria fatal. Els tres primers ressalts demanen atenció i màxima concentració. Més avall, trobem un flanqueig d'esquerres i una canal amagada entre parets de roca molt estetica. Passada la canal cal girar a la dreta a un petit collet entre pedres per afrontar els últims metres de neu que desemboquen a la tartera, just uns metres per sota l'enforcadura.
El descens per la tartera és brutal, amb una neu tranformada al punt ques es deixa fer i ens permet girs amb velocitat i saltar unes quantes roques. És interessant baixar amb tendència a l'esquerra per anar el més directes al refugi. Fins una mica més de 1600m trobem neu per anar trempejant i apurar sense treuren's els esquís. El track baixa recta, el que fa que després haguem de fer 1,3km de corriol per trobar el refugi.