Pic Certascan ( trevessa 2 dies) Pallars Sobirà

Primera sortida del CAM. L'Elena estava fora i vaig veure que els del CAM feien una sortida a Certascan i corrents a última hora em vaig poder apuntar.

Tenia ganes d'explorar aquella zona. El camí no t'hi trobes massa gent, els paisatges son molt salvatges tot i que per on vam passar nosaltres no hi havia cap pas compromés ni tècnic.

Divendres quedem casi tot el grup a Quanca (Pallars Sobirà), allà fem nit a les furgos i dissabte a primera hora sortim.
La nit anterior va estar plovent moltes hores, a dalt esperava que neu, però la cota estava bastant alta. Vam tenir de portejar uns 650 metres de desnivell positiu... almenys jo no havia portejat tant. Una bona pallissa. Serà l'esquí de muntanya del segle XXI? Com ja m'ho preveia vaig pujar amb bambes i a la cabana de Guerossos (refugi lliure) em vaig calçar les botes i la resta ja ens vam posar els esquís. A partir d'aquí ja teniem neu continua i comencem a pujar les primeres pales. Anem per la vall fins que abans d'arribar al coll de certascan ens ajuntem amb el camí que ve de l'estany blau. La baixada que hi havia des del coll era brutal. Les vistes eren molt guapes, el sol li donava de ple a les muntanyes que teniem davant i a mida que baixaves s'obria el paisatge amb el l'estany de certascan. El tema va ser que havia una neu crostra asquerosa. Crec que vaig baixar amb prou dignitat per com estava tot, però molta gent del grup ho va passar malament, un drama de baixada. Darrere l'estany estava el refu de Certascan. El refu era petit però molt acollidor, menjar bo i els guardes molt macos. Molt recomanable.

El diumenge El Xavi i l'Olga es queden al refu fins que vinguin als GRAE, ja que ella baixant es va fer mal al genoll i no es podia ni moure, la resta agafem direcció altre vegada cap al coll de Certascan, però passant pel mig del estany, així canviem una mica les vistes.
Un cop al coll ataquem la última pala fins al pic de Certascan amb neu una mica gelada però bastant be. Com sempre vistes molt guapes, les muntanyes amb neu tenen molta bellesa.
La baixada estava gelada i la meitat del grup la baixen amb grampons i l'altre meitat sobrevivint com podíem, però prou be, al final poc a poc anem aprenent. Volíem tornar per l'estany blau passant pel coll de la Flamisella i baixar caminant per una pista, però anàvem malament de temps i anem pel camí que de la porta del cel que va a parar al refugi lliure del primer dia i tornar baixant pel bosc. El bosc no tenia res a veure amb el dia anterior, dissabte tot tenyit de blanc i diumenge sec completament!
Arribem al cotxe amb ganes després de fotre'ns una bona pallissa heheh.

Ruta molt recomanable, sobretot si hi ha neu.