Pic del Collado de la rimaya AD- (3.265 mts.) Benasque.

Bona trinxada aquesta activitat, ja per llarga, per desnivell positiu acumulat i pel corredor que erem una mica lentorros.

Primer de tot vam sortir un pel massa tard pel meu gust veient el tipus d'activitat. Després tampoc vam pujar massa ràpid al anar en grup de gent variada es el que te.

La ruta era com una processó de setmana santa de la gent que havia, la majoria anava a l'Aneto i maladeta.

Deixant el cotxe al pàrquing d'hospital de llanos portejem esquís fins al inici de les pistes d'esquí nòrdic. Anem avançant fins un punt on deixem la pista per anar a buscar un camí que va flanquejant la muntanya fins arribar a la renclusa.
Des d'aquest punt bàsicament es tot cap amunt, no te pèrdua, simplement seguir la millor trasa per pujar.
Vam estar una bona estona parats per reagrupar-nos tot el grup ja que vam pujar per llocs diferents i alguns anàvem mes lents.
Arribant a la base del corredor veiem que hi ha un grup de 3 persones que intenten fer el corredor i estem a l'espera. Finalment abandonen i quan baixen els preguntem com està el tema i perquè han abandonat.
Després de sentir el que ens comenten creiem que amb el material que portem ho podem fer, no som massa experts però entre tots creiem que podem fer-ho.
El corredor li falta neu, i la neu que hi ha es escassa i no compactada el que fa que tingui un tros de mixte al inici i després la neu que hi ha no pots fer tracció amb el piolet.
Pujem fent 4 llargs. Hi han 3 reunions amb maillons amb cordinos vells.
A dalt del cim no vam veure cap reunió i vam abandonar un cordino amb maillon.
Després de fer les fotos pertinents vam baixar tot el corredor rapelant.
Ho vam fer tot amb una corda de 40 mts i una de 30. La de 30 havia un llarg que arribava super justa pero es podia fer.
En si no es un corredor llarg ni super difícil, pero millor no caiguis...

Un cop abaix vam baixar una mica fins arribar on tocava el sol i menjar una mica. Erem els últims d'estar allà ala muntanya, era bastant tard. Havia una parella que estava pujant pel glaciar a aquella hora que suposo que es quedarien allà a fer nit.
Baixant se'ns anava emboirant a estones i va haver un punt on em vaig treure els esquís perquè estava emboirat, la neu estava costra i em feien molt mal els peus de les botes.
Baixada fins la renclusa, fer parada tècnica per fer una Coke i un birra el Salva per després seguir baixant fins al camí de la besurta i tornar amb frontals fins al parking.

Una bona matxacada, vam acabar tard i molt rebentats, pero super satisfets, i vam ser els únics que vam fer aquell cim aquest dia, no com l'Aneto i maladetes que estava a petar de gent.