Tabernés - Bachimala

Ascensió amb esquis al Bachimala des de el refugi lliure de Tabernés.

Vam sortir el divendres a la tarda amb la intenció d’anar a dormir al refugi lliure de Tabernés pel dissabte fer l’ascensió al Bachimala.
Al refugi s’hi pot accedir amb cotxe, amb l’avantatge que això comporta.
Vam sortir el dissabte ben d’hora al matí amb els esquis i les botes carregats a l’esquena per tal de fer el cim.
El primer tros vas seguint pel costat del riu tot travessant alguns ponts i fent una petita pujada al principi que et serveix per despertar-te. Desprès ja és tot pla fins al pluviòmetre, on allà comença la pujada de cop. De dret amunt, pel mig del bosc, aquest punt no és gaire agradable de fer, però per sort és poc tros. Finalment comencem a veure la neu, però no és fins a 2200m que ens podem calçar els esquis.
Deixem les bambes per allà amagades, ja que es torna pel mateix camí d’aquesta manera ens estalviem de portar-les fins el cim.
Com que la neu aquí baix és una mica escassa, anem buscant pels llocs on ens sembla que podrem pujar millor i tot d’una ens donem compte que estem amb un dels camins que és fa per pujar des de Viadós.
El continuem i ja finalment veiem el cim. En mica en mica ens hi anem acostant, amb neu abundant i de molta qualitat.
A d’alt ens bufa vent i s’ha tapat una mica, cosa que no va gens malament per no passar tanta calor i que la neu no pugui transformar molt. Està al punt just.
Just abans d’arribar al cim ens hem de treure els esquis i fer el tros de la cresta a peu. Els últims metres eren molt exposats i vam preferir no acabar d’arribar (semblava que havia de caure tot avall).
Ja finalment emprenem la baixada. Al principi (uns 500m de desnivell) la neu és espectacular i et deixa fer de tot. Més avall ja és mes pasteta i costa més controlar els esquis (suposo que el cansament també hi fa), tot i això vam disfrutar molt. Ja només queda tornar-nos a posar les bambes i fer l’últim tros amb els esquis a l’esquena.

En resum va ser una jornada fantàstica.