Ventolau per Crestuix, des de la Pleta del Prat - Tavascan

Des del pàrquing de la Pleta del Prat (pistes de Tavascan), de la seva part baixa, surt un camí senyalitzat que guanya alçada ràpidament. Li toca el sol, que escalfa de valent, malgrat avui al cotxe marcava -7ºC. Bosc de bedolls, esquivant pedres, arribem a un replà dalt d'un llom.

Passem per la cabana de Crestuix (1989 m), sembla en bon estat. Tot seguit seguim pel llom encara ampla, entre arbres, fins a entrar a la divisòria d'aigües per l'esquerra. Mirem de passar un moment amb els esquís per la dreta, però està molt gelat i hi ha força "pati". Segons condicions, es podrà fer d'una manera o d'altre. Tornem a l'aresta, amb grampons i els esquís a l'esquena, i passem aquest tram sense cap dificultat. Ja que tenim els grampons als peus, seguim per la dreta del llom una estona, doncs la neu és dura, fins que en un replà ens tornem a calçar els esquís.

Seguim per la dreta de la carena, per pales amples i còmodes. Veiem un petit refugi metàl·lic a la nostre esquerra.

Gairebé fem el Pic de Costa Blava (2753m), on baixem fins a un petit collet ja gairebé per la carena (esquerra) on no hi ha cornisa, malgrat en alguna ressenya marca que pot ser un punt d'estar a l'aguait. Tornem a pujar fins a sortir a la pala final de la ruta normal del Ventolau. Cim còmode a 2.851m!

La baixada, l'ampla pala de neu la trobem amb unes molt bones condicions de neu. Toca el sol fa estona, fa fred i la seu està compactada però seca. Magnific!

Un cop entrem a l'ombra, la neu està molt trepitjada, a estones gelada, amb boles d'antics allaus, dura, crosta, pols,... de tot una mica. Estem cansats i costa mantenir la dignitat ;-)