Volta Parc Nacional dels Pirineus i Panticosa

Ruta circular de 4 dies pel parc nacional dels Pirineus i la zona de Panticosa.
Un zona fantàstica, preciosa i amb una qualitat de la neu força bona.

Dia 3/04/15:

Vam sortir amb el cotxe a les 6 del matí direcció Los Baños de Panticosa. Desprès d’ aproximadament unes 3 hores de camí vam arribar. Un cop tot apunt, i amb els esquís a l’esquena ja que a cotes baixes no hi havia gaire neu, va anar guanyant alçada en direcció Est fins que aproximadament a la cota 1800 ens vam poder posar els esquís. Un cop amb els esquís als peus, va manar guanyant metres fàcilment fins al coll de Brazato, on allà va venir la primera baixada!!!! Neu amb unes condicions molt bones ja que l’hi havia estat tocant el sol tot el que portàvem de dia. Ja que encara ens quedava el coll de Oulettes, vam decidir no perdre molta alçada i anar flanquejant un tros. Finalment posàvem rum a la que seria l’última pujada del dia, quedaven uns 500m + aproximadament. Amb la traça ja oberta, va ser fàcil arribar a d’alt, i un cop allà, sorpresa, per primer cop es podia veure la paret nord del Vignemale! És fantástica, em va agradar moltíssim, uns 1000 metres de roca casi vertical, amb els seracs a sota i el corredor de Gaube. Pff, quin corredor, vaig pensar que algun dia i hem de tornar i fer-lo.
Desprès de tot això, al fons també es veia el refugi Oulettes de Gaube, el nostre punt final de l’etapa del dia. Desprès d’una bona baixada i amb bona neu, al cap de unes 7 hores ens plantàvem al refugi.
Va ser una jornada molt maca, amb unes vistes molt bones i variades i una mica exigent físicament.

Dia 4/04/15:

La ruta que volíem fer inicialment era anar cap al Wallon, passar la nit allà per desprès anar cap a Respomusso i ja finalment un altre cop a Panticosa. Com que el refugi de Respomusso estava tancat a causa d’una allau, vam haver de canviar de plans, i finalment vam optar per passar dues nits al refugi de Oulettes de Gaube i anar a fer el Petit Vignemale.
Per l’ho tant, el dia 4/04/15, vam fer la ascensió al Petit Vignemale.
Per no barrejar la ruta circular amb l’ascensió al Petit Vignemale, he optat per penjar dos tracks diferents, un amb la ruta circular i un altre, del refugi fins al cim i tornar.
Si voleu saber més informació de l’ascensió, podeu veure el track que esta penjat just desprès d’aquest.

Dia 5/04/15:

Desprès de fer l’ascensió al Petit Vignemale, ens despertem a les 6:30 del matí per pujar cap al coll de Oulettes. El coll que havíem baixat feia dos dies, avui el fem en sentit contrari. Si les condicions de neu ho permeten (i que de fer és el que volíem fer nosaltres) és bo fer el coll de Oulettes a l’anada i el Collado de los Mulos a la tornada. D’aquesta manera no repeteixes cap tros. Nosaltres vam decidir que millor no, ja que hi havia una congesta molt gran i no ens va fer bona pinta...
Ja un cop a d’alt del coll, amb una mica de ventet, vam anar baixant i seguidament remuntar el coll de Arratil. A l’altre banda, hi ha una vall totalment diferent, no tant escarpada, tot i això molt bonica. Anar baixant, arribem a un llac el qual passem pel mig ja que veiem moltes traces i sembla que hi hagi un bon gruix de neu i gel.
Ja per anar acabant la baixada, ho fem amb una neu molt bona, transformada i pel mig del bosc. Al final ens hem d’acabar posant les pells un altre cop ja que el refugi queda un pel més amunt.
Ens ha costat bastant trobar el pont per travessar... però finalment ho fem i arribem al refugi.
Una jornada bastant tranquil•la, sense gaire desnivell ni quilòmetres però que tot i així és molt maca de fer!

Dia 6/04/15:

Per desgràcia últim dia de la travessa... Ens despertem com sempre a les 6:30 i desprès d’esmorzar una mica, en dirigim direcció Sud-Oest per pujar el coll de Marcadau. Al principi és molt pla i es pot fer molt bé, però allà al final es veu una pala força dreta, tenim per davant uns 500m de desnivell amb un pendent considerable. Ens parem just abans i posem ganivetes, ja que la neu està una mica gelada. Al cap d’unes hores arribem a d’alt de tot del coll, sense vent i amb un bon sol. Allà, ja tenim a la vista la presa del llac gran de Bachimaña. També podem veure tot el llac, amb unes esquerdes bastant significatives, cosa que ja ens va fer pensar que no passaríem pel mig del llac ni en broma... Anem baixant i decidim agafar el camí del GR tot fent una petita remuntadeta, per desprès continuar en direcció al llac. Un cop allà, veiem un bon punt per passar-lo, i ja que haurem de fer un flanqueig per passar-lo tot, decidim tornar a posar pells fins el refugi de Bachimaña. Alla, degut a l’escassa neu per baixar, acabem d’aprofitar els últims 200 metres de baixada. Ja per anar arribant el cotxe, és a 1900m on ens tornem a carregar els esquis a l’esquena i continuem el GR fins al Refugi Casa de Piedra.
Finalment tornem a estar al cotxe, desprès de 4 dies fantàstics, amb unes vistes impressionants i disfrutant com nens.
Per agafar forces per tornar a Torelló, fem un bon entrapa al Refugi i emprenem el viatge de tornada.

En resum una ruta molt guapa, 100% recomanable de fer i amb una millor companyia!!