Alta Garrotxa - Empordà (St. Llorenç de la Muga-Bassegoda-Coustouges-Maçanet de Cabrenys-Darnius)

Ruta feta amb bicis btt i caràcter cicloturista. La primera etapa segueix la ruta proposada per @guilera. L'hem feta en 2 dies i acampada lliure.

Sortim de Sant Llorenç de la Muga per anar en direcció a Bassegoda. Des que deixem la carretera, el camí és força costerut en alguns punts, pel que hem d'empènyer la bici en algunes rampes dures.

Tot pujant a Bassegoda fem una visita a la petita església romànica de Sant Miquel de Sa Cirera, del S. IX, que ha estat parcialment restaurada amb ampolles de whisky buides: la polèmica està servida.

El camí passa per boscos d'alzines, pins i finalment fagedes, tot un luxe. Tot i les dates, la calor és suportable gràcies a que la ruta és molt ombrívola.

Es passa per llocs molt macos però molt poc transitats, pel que cal anar amb bona provisió de menjar i beure, ja que les fonts tampoc no abunden. En el nostre cas no portàvem idea de pernoctar a cap refugi, però tampoc hagués estat possible doncs el Refugi de Bassegoda estava tancat per manteniment.

Tot baixant de Bassegoda en direcció a l'Hostal de la Muga trobem un gorg on ens banyem. Les temperatures ens acompanyen. A prop de l'Hostal de la Muga, que és un edifici abandonat i mig-enrunat, comença a ploure i hem de plantar la tenda un parell d'hores fins que podem continuar.

Abans d'arribar a Coustouges (primer poble pel que passa la ruta) plantem la tenda en un prat al bell mig del bosc.

Des del lloc on dormim sortim cap a Coustouges. Un cop allà seguim la carretera transfronterera, que a les hores a les que passem pel matí va ben buida.

Abandonem la carretera per seguir una pista de granit entre alzines per baixar fins a Maçanet de Cabrenys, on aprofitem per comprar menjar i omplir les ampolles. A la plaça de la vila hi ha una font i un bon indret a l'ombra on descansar una mica.

Sortim de Maçanet cap a La Vajol per una carretera secundària amb algunes rampes potents.

Fem una parada a la Mina Canta de La Vajol: antiga mina de talc que va passar a la història quan Joan Negrín (president del govern entre 1937 i 1939), a l'esclat de la guerra civil hi envià una remesa de quadres del museu del Prado i un tresor de cinc-cents milions de dòlars que més tard seria embarcat rumb a Mèxic amb el vaixell Vita. Actualment la mina no està oberta al públic.
http://ca.salines-bassegoda.org/cultura/arquitectura-civil/mina-canta-o-den-negrin-160.html

De la Vajol baixem a Agullana ben ràpidament per la carretera, a Agullana ens perdem una mica al poble fins trobar la pista cap a Darnius, un poble també força costerut!
Des d'Agullana a Darnius passem per Can Genís, on el propietari ens deixa descansar del sol al costat de la font, superamable :)

Ja a Darnius la calor és força evident i fa molta xafogor perquè vol ploure i no ho acaba de fer. Des de Darnius seguim pel Camí Natural de la Muga fins a Sant Llorenç, per no variar amb alguna que altra pujada molt dreta. Arribant a Sant Llorenç enfilem per un camí molt ombrívol i gratificant tot resseguint la Muga fins al centre del poble.

Aquesta ruta segueix camins de tot tipus, alguns més pedregosos que d'altres, s'ha de comptar que hi ha rampes molt fortes i després d'algunes baixades sembla que surtis de la batedora. Per la longitud de la ruta, el desnivell i l'autosuficiència considero que és de difícil a bastant difícil si vas carregat com nosaltres i la fas en dos dies. Durilla si es vol fer a l'estiu, anar sobrats d'aigua.