Berga - Gironella- Puig reig- Navàs- Balsareny

Carrer Cami de Pedret

Seguir indicadors

Pont de Sant Quirze de Pedret

En aquest punt comença la via verda del carrilet, de Cal Rosal a Olvan 10,4 km Seguir indicadors cami de Pedret a Cal Rosal

Foto

Colonia Rosal

Indicador carrer de l’estació. La Colònia Rosal, abans d'esdevenir una gran colònia tèxtil, Cal Rosal ja era un lloc de pas, com ho prova el camí ral que unia Berga amb Vic creuant el Llobregat en aquest punt i els ponts que successivament s'hi han anat construint, com el Pont d'Orniu. Més endavant, l'any 1858, els germans Rosal, nascuts a Mataró però fills d'empresaris tèxtils berguedans, van comprar uns terrenys a la vora del Llobregat per construir-hi una fàbrica, la maquinària de la qual seria moguda per la força de l'aigua, i que es convertiria en la primera colònia tèxtil de Catalunya. La Fàbrica Vella va iniciar la seva activitat cap a l'any 1860, amb màquines de filar i cardes; poc després va incorporar telers. A finals del segle xix ja era la indústria tèxtil més important de Berga. Aquest fet va permetre ampliar la presa i obtenir més energia per moure la noves màquines instal·lades a la Fàbrica Nova. Posteriorment es construïren els edificis de la façana que dóna a la carretera de Berga, on estaven situats el magatzem de bales de cotó, les obridores i els batans, el portal amb la porteria per al control d'entrades i sortides i la casa de dos pisos on vivien els amos en les seves estades a la colònia. Ja en el segle XX es construïren les oficines i els acabats, amb secció de blanqueig, tint, aprest, confecció, plegat i empaquetat. A mitjans d'aquest segle la fàbrica de Cal Rosal va arribar a tenir 1.200 treballadors repartits en tres torns, que feien anar uns 25.000 fusos, uns 500 telers i les corresponents màquines complementàries de tot el procés tèxtil. Els Rosal eren descendents de Berga on ja havien treballat en diferents branques del tèxtil i del fuster els segles XVI i xviii. A finals del xviii es traslladaren a Mataró, però a mitjans del XIX tornaren a Berga on invertiren el seu capital a crear una gran fàbrica de riu: la colònia més gran de tot el Berguedà -a l'època de màxim rendiment de la fàbrica arribà a tenir més de vuit-cents treballadors- Els Rosal participaren activament a la política estatal i la comarcal militant al partit conservador a principis del segle xx, en plena època de caciquisme i torn de partits. Homes d'una gran perspectiva instal·laren a Graugés -terme municipal d'Avià-, una colònia agrícola i ramadera a principis del segle xx. Com a la majoria de les fàbriques situades a peu de riu, allunyades dels nuclis de població, va caldre construir-hi habitatges per als treballadors i una sèrie de serveis que es van anar ampliant al llarg dels segles XIX i XX. Els primers pisos es van construir al costat de la fàbrica, donant forma al carrer del Riu o de la Serradora, al carrer de Dalt o de la Muntanya i el carrer de Sant Antoni. Ben aviat es va comptar amb l'església i una botiga de queviures, cafeteria, fonda i estanc. A finals del segle xix es va construir el convent (on des de l'any 2005 s'hi celebra konventpuntzero) amb l'escola i residència de noies joves i l'anomenat carrer de Xauxa. Ja al segle xx la colònia es va ampliar més avall de l'estació, amb els pisos de Sant Josep (1922) i el grup Sant Ramon (1946). Paral·lelament, la colònia es va anar equipant amb un cinema-teatre, nous cafès i noves botigues de queviures, carnisseries, merceries, forns, sabateries, sastre, barberia, perruqueria, esdevenint així un veritable poble. Aquest ritme es va aturar momentàniament a les dècades del 1970 i 1980, a causa de la crisi que va afectar l'activitat tèxtil, va provocar en primer lloc la supressió de la línia de tren i va acabar desembocant en el tancament de la fàbrica l'any 1992. A partir d'aquell moment l'activitat comercial de Cal Rosal es va orientar prioritàriament als clients de pas de la carretera que unia Barcelona amb Berga, que passava pel mig de la població. Actualment la Colònia Rosal és molt més que el conjunt de cases situada al peu de l'estació d'Olvan, és un nucli important de població que conserva la seva població, la seva personalitat, les seves festes i la seva activitat comercial, i esdevé el centre comercial del poble d'Olvan.[

Pont sobre el Llobregat a la colònia rosal

Encreuamemt de camins

Església preromànica de San Vicenç d’Obiols. Municipi d’Avià

La Plana

Aquesta colònia fou creada al 1892 pels industrials berguedans Miquel Roca, Agustí Rosal, i Esteve dels quals compraren al final del segle XIX uns terrenys situats a la Masia d’Obiols l’any 1892 sol·licitaren el permís per tal d’utilitzar l’aigua del riu Llobregat com a font d’energia i seguidament, es posa en marxa la fàbrica que fou venuda a finals del segle XIX a la societat Josep Sanglas i germans de Manlleu que hi va instal·lar una moderna filatura amb més de 11.200 pues i 24 contínues hi construïren bona part dels habitatges de la colònia (1892-1963)

Cami sense sortida q porta a un cami de pista

El Lobregat

El llobregat, un salt d aigua o resclosa

L’Ametlla de Casserres

Josep Monegal 1000 854.931 fundador de la colònia fou també vocal de la junta de la càmera de comerç de Barcelona i fou alcalde de Barcelona el 1902 i senador 1905 vitalici des del 1908. La torre i l’església dissenyats probablement per l’arquitecte modernista Alexandre Soler i March que era l’arquitecte municipal de Gironella el 1896 es va inaugurar un magnífic Pont de ferro que substituïa la vella passarel·la de fusta que travessava el Llobregat i comunicava, amb seguretat, la colònia amb la carretera comarcal que portava a Berga i a Gironella

Direcció Berga Gironella, a Gironella1,1 km

Desviament a l’esquerra agafant el GR

Dreta a Gironella

Restaurant

Girar dreta

Gironella Colònia cal Metre

Ramon Alsina, conegut amb el sobrenom de Metre, procedia d’una família que des del segle 18 es dedicava a la filatura i el teixit de Portu el 1850 regentava una moderna filatura a Manlleu, però el 1860 va tornar a casa i va adquirir en una subhasta el vell molí fariner de Gironella que va transformar en una fàbrica de cotó a partir de 1880, la fàbrica de cal Metre es va ampliar amb una moderna secció de teixits i el 1914 ja contava smb 355 telers. La Torre, en la girada sobre el conjunt industrial, és l’element més destacat d’aquesta colònia que forma part del nucli històric i urbà de Gironella. Torre de l’homenatge, va ser la torre més alta del castell de Gironella. Des dels seus inicis, Torre de guaita aquesta construcció acollia escampades dels senyors de la Vila en el Seu interior si celebraven les cerimònies medievals de l’homenatge i si prenia les decisions més importants per la Vila pels governants de la Gironella d’ençà

Resclosa

Gironella casc antic

Església nova de Santa Eulàlia el 1893 es van realitzar uns primers treballs però no fou fins el 1903 que l’arquitecte Alexandre Soler i March es va fer càrrec del projecte i va plantejar un edifici de caire historicista amb elements ni romànics i neogòtics el temple va ser consagrat el 1905 i l’obra va finalitzar el 1958 Església vella de Santa Eulàlia Un mirador al bergadà

Seguir ruta de Colònies tèxtils

Girar esquerra i seguir pel pont

Cal Bassacs

Els pobladors més antics de l'actual Cal Bassacs es poden situar al neolític, ja que es varen trobar uns jaciments arqueològics molt a prop de la capella de Sant Marc de Cal Bassacs. Aquestes restes arqueològiques es poden visitar al Museu de Berga. L'actual nucli habitat de Cal Bassacs deu el seu naixement a la creació de la colònia tèxtil que van fundar el matrimoni Teixidor-Bassacs a les darreries del S. XIX. Al mateix temps l'augment de població també fou provocat per l'arribada del carrilet i el pas de la carretera de Barcelona a Berga i Castellar de N'Hug, ja que, a part dels pisos de la colònia, es va començar a construir al peu de la carretera, on s'instal·laren alguns serveis i comerços. Posteriorment, es van anar obrint i urbanitzant nous carrers.[5] Els habitants de Cal Bassacs patiren molt fortament el procés de desindustrialització del tèxtil que afectà la comarca del Berguedà i les comarques veïnes. Això va provocar una diversificació de l'economia local.

Torre de l’amo cal Bassacs

Autèntica joia de l’arquitectura Girona illenca, aquesta torre s’atribueix a l’arquitecte Alexandre Soler i March i és probablement una de les seves obres més primerenques datada entre el 1900 i el 1905. L’edifici conjuga harmònicament els paràmetres del modernisme i assoleix un projecte de gran qualitat. La concepció monumental del conjunt sent fetitxe mitjançant el vigorós volum que desenvolupa la seva planta quadrada. El medievalisme impera en les obertures, en les vuelta Torre lateral i la configuració de la coberta, digne d’un castell, mentre que el disseny i el trencadís de les xemeneies evoquen certa influència gaudiniana.

Visita a Viladomiu Vell creuar la palanca que uneix les dos ribes del Llobregat

Antiga colònia industrial tèxtil del municipi de Gironella (Berguedà), situada a la dreta del Llobregat, al S de la vila, vora el límit amb el terme de Casserres de Berguedà. Població: 110 h [2009] Era una fàbrica de teixits i filats de cotó ( Manufactures Viladomiu SA ) on el 1971 treballaven 347 persones. Tancà a la segona meitat dels anys vuitanta i el 2003 passà a formar part del conjunt museístic industrial del Parc Fluvial del Llobregat. La colònia de Viladomiu Vell va ser fundada per Tomàs Viladomiu i Bertrant l'any 1868. A més de la fàbrica, hi havia habitatges per als treballadors, la torre de l'amo i diversos serveis. Després de tancar la fàbrica als anys vuitanta, la colònia segueix sent un nucli habitat. El fundador de la colònia de Viladomiu Vell va ser Tomàs Viladomiu i Bertran. Buscant un lloc per construir una fàbrica tèxtil que li permetés ampliar el seus negocis, l'any 1868 aquest industrial va arribar a la plana de Sant Marc i va comprar-hi uns terrenys. Poc després de posar en marxa la fàbrica, va fer construir habitatges per als treballadors, la torre de l'amo i diversos serveis, com l'església o la botiga de queviures. La família Viladomiu va arribar a construir-hi una nova colònia l'any 1876, però no van ser aliens a la crisi de la indústria tèxtil catalana i la fàbrica va tancar a la segona meitat dels anys vuitanta. Avui la colònia segueix sent un nucli habitat, amb festes i celebracions pròpies.

Viladomiu vell

Torre de l’amo de Viladomiu vell. La plana de Sant Marc fou l’emplaçament escollit per Tomàs Viladomiu el 1868 per instal·lar la seva primera fàbrica a Gironella. El complex es va dotar de tots els elements característics de les colònies tèxtils del Llobregat, incloent-hi l’esplendor a residència del propietari. L’edifici, d’autor desconegut, desenvolupar un projecte de clara inspiració historicista. Arcs ogivals es combinen amb acabaments mudèjar arts, mentre que les llindes i les baranes de Maó emfatitzen la modernitat Del conjunt. Bo i defugint els patrons formals, cada façana de l’edifici presenta un disseny exclusiu. Els Viladomiu, originaris de Vilada, s’instal·laven a començament del segle 19 a Sallent on van començar a fabricar filats teixits de cotó associats amb altres indústries. El 1868 Tomàs Viladomiu comprar els terrenys a Gironella per a construir la seva primera de les seves colònies industrials la qualitat dels edificis demostra la sensibilitat que es va tenir a l’hora de construir i rehabilitar la colònia els habitatges més moderns i el campanar van ser construïts amb pedra picada l’any 1950

Camí dreta direcció Puig-reig

Passar el riu

Palanca amb escales per pujar i baixar

Viladomiu nou

L’any 1880 començaran les obres de construcció de la colònia de Viladomiu nou primer vinculada a Viladomiu vell i a partir de 1890 set com a Colònia independent. En aquest any els fins de Tomàs Viladomiu Josep i Jacint, i repartiren les colònies iniciar un camí per separat. Des de llavors el creixement de Viladomiu nou fou impagable és construir l’església de la Torre nous habitatges i Symply a la fàbrica la Torre de l’amo és un espai museïtzades on s’explica la vida de les colònies i especialment per a la vida dels amos. Parròquia de Viladomiu nou, associació de veïns de Viladomiu nou ajuntament de Gironella

Vistes de la colonia

El Guixaró municipi de Casserres

Va ser fundada per la família Comellas l’any 1885 la fàbrica i la colònia dels Prat a començament del segle XX i el 1929 fou comprada pels industrials veïns de Viladomiu nou. El mossèn Antoni Comelles i Cluet, germà del fundador, va ser un destacat filòsof de formació autodidacta i autor de la introducció a la filosofia. Entre altres cal destacar el llarc carrer de pisos paral·lel el Canal i l’elegant fàbrica (1879 el 1989)

Antiga carretera C-16z

Poc transit, hi ha una ruta per corriols bora el riu, pero no l agafo. En 3km per carretera i anant pel polígon industrial arribo al mig del poble de Puig reig

A Puig reig pel polígon industrial del Prat

més tranquil i sense tant de trànsit per entrar a Puig-Reig.

Arribada a Puigreig despres seguir via verda carrilet

Església Sant Martí de Puig-reig la primera església del castell del 907 es va substituir per l’actual, un edifici romànic de mitjans del segle XII, a l’època en que les descomptes del Berguedà i el trobador Guillem de Berguedà eren senyors de Puig-reig. A partir del segle XIII i fins al XIV fou l’església de l’orde militar del temple. Castell i església de sant Martí ruta dels templers des de 1170 es documenta la presència de l’ordre militar del temple a la comarca del Berguedà les cases nobiliàries de la zona comencen a fer donacions fruit de l’! Que despertaven els frares temples l’any 1183 el vescomte Guillem de Berguedà feia testament i deixava els temples setmana sus els termes dels Castells de Casserres i Puig-reig amb aquestes donacions i amb els d’un grup de pagesos els templers van acumular el primer nucli important de propietat El terme del castell de por reig que va ampliar-se l’any 1187 quan el trobador Guillem de Berguedà fill del vescomte Guillem de Berguedà va fer testament a favor dels templers i va atorgar a l’ordre tot el terme i el Castell de por reig amb el lloc de Fonollet. La vila de Puig-reig es va construir sobre un petit turó que formava tres nivells Naturans esglaonats a ponent i una cinglera rellevant que el feia inexpugnable per aquest sector i les muralles resseguint aquest tres nivells. El primer nivell de la muralla encerclava una plataforma rocosa on probablement es va construir el primer castell i un petit carreró de cases que encara es poden incluir en la restes dels murs. El segon nivell de la muralla tancava el castell i el nucli de cases dins el Clos i l’últim nivell tancada dins el Clos murallat l’església de sant Martí la Sagrera i el grup de cases que s’arrenglaraben formantun petit carrer que portava fins al portal de la Creu.

Antiga Estació de Puig-reig. Colonia Cal Pons

Segueixo la ruta de les colonies textils

Cal Pons

Cal Pons,també conegut com a Colònia Pons, és una de les set colònies tèxtils del municipi de Puig-reig. Fundada l'any 1875 és, arquitectònicament i urbanísticament, la colònia industrial més important i el seu conjunt arquitectònic és protegit com a bé cultural d'interès nacional. La fàbrica tèxtil va tancar el 1995. Actualment, desmantellada l'estructura de colònia, és un nucli de població de 105 habitants (2018) El conjunt de la colònia Pons és remarcable pel fet de ser una de les colònies tèxtils que neix i es forma en un període relativament curt de temps (1875-1910), la qual cosa fa que presenti una gran unitat. Compta amb un impressionant bosc i un jardí que envolta les dues torres neomedievalistes dels propietaris, el xalet del director, l'església neogòtica de Sant Josep -amb el panteó familiar-, obra de l'arquitecte modernista Josep Torres i Argullol, la casa-convent i el teatre. A un nivell inferior, i prop de la fàbrica, hi ha els habitatges plurifamiliars per als obrers i la zona de serveis (forn, botigues, etc.) El fundador de Cal Pons fou Josep Pons i Enrich, nascut a Manresa l'any 1811, el qual fou, a més, polític, fundador de la Caixa de Manresa i promotor del ferrocarril de Manresa a Berga. Descendent d'una família manresana vinculada a la indústria de la seda durant el segle xviii, Josep Pons ja era, a mitjan segle xix, un important industrial cotoner. L'any 1875 comprà els terrenys de Cal Garrigal amb la intenció de construir-hi una colònia industrial (posteriorment amplià la compra amb més terrenys de masies dels voltants).[7] L'any següent obtingué el permís d'aprofitament industrial de l'aigua del riu Llobregat i seguidament féu construir la resclosa, el canal, la sala de turbines i la fàbrica, que s'inaugurà l'any 1880. Al costat de l'espai industrial es començaren a construir, també, els habitatges on haurien de viure els treballadors de Cal Pons. Aquests habitatges, construïts en dues etapes diferents (1875 i 1890), formen el carrer d'Orient, el més emblemàtic de la colònia. Els majordoms i els encarregats vivien en pisos annexos a la fàbrica, mentre que els habitatges del carrer de la Baixada i de la plaça del Centre, on hi havia la botiga, el cafè, la fonda, el forn de pa i altres serveis, foren ocupats per famílies vinculades als serveis de la colònia. Un dels edificis més importants de Cal Pons, pels serveis que acollia, fou el que es construí, annex a l'església, l'any 1893. Aquest espai incloïa l'escola, el convent de les monges, la residència de les noies i el teatre. Els edificis més emblemàtics de la colònia, l'església i les dues torres dels amos, es construïren també en aquesta etapa inicial. L'església, inaugurada el 1887, fou qualificada, per la premsa de l'època, com la "Catedral de l'Alt Llobregat". Les dues torres, situades al voltant d'un jardí, foren construïdes abans de l'any 1885 (la vella) i el 1897 (la nova). El conjunt de la colònia en construcció fou envoltat per una muralla d'uns dos metres d'alçada que tenia tres portals i dues portes. Els porters i el "sereno" vigilaven que cap treballador entrés o sortís del perímetre de la colònia més tard de les 8 o les 9 del vespre (depenent de l'època de l'any). Aquesta muralla fou enderrocada durant la Guerra Civil i ja no es reconstruí.

Colonia Cal Marçal

Cal Marçal és una entitat de població de Puig-reig, de 132 habitants (2015) i una de les set colònies tèxtils del municipi inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La barriada de Cal Marçal, és un producte típic de la Revolució Industrial a les zones interiors, on s'instal·laren les "Colònies Industrials". Situada al km. 28-29 de la carretera de Manresa a Berga, està formada per la barriada pròpiament dita i el conjunt d'edificis que constitueixen la fàbrica de Filats i Teixits Viladomiu, S.A. i les cases propietat de l'empresa on hi viuen els treballadors. Són dos nuclis ben diferenciats constructivament: la fàbrica i els seus habitatges situats prop del riu responen a la tipologia de les cases de Colònia de tot el Berguedà [pisos de petites proporcions que formen part d'un gran edifici de quatre pisos d'alçada amb unes galeries corredor i escales semi exteriors]. Les cases de la fàbrica es construïren a principis del segle XX per allotjar els treballadors de l'empresa. Cal Marçal és gairebé un poble nou al peu de la carretera i que ha crescut desordenadament enfilant-se per la costa que delimitava i configurava el creixement en carrer fins que, davant la manca de terrenys, les noves construccions s'enfilaven costa amunt. Cal Marçal té els serveis bàsics per a cobrir les necessitats immediates de la població; cal però traslladar-se a Puig-reig molt sovint. Cal Marçal, però, és el nucli que respon més a la definició de colònia: el creixement desenvolupat al peu de la carretera ha anul·lat fortament l'estructura tancada de la colònia, potenciant la del barri. La família de fabricants manresans Torra va crear la colònia el 1880; va ser venuda als Pons el 1915 i més tard als Viladomiu el 1929.[6] La crisi que afectà tot el tèxtil al Berguedà provocà el tancament de la fàbrica el 1989.[7] En l'actualitat romanen actius la turbina i el generador d'electricitat de la fàbrica (instal·lats el 1932), que es distribueix mitjançant la xarxa general.

Colònia cal Vidal

La Colònia Vidal, també coneguda com a Cal Vidal, és una antiga colònia tèxtil concebuda com un nucli autosuficient, amb habitatges per als obrers, església, escola, etc. a la riba del riu Llobregat, en el municipi berguedà de Puig-reig inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Les colònies industrials van ser un dels trets característics de la Revolució Industrial de Catalunya. Actualment hi mostra el Museu de la Colònia Vidal de Puig-reig. Forma part del Sistema Territorial del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. El fundador de la Colònia Vidal va ser Ignasi Vidal i Balet juntament amb la seva família, els "Vidalets". L'any 1882 la família Vidal va comprar els terrenys necessaris per a la construcció de la Colònia. La construcció d'aquesta va començar el 1892, a partir del projecte d'un dels seus propietaris, l'enginyer Vicenç Vidal i Casacuberta, però no es va acabar de construir fins a l'any 1901. Ignasi Vidal va morir abans d'acabar les obres i va passar el relleu cap als seus dos fills. La colònia va estar en funcionament 79 anys, des del 1901fins que va tancar portes l'any 1980.

Colonia Cal Riera

Els orígens de cal Riera es remunten a l’existència d’un d’ell molí fariner convertit en fàbrica que aprofita l’aigua del riu, font d’energia. En el cas de cal Riera, fou la societat Manent, Massana, Vila-seca llibre que adquirir la finca de la casa gran de cal Riera Amb el Seu molí i les terres del voltant on van construir la fàbrica sol·liciten el permís d’utilització d’aigües industrials va ser una de les colònies del Berguedà on arribaren més treballadors vinguts de diferents punts d’Espanya durant els anys 50 i 60.

Cal passar la riera de Marlès

Gira a dreta per seguir el GR El camí va sl costat del Llobregat seguint un Bucòlic corriol, Més adient per caminar que per anar amb bicicleta algun tram i amb dificultat finalment aquest corriol arribar una carretera l’Ametlla de Merola a 900 m i després Navàs a 2 km

Del 1905 . Resclosa- Passar el Pont

Girar a la dreta, passar El Pont de ferro i continuar a esquerra

l’Ametlla de Merola

La colònia de L’Ametlla de Merola es vs fundar al 1874. Els habitatges unifamiliars destaquen per la Blanko del Seu conjunt recordant els habitatges menestrals i de pescadors del Maresme, origen de la família fundadora de la colònia en Serra Feliu. Els edificis com l’escola, la casa de les noies o la mateixa casa del director no destaquen per ser diferents a la resta d’habitatges conserva una homogeneïtat amb la resta i això fa que tingui l’aspecte més de poble queda altres colònies des de 1878 es fa la representació dels pastorets, és en aquesta significació una de les més antigues de Catalunya.També fa més de sentar anys que es fa el ball de nans i cascavells i des de fa 25 anys si va afegir una parella de gegants. Per tot el conjunt d’activitats culturals el dos mil set la Generalitat de Catalunya atorgar la Creu de Sant Jordi. Com a curiositat, hi ha més de 300 Horts. El cros de l’Ametlla de Merola va néixer el 1989 però en el relleu d’una modesta Triathlon que es feia per la Festa Major L’església de sant Mateu, construïda entre 1875 i 1885, és l’edifici simbòlic més important de la colònia conjuntament amb les naus de l’antiga fàbrica són 2.00 úniques construccions en pedra que destaquen en mig de la blanco de la colònia obrera. Presideix la plaça del Seu nom i contempla la història de la colònia.

Navàs

És un extens municipi que s’estén entre els rius Llobregat i Cardener. Castellà Adrall va néixer el segle 10 i formava part de la ruta de la Sal Navàs avui nucli principal comença a despuntar el segle 13 i es consolida durant la industrialització conserva alguns exemples d’arquitectura modernista com és edifici Anna Solé i Daniel del carrer Pau Duarri del país industrial és també l’antiga colònia de pala de Torroella en tres nuclis són el Mujal i Sant Salvador de Torroella. Parròquia de la Sagrada Família.

Fàbrica Castellet

Castell de Balsareny

Balsareny és un poble, cap del municipi del mateix nom, situat a la vall del Llobregat, al nord de la comarca del Bages. Situat en un terreny ondulat on predominen els boscos de pi blanc, el terme està molt ben comunicat per carretera en ser travessat per l'Eix del Llobregat i per la carretera BP-4313, que enllaça Balsareny amb Súria i Avinyó. L'etimologia del topònim Balsareny, sembla que cal cercar-la en la juxtaposició dels mots balç i areny. Tant el castell, origen del poble, com aquest mateix són situats a la vora d'una balcera afaiçonada pel Llobregat en terrers sorrencs, característics dels plans fluvials que completen el conjunt central del terme. El primer document històric al·lusiu a aquest indret, datat l'any 951, l'anomena Balceringia; en un altre document del mateix any es parla del pago Balzarenensi, i en documents dels anys 966 i següents se l'anomena Balzarenne, Balciaregno, Balceren, Balciaren i altres variants que provenen de l'etimologia esmentada. A l'ombra del castell altívol i per a estatge dels seus vassalls, va formar-se el poble de Balsareny arran d'un cingle de la dreta del Llobregat, separat del tossal del castell per la riera del Mujal. Des del segle x, el terme de Balsareny era format per masos dispersos, entre els quals el mas Martí i el masos Serra de la Plaça, Candàliga, Fucimanya, Ferrans, Puigdorca, Solà d'Aladernet, Collell, Mastosquer, Rabeia i altres. Un reduït nucli urbà es va constituir al segle xi en una sagrera al voltant de l'església de Santa Maria de Balsareny (actual carrer del Trull). Al final del segle xvi, el baró Ferran Oliver va vendre terrenys i va autoritzar a edificar-hi cases; així van néixer els carrers Vell (avui Àngel Guimerà), Nou (Sant Domènec) i de la Creu. El poble estava murallat i foramurs, al segle xviii es van constituir els ravals de Manresa (avui carrer Sant Marc) i de Berga (carrer del castell). Al segle xix es va urbanitzar la carretera de Berga i la carretera de Manresa, amb la baixada del Torrent.[3] Aquest nucli primitiu de la població, tancat amb muralles fins al segle xix, es comunicava amb les comarques veïnes mitjançant el camí ral de Manresa a Berga, i el "camí ral saliner" de Moià a Cardona; al segle xix, la industrialització va afavorir la modernització de la carretera de Manresa a Berga.(1877), i la construcció de la línia fèrria de Manresa a Olvan (el "Carrilet", després fins a Guardiola del Berguedà), que es va inaugurar el 1885, amb la construcció del "Pont de la Via", i es va clausurar el 1973. Modernament, les comunicacions milloraren el 1984 amb l'Eix del Llobregat, el 1990 amb la variant que treia la carretera del centre urbà, i el 2003 amb l'autovia C-16. L'edifici més notable del poble antic és l'església parroquial de Santa Maria, documentada del segle xi. El temple actual és una ampliació, feta als segles xvi i xvii, d'una construcció tardoromànica. La gran plaça del davant fa memòria d'un rector benemèrit, Roc García de la Enzina (castellà, que regentà la parròquia durant vint-i-cinc anys), que projectà i dugué a terme l'obra del pont sobre el Llobregat, beneït el 24 d'abril de 1797. Al costat dret de l'església, l'edifici de la institució benèfica Casal Verge de Montserrat, de fundació particular, conté una capella decorada amb una pintura al fresc de Josep Obiols. El llinatge dels Balsareny, senyors del castell d'aquest nom, és conegut de la fi de segle x ençà. A la primeria de la centúria següent, té un especial relleu amb la persona de Guifred de Balsareny –casat amb Emma Ingilberga de Besora—, pare del bisbe de Vic, Guillem de Balsareny. El bisbe Guillem (que l'any 1046 succeí en la seu vigatana l'abat Oliba), heretà del seu germà Bernat Guifre el castell de Balsareny. El 1281, Mateu de Balsareny o de Vilallonga vengué la senyoria del castell a Ramon de Peguera, majordom reial en temps de Pere III el Cerimoniós. Al segle xv, Pere Miquel de Peguera va formar part de l'estat major del comte Hug Roger III de Pallars, combatent contra el rei Joan II el Sense Fe en la Guerra civil catalana del segle xv. Dels Peguera passà als Oliver i, a través d'enllaços matrimonials a la família dels Alòs-Martín, de la casa marquesal d'Alòs i de Llió, actuals barons de Balsareny. La vila fou cremada durant la Guerra de Successió espanyola en l'onada de repressió desfermada pel duc de Pòpoli a principis de 1714.Durant la Guerra del Francès, Balsareny va aportar combatents a la Batalla del Bruc. En la Primera Guerra Carlina, l'any 1838, el Comte d'Espanya va assetjar Balsareny des del serrat del Maurici; després d'una aferrissada defensa, els balsarenyencs van rebre l'ajut del general Carbó, que va fer fora els carlins.