Wikiloc | Celrà - l'Escala Trail

Estació de Celrà

Celrà és una estació de ferrocarril a la població de Celrà, a la comarca del Gironès. L'estació es troba a la línia Barcelona-Girona-Portbou i hi tenen parada trens de la línia R11 dels serveis regionals de Rodalies de Catalunya, operats per Renfe Operadora. Aquesta estació de la línia de Girona va entrar en servei l'any 1877 quan va entrar en servei el tram construït per la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França entre Girona i Figueres. El 2007, el propietari de la infraestructura, Adif va dur a terme obres de millora a l'estació, com elevar l'andana, la construcció d'una marquesina i l'enderrocament d'una nau de Renfe abandonada.
Han ocorregut dos accidents ferroviaris a l'estació, l'un el 12 d'octubre de 1918, i un segon el 6 de febrer de 1942. El 1918 hi hagué una col·lisió entre un tren de passatgers que es dirigia a França i un tren de mercaderies que feia maniobres. L'accident va acabar amb set morts i seixanta-tres ferits. L'estació disposa d'un edifici de viatgers i un moll de mercaderies, ambdós tancats. Tot i que l'edifici va ser concebut com a provisional, diferenciant-se estructuralment d'altres de la línia, ha perdurat i encara es conserva. Antigament un tramvia aeri unia les mines de Celrà amb l'estació per transportar ferro des d'aquesta estació de MZA fins als ports.

Autor:

Sant Feliu de Celrà

És una gran església que centra la vila. De planta de creu llatina amb capelles laterals. Volta amb llunetes, cúpula sobre trompes al creuer. Tota arrebossada a l'interior. A l'exterior presenta dos tipus de maçoneria. Per una banda el basament del campanar d'aparell treballat, però no gaire polit, amb finestra de doble esqueixada . Aquesta època es reflecteix també a l'interior a un traster d'una capella lateral: aparell sense treballar, de pedruscall. Per altra banda la façana i campanar barrocs d'aparell ben treballat i polit.
La façana barroca està emmarcada per un costat en una corba i per l'altre pel campanar. Porta neoclàssica. La façana és closa al 1803 i els capitells de les columnes són d'ordre corinti . Les escales de l'altar són del 1890, la sagristia del 1750-1800.

Autor:

Can Quel de l'Estanc

Can Quel de l'Estanc és una obra de Celrà inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

L'element inventariat és la finestra cantonera d'estil renaixentista, que té alguns elements ornamentals d'influència gòtica. Presenta un guardapols amb escuts cisellats als arrencaments. És datada l'any 1563 i a la cantonada presenta un cap cisellat d'expressió gòtica. El trencaaigües de l'ampit és motllurat. La pedra és polida i ben treballada. La porta de la planta baixa presenta llinda plana i pedra polida amb data de 1730.

Autor:

Celrà

Celrà és un municipi Gironí adscrit a la comarca del Gironès i emplaçat a la plana del Ter un cop ha depassat Girona, la capital provincial. L'any 2011, tenia 4912 habitants censats. El nom de la població ha tingut diferents variants, des del Celerano de l'any 922, el Salrà dels segles xvii al xix, fins al Celrà actual. El símbol de la població és un sol, sense conèixer amb exactitud la seva relació amb el nom del municipi. No obstant això, des del segle xvii fins a l'actualitat, el sol ha figurat als documents oficials de l'ajuntament. A la façana de l'església, acabada el 1803, figura esculpit aquest astre. D'ençà del 2015 el batlle és Daniel Cornellà Detrell.

El municipi de Celrà és de la comarca del Gironès i aglomera la població en el nucli principal de Celrà al voltant de la carretera C-66 que uneix Girona amb la Bisbal. Al nord de la carretera s'hi ha desenvolupat un ampli polígon industrial. Demogràficament hi ha diversos disseminats que no assoleixen una significació respecte al total de la població. El municipi limita al nord amb Sant Julià de Ramis, essent el riu Ter el seu límit natural, al sud i sud-oest amb Girona i a l'oest amb Sarrià de Ter i per l'est amb els municipis de Bordils i Juià. Es distingeixen dues zones: una de muntanyosa, al sud i dins del massís de les Gavarres, amb el punt més alt al Puig d'en Batet i una altra de plana formada per la llera del riu Ter i dels seus afluents. El Ter rep aigües dels rierols de Palagret , Vermell, Palahines, Llop, Valltorta i Farreres. Igual que altres poblacions de la comarca, gaudeix d'un clima temperat, amb uns hiverns no excessivament freds i amb estius secs i calorosos. La pluviositat anual ronda els 500-600 ml, i es concentra en els mesos de maig, octubre i novembre.

Autor:

Bordils

El terme de Bordils és de 7,2 Km2, totalment planer, des de la carretera de Palamós al riu Ter, dels quals una tercera part està cobert per pollancres i arbres de ribera.

Bordils com altres pobles té una penya blaugrana on pots veure partits del Barça en la seu social, aplec de sardanes del primer diumenge de març, organitzar desplaçaments al Camp Nou.

Autor:

Can Batista

Can Batista és una obra de Bordils inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El nom prové d'un antic propietari. La casa data del 1584. Abans era coneguda com «can Salom».
És una masia de planta rectangular, estructurada en tres crugies perpendiculars a la façana principal. La coberta és de teula àrab a dues vessants. Es desenvolupa en planta baixa i dos pisos. Les obertures de la segona planta responen a les darreres reformes dutes a terme a l'edifici, que juntament amb altres modificacions efectuades, com el balcó corregut al primer pis de la façana principal i la modificació de les proporcions d'altres obertures que alteren la puresa de la tipologia inicial. L'exterior és rebatut i pintat de color blanc.

Autor:

Can Mallorquí

Can Mallorquí és una masia de Bordils inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

És una masia de planta rectangular, estructurada en tres crugies paral·leles de parets morterades i desenvolupada en planta baixa, pis i golfes, parcialment utilitzades com a habitacions. La coberta és de teula àrab sobre cairats a dues vessants. La planta baixa és coberta amb voltes de rajola. Les obertures de la façana principal són emmarcades amb carreus bisellats i emmotllurats. Destaquen la porta dovellada i el finestral corresponent a la sala del primer pis, d'un senzill estil renaixentista. Adossat a la façana sud hi ha una construcció annex destinada a activitats agrícoles. A la façana principal hi ha tres llindes de pedra partides.

Autor:

Església Parroquial de Sant Joan de Mollet

Església Parroquial de Sant Joan de Mollet és una església neoclàssica de Sant Joan de Mollet inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
És de planta rectangular amb una nau central més ampla i absis semicircular i dues naus laterals amb petites capelles adossades al mur perimetral. L'estructura interior de l'edifici remarca la forma de creu llatina, amb pilars de gran alçada que sostenen la coberta amb voltes de canó, decorades amb motius florals i geomètrics i una cúpula en el creuer.

Autor:

Sant Joan de Mollet

Sant Joan de Mollet és un municipi empordanès adscrit a la comarca catalana del Gironès. Limita al nord amb el Ter, i al sud amb Sant Martí Vell, mentre que a l'est confronta amb el poble de Flaçà, amb el qual avui dia pràcticament està unit, i a l'oest amb Bordils.
La primera informació escrita del poble es troba a l'alta edat mitjana, l'any 844. En aquell temps, Sant Joan de Mollet era sota la jurisdicció del bisbat de Girona. La primera dada de població és del segle XIV amb 29 focs, uns 150 habitants. Dues centúries més tard, al segle xvi, la població no va créixer sinó que va minvar sensiblement per les malalties i males collites. Al segle xvi va ser jurisdicció reial.

Autor:

Estació de Flaçà

L'Estació de Flaçà és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població de Flaçà, a la comarca del Gironès. L'estació es troba a la línia Barcelona-Girona-Portbou i hi tenen parada trens de la línia R11 dels serveis regionals de Rodalies de Catalunya, operats per Renfe Operadora. L'edifici és una obra de Flaçà inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'edifici respon al model al model que es va dissenyar en aquell moment per a moltes de les estacions d'aquesta línia, amb un edifici de viatgers i un moll de mercaderies. L'edifici és un exemple d'edificis que van reemplaçar els originals per construccions més funcionals que les antigues estacions. És de planta rectangular amb coberta de teula plana a dues vessants. És suportada per cairats i té una amplia barbacana. L'estructura és formada per pilarets i amplis cavalls de fusta i parets de tancament de rajol massís. Tant els pilars com els amplis cavalls de fusta s'acusen en les façanes. Del mateix estil i època es conserven els serveis i el magatzem.

Autor:

Flaçà

Flaçà és un municipi empordanès adscrit a la comarca del Gironès, a la riba dreta del Ter. Ocupa una superfície de 6,67 km² i s'estén a cavall de la serra de Vall-lloreda i la plana al·luvial que forma el riu Ter un cop travessa el pas del congost. Al nord limita amb el riu Ter i el terme municipal de Sant Jordi Desvalls, a l'oest amb els termes municipals de Sant Joan de Mollet i Sant Martí Vell i al sud i a l'est amb els municipis de Foixà i la Pera, ambdós pertanyents ja a la comarca del Baix Empordà.
Referent a la seva geografia física, el municipi conté dos ambients clarament diferenciats. Per una banda, l'oest del municipi és una zona planícia, constituïda per la plana al·luvial que forma el riu Ter, després del pas del congost i per altre, a l'est, per la suau serra de Vall-lloreda, sent el punt més alt del municipi el puig d'en Fuselles. Al nord del municipi, com a element fronterer amb el municipi de Sant Jordi Desvalls, s'hi troba el curs del riu Ter. Això provoca que el municipi sigui creuat per diferents rieres i rierols, generalment secs, però que quan plou amb intensitat s'inunden i desemboquen al riu Ter. Com a conseqüència d'aquests diferents ambients, en cada un trobem una vegetació especialitzada: vernedes, salzes i pollancres a prop del riu, freixes i saüquers entorn les rieres i boscos mixtes de roures i alzines en la zona més muntanyosa, on també hi trobem pi i diferent vegetació arbustiva mediterrània. Referent a la fauna, podem destacar mamífers com el senglar, conill, llebre o guineu i aus com el gaig, pit-roig, mussol o aligot, tots ells típics de zones boscoses. En l'ecosistema fluvial, destaquen bagres, barbs, carpes o serps d'aigua i aus aquàtiques, com l'ànec collverd, la polla d'aigua, bernat pescaire o l'esplugabous.

Autor:

Can Vinyals

És un gran casal de planta rectangular, modificat i ampliat en diferents etapes. Les parets són de pedra morterada i deixen a la vista els carreus que emmarquen les obertures, les llindes de les quals són monòlits. La coberta és de teula a dues vessants, amb ràfecs de quatre fileres formats per rajoles planes i teula girada. El canal també està fet amb teules i presenta gàrgoles metàl·liques zoomòrfiques.
A la planta baixa es troba la capella de la Mare de Déu del Carme. La planta noble es desenvolupa en el primer pis, on es troben les estances principals. A la segona planta i a ambdós extrems de l'edifici hi ha unes àmplies galeries amb arcs rebaixats. Es conserva una torre de defensa de planta quadrangular a la part meridional del complex, que forma part del sector més antic de l'edifici. A la banda nord hi ha una altra torre, de planta circular i corsera, afegida al segle XIX.

Autor:

Sant Pere de Sobrànigues

Sant Pere de Sobrànigues és una església de Sant Jordi Desvalls inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

És una capella de petites dimensions de planta rectangular, petit absis semicircular a la capçalera i teulada a doble vessant coberta de teula àrab. Murs sense cap obertura, un d'ells atalussat amb contraforts. La façana presenta una porta allindada i dovellada a sobre de la qual hi ha una finestra rectangular, acabada amb un campanar d'espadanya curvilínia d'un sol ull i rematada per una petita creu de ferro. Tota la façana es troba arrebossada i la resta de la construcció roman en maçoneria.

Autor:

Església de Sant Llorenç de les Arenes

Sant Llorenç és l'església parroquial del poble de Sant Llorenç de les Arenes que vingué a substituir la parròquial de Sant Romanç de Cidillà, citada el 1065, que es va traslladar abans del 1313 a l'església de Sant Llorenç. És un monument protegit i inventariat dins el patrimoni arquitectònic català. Situada dins del poble de Sant Llorenç de les Arenes al municipi de Foixà, és una església d'origen romànic del segle XII.
És una església d'una nau amb absis semicircular; s'hi afegiren tardanament dues capelles al costat nord. I una construcció sobre a meitat oriental de la nau. La volta de la nau és apuntada i seguida i la mateixa forma té l'arc triomfal; la volta del presbiteri és ametllada. Les finestres romàniques són de doble esqueixada. Al fronts hi ha la portada de tres arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà llisos, guardapols i motllura de secció incurvada; el finestral superior és de doble arcada en degradació, de mig punt. Corona el frontis una espadanya de dos arcs. El parament és de grans carreus perfectament escairats, inclosa la volta de l'absis .

Autor:

Sidillà

Sidillà és un conjunt arqueològic i monumental situat sobre el turó del Puig Margodell, al municipi de Foixà . Està format per l'església de Sant Romà, pel poblat i per l'edifici de Sant Sebastià. Està situat a uns 3 km de Sant Llorenç de les Arenes i s'hi arriba per un camí veïnal que voreja el Ter, passada la presa de Colomers, a la dreta del camí, dalt del turó, mig amagat pels pins.

El nom del lloc deriva d'un antropònim llatí, escrit de diferents formes: Sidilianum, Siciliano, Ciziliano, Scidilan o Cidiliano.

Autor:

Resclosa de Colomers

La resclosa de Colomers és un embassament del Ter, creat per una presa al municipi de Colomers, que s'estén pels termes de Colomers i Foixà, a la comarca del Baix Empordà. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local. Construïda entre els anys 1963 i 1970, per regar la plana de la dreta del Ter i per regular el cabal de l'aigua del Rec del Molí. La presa té 103 m d'amplada, 18 m d'alçada i 1 Hm³ de capacitat, amb cinc comportes centrals grans i dues de laterals més petites, i un canal d'enllaç amb el Rec del Molí. Fins a l'actualitat no ha embassat mai i, per tant, no ha entrat mai en servei. Es preveu que el 2009, l'Agència Catalana de l'Aigua la posi en funcionament en relació amb el decret de l'aigua. Amb aquesta mesura s'espera que la presa pugui acumular uns 4 hm³.

La resclosa del Ter, la resclosa dels Comuns i el bramador del rec del molí formen part d'un mateix conjunt hidràulic. La resclosa del Ter connecta les dues ribes del riu . La resclosa dels comuns, situada entre el bosc dels Comuns i el bramador, és la continuació de la resclosa del Ter. Al final de la resclosa dels Comuns hi trobem el bramador, és el punt de captació d'aigua del rec del molí i sobreeixidor de la bassa.

Autor:

Santuari de la Fontsanta

El Santuari de la Fontsanta també dit Mare de Déu de Gràcia de la Fontsanta és un edifici religiós al municipi de Jafre catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Molt a prop hi ha la Font Santa de Jafre, inventariada de manera independent.

El conjunt del santuari està format per una capella i dependències que formen una unitat arquitectònica. L'església és al centre, entre dos cossos laterals amb les diferents estances i un gran atri al qual dóna accés una arcada rebaixada. Tot el conjunt edificat es cobreix amb una sola teulada de dues pendents de la qual sobresurt una petita espadanya d'un arc. A l'interior de l'atri, al costat sud hi ha un finestral geminat, renaixentista, decorat amb motlluratges.

Autor:

Sant Antoni de la Salvetat

Sant Antoni de la Salvetat és un edifici religiós al municipi de Jafre inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta d'una capella de dimensions reduïdes de planta rectangular sense capçalera destacada exteriorment, teulada de doble vessant. Al frontis, porta amb llinda rectangular, un petit òcul i al cim una espadanya d'un arc. La coberta és d'embigat. Hi ha un arc diafragmàtic -en funció d'arc triomfal- apuntat que arrenca de mènsules en secció de bisell. Dos esglaons eleven el sòl del presbiteri.
L'interior és cobert d'arrebossat, la molt malmès, igualment que el parament extern del mur septentrional. La construcció és de pedres petites, sense treballar, lligades amb morter, però a la part inferior dels murs observables, apareix un altre tipus de parament, de carreus bastament escairats, que s'afileren, el qual sembla pertànyer a època anterior a la resta de l'edifici.
L'ermita de Sant Antoni, al veïnat de la Salvetat, sobre el marge esquerre del riu Ter, ja existia l'any 1637. El 1656 fou robada la seva campana per les tropes franceses que acampaven a la rodalia. El santuari tenia dret de refugi, fet que ha donat origen al topònim "la Salvetat". Fou molt activa la seva confraria, encara existent l'any 1794. Actualment la capella serveix de magatzem de masia veïns i es troba en un estat de conservació lamentable. .

Autor:

Castell de Verges

El castell de Verges era el nucli primigeni de Verges, al Baix Empordà. El castell era situat a la part alta del puig, al lloc on es troba emplaçat el nucli emmurallat de la població medieval, que avui dia ocupen les escoles i la Casa de la Vila, i a la plaça que hi ha al davant.
Apareix esmentat en un document datat entre el 1115 i el 1164 en el qual el comte de Rosselló rebia del comtat d'Empúries un capbreu de les albergues on hi constaven les seves propietats i s'hi fa esment de l'«honore de castello Virginum».

Autor:

Recinte fortificat de Verges

El Recinte fortificat de Verges és un monument del municipi de Verges declarat bé cultural d'interès nacional.
Encara que part de les antigues muralles de Verges han desaparegut, els elements conservats permeten seguir el traçat del recinte fortificat medieval. A Can Batlle es troba adossat per la part posterior un fragment de la muralla, una torre de la qual queda integrada a l'edifici. A la plaça Major hi ha restes de l'antic portal nord de la muralla, l'únic que es conserva. En canvi, són més nombroses les torres encara visibles del recinte fortificat, totes de planta quadrada excepte la situada a l'angle nord-oest, de secció circular. Així mateix, es poden observar llenços de mur en els sectors en què altres construccions no els han amagat o destruït. El conjunt conserva part de les espitlleres. En general, l'aparell emprat en la fortificació és de pedres rectangulars de dimensions diverses i poc treballades. Les torres presenten carreus més ben escairats als angles.

Autor:

Verges

Verges és un municipi de la comarca del Baix Empordà, situat a la riba esquerra del riu Ter. Té una població que des de mitjans del segle XIX oscil·la entre els 1000 i 1200 habitants.
Històricament, es pot assegurar gràcies a documents escrits que Verges fa 1050 anys que existeix, encara que el més probable és que en tingui molts més. A l'època medieval es va començar a construir el que són les muralles i el castell de Verges. Actualment encara es conserven alguns trams de muralla i de torres de defensa. La vila i el castell de Verges varen formar part del comtat d'Empúries fins que aquest va desaparèixer.

Autor:

Castell de la Tallada

Castell de la Tallada és un castell situat al nucli antic de La Tallada d'Empordà, al Baix Empordà, i n'és el seu origen. Està declarat bé cultural d'interès nacional.
L'antic recinte fortificat de la Tallada, tot i que se n'han perdut alguns fragments i d'altres es troben amagats en l'actualitat per altres construccions, presenta elements suficients per seguir el traçat de la muralla. Les restes conservades corresponen a cinc torres -de les set que s'estima que hi havia-, dues de planta quadrada i tres cilíndriques . Hi ha també restes dels panys de muralla. El conjunt, ben conservat, presenta elements d'interès . En general l'aparell emprat és la pedra ben escairada.

Autor:

La Tallada d'Empordà

La Tallada d'Empordà és un municipi de la comarca del Baix Empordà, anomenat simplement la Tallada fins al 1984.
El nom de la «Tallada» pot derivar de l'àrab at-taliat «la talaia», més el sufix llatí -ata. També es diu que pot procedir del mot tallada, que equivaldria a «clap de terra per a conrear obtingut d'una tallada de bosc».

Autor:

Sant Climent de Tor

Sant Climent és una església romànica al centre de Tor, nucli del municipi de la Tallada d'Empordà.
L'església de Sant Climent de Tor és un edifici d'una nau amb absis semicircular. Té una segona nau, perpendicular, de factura moderna i sense interès. La façana, que es troba aixecada respecte del nivell del carrer i a la qual s'accedeix per una escalinata, presenta porta d'accés allindada, amb una inscripció. Hi ha un petit nínxol buit sobre la llinda i una motllura semicircular amb pinacles laterals coronats per semiesferes al damunt. Al centre de la façana hi ha una obertura circular, i a la part superior es troba el campanar de paret, amb tres obertures d'arc d'ogiva, de realització posterior. L'absis es va bastir damunt d'una base de roca natural. Té una finestra d'arc de mig punt atrompetada i bandes decoratives llombardes. A la part superior hi ha restes de mènsules . Per damunt dels murs originals de la nau i de l'absis va elevar-se una obra de fortificació posterior.

Autor:

Castell d'Albons

El Castell d'Albons és una edificació militar i civil que fou l'origen del nucli d'Albons i que està declarada bé cultural d'interès nacional. Resta un notable conjunt, amb una part aprofitada per un casal tardà, un gran portal dovellat i part només amb el mur de tanca. Obra medieval i del segle XVII.
Al costat i a la banda N de l'església hi ha un gran edifici dit Castell d'Albons que ocupa el lloc del castell medieval però té l'aspecte de gran casa pairal. És de planta quadrada i té dos pisos i coberta de doble vessant. Els baixos tenen voltes de pedra morterada i les estances superiors voltes de llunetes. Presenta portes de gran dovellatge, finestres de llinda monolítica i escales de pedra, una d'elles exterior adossada a la façana del migdia. Entre aquest casal i l'església hi ha un pati, tancat a ponent per un alt mur amb gran portal adovellat. A l'espai de la Plaça Major, a ponent del Castell i l'església, hi ha l'únic vestigi de la muralla, la meitat inferior d'una torre medieval, de planta quadrangular, espitllerada, construïda amb grans rebles desbastats i carreus angulars.

Autor:

Celrà - l'Escala

Author

Trail stats

Itinerary description

Waypoints