EL HIERRO (1) Valverde-San Andrés

Travessa de 4 etapes realitzada a finals de Gener del 2018
El Hierro és una illa molt petita però amb una gran variabilitat de paisatges i amb molts indrets espectaculars que no ens volíem perdre, de manera que vam dedicar moltes hores en preparar una ruta que intentés lligar molts d'aquests paratges i pedalant pocs kms per carreteres asfaltades. Unes quantes vegades ens hi vam veure obligats, però tampoc va suposar cap problema perquè el trànsit d'aquesta illa és gairebé nul. Al final van resultar 4 etapes amb un total de 180 kms i 5.100 metres de desnivell positiu, pedalant per terrenys molt variats, des de carreteres secundàries fins a sinuosos senders per boscos de laurisilva, passant per camins sorrencs i pistes de terra volcànica. Igual que la resta de les Canàries, El Hierro és una illa d'origen volcànic, però és la més jove de totes i per tant el seu relleu ha estat relativament poc erosionat (contràriament a Fuerteventura, que és la més antiga i la més erosionada). Aquesta és potser la principal característica de l'illa, un relleu molt jove i molt abrupte. Les pendents són considerables, ja que hi ha poques vies de comunicació que segueixin la mateixa costa, degut als nombrosos penya-segats i la seva verticalitat, i per tant, per anar d'un lloc a un altre és obligat pujar bastants metres de desnivell per tornar-los a baixar després. Al final, com que només eren 4 etapes, vam optar per deixar les nostres bicis a casa i llogar-les a El Hierro, estalviant-nos així tota la moguda d'empaquetar les bicis i passejar-les pels aeroports. Degut a l'esmentada orografia, al final ens vam decidir per unes bicis elèctriques (era la primera vegada que en provàvem una) i en vam quedar molt satisfets. Tot i això les 4 etapes són perfectament realitzables amb una bici normal si estem disposats a realitzar desnivells acumulats considerables.
ETAPA 1:
Etapa força curta però per paisatges variats, pedalant per carreteres, pistes i algun tram de camí en mal estat. Sortim de Valverde, la capital de l'illa, immersos en una boira que és molt habitual en aquest sector de El Hierro, passant primer pel bonic poble de Tiñor i arribant després al Centre d'Interpretació de l'arbre Garoé, on vam visitar aquest arbre sagrat per als Bimbaches, els antics habitants de l'illa, doncs es tracta d'un arbre que "plora" i acumula aigua potable, un recurs molt preuat en aquesta illa. En realitat el que succeeix és que en aquest sector de El Hierro els vents alisis carregats d'humitat xoquen contra la vegetació provocant que es formin gotes que acaben precipitant, el que a les illes Canàries es coneix com a pluja horitzontal. Seguim després la nostra ruta baixant per un camí una mica en mal estat, però que travessa un bells paratges del sector nord de l'illa, arribant als pobles de Mocanal i Guarazoca (en aquest últim vam passar per davant del restaurant La Pasada, on vam menjar excel·lents plats locals). Després vam remuntar fins a l'impressionant Mirador de la Peña (on hi ha també un restaurant, aquest ja més modern i de disseny). Tot seguit vam passar pel proper Mirador de la Virgen de la Peña, tant espectacular com l'anterior, i després vam travessar la Meseta de Nisdafe, una altiplà de pastures i conreus que molts dies a l'any està cobert per la boira (tal i com vam poder corroborar), degut a l'alçada i orientació en que es troba. Encara immersos en la boira i el fred, vam arribar a la població de San Andrés, on vam dormir en un dels allotjaments rurals que hi ha al poble.