Eurovelo 8. Etapa 16. Castello, V V Oropesa Benicassim, Parc de la serra d'Irta, Delta del riu Sénia, S Carles de la Rapita

Parc natural del riu Sénia


Els quatre graons per arribar al delta del riu Sénia


Eurovelo 8. Etapa 16. Castelló, V V Oropesa Benicàssim, Parc de la serra d'Irta, Delta del riu Sénia, S Carles de la Ràpita. 02 0'4 2018.



Un bon repòs ressuscita els morts. Avui surto a les 8, després de l'esmorzar que tenien d'obsequi a l'hotel.

En veure el destí següent, Beniàssim, la carretera passa per davant del hotel i decideixo de seguir. Quan me n'adono sóc al mig d'una carretera amb dos carrils, 5 quilòmetres enllà deixo la carretera per seguir per la via de servei. Són 12 quilòmetres de lleugera baixada fins a Benicàssim. Travesso el passeig marítim i segueixo per la V.V. Oropesa a Benicàssim. La via verda és arran de la mar amb bones vistes. Orpesa la creu per carrers interiors. Arribo a Marinador, sembla que Ñ no té festa i està deserta, vaig seguint, aprofito per fer alguna foto.



Torre Badrum, Parc Natural de la serra d'Irta


Segueixo ara per camins asfaltats per l'interior fins a trobar la platja d'Alcalà de Xivert, la deixo enrere. Començo un tram de pista forestal sense enquitranar que al llarg de 15 quilòmetres transita per al parc Natural de la Serra d'Irta.

Arribo a Peníscola per la muntanya, un tom fins la platja, foto i segueixo per al carril bici del passeig marítim.



Ara en arribar a Benicarló, m'aturo menjar el menú, al restaurant "La Caracola", tradicional de la contrada. Un cop dinat torno a seguir cap a Vinaròs. Aquí el Traç "oficial" amb dura cap l'interior direcció Ulldecona, l'obvio i ara començo el traç Català de collita pròpia. Segueixo per la costa, carres de bon fer, en arribar prop del delta del riu Cénia, pregunto a un vilatà i diu que només cal passar 4 graons i cap problema. En cas de riuada sempre queda la possibilitat de recular i creuar per la N 340.



Tot seguit sóc al mig de la desembocadura del Cénia, darrere Valencià, al davant Catalunya, és un moment emotiu, després de 16 dies de pedalar i 1500 quilòmetres de litoral. Les Cases d'Alcanar, els restaurants són plens de gen que acomiada les vacances amb un bon àpat algun dels restaurants típics de l'indret.

Per N 340 i al llarg de poc més d'un quilòmetre i m'endinso a la carretera que per la platja em du a Sant Carles de la Ràpita.



Arribant a Sant Carles de la Ràpita.


Cerco l'establiment que m'allotjo, una dutxa i un tom per la població, avui ha quedat buida de les vacances de Setmana Santa.



Només un petit incís, l'etapa d'avui ha estat de les més entretingudes dels darrers dies, Marginador, Serra d'Irta, Arribar a Catalunya pel riu Sénia, segur que recordaré amb bons ulls.