GR 92. Sender del Mediterrani en BTT. de Portbou Ulldecona

El Sender del Mediterrani GR 92



El traçat d’aquest sender segueix tot el litoral català, mostrant la diversitat de cales, platges i paisatges mediterranis, així com les serres litorals. Comença a Portbou i es dirigeix a Llançà. Des d’aquí baixa als Aiguamolls de l’Empordà, de gran interès ornitològic, travessa el riu Fluvià i arriba a les runes gregues d’Empúries. Després de pujar al massís del Montgrí, baixa a Begur i a Palafrugell. Seguidament passa per la serra de les Gavarres i passa per les conegudes poblacions de Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar i Lloret de Mar. Seguidament s’enfila a la serra del Montnegre i el Corredor. Després del poblat ibèric de Puig Castellar arriba a Santa Coloma de Gramanet, travessa el Besòs i voreja Barcelona per la serra de Collserola.

La vista sobre la mar no es perd anant cap a Sitges, i després a Albinyana, Tarragona i Constantí, des d’on torna a la costa per Cambrils. Seguidament torna terra endins fins que surt al mar per l’Ametlla de Mar. En arribar a l’Ampolla travessa el delta de l’Ebre per Amposta, puja la serra del Montsià i baixa a Ulldecona.



Distància: 583 km



Comarques: Alt Empordà, Alt Penedès, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Empordà, Baix Llobregat, Baix Penedès, Barcelonès, Garraf, Maresme, Montsià, Selva, Tarragonès, Vallès Oriental, Vallès Occidental .



La descripcio de les 31 etapes a peu, distancies en Km i temps. Clica l'enllaç FEEC GR 92



Tota l’informació del recorregut per fer-ho en 13 etapes en BTT. Traça i dades de M2c.




Aquests traçats son per documentar les sortides que anat fent al llarg dels darrers anys i que anat publicant al bloc http://cicloturisme100x100.blogspot.com.es/.
Espero que us puguin ajudar a l’hora de prepara la vostra ruta.
No faig una descripció detallada del recorregut doncs la podeu veure seguint el traç amb un mapa tipus ICC 1/5000. Pel que fa a la dificultat, es la que he pogut experimentar personalment, amb totes les limitacions.

És bastant difícil donar una definició exacta del cicloturisme. És un esport tan plural, tan complex, tan personal, tan original… que no és possible etiquetar-lo mai. Es viu o no es viu, un té la sensació o no la té!

El terme “cicloturisme” engloba totes les formes de ciclisme recreacional, no competitiu, tots els àmbits d’utilització de la bicicleta en constant recerca.

És l’esport que es fa sense presses (no s’ha d’arribar el primer enlloc), sense premis (la satisfacció es troba a cada pedalejada). És l’esport en què no s’intenta imitar el ciclisme d’alta competició, i s’hi cerca, moltes vegades, l’autosuficiència. És un dels majors plaers que proporciona la bicicleta. No és important quants de quilòmetres es fan, ni amb quin temps, sinó com i per on es va. L’autèntic cicloturisme comença bastant abans de la primera pedalejada, preparant els itineraris, estudiant els mapes, parlant, acumulant informació, estudiant els llocs, les formes de menjar i dormir, preparant el material i la bicicleta, posant-se físicament a punt…

El cicloturisme, més que un esport, és un cert estil, una certa concepció i una certa filosofia de la vida. És una combinació indivisible entre home i màquina. És sinònim de llibertat i d’independència. Ens ajuda a redescobrir sensacions perdudes del nostre món intern, a retrobar els plaers més intensos, i a connectar i a interpretar el nostre entorn i la realitat de la vida. És una font inesgotable de satisfaccions variades per a totes les edats. Tampoc no està renyit amb el concepte de família, ja que aquest meravellós enginy mecànic es revela també com una ferramenta d’unió familiar. Avui en dia és habitual la imatge de les parelles amb els seus fills, que comparteixen les emocions d’una passejada amb bicicleta.
Que gaudiu de la sortida i si cal qualsevol informació no dubteu quedo a la vostra disposició.