GTPO 2016. Etapa 2: Castejón de Sos - Escalona

Segona etapa segons el llibre: etapa dura per distancia i per desnivell. Es tracta d'una jornada on també es guanya molta alçada, amb lo qual, garanteix vistes espectaculars. L'ascens al Port de Sahún es fa per pista còmode i amb el ferm en molt bon estat; això que sembla bo, no ho és tant, ja que hi ha una "processó" constant de vehicles de motor que hi fan travesses. Al cim, les vistes són impressionants.
El descens també és molt bo, fins que deixem pista principal per agafar un sender, al principi en molt bon estat, i més endavant, quan hem de creuar un barranc, toca caminar.
Ens dirigim a San Juan de Plan, i després, pels carreronets amb desnivell de baixada bestial, cap a passat Plan. Compte!!!! Plan és el lloc indicat per a dinar, però seguint el track, no s'hi passa per dins el poble, per tant cal tornar enrrere, o fer lo que vam fer nosaltres: parar al bar de la piscina a menjar-nos un entrepà, que ens quedava a peu de camí.
A partir d'aquí, sembla que la cosa hagi de ser més fàcil... res d'això. Passem pel costat de l'embassament de Plandescún i comença asfalt de baixada. Cal portar llums davant i darrera, ja que hi ha uns quants túnels no il·luminats amb sortida cega, i hi ha força trànsit. Deixem aquesta carretera per agafar-ne una de més petita cap a Saravillo, i després d'una pujada per pista, i contents de començar el descens, ens trobem que el camí no és tal, sinó un sender ple d'esllavissades pel marge de la muntanya, amb llocs que calia creuar trossos de tartera. Evidentment, amb la bici carregada, empenyent bona part d'aquest tram. Arribem en baixada i una mica d'asfalt a Badaín, i comença un altre calvari, empènyer, aquest cop en forta pujada, també per un sender en molt mal estat. Arribem a Escalona força decebuts, ja que el començament d'etapa era preciós, i el final, ens trobem amb el segon dia amb zones no ciclables.

Ens allotgem a l'Hotel Revestido: un establiment molt correcte pel què fa a les instal·lacions, i per un preu que creiem adequat... però té dos problemes: el sopar a la terrassa, on el personal estava totalment desorganitzat i no donaven a l'abast, i lo pitjor: l'habitació donava a la plaça on hi havia, a part de la terrassa de l'hotel, una altra, que entenem que servia de centre de trobada de la gent del poble, que es va estar cridant fins ven entrada la matinada. No van parar fins que la companya va fer un crit per la finestra demanant que voliem dormir... la pausa va durar poc, al cap d'una estona, un altre cop soroll. No era un problema de l'hotel, sinó de l'educació d'alguns autòctons. L'endemà, llevar-se fou dur...