Maçanet - Massanes - Tordera-Palafolls-Malgrat

Estació de Maçanet - Massanes

Seguir indicadors “cami de la tordera” Massanes 4.1 km Hostslric 7,6 Fogars de la Selva 10,9 Gaserans 15 Tordera 18,9 Sortida de l estació Maçanet-Massanes

L’església de Sant Josep Obrer

Riera de Santa Coloma

Que es passa per sobre per un pont amb camí de terra, compte si ha pogut !!

Can Remilans

Seguir cami de la Tordera, ruta de la Tourdera. Una masia amb vestigis medievals.

Pla del Mas Gilbert

Girar esquerra, després d’un camí boscòs s’arriba al pla.

Girar dreta

Girar esquerra. Massanes

Plaça de Catalunya Massanas. Església de Sant Esteve. Maçanes,oficialment i tradicionalment escrit Massanes, és un municipi de la comarca de la Selva. Fa part de la subcomarca del Baix Montseny. El 18 d'agost de 1713 l'Expedició del Braç Militar va arribar a Massanes on s'incorporaren els regiments de fusellers no dissolts d'Ermengol Amill i Moliner i Manuel Moliner i Rau, però els borbònics de Feliciano de Bracamonte van concentrar tropes a prop d'Hostalric i els catalans derroten els borbònics, per a continuació dirigir-se a Arbúcies.

Can Pipa

Masia

Carril bici arribant a Hostalric

Girar dreta i seguir indicacions

Esquerra i després dreta

Carril bici novament , passar sota el Pont

Hostalric vila

és una vila, Monument Històric Nacional, i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Selva. Forma part de la subcomarca del Baix Montseny. El 2017 comptava 4106 habitants. Hostalric va ser a l'antiguitat zona de pas obligatori en la ruta nord-sud, i l'únic pas natural entre Girona i Barcelona. En unes prospeccions fetes al turó del castell es van trobar restes del període ibèric. En època romana passava per aquest indret una bifurcació interior de la Via Augusta. Es van trobar restes d'aquesta via quan es va construir la carretera de Sant Hilari Sacalm. La població d'Hostalric sembla que va tenir el seu origen en un hostal documentat des del segle xi al lloc dit Onota, al peu de l'anomenat camí de França (antiga via romana). El topònim és una aglutinació d'«hostal» i «ric». La primera referència documental clara d'Hostalric és del 1106, i en ella Guerau Ponç, vescomte de Cabrera, va jurar fidelitat a Ramon Berenguer III de Barcelona.

Casa de la Vila

Torre dels frares La Torre dels Frares és una de les construccions medievals més importants d’Hostalric, amb una alçada i un volum major respecte a la resta de les torres. La torre fa uns 33 metres d’alçada, té tres plantes museïtzades i un mirador. L’estructura es fonamenta sobre la roca, amb una base més ampla que el mur superior. Cronològicament data del segle XIII i es troba fora del recinte emmurallat. Rep el seu nom del convent de Pares Mínims que tenia davant, l’actual ajuntament. Pel que fa a les característiques constructives s’utilitzà la pedra basàltica de l’aflorament del castell i la calç extreta de les muntanyes del Montnegre. Aquesta torre de defensa militar estava dividida en 3 plantes i una terrassa. La primera planta era la cisterna, la segona on estaven els soldats i la tercera el magatzem de queviures i armament.

Vescomptat de Cabrera

Fou al segle xiii quan es consolidà la vila. El 1242 el rei Jaume I el Conqueridor atorgà al vescomte de Cabrera el privilegi de celebració de mercat establert els dimarts, i l'any següent, el 1243, el vescomte Gueraur V de Cabrera va concedir carta de poblament als habitants d'Hostalric. Posteriorment, el 1269 disposà de notaria i escrivania. Els notaris d'aquesta notaria tenien facultat directe del vescomte de Cabrera.Durant el segle xiv, Bernat II de Cabrera va reestructurar els dominis del vescomtat de Cabrera i féu que Hostalric fos cap i centre de tot el vescomtat. A Hostalric s'hi va instaurar el principal tribunal judicial del vescomtat. La capitalitat d'Hostalric començada per Bernat II de Cabrera va ser consolidada pel seu nét Bernat IV de Cabrera, anomenat Bernardí. Aquest reorganitzà les estructures administratives del vescomtat que duraran fins a l'extinció del règim senyorial al s. XIX.

Hostalric , les torres i muralles

Vila Gegantera. Casc Antic. Plaça de la Vila. Fonda al carrer Major. Parròquia de Santa Maria. Torres del castell. Hostalric és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Selva. Forma part de la subcomarca del Baix Montseny. El 2017 comptava 4106 habitants La vila d'Hostalric es troba en una situació geogràfica molt bona. Disposa d'unes defenses naturals per un costat i de la protecció del castell per l'altra. Era lloc de pas del camí ral, entre Barcelona i França, amb ramificacions als camins de Montseny, de les Guilleries, i també conduïa cap a la marina en els termes del castell de Blanes, Palafolls i Montpalau.

Seguir cap a Fogars de la Selva

Carril bici blanc

entre el riu i poligon industrial. Seguir pal amb l ‘ icone Tourdera

Esquerra

per l’ermita Sant Cebrià de Fogars

Fogars de la Seva

Masia. Ajuntament. Fogars de la Selva és un municipi de la comarca de la Selva. Altres noms antics són: Fogárs y Ramino, Fogars de Tordera. El topònim deriva del plural de falgar, «lloc de falgueres», o de fogar, «llars». Està format per dues parròquies: Sant Cebrià de Fogars i Sant Andreu de Ramió

Sant Cebrià de Fogars

L'Església parroquial de Sant Cebrià de Fogars s'alça a la dreta de la Tordera, davant la confluència amb la riera de Santa Coloma, en un solar molt clar i regular. Cronològicament, la seva construcció originària es pot situar en el segle X el 1590 tal i com es pot llegir a la llindar de la porta s ‘hi realitzar una àmplia reforma d’estil gòtic amb sostre de voltes rematades de pedra treballada i un absis semicircular amb contraforts, el campanar és de planta quadrada construït de maons, originàriament era d’espadanya en dues obertures per allotjar les campanes, la porta principal és quadrangular amb un frontis Gòtic senzill, damunt la porta hi ha una fornícula semicircular. Entre la fornícula i el campanar, desplaçat a la dreta hi ha un ocul circular de pedra. En la llinda es pot llegir una inscripció molt interessant que diu així: "JHS FOU FET LO PORTAL A 16 DE MAIX DE 1590"

Deixar ample pista i girar Esquerra

Ermita de Sant Vicenç ajuntament de Tordera

Un dels documents que acredita l’existència de l’ermita de sant Vicenç al segle 13 és el cartulari del monestir de Santa Maria de Roca Rosa on consta la donació feta de Frank, el ple de la capella de sant Vicenç l’any 1200, però la seva construcció pot ser fins i tot anterior possiblement del segle 11 o 12. Durant la Guerra civil fou cremada per la qual cosa va quedar en estat de ruïna fins que el 1999 gràcies els veïns i amics es va poder tornar a la capella la seva antiga fisonomia. L’Ermita, de mides reduïdes, consta d’una nau absis circular separat per un arc triomfal que devia aguantar una volta de canó. A l’altar hi havia un retaule en fusta policromada del segle XVI que representava la vida de sant Vicenç. El campanar d’Espadanya damunt l’absis és un element afegit amb posterioritat igual que els contraforts que aguantaven tot el conjunt.

Camp de colza

Àrea de descans a 1,5 km de Tordera

Parc fluvial de la Tordera

Tordera

Seguir camí de La Tordera Tordera és una ciutat i municipi de la comarca del Maresme, situada en la subcomarca de l'Alt Maresme, històricament reclamada pels habitants d'aquest municipi. Es compon d'un nucli històric a la vora de La Tordera, en una vall. El topònim 'Tordera' deriva del llatí turdaria, «lloc de tords», és a dir, terra de tords, documentat al segle X com a Tordaria. Tordera té la seva pròpia ràdio local, així com nombroses entitats socials i locals, i està representat pels seus equips d'hoquei, el qual juga en la màxima categoria espanyola (OK lliga), també té equips de futbol i bàsquet tant masculins com a femenins; també té una secció de patinatge artístic dins del C.P. Tordera. Quant a esdeveniments, Tordera és conegut pel seu mercat setmanal que té lloc cada diumenge i al que acudeixen milers de persones de diferents localitats, i fins i tot turistes, especialment en els mesos d'estiu. Altres esdeveniments locals són la seva festa major o la Fira Mercat del Ram. L'escriptor catalanista i modernista Prudenci Bertrana, que va escriure obres de renom com Josafat, n'és torderenc il·lustre.

Esquerra

Dreta

Riera

Dreta per carrer Gorg del Molí de Puigvert

Centre el Molí d en Puigvert

És un edifici d'un sol cos situat a la vora d'un dels múltiples rierols de la plana baixa de la Tordera. De grans dimensions, finestres i portes són obertes amb motllures d'estil clàssic, fet que dóna a l'edifici una forta presència entre els canyissars i el bosc riberenc. Per les obertures d'entrada i sortida d'aigua el molí degué fer un gran servei, ja que l'altre més pròxim, el Molí de Júlia, es troba pels volts de Sant Ponç, dins el terme de Tordera. L'edifici es troba molt deteriorat i només resten les quatre parets mestres. No fa gaires anys desaparegueren les teules del sostre, i, anteriorment, fou desmuntada l'antiga maquinària. Aquest tipus de construcció tendiren a desaparèixer amb la introducció de la força elèctrica i amb la disminució del cabal del riu. El Molí d’en Puigvert és una entitat privada, d’iniciativa social i sense ànim de lucre, orientada a la inserció laboral i social de persones amb transtorns de salut mental.

Cavalls en semillibertat

Xipresos i plataners

Dreta a Palafolls

seguir indicadors cap a Malgrat

Per carrer Roig i Jalpi

Palafolls. Seguir per Av Pau Casals.

(Per anar al Castell de Palafolls girar dreta per carrer Camí del Castell)

Esquerra

Per riera de la Burgada

Foto

Indicador

Per Malgrat passar sota el Pont, per Blanes van bé els dos camins: recte i dreta

El Pont nou sobre la Tordera

Desembocadura de la Tordera

Parc Natural on recentment s han vist flamencs

Delta de la Tordera

Espai Natural Protegit. La Tordera neix a Sant Marçal , dins el massis del Montseny. Recorre 65 kms, passa per 30 minicipis abans de desembocar al mar entre Malgrat i Blanes. Registra notables oscilacions de cabal d’una època a l’altra de l’any. La desembocadura es caracteritza per la formació d’una llacuna litoral aïllada del mar per una barra de sorra. Una situació estratègica per les migracions de les aus entre els siguamolls de l empordà i el delta del Llobregat

Esquerra

Gual del pla

Malgrat

Plaça de Xesco Boix. Passeig de mar a Malgrat. Final de trajecte.

Pas soterrani per anar a l’estació de Malgrat