S. Miquel de Fluvià - Siurana - Vilamacolum - Ventalló

La ruta d'avui és una passejada pel cor de la plana de l'Empordà, i l'hem començat la ruta a Sant Miquel de Fluvià, poble sorgit arrel del monestir que data del 1045 dins el Comptat d'Empúries.
L’església monàstica es va consagrar l’any 1066, data en que es confirma també la seva dependència de Cuixà. El monestir va resultar afavorit per les donacions dels comtes d’Empúries i també del comtat de Barcelona (segles XI i XII) també fou beneficiari de diverses donacions dels senyors d’Oltrera (Rosselló). Sant Miquel de Fluvià posseïa l’església de Santa Coloma de Matella, on s’hi va instal·lar una comunitat de monges benedictines (segle XIV).
Aquest monestir fou annexionat a Sant Pere de Galligants, fet del que hom té constància, al menys, des del 1613
Després d'aquest petit resum dels seus orígens, comencem la ruta direcció a l'ermita de Sant Sebastià, avui tancada pel seu mal estat de conservació, continuem pel vorals del traçat del tren fins arribar al veïnatge d'Estanyet, i sense deixar de vorejar les vies del tren passem per Tonyàs, pertanyent al municipi de Garrigàs.
Al cap de poca estona de vorejar les vies del tren, anem direcció a l'est i el primer poble que ens trobem és Siurana, i tot continuant ruta passem pel veïnatge de Baseia de Siurana, i seguint per pistes arribem al poblet de Vilacolum, al costat de Vilamacolum.
A partir d'aquí anem a buscar el Fluvià i vorejant-lo comencem el camí de tornada fins arribar a Valveralla (Una cucada de poble), municipi pertanyent a Ventalló i evidentment ens arribem fins a Ventalló per donar-hi un tom per dins del poble, gaudint de l'espectacularitat dels pobles típics de l'Empordà, agafem la carretera que va fins a Vila-Robau i aprofitem, com en tots els pobles per on hem passat, per donar-hi una volta.
I ara si que direcció a la recta final a Sant Miquel de Fluvià.
I finalment dir-vos que a l'Empordà, és impressionant la quantitat de rutes que s'hi poden fer i alhora gaudir de seva la magnífica història.