Tordera - Palafolls - Malgrat de Mar

Tordera

L’església romànica de Sant Esteve es va construir sobre un temple primitiu documentat des de l’any 977. Entre els segles XVI -XVIII es van fer notables reformes a l’edifici, entre les quals destaca la façana barroca amb gran portalada i capcer sinuós. Conservar el campanar romànic, que fou reformat amb un coronament Gòtic. Les obres finalitzaren el segle XIX quan era mestre d’obres Francesc Soriano

Tordera

Tordera és una ciutat i municipi de la comarca del Maresme, situada en la subcomarca de l'Alt Maresme, històricament reclamada pels habitants d'aquest municipi. Es compon d'un nucli històric a la vora de La Tordera, en una vall. El topònim 'Tordera' deriva del llatí turdaria, «lloc de tords», és a dir, terra de tords, documentat al segle X com a Tordaria.[1] Se situa a l'extrem nord del Maresme, comarca situada a l'Est de Catalunya, si bé és cert que es troba limitant amb de la Selva, comarca de la província de Girona, situació que deixa a Tordera a uns 33 km de Girona i a uns 67 km de la Ciutat Comtal, Barcelona. Es tracta del municipi més gran en extensió de la comarca en qüestió, i es compon d'un nucli històric que neix just al costat del riu Tordera, que desemboca al mar Mediterrani, entre Malgrat de Mar i Blanes. Disposa d'un cúmul de barris, així com de moltes urbanitzacions disperses per tot el seu territori: St. Daniel, Niàgara Park, Agora Park, St. Pere de Riu, Hortsavinyà, Mas Mora, Mas Reixac, Roca-rossa, Les Ferreres, Can Camps, Sant Llop, Terra Brava i Tordera Park en són exemples. Actualment Tordera continua trobant-se en plena expansió demogràfica i econòmica. Exemple d'aquesta situació és la construcció de la seu social de Massimo Dutti d'Espanya i el seu considerable creixement en població en els últims anys, actualment amb prop de 17.200 habitants. Tordera té la seva pròpia ràdio local, així com nombroses entitats socials i locals, i està representat pels seus equips d'hoquei, el qual juga en la màxima categoria espanyola (OK lliga), també té equips de futbol i bàsquet tant masculins com a femenins; també té una secció de patinatge artístic dins del C.P. Tordera. Quant a esdeveniments, Tordera és conegut pel seu mercat setmanal que té lloc cada diumenge i al que acudeixen milers de persones de diferents localitats, i fins i tot turistes, especialment en els mesos d'estiu. Altres esdeveniments locals són la seva festa major o la Fira Mercat del Ram. L'escriptor catalanista i modernista Prudenci Bertrana, que va escriure obres de renom com Josafat, n'és torderenc il·lustre.

El Pont de ferro

El Pont de ferro que tenia una llargària de 182,5 m es va inaugurar el 3 d’agost de 1897 i fou utilitzat per les torderencques i els torderencs fins el dia 5 d’abril de 1969 data en que una forta Torderada el fondrà malgrat això el record encara és present en la memòria de molts. Camí de la Tordera

Camí de la Tordera

Tot el camí està ben senyalitzat amb cartells als encreuaments.

Dreta

Riera de Roquet

neix a les muntanyes just davant del Montnegre i desemboca a La Tordera

Dreta i despres esquerra

El molí de Puigverd centre de salut mental fundació privada. Abans de la introducció de la força elèctrica els molins utilitzaven la força motriu de l’aigua del riu, que desviaven cap a les seves instal·lacions per generar el moviment de la maquinària. L’arribada de l’electricitat per fer desaparèixer progressivament aquestes construccions, de les quals em queden alguns exemples com el molí d’en Puigverd un edifici d’un sol cos i de grans dimensions del qual es conserva el rec i la maquinària i que acull actualment la fundació privada sense ànim de lucre al molí d’en Puigverd. Al costat del molí també trobareu algo del molí d’en Puigverd una zona humida formada per dues basses la del molí i un gorg natural i una zona boscosaInundable. Al voltant de la bassa oriental hi ha un petit itinerari a mobiliari urbà. Podreu gaudir de l’entorn respectant sempre la natura i la Carme de l’espai.

Castell de Palafolls

El castell de Palafolls, el de murs d'arrogància discontínua, es remunta al segle XIII. Castell de caràcter rellevant dins el context català. El seu estat de conservació és força dolent, però darrerament s’hi està actuant amb excavacions i un projecte de consolidació a la visita de públic. Les restes visibles són el resultat d’un conjunt de reformes i ampliacions al voltant d’una primitiva construcció, esglaonades des del segle XI fins al XIV. Té una planta allargada força complexa, dividida entre la part sobirana i la jussana. El recinte sobirà és de planta poligonal i està en l’extrem SE. D’aquesta zona destaca un gran saló, una cisterna coberta amb volta de canó i la capella , restaurada modernament. En el recinte jussà, al nord, s’han trobat les restes més antigues. Hi trobem una sèrie d’ambients disposats formant angle al voltant d’un espai descobert. Documentat des de 1035, en el segle XI estava sota el domini de la família Humbert de Sesagudes o del Montseny, que també tenia el Castell de Montpalau. A finals del segle XI, Humbert Odó de Sesagudes cedí el castell a la seva filla, casada amb Bernat Gausfred. Els seus descendents s’anomenaren "de Palafolls". La jurisdicció comprenia els actuals termes municipals de Palafolls, Santa Susana, Malgrat de Mar i part de Blanes. Primer va pertànyer al comtat i després al vescomtat de Girona . L’any 1113 Ramon Berenar cedí l’alta jurisdicció del Castell als vescomtes de Girona, que passaren a anomenar-se Cabrera, mentre que la baixa jurisdicció quedava en mans dels Palafolls. Berenguer de Palafolls fundà Vilanova de Palafolls, l’actual Malgrat, l’any 1336. Guillem de Palafolls va vendre el castell a Pere III el Cerimoniós el 31 de març de 1381. L’any següent, el monarca se’l vendria a Bernardí de Cabrera, per 21.000 lliures. D'aquesta manera els vescomtes de Cabrera es feien amb el ple domini del castell.

Arbreda i camí

Dreta a Palafolls

Per carrer Roig i Jalpí, seguir indicadors

Palafolls

Palafolls és un municipi de la comarca del Maresme, a la província de Barcelona. El terme municipal limita amb: Santa Susanna, Blanes, Tordera i Malgrat de Mar. L'origen de la població és romà, així com el seu nom, que prové de la veu romana Palatiolo. El municipi està constituït de les següents parts: Poble de Sant Genís de Palafolls (format per Sant Genís, on es troba l'església romànica i la urbanització Ciutat Jardí), barri de Santa Maria, barri de Sant Lluís, Mas Carbó, Mas Reixac (compartit amb Tordera i Les Ferreries; aquesta última és la part del centre on hi ha l'esglesia de l'Assumpció de la Mare de Déu, obra de l'arquitecte Miquel Garriga i Roca (Alella, 14 de gener de 1808 - Barcelona, 14 d'octubre de 1888) , l'ajuntament, les escoles, etc.

Teatre de Palafolls

El 2019 el Teatre de Palafolls, després d'anys de reformes, s'erigeix com a epicentre cultural de la localitat amb la programació de propostes culturals i artístiques que de tots els gèneres. Músiques del món, cinema, dansa, etc. es donen cita en una programció pensada des de la proximitat i la globalitat de l'expressió cultural des d'una vessant transformadora i crítica amb el desnominador comú de l'equipament del Teatre de la nostra localitat com a teló de fons.

Església de Santa Maria 1908

L'església parroquial de Palafolls està situada al carrer Major fent cantonada amb l'Avinguda de la Costa Brava, davant del Carrer Francesc Macià (Les Ferreries). De grans proporcions, és una obra recent -finals del segle XIX- i pretén seguir els canons més tradicionals de l'arquitectura religiosa no sense donar-li un cert aire historicista sobretot pel campanar i la porta principal. Fou bastida a finals del segle xix i principis del XX, acabada el 1908. Al 1929 fou elevada a parròquia, segregant-se de Sant Genís de Palafolls. Joaquim Ruyra, molt vinculat a Palafolls, hi feu els goigs

Ajuntament a la Plaça Major de Palafolls

L ‘edifici data de 1701 a 1988 . Pregoner, original taulell d’anuncis, monolit de ferro de tres cares davant de l’ajuntament.

Can Florenci, Palafolls

La masia enclavada al centre del municipi, i adquirida per l’Ajuntament de PLF, serà la nova seu del casal de la dona de PLF.Després de ser adquirida per l’Ajuntament un taller ocupacional format per dones s’ha encarregat de remodelar el seu interior per tal d’acondicionar l’espai existent per acollir les diferents activitats que organitza el casal de la dona.

Carril bici, direcció Malgrat

Malgrat a 7 kms

La Tordera i pont Nou

Zona agrícola de Malgrat

Malgrat de Mar

Malgrat de Mar neix entre els segles XIII i XIV com un petit llogaret i se la coneix llavors com Vilanova de Palafolls. Una llegenda etimològica mancada de fonament sosté que el topònim de Malgrat ve que quan la gent de Palafolls anava a treballar a Vilanova de Palafolls ho feia a desgrat "Mal grat" (en català). Des del segle XIV, Malgrat de Mar s'ha reconegut com a nucli destacat cultural, artístic i social. El modernisme a Malgrat de Mar també va deixar empremta. En el seu centre històric destaca l'església de Sant Nicolau, amb façana d'estil neoclàssic i campanar de base octogonal; temple que és conegut com la catedral de la costa a causa de les seves dimensions. També compta amb edificis de l'època medieval (biblioteca la Cooperativa, antic hospital) i d'estil modernista (Ca l'Arnau o Torre de l'Esquena). Destaca també la muntanya de l'Castell (castell) coronat amb un parc amb magnífiques vistes panoràmiques sobre la població i voltants, o el parc Francesc Macià, de recent creació, se sumen a l'centenari parc de Can Campassol, antic jardí de la casa natal de Zenòbia Camprubí, esposa d'el Premi Nobel de Literatura Juan Ramón En el seu centre històric destaca l'església de Sant Nicolau, amb façana d'estil neoclàssic i campanar de base octogonal; temple que és conegut com la catedral de la costa a causa de les seves dimensions. També compta amb edificis de l'època medieval (biblioteca la Cooperativa, antic hospital) i d'estil modernista (Ca l'Arnau o Torre de l'Esquena). Destaca també la muntanya de l'Castell (castell) coronat amb un parc amb magnífiques vistes panoràmiques sobre la població i voltants, o el parc Francesc Macià, de recent creació, se sumen a l'centenari parc de Can Campassol, antic jardí de la casa natal de Zenòbia Camprubí, esposa d'el Premi Nobel de Literatura Juan Ramón Jiménez. Plaça Pau Casals. Façana de Sant Nicolau en restauració. Plaça de l’ església. Biblioteca

Casa de la Vila- Mercat Municipal

L’Ajuntament de malgrat demà un edifici transformat que manté el Seu caràcter inicial inagurat l’agost de 1913, podríem dir que era edifici d’estil modernista preguntes de tants, com ara Tournament ondulat, o bé del trencadís de ceràmica i el ferro forjat. És obra de l’arquitecte Antoni de Falguera, que va rebre influència del modernisme de Gaudí, Puig i Cadafalch i Domènech i Muntaner, aquest últim professor Seu. Notables canvis tant a l’exterior com a l’interior el més rellevant és li ampliació per la banda Sud cosa que trencar l’estructura de tres cossos inicials en que estava construït edifici l’interior està totalment renovat adequat per les noves funcionalitats d’un ajuntament model el20 setembre 1931 el president de la generalitat Francesc Macià va visitar malgratde Mar

Plaça de l’estació i estació