Trannspirinenca 2011. E 13 Hecho Isaba

La bixada del Puerto de Anso seguint el PR es molt tecnica. No es ciclable i molt menys amb alforges. Recomanable seguir la carretera fins Anso.









Catakrac!!! La mala alimentació dels últims dos dies han passat factura i al matí, segur que ho heu sentit: trata de arrancarlo Carlos, trata de arrancarlo, i va i no arrancava, sort que el treball en equip i anar marxant poc a poc i els només 40 km de l'etapa han ajudat a arribar al final. Una bona dormida a la tarda i un bon entrecot a Navarra per sopar faran la feina. L'etapa la hem començat a Echo (Hecho), amb un bon repetxó per carretera fins a trobar un camí bastant dret, amb un sender de baixada plena de rocs impossible de ciclar, tot a peu, fins a Ansó.









La segona part de l'etapa ha estat millor, pujada fins el puerto de los Navarros, enmig de llamps i trons, però finalment ens lliurem de la pluja pels pèls.

L'alegria l'han donat els primers rovellons de la temporada que veiem, això si, no es poden collir tal com ens indiquen diferents cartells.











Em canviat als aires de l'atlantic i es fa notar, la baixada a Isaba ens deixa meravellats per la fageda per on passem. I a dormir a l'espera d'un bon entrecot.














Un jove elxà s'embarca en la major i més dura de les travesses del país: la transpirenaica.Todo un repte que consisteix a unir el mar Mediterrani amb el Cantàbric a lloms de la seva bicicleta.










Per fer la transpirinenca he seguit el llibre del Jordi Laparra. “La travesia de los pirineos en BTT” 2ª edicion.

Aquests traçats son per documentar les sortides que anat fent al llarg dels darrers anys i que anat publicant al bloc http://cicloturisme100x100.blogspot.com.es/.
Espero que us puguin ajudar a l’hora de prepara la vostra ruta.
No faig una descripció detallada del recorregut doncs la podeu veure seguint el traç amb un mapa tipus ICC 1/5000. Pel que fa a la dificultat, es la que he pogut experimentar personalment, amb totes les limitacions.

És bastant difícil donar una definició exacta del cicloturisme. És un esport tan plural, tan complex, tan personal, tan original… que no és possible etiquetar-lo mai. Es viu o no es viu, un té la sensació o no la té!

El terme “cicloturisme” engloba totes les formes de ciclisme recreacional, no competitiu, tots els àmbits d’utilització de la bicicleta en constant recerca.

És l’esport que es fa sense presses (no s’ha d’arribar el primer enlloc), sense premis (la satisfacció es troba a cada pedalejada). És l’esport en què no s’intenta imitar el ciclisme d’alta competició, i s’hi cerca, moltes vegades, l’autosuficiència. És un dels majors plaers que proporciona la bicicleta. No és important quants de quilòmetres es fan, ni amb quin temps, sinó com i per on es va. L’autèntic cicloturisme comença bastant abans de la primera pedalejada, preparant els itineraris, estudiant els mapes, parlant, acumulant informació, estudiant els llocs, les formes de menjar i dormir, preparant el material i la bicicleta, posant-se físicament a punt…

El cicloturisme, més que un esport, és un cert estil, una certa concepció i una certa filosofia de la vida. És una combinació indivisible entre home i màquina. És sinònim de llibertat i d’independència. Ens ajuda a redescobrir sensacions perdudes del nostre món intern, a retrobar els plaers més intensos, i a connectar i a interpretar el nostre entorn i la realitat de la vida. És una font inesgotable de satisfaccions variades per a totes les edats. Tampoc no està renyit amb el concepte de família, ja que aquest meravellós enginy mecànic es revela també com una ferramenta d’unió familiar. Avui en dia és habitual la imatge de les parelles amb els seus fills, que comparteixen les emocions d’una passejada amb bicicleta.
Que gaudiu de la sortida i si cal qualsevol informació no dubteu quedo a la vostra disposició.