Via verda de la Val de Zafan amb nens, tram 1 Valdealgorfa-Arnes

Via verda de la Val de Zafán
Jornada 1, tram: Valdealgorfa-Arnes (càmping els Ports)
Distància: 34 km
Desnivell positiu: 400 m
Tram aragonès de la via verda. És el tram on el ferm està més deteriorat i els túnels no disposen d’il·luminació, així que els frontals o lots són obligats. També és el tram més solitari i on caldrà anar proveïts d'aigüa i menjar perquè no trobarem cap bar ni restaurant a no ser que ens separem de la via.
Comencem la ruta des de la mateixa estació de Valdealgorfa. A pocs metres ens espera l’entrada del túnel i a mà esquerra, la pista per evitar-lo.
Després de pensar i sospesar quin camí prenem, ens decantem pel del túnel.
És un túnel molt llarg, sense llum i humit, de qüasibé dos quilòmetres, el ferm està molt deteriorat i ple de pedres soltes que alenteixen la marxa. Tardem uns bons 25 minuts a creuar-lo.
Continuarem fent via a través de camps de cultiu mediterranis d'oliva, ametlles i vinya, boscs de pi i matoll. A l'alçada del creuament de la carretera N-20 haurem fet la primera pujada (vegeu perfil altimètric), aspecte important pels més petits. A continuació, doncs, vindrà un llarg tram de pla-baixada.
La pròxima estació que trobem és Valjunquera. Després d'una pausa per beure una mica d'aigua, reprenem la marxa fins que uns quilòmetres enllà passem per l'estació de Valdetormo.
Finalitzarem la baixada arribant al llarg viaducte que creua el riu Matarranya i la carretera.
En aquest punt, just davant l'hotel la Parada del Compte, el camí fa una forta però curta pujada per recuperar el seu traçat original. Estem al començament del segon tram de pujada de la jornada (9 km), que finalitzarà a l'estació de Cretes.
A la mateixa estació de Cretes fem la parada pel dinar.
Després de recuperar forces, el tram final serà un passeig. Emprenem la marxa en pla baixada i just al cap d'uns sis quilòmetres ens desviem de cop a l'esquerra per deixar la via.Prenem un camí, que fa un canvi de sentit per creuar la mateixa via per sota un pont.
Continuem per aquest mateix camí i travessem el riu Algars. La pista segueix fins a la carretera on a mà dreta trobem el càmping Els Ports, punt final de la primera etapa. Si es vol, en ves de deixar la via, es pot prescindir del càmping i arribar al cap de poc a l’estació d’Arnes-Lledó.
Aquesta ruta ha estat feta per una nena de set anys amb una bicicleta de 20 polsades amb canvis al darrera. Faig aquest comentari perquè si s’observa el perfil altimètric i la distancia, s’entén que per un nen d’aquesta edat, la ruta és d’una certa envergadura. A voltes, cosa normal, ha calgut fer moltes parades i distreure’ns cantant cançons i fent endevinalles.
Bona ruta!
Més informació:
Història
El Ferrocarril del Val de Zafán va formar part d'un projecte que mai no va ser completat. Els primers projectes d'un ferrocarril entre el port de Sant Carles de la Ràpita amb La Puebla de Híjar, a Terol, són de 1863. La idea d'aquest ferrocarril va partir, pel que sembla, d'unes circumstàncies singulars. Es diu que els militars estudiaven la possibilitat d'una invasió procedent de l'altre costat dels Pirineus. En tal cas, la següent barrera natural la formava la vall del riu Ebre. Un ferrocarril construït a la vora dreta de l'esmentat riu serviria per proveir aquest eventual front bèl·lic.
L'inici de les obres es va prolongar durant anys fins que, el 1891, la Companyia del Ferrocarril del Val de Zafán va començar les obres d'explanació. El primer tram, de 32 km, entre La Puebla de Híjar i Alcanyís, es va inaugurar el 1895.
La prolongació de la línia fins a Tortosa no es va aconseguir fins a 1942, sent adjudicada des del principi la seva explotació a RENFE (Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles).
Va haver de ser la Guerra Civil Espanyola la trista circumstància que propiciés la realització d'aquest tram, contesa en la qual la línia va jugar un important paper logístic durant la Batalla de l'Ebre. D'altra banda, gran part dels obrers que van executar l'última fase de les obres d'aquest ferrocarril van ser els propis presoners republicans.
Aquest ferrocarril, conegut a la zona com el Sarmentero (ja que travessava una terra de sembrada de vinyes), va tenir una lànguida existència durant la seva curta vida: amb prou feines 31 anys. En tot aquest temps no va arribar a concloure's l'últim tram, entre Tortosa i Sant Carles de la Ràpita, malgrat estar construïda tota l'explanació. L'enfonsament d'un túnel el 1971 entre les estacions del Pinell de Brai i Prat de Comte va servir com a excusa per al tancament definitiu d'aquest ferrocarril per part de l'administració, que es va fer efectiu el setembre de 1973, malgrat els successius intents per al seu manteniment.
Estat actual (2009)
El traçat del ferrocarril és aprofitat actualment com a via verda entre Aragó i Catalunya. Es divideix en diferents trams: al que discorre pel Baix Aragó se li uneix el tram de la comarca del Matarranya enllaçant amb els 46 km de la Via verda de la Terra Alta i de la Via verda de la comarca del Baix Ebre. No obstant això, és prevista l'adaptació de l'històric pont del ferrocarril de Tortosa (segle XIX), el 2010, així com la prolongació de la via fins al Parc Natural del Delta de l'Ebre. Quedarà així unit el Parc Natural dels Ports amb la desembocadura de l'Ebre.
El recorregut (110 km)
Alcañiz - Valdealgorfa (túnel de 2.136 m) -Valjunquera/Valljunquera - Valdeltormo/la Vall de Tormo - Estació d'Arnes i Lledó/Lledó d'Algars - Horta de Sant Joan - Bot - Prat de Comte - La Fontcalda - Estació del Pinell de Brai - Benifallet - Estació de Xerta (on s'ubica el Centre d'Interpretació de Xerta) - Aldover - Roquetes i pla de l'Estació a la riba dreta deTortosa.