Via Verde de Ojos Negros, des de Monreal del Campo al Port de Sagunt

OBSERVACIÓ 1: no sé massa bé per quin motiu, moltes de les banderoles (waypoints) no coincideixen amb les del BaseCamp, estant desplaçades respecte a les originals. Cosa que pot portar a certa confusió. Per contra, he repassat el recorregut sencer (el track) i sí que és correcte.

OBSERVACIÓ 2: com que al canal de YouTube m'han fet un comentari molt encertat (gràcies, Jorge Barrachina), he procedit a modificar el contingut del present i incloure informació sobre els llocs on vaig passar la nit i on vaig menjar durant el trajecte (no on vaig estar visitant) per a qui li interesse i puga necessitar-ho. Personalment, abans d'iniciar una nova aventura, tinc per norma recaptar tota la informació que puc als vídeos que visione al YouTube, perquè pot ser-me útil a mi també. I si pot ser-me útil, perquè no ho hauria de ser per als altres...
Ho tinc en compte i, a partir d'ara, ho inclouré als meus comentaris.

Primera etapa: Monreal del Campo. Hi vaig fer nit a l'únic local que trobí en la població (a l'altre que apareixia al Google Maps no em despenjaren el telèfon cap de les ocasions que hi vaig cridar...). S'anomena Restaurant "Las ocas" / Hotel "El molino". Tenen un lloc on deixar la bicicleta durant la nit. Destacar que al poble trobem un "Dia" que ve bé per a comprar quatre "cosicas" per al viatge.
La següent parada va ser a Terol capital. Allí em vaig allotjar en un hotel en el qual et deixen ficar la bici amb tu a l'habitació, cosa que també és d'agrair. Es diu Hotel "Viñas 17". Hi ha bar/cafeteria però no restaurant. Els propietaris també són la mar d'amables. A poca distància tenim un Mercadona, cosa que s'agraeix (el fet de tenir un supermercat a prop, no per la marca). També ben a prop una bugaderia/autoservei on poder dur la bugada.
Ja en ruta, com feia molta calor, i en haver estat parlant amb un altre cicloturista que anava en sentit contrari al meu, em feu menció d'un local situat al costat mateix de la via en el qual poder refrescar, i on ell hi havia estat, quan vaig arribar al que va resultar ser La Pobla de Valverde, vaig parar a l'Hotel/Restaurant, de nom "La Fondica", que està just al costat de la Via per prendre un refresc. En ser hora de menjar, no vaig tenir problemes per a fer-ho i em van indicar un lloc en el qual deixar la bici (i tots els seus "trastos") mentre menjava. Ací es van emportar la palma: amabilitat, bon tracte, bon menjar... No estic desmereixent a cap altre lloc, però personalment em va encantar el lloc. Fent memòria, els companys de "Nuestro viajes en bici", també van estar allí, i també van parlar molt bé del local.
La següent parada va ser en la Venda de l'Aire, Hotel/Restaurant "Els aragonesos". Tenen un local tancat en el qual poder deixar tranquil·lament la bicicleta durant la nit. És dels típics restaurants de carretera que, en fer-se l'Autovia, s'ha quedat una poc apartat d'ella, però que no és impediment perquè els camioners ho omplin (sempre he estat un dels referents que he tingut en compte a l'hora d'anar-me'n de viatge). Tampoc puc dir gens dolent d'ells, tot el contrari.
Finalment la meua última nit la vaig passar en el Port de Sagunt, Hotel "Àustria 76". En sí l'hotel està bé, sense més. L'amo et posa els pèls de punta: vaig recordar això de la "Mansió dels Munsters"... però poc més. El positiu: era l'última nit, està a prop d'un supermercat de la cadena Consum on em vaig proveir d'allò més precís fins a arribar a casa (uns 80 km) i també disposa d'un lloc en el qual deixar la bici, encadenada a un pilar pel què puga passar...

La Via Verda d'Ojos Negros resulta ser la més llarga de les existents en Espanya (https://www.viasverdes.com/itinerarios/principal.asp). El quilometratge total varia segons qui ho duga a cap o qui ho comente. En el meu cas, tenint en compte les errades seguint el camí (a pesar de dur un GPS, per causa de no saber fer-ne un ús adequat, tot s'ha de dir), ascendeix a 238 km.
El recorregut l'he dut a cap en tres etapes (volia fer-ho en quatre, però no vaig trobar on passar la nit entre Monreal del Campo i Terol...). Evidentment, com estic plenament convençut que Terol SI EXISTEIX, hi vaig fer parada i fonda, és a dir que hi passí dues nits per visitar tranquil·lament la població.
Des de la meua població vaig agafar el tren de rodalia fins a València-Nord on enllací amb el de Mitja Distància direcció Osca. Com la meua intenció era dur a cap la totalitat de la Via Verda, és a dir des del quilòmetre zero, vaig fer nit en Monreal del Campo en un hotel la mar de bé amb gent la mar d'amable. La bicicleta la vaig poder deixar en un local que em facilitaren allí mateix. De Monreal, a banda de l'hotel/restaurant, hi ha poc que dir: un Museu del Safrà (tancat els dilluns i que no vaig poder visitar per haver arribat eixe dia) i una torre/campanar de què queda de l'antic castell.
El final del recorregut vaig tenir molt d'interés en què fora als Alts Forns del Mediterrani, al Grau/Port de Sagunt. Allí encara conserven el que era el Forn Alt núm. 2. I allí vaig arribar.

Coses positives: els manyos són una gent de categoria! Molt atents i amables (hi ha de tot, però la meua impressió és molt més positiva que no negativa). La VV pot resultar solitària. De fet, el primer dia no em vaig topar amb ningú al llarg dels 86 km. Tan sols als voltants de Terol capital comencí a veure persones caminant o circulant pel recorregut de la via.
El segon dia la cosa va ser molt diferent, però tots anaven en sentit contrari, per la qual cosa les xarradetes només duraven uns minuts. El tercer dia no va ser molt diferent del primer, però en passar pels afores de certes poblacions em permeté saludar-los i parlar amb alguns veïns.

Coses negatives. Malauradament, el fet que Terol no siga una de les prioritats polítiques es nota en tot. En trets generals, el tram turolense de la via està en pitjors condicions que el tram castellonenc. Però no és cap problema si estàs acostumat a circular per camins de terra. Per a entrar en Terol capital hi ha tres accessos: el que denomine d'Alcanyís, el del centre de la població i el de Dinópolis. Només el d'Alcanyís em mereix crèdit: completament asfaltat des de la VV fins a la carretera. El segon i tercer o són impracticables per a qui duu alforges o en molt mal estat degut a les pluges que han excavat rierols en ells.
Ja a l'altura de Torres-Torres, trobem un senyal que ens porta a una àrea de descans... però a cap part. Hi vaig preguntar a ciclistes i no em saberen dir per on seguia la Via. Per la qual cosa has de tornar a la carretera i, en passar el pont de l'Autovia, te'n trobes un altre... que et fa pujar per una carretereta que supera el 9%!!!!
Per si no n'hi hagués prou, quan finalment arribes al senyal de "Final de la Vía Verde", el camí t'aboca a una rotonda, situada entre dues rotondes més!!!! Ací, l'únic senyal existent que et dirigeix cap a Sagunt és el d'accés a l'autovia. I, com en el meu cas, no saps seguir la ruta que figura al GPS, suposa un gran problema: cap a l'autovia totalment inviable, aleshores cap on? A veure si la segona rotonda hi fica alguna cosa... res de res. Tornen a la primera per seguir fins a la tercera... res de res. Al final vaig optar per anar cap a Albalat dels Tarongers. A la persona que li vaig preguntar com arribar a Sagunt, entre riures, però molt educadament em va dir: "Està clar que la senyalització és totalment incorrecta: cada dia ens topem amb ciclistes preguntant-nos-ho".

TOTALMENT ACONSELLABLE per a tota mena de ciclistes i edats, només cal tindre present les limitacions i precaucions que cada edat i forma física aconsella. A favor del sentit de circulació de la Via, d'Ojos Negros a Sagunt, cal recalcar que és majoritàriament en descens, amb poques ascensions que es fan notar, però curtes. La del Port d'Escandón és la més notable i dura, més que pel desnivell per la seua llargària.
Al llarg del camí existeixen molts locals on passar la nit (si es vol) i on prendre una bona dutxa (si es vol). Pel que fa al menjar, totes aquestes poblacions tenen locals (si vols) on et serviran el que tenen de bon menjar.