Volta a la Garrotxa (2 dies)

Ruta extreta de @Guillemplans, lleugerament modificada i actualitzada.

Aquesta ruta ofereix la possibilitat d'unir tres zones ben diferents i interessants: els relleus volcànics de la Garrotxa (Castellfollit de la Roca, Olot, La Fageda), els materials sedimentaris de Les Preses, Sant Aniol, Mieres i la Serra del Torn, i la conca del Fluvià.

Els boscos que es travessen van des de la fageda, als alzinars, les rouredes, pinars i boscos de ribera amb els pollancres.

La ruta discorre per terrenys molt variables en quant a ciclabilitat: des de carreteres secundàries poc transitades, al carrilet i a pistes amb un nivell de complicació considerable.

A tenir en compte les fortes rampes de pujada tot sortint de Castellfollit de la Roca, la pujada al volcà de Can Tià (tot sortint de Sant Iscle) i la pujada des de Sant Aniol al poblat ibèric del Puig de Castelar en direcció a Mieres.

Des del punt de vista tècnic, la baixada des del Coll de la Sarrella (punt més alt després de Sant Iscle) o Volcà de Can Tià, és la part més difícil de la nostra ruta. Primer de tot perquè darrerament hi ha hagut una sèrie d'esllavissades que s'han emportat part del camí (ara sembla que l'estan arreglant) i després perquè és una baixada força tècnica amb pedra solta de considerable mida. També hi ha parts en què es segueix el sostre d'una capa de calcària diaclasada que presenta esglaons i una inclinació que puja una mica més el nivell. És un tram que es pot arribar a fer una mica llarg si no es té molta perícia sobre la bici. També s'ha de dir que és un tram força interessant i que es passen per racons boscosos d'allò més macos, potser una de les contrades més poc visitades de la ruta, des d'aquí es tenen unes panoràmiques cap a Sant Aniol i el Serrat de Rocacorba impressionants.

El tram potser més lletjot és passat Sant Jaume de Lierca cap a Castellfollit, però salva molt bé la carretera, es nota que el Guillem es coneix la zona. Tot sortint d'Argelaguer es passa per les Cabanes d'en Garrell, un espai dissenyat per un veí de la zona que es va dedicar a crear el seu somni a partir del seu imaginari, i que ara encara està ben conservat. El tram de la llera del riu Fluvià presenta uns còdols molt grans i s'ha de creuar el riu. La mida dels còdols fa difícil avançar sobretot quan vas amb alforges. Aquest tram del riu Fluvià i el tram baixant de la Serra del Torn és zona inundable pel que aquesta ruta està totalment desaconsellada si ha de ploure molt o ha plogut força.

La ruta passa per molta zona boscosa, cosa que la fa agradable en bona part tot i l'estiu, només fa calorada a les zones de cota més baixa i oberta.

Nosaltres la fem tot sortint de Castellfollit, ens interessa, per qüestions d'horaris, arribar al poblat ibèric del Puig de Castelar on volem fer nit, pel que la primera jornada és força llarga i presenta bona part del desnivell (69km, 1700mD+). La segona jornada és més ràpida, molta part es podria fer amb una gravel, menys la part tocant a la llera del Fluvià.

Si feu la versió del Guillem, tot sortint de Castellfollit els camins han variat ja que alguns propietaris han posat tancats, seguiu els camins més evidents sobre terreny doncs nosaltres vam intentar seguir la ruta original i ens vam liar una mica (el nostre mapa també donava que el camí de la ruta original havia d'estar millor i no és així) . Eviteu els camins travessats per les tanques electrificades, us facilitarà la vida. La ruta del Guillem també ha fet una mica més de volta per la fageda i allarga la pista tot baixant de Can Tià (nosaltres ens vam saltar el desviament sense voler, no ens vam adonar que hi hagués cap camí, i vam continuar tot recte per buscar la carretera Gi-531 cap a Sant Aniol, que en ser baixada ens va fer anar molt ràpid aquests km).

Per qüestions del Covid moltes fonts estan tancades i només trobem en funcionament la font de Sant Martí del Corb. Una mala passada pels ciclistes en llocs on no hi ha gaires serveis.

Val la pena saber que abans de la pujada de Sant Aniol, a peu de la carretera hi ha una casa que és un restaurant, el restaurant Can Tura, per si us trobeu sense aigua i necessiteu avituallar-vos. I baixant de Sant Aniol està el restaurant Can Met de Mieres, sempre ple de gom a gom.

Aquesta ruta és una versió més rodadora i ràpida que la del Guillem, si voleu passar per alguns indrets més btteros ell té alguna petita extensió més.

Li poso dificultat "Molt difícil" per les rampes i la dificultat tècnica d'alguns punts, sobretot pensant en si aneu amb alforges. Aquesta ruta s'ha de fer amb btt.