Volta als Ports. Vies verdes: Baix Ebre, Val de Zafan i Terra Alta. de 2 a 4 etapes. Març de 2009.

De Pinell de Brai a Pinell de Bray. !7 i 18 Març 2009



Aquets dies que al Pais Valencia estan de festa grossa ( Falles i S. Josep), que la primavera comença de fer acte de presencia, hem aprofitat amb el Ferran per fer un tom per las vies verdes que rodegen la famosa serra dels Ports.

Dimarts 17. Sortim de Manresa a les 5 de la tarda direcció de Pinell on tenim reservat hostal a Ca l'Àngel. Desprès de descarregar las bicicletes, i totes les partences ens anem a sopar. Tot seguit un tom per la localitat per fer la digestió.

Dimecres 18. Ens aixequem a les set segons orari previst. Anem al Bar Esport a fer un cafè per començar el dia.
A les 8 en punt desprès de la foto al davant del celler modernista de Pinell emprenem el nostre camí. El mati aquestes hores es força fred i es fa sentir al llarg de la baixada a Benifallet. Aquí transitem uns km per l’eix del Ebre la C. 12 fins que trobem la via Verde del Baix Ebre i la seguim fins a Roquetes. Passem a saludar un amic el Cisco.

Sortim ara per la Cra que ens du, sempre de pujada, a Mas de Barberans deixem enrre i seguim cap a la Sénia. Desprès de reparar una punxada reprenem el camí.

Poc desprès de travessar el riu La Sénia entrem a la Comunitat Valenciana, província de Castelló. La pujada aquestes ores es fa llarge, es realment llarge fins a Castell de Cabres, 32 km i 1200 m de desnivell.
Travessem indrets com el mas Molino del Abad, el pantà de Ulldecona, Convent de Benifasar, El Boixar, pobla de Benifasar i per acabar el port de Torre Miró. Ara ja nomes ens queda la baixada a Morella on em pensat que seria un bon lloc per allotjar-nos.
Arribem a la fonda Moreno. Descarreguem, ens posem guapos i fem un tomb per la històrica ciutat de Morella, realment ens sorprèn de la seva magnitud e historia. Desprès de sopar dormir dons dema ens espera un altre dia prou llarg.




Dijous 19. A les 7 h ens aixequem preparem les sàrries i esmorzem.
La baixada d’ahir a darrera hora ara ens toca pujar-la nomes de començar . Lo mes dur del dia s’ha fet amb la fresca del mati. Agafem la Cra que ens dura fins a Herbérs,
la baixada ens du a las gorges del riu Tastavins, val la penna de prendre’s el temps d’admirar-lo i fer alguna foto. Estem transitant per una regió prou bonica i tranqui-la per gaudir del Cuiloturisme al 100%. Continuem per localitat tan tranqui-les com Penyaroya de Tastavins, Fuentespalda. La primavera esta fent ressorgir la natura i els arbre fruiters estan començant a emplenar-se de flors. Arribem com qui no vol la cosa a Vall-de-roures on teníem pensat aturar-nos a fer un most.
Tornem a les nostres bicis i anem a cercar el final de la via verde de la Val de Zafan a l’estacio de Valderobles.
Aquí el cicloturisme pren un altre dimensió, el temps s’ha aturat en l’ història d’aquets antics traçat de ferrocarril. El poc transit desapareix i esdevé tranquil•litat, las corbes desapareixen i esdevé tot recte, els repechons desapareixien i esdevé tot pla i avall, es un altre sensació que nomes havia viscut en alguns tram d’etapa al Tour de França cicloturisme del any 2006 a la costa del Atlantic.
Posem en marxa les nostres llums dons la diferencia de la i típic de la Via Verda es un seguit de túnel i un viaducte. Passem les estacions que surten al llarg de la via, i ens aturem un moment per fer la foto de reglament. Altre època l’aturada era per carregar i descarregar els passatgers. Cretas i ja som a la d’Arenes Lladó.
La primera estacio de la Via Verda de la Terra Alta el camí segueix sent molt distret i en arribar a Horta de Sant Joan comencem a trobar algun ciclkiste que ha fet el mateix pensament que nosaltres i també pedala per aquesta infraestructura. A Bot la mainada ens saluda al passar, deu ser la variant de l’antiga costum de saludar als viatgers dels trens. A la sortida de bot incorporat un rail de fusta al terra al voral dret de la via verda, deu ser l’anyoranca. Cal estar alerta dons si un s’arramba massa pot ser que se’n dugui un bon ensurt i possiblement se’n vagi a parar al terra. Seguim la nostra via travessem per sota la serra de Pandols i arribem a la famosa Font Calda.
Ens anem creuant algun que altre vianant i ciclista que segueixen la via. Finalment arribem on varem començar. Com diu el rètol de l’estació amb enyorança d’altres temps Pinell del Bray