BIKEPACKING DEL CAP DE CREUS AL CABO FISTERRA ('Route des cols des Pyrénées' + 'Camino del Norte')

Ruta pensada per a fer la travessa íntegra del Pirineu i de tot el nord de la península Ibèrica en bicicleta de carretera, cicloturista o gravel amb roda prima.

Aquest itinerari segueix, a grans trets, el recorregut de dues grans clàssiques del cicloturisme: “La Route des cols des Pyrénées” i el “Camino de Santiago del Norte”.

D’aquesta manera, aquest track recorre primer el Pirineu de punta a punta, des del cap de Creus fins al cap d’Híguer, rodant pel seu vessant nord; després s’allarga per la costa del mar Cantàbric, tot creuant el País Basc, Cantàbria i Astúries i, al final, travessa Galícia fins a arribar al mític cap de Fisterra.

La seva pràctica totalitat transcorre per carreteres, carrils bici i carrers asfaltats, o per camins rurals encimentats o enquitranats.

Feia anys que em rodava pel cap fer els ports mítics del Pirineu que visita cada any el Tour de França, sobretot des del darrer cop que vaig fer la travessa del Pirineu en BTT, el juliol de 2016. En aquella ocasió, en recórrer el vessant nord de la serralada en bicicleta de muntanya, vam anar coincidint en alguns colls, pobles i trams de carretera, de pas obligat, amb d’altres ciclistes que feien la “Route des cols”, i vaig decidir que un estiu o altre l’havia de fer.

També feia anys que em motivava fer el “Camino del Norte”, del qual tenia algunes referències, fruit de converses que havia tingut amb d’altres cicloturistes, fent d’altres rutes. Com havia llegit que, en cas d’anar-hi en bicicleta, gran part del recorregut estava asfaltat, vaig pensar que podia anar-hi directament en bici de carretera.

En aquesta travessa he combinat, així, aquests dos itineraris, que són ideals per a fer a l’estiu. Cal aprofitar aquesta època de l’any per a visitar uns territoris: el Pirineu Nord, la costa del mar Cantàbric i Galícia, en els quals la resta de l’any les condicions meteorològiques sovint són poc favorables per a la pràctica del cicloturisme.

Aquest viatge també me’l vaig prendre com a entrenament per al que va ser el meu veritable repte esportiu de l’any 2021: la travessa de Salses a Guardamar en BTT, que vaig fer a la tardor.

Tot i que aquesta travessa del cap de Creus al cap de Fisterra és més llarga que la de Salses a Guardamar; el fet de transcórrer per carretera, amb moltes possibilitats d’avituallament en forma de paradetes de crêpes a alguns colls del Pirineu o de bars als pobles i carreteres de la costa del Cantàbric i de Galícia, fa que no es pugui comparar com a repte esportiu i logístic amb una ruta en BTT que acumula encara més desnivell en menys distància, i que creua moltes de les comarques menys poblades dels Països Catalans i de la façana mediterrània de la península Ibèrica.

Vaig fer la travessa de Cap de Creus a Cabo Fisterra en 28 jornades de pedalada efectiva, parant algun dia per a fer alguna excursió a peu o en caiac, per a descansar una mica o per a rentar la roba que duia. En tota la travessa pràcticament no vaig punxar i només se’m van trencar dos radis de la roda de davant, que vaig poder substituir sense problemes.

En diversos punts vaig desviar-me del traçat oficial de la “Route des cols” o del “Camino del Norte” per tal d’anar a visitar amics o coneguts, de no repetir colls que ja havia fet en d’altres ocasions, de descobrir-ne de nous, i d’evitar en la mesura del que va ser possible les carreteres amb molt de trànsit o amb un traçat excessivament monòton.

Val a dir que el traçat oficial de la “Route des cols” deixa de banda algun coll mític del Pirineu, com ara el coll de Pailhères, del tot recomanable, i que si seguim estrictament les carreteres nacionals N-634 i N-632, que vertebren l’itinerari del “Camino del Norte” en bici de carretera, la ruta es pot fer una mica avorrida.

Per això sovint vaig improvisar sobre la marxa variants més o menys llargues dels tracks que duia com a referència, per tal de fer un traçat per una banda atractiu i variat i per d’altra banda homogeni en quant a dificultats i lògic en quant al recorregut.

Crec que en aquest tipus de viatge cal adaptar les etapes i la ruta a la motivació i les condicions de cada dia, que, al cap i a la fi, són vacances.



L’ITINERARI

Aquesta travessa passa pels següents països, territoris i comarques:


- Catalunya:
l’Alt Empordà, el Rosselló i el Conflent.

- Occitània:
El País de Salt, El Donasà, l’Alta Arieja, el País de Foix, el Coserans, el Comenge, el Luishonès, la Bigorra, la vall de Gavàrnia, el Lavedan i la vall d’Aspa.

- Euskalherria:
Zuberoa, Navarra, Lapurdi, Guipúscoa i Biscaia.

- Cantàbria:
Costa Oriental, Transmiera, Santander, Besaya i Costa Occidental.

- Astúries:
Oriente, Xixón, Avilés i Occidente.

- Galícia:
A Mariña, A Terra Cha, A Terra de Melide, Santiago, Comarca da Barcala i Costa da Morte.


Gairebé sempre faig una descripció més o menys acurada dels itineraris que penjo al Wikiloc, però en aquest cas crec que sigui necessari. Hi ha molta bibliografia i informació disponible a la xarxa, tant sobre la “La Route des cols des Pyrenées” com sobre el “Camino de Santiago del Norte”.

A continuació, teniu una sèrie d’enllaços amb els tracks que em vaig descarregar per a portar com a referència un cop en ruta i algunes pàgines web que em vaig mirar abans de sortir.

Per al Pirineu, vaig dur el track d’en Rodant lo Blanc que encapçala la llista. Aquí a Wikiloc també hi podreu trobar els tracks de totes les etapes de la “Route des cols” que ell va fer, amb una descripció prou complerta.

Per al “Camino del Norte”, vaig portar el track de Nimbus30, que hi ha al final de la llista. Està bé perquè esmenta tot un seguit d’albergs, cosa que pot ser útil un cop en ruta.


https://ca.wikiloc.com/rutes-bicicleta-de-carretera/route-des-cols-complet-transpirenaica-o-transpirinenca-pel-vessant-frances-26351977

https://www.routes-touristiques.com/tourisme/visiter-nos-regions/aquitaine/pyrenees-atlantiques/route-des-cols-des-pyrenees.html

https://www.outdooractive.com/fr/route/grande-randonnee-avelo/les-pyrenees/la-route-des-cols-des-pyrenees/46144634/#dm=1

https://www.rodadas.net/foro/topic/route-des-cols

https://caminodesantiago.consumer.es/ca/category/los-caminos-de-santiago-ca/camino-del-norte-ca

https://www.caminodesantiago.gal/gl/planifica/as-rutas/camino-do-norte

https://ca.wikiloc.com/rutes-cicloturisme/camino-del-norte-irun-santiago-10-etapas-cicloturismo-100x100-albergues-38422264




PORTS DE MUNTANYA

Faig una llista aproximada dels colls i ports de muntanya pels quals vaig passar i que he estat capaç d’identificar. No hi he inclòs els de menys de dos-cents metres d’alçària.

Val a dir que, a la primera part de la travessa, al Pirineu, des de Figueres fins al cap d’Híguer, vaig fer gairebé dos mil metres de desnivell acumulat de pujada per cada cent kilòmetres. Crec que és una xifra prou moderada i raonable, donat el terreny de muntanya per el qual transcorre el track.

A la segona part del recorregut, del cap d’Híguer al cap de Fisterra, van sortir menys de mil cinc-cents metres de desnivell acumulat de pujada per cada cent kilòmetres.

Tot i que aquesta xifra és més modesta, no s’ha de menystenir, sobretot tenint en compte que gairebé sempre anem resseguint la costa. Pràcticament no hi ha cap etapa totalment planera. El “Camino del Norte” és un constant puja i baixa que implica canvis de ritme freqüents, que fan que la ruta pugui esdevenir força trenca-cames.

En conclusió, ni el Pirineu és tant dur com ens el podem imaginar, ni recórrer la costa del Cantàbric fins a l’extrem occidental de la costa atlàntica de Galícia és tan sols un passeig a la vora de la mar.

Coll de Perafita, 245 m.
Coll del Frare, 202 m.
Coll de Ternera, 233 m
Coll de Jau, 1.506 m.
Coll del Garavel, 1.256 m.
Coll dels Molins, 1.099 m.
Coll de Pailhères, 2.001 m.
Coll de Port, 1.249 m.
Coll de Portet d’Aspeth, 1.069 m.
Coll de Buret, 599 m.
Coll d’Ares, 797 m.
Coll de Peyresourde, 1.569 m.
Coll d’Aspin, 1.489 m.
Coll del Tourmalet, 2.115 m.
Coll del Soulor, 1.474 m.
Coll d’Aubisca, 1.709 m.
Coll del Porteigt, 875 m.
Coll de Marie Blanque, 1.035 m.
Coll d’Arangaitz, 832 m.
Coll d’Ibarburua, 966 m.
Coll d’Inharpu, 1.029 m.
Coll d’Izpegi, 672 m.
Coll d’Otxondo, 602 m.
Coll de Jaizkibel, 455 m.
Coll de Mendizorrotz, 392 m.
Coll d’Itziar, 225 m.
Coll de Gontzagarigana, 365 m.
Coll d’Astorkigana, 225 m.
Coll d’Altonaga, 286 m.
Coll d’Aretxabalgane, 329 m.
Coll de Vivero-Ganguren, 400 m.
Alto del Pedrosu, 211 m.
Alto da Xesta, 531 m.
O Marco das Pías, 711 m.
Monte do Gozo, 377 m.
Alto do Portanxil, 230 m.
Altiño do Cotón, 425 m.


EL LLIBRE DE RUTA

Al final d’aquest text podeu clicar en l’enllaç que diu “Veure més”, per tal d’accedir al llibre de ruta d’aquest track, que dóna una mica de detall del kilometratge total de la travessa, de les distàncies parcials entre les localitats i llocs representatius pels quals passa, dels desnivells acumulats de pujada i de baixada entre aquestes localitats i dels ports de muntanya que cal fer per tal d’arribar-hi.

Al llibre de ruta he escrit els noms dels pobles, viles i ciutats per on passa aquest itinerari en les llengües pròpies originals dels territoris on es troben: el català, l’occità, l’èuscar, el castellà, l’asturià i el gallec.

Sovint, però, aquests topònims estan escrits als rètols de les carreteres i als mapes en francès i en castellà. Amb una mica d’intuïció, crec que no tindreu problemes per a veure on sou i cap a on heu d’anar.

Les dades que presenta el llibre de ruta són aproximades i estan adreçades principalment a qui vulgui repetir aquesta travessa, per tal de facilitar la planificació de les seves etapes, en funció de la distància a recórrer i del desnivell a superar en cada jornada.

Tingueu en compte que aquest track ha estat sanejat i simplificat, de manera que, en realitat, les distàncies i els desnivells parcials i totals són més grans que les que indiquen les xifres que surten al llibre de ruta.


LOGÍSTICA I MATERIAL

Com ja he comentat, vaig sortir de casa amb un parell de tracks descarregats al GPS, un per a la “Route des cols” i un altre per al “Camino del Norte”, per tal de tenir una referència base sobre la qual poder improvisar variants sobre la marxa.

Tambe vaig dur fotocòpies en color d’un mapa turístic del Pirineu, en el qual m’havia marcat amb rotulador la ruta que més o menys volia fer, i els mateixos tracks i els mapes digitals dels territoris pels quals passava tot el recorregut que m’havia plantejat, de cap de Creus a Fisterra, descarregats al telèfon, per tal de poder consultar els mapes i els perfils fins i tot si no tenia cobertura.

Vaig començar la travessa amb alforges, però em vaig adonar que anava massa carregat i en arribar a Llançà vaig agafar un tren per a tornar a casa, a deixar la tenda i alguna cosa més i mirar d’encabir-ho tot a les bosses de bikepacking.

A l’endemà vaig tornar en tren a Llançà i vaig continuar el viatge, amb material d’acampada lleuger: sense tenda, però amb sac de dormir i dues màrfegues, per a fer bivac. Vaig dur un kit de cuina molt simple, que em permetia preparar-me un cafè amb llet per a esmorzar i cuinar cus-cus i escalfar llaunes de conserva per a sopar.

Duia també un tupper, que feia servir de plat o de bol, i en el qual podia guardar el menjar que m’hagués sobrat del sopar per a menjar-me’l a l’endemà a mitja jornada.

Normalment, en un dels bidons portava fruita tallada, que em va molt bé per a menjar en ruta. També vaig dur per si de cas algunes barretes per a menjar damunt de la bici, per a no quedar-me sense piles en un moment donat.

De roba, sempre porto un maillot prim de màniga llarga i un culotte pirata per a no cremar-me tant amb el sol; un folre polar amb caputxa; una jaqueta lleugera de gore tex, que només faig servir si plou, per a que no es faci malbé; i un paravent lleuger, que és el que faig servir normalment.

Per a quan paro, duc una samarreta de cotó lleugera, una muda, uns pantalons d’esport curts i uns de llargs, també lleugers, una tovallola i un necesser-farmaciola bàsic.

Vaig dur oli per a la cadena, una manxa, eines, dues càmeres, pegats i recanvis de radis, cables, femelles i cargols, brides, un rotllo de cinta americana petit i fil i agulla per a arreglar la roba o les cremalleres de les bosses si es trencaven, cosa que va succeir en dues ocasions.

Aquest itinerari va passant de tant en tant per pobles i ciutats amb tallers de bicicleta i botigues de tota mena. En anar tota l’estona per carretera, potser tampoc hauria calgut dur tanta cosa.

Si aneu a fer aquesta ruta en bici de carretera, recomano muntar unes cobertes una mica gruixudes i amb una mica de dibuix, per una qüestió de comoditat i de seguretat, i també per tal de no castigar tant la bici.

Si hi aneu en bici de gravel, munteu unes cobertes relativament primes, per a fer més via, ja que anireu el 99,99% del camí per asfalt i ciment.

A la primera part del viatge, al Pirineu nord, vaig anar pràcticament tots els dies de càmping, aprofitant que pràcticament no va ploure cap nit i que molts pobles tenen càmpings municipals extremadament econòmics, molt més que els del vessant sud.

A la segona part del viatge, vaig aprofitar la magnífica infraestructura d’albergs destinats als peregrins del “Camino del Norte”. Per tal de poder dormir-hi, és tan fàcil com treure’s la credencial. Jo me la vaig treure a Donibane Garazi (Saint-Jean-Pied-de-Port). Als albergs gairebé sempre s’hi pot cuinar i és interessant perquè hi pots conèixer gent de tot el món.

Aquesta combinació d’anar de càmping al Pirineu i d’albergs a la costa del Cantàbric i a Galícia em va permetre fer unes vacances realment econòmiques. Em vaig gastar un set-cents euros en total: menjar, cerveses, càmpings, albergs i viatge en bus de tornada.

No vaig dur les etapes gaire planificades. Vaig anar improvisant gairebé sempre, presentant-me als càmpings municipals, sovint sense avisar, a la primera part de la ruta i trucant per telèfon als albergs a la segona, sobre la marxa, en cas que s’hi pogués reservar lloc.

Als albergs podeu preguntar, a la següent etapa que vulgueu fer, quins d’altres estan oberts i quins no, i quin us recomanen. Així podeu preveure més o menys l’etapa de l’endemà.

Vaig veure que molta gent anava amb aplicacions específiques per a fer el camí de Santiago instal·lades al mòbil. Es veu que et donen tota mena d’informació sobre l’itinerari i els albergs. Jo no les vaig fer servir.


Al llarg del viatge vaig trobar a d’altres cicloturistes i caminants amb qui vaig compartir etapes, paisatges i vetllades memorables. Penso que aquestes bones estones tenen molt més valor que els kilòmetres fets o el desnivell acumulat al final de les vacances, que al cap i a la fi, només són xifres i lletres.

Si voleu més informació sobre la ruta, o que us enviï els tracks originals sanejats i corregits, m’envieu un missatge pel wikiloc o un mail a xavitranscat@gmail.com.

Salut i pedals.


Vincle al LLIBRE DE RUTA:

https://docs.google.com/document/d/1Dtka2r0ujfStvScY-mbY6zODtuiPRGtV/edit?usp=sharing&ouid=100208228835241936675&rtpof=true&sd=true