Lanzarote - Fuerteventura - Gran Canaria - Tenerife (Gran Guanche)

Aquestes vacances de Nadal hem fet una ruta molt xula per les Illes Canàries.
En el nostre cas, l'aventurilla comença al nord de l'illa de Lanzarote i acaba al sud de l'illa de Tenerife. Ens ha quedat pendent la illa de La Palma per completar aquesta gran ruta que és la GRANGUANCHE.
Aquest recorregut amb bicicleta és una bona manera de conèixer les Illes Canàries, passant tant per platges i llargues costes com per zones més muntanyoses. Hi ha la versió Carretera, la Gravel i la Trail. Nosaltres hem fet la versió Trail amb bikepacking i ens ho hem passat teta. Tota la informació es pot treure de la pàgina web: https://granguanche.com/
El recorregut de l'Illa de Lanzarote l'hem variat una miqueta perquè vam anar a casa d'un amic que hi viu, el súper Martín, de Tinajo. Les etapes que hem fet són:

1. Órzola (Lanzarote) - Valle del Rincón (Haría): 19,7 km's i 737 m+
2. Valle del Rincón - Tinajo: 55 km's i 731 m+
3. Tinajo - El Cotillo (Fuerteventura): 69 km's i 587 m+
4. El Cotillo - Pájara: 73,5 km's i 1285 m+
5. Pájara - Morro Jable (agafem ferri fins a las Palmas): 65 km's i 1000 m+
6. Las Palmas de Gran Canaria - Casa Cuasquías (barranc Lagartera): 46 km's i 1532 m+
7. Casa Cuasquías - Barranc el Culatón (prop Jardín Guanche, Tejeda): 40 km's i 1590 m+
8. Barranc el Culatón - Agaete (ferri fins a Sta Cruz de Tenerife: 49,5 km's i 1000 m+
9. Sta. Cruz de Tenerife - La Esperanza: 52 km's i 1635 m+
10. La Esperanza - Zona acampada Ramon el Caminero: 41 km's i 1460 m+
11. Zona acampada Ramon el Caminero - Los Cristianos: 76 km's i 1160 m+

5 cèntims de cada illa:
A Lanzarote vam flipar, vam arribar el dia de Nadal i vam haver d'agafar un taxi cap al Nord, teniem ganes de pedalar una estona i els autobusos no sortien fins tard. Aquell primer dia només vam fer uns 20 km's, però els vam gaudir molt. Vam acabar dormint sota un coll amb unes ventades matinals considerables. El poble més bonic que vaig veure va ser la Haría, amb una vall verda que s'extenia amunt amb un palmerar enorme. Pel camí hi predominava força la vinya, protegida amb parets de pedra negra pel vent que hi feia. Aquella primera nit la vam patir de valent, realment vam posar les tendes a prova.
Els dos dies següents vam continuar bocabadats, primer per tota la platja que vam resseguir, amb uns corriols molt bons entre pedra volcànica i sorra blanca i, després de Tinajo, per la zona volcànica del Timanfaya amb camins absolutament negres de pedra abrasiva, amb algun tram a peu.

Si a Lanzarote creiem que hi feia vent, a Fuerteventura encara en va fer més. De Corralejo a el Cotillo ens va anar perfecte perquè el teniem a favor. Amb poc més d'una hora vam fer 25 km's casi sense pedalar. Aquesta illa ens va semblar més monòtona, però les vistes de les platges i el mar des dels penya-segats van valer la pena. Sense el mar hagués semblat un desert amb poques variacions de colors, en algun tram puntual passavem del blanc al negre i de seguida tornavem al blanc. Després de Cotillo vam tenir la jornada més dura fins a Pájara (nom molt escaient...). Per arribar a Ajui ens pensavem que seria fàcil, però vam haver de patir vents molt forts de cara, en alguna ocasió ens tombaven. El super Gegant del Vallespir va anar per terra!. Hi havia trams molt durs amb forts pujadors que haviem de fer a peu i la bici se l'emportava el vent. A Fuerteventura el vent ens va curtir, no vam poder plantar la tenda i vam fer bivac en llocs arraserats. L'últim dia, de Pájara al final el vam tenir més a favor.

A Gran Canaria el paissatge va canviar completament. L'únic punt negre van ser els primers quilòmetres, sortint de la ciutat i fins a Telde vam tenir quilòmetres de carretera amb tràfic futut. Tot i això vam passar per uns barrancs molt guapos i frondosos de vegetació. Només vam veure el nord de l'Illa, superant grans desnivells i amb un terreny molt verd amb vistes al mar. La primera nit amb la tenda ens va fer una mica de vent, però era suportable. El desnivell més fort el vam fer per arribar al mirador del Pico de las Nieves, casi a 2000 metres d'altura. Aquest va ser el punt àlgid de l'illa amb vistes al mític Roque Nublo (Nublao que deia jo...) . Des d'aquí també s'albirava el Teide nevat. La baixada i l'arribada a Tejeda va ser un regal. Vam dormir en un planell molt guapo al fons d'un barranc on vam celebrar el cap d'any, accedint-nos de l'horari habitual i anant a dormir a les 10 de la nit, prop d'un jardí guanche molt adient per l'ocasió. En aquesta illa vam veure els primers pins, a força alçada, tot i que els pinars més grans no els vam trobar fins a Tenerife. Per mi va ser el tros de ruta dels grans barrancs. A Agaete hi vam arribar d'hora i ens vam banyar a una platja negre molt guapa abans d'agafar el ferri.

A Tenerife vam tenir molta varietat perquè al final de la ruta vam estar uns dies de relax a les platges del sud (Los Cristianos i a el Médano). En aquesta illa vam sortir de Santa Cruz per carril bici i vam fer un port de muntanya molt bonic per carretera, una zona seca, però verda. Això ens va encarrilar cap al nord per visitar el parc d'Anaga i fregar Taganana. En qüestió de 2 o 3 quilòmetres vam entrar en una zona humida i frondosa, ens vam abrigar perquè la temperatura va canviar dràsticament. Aquest primer tram ens va portar de baixada a visitar la Laguna (capital primària de Tenerife) on hi vam reposar una estona i vam comprar pastilles de fre. Una ciutat realment bonica. Vam haver de fer un tràmit de 8 quilòmetres fins a la Esperanza i allà vam arribar a la Casa Ramon on ens vam trobar amb l'Eva que ens va portar els trastos en els 2 dies que ens faltaven per pedalar, els més guapos de l'illa segons el meu parer. Ens vam trobar boscos enormes de pins al voltant del Teide i les pistes eren bones, amb un terreny drenat. La pluja que va fer durant tot un matí no va fer ni bassals. Només unes boirines fredes que accentuaven un ambient fantasmagòric. A mesura que ens apropavem al Teide es va aclarir i vam poder veure paisatge molt guapo des de 2000 metres d'alçada, on es comencen acabar els pins. La baixada fins a Vilaflor va ser llarga, vam passar per un tram molt llarg on hi havia tots els pins cremats d'un gran incendi que hi va haver no fa massa temps. Vilaflor és un mirador molt xulo cap al sud que ja ens deixava veure les platges on ens banyariem. Arribaven els accessos i l'abundància!!

A la propera tocarà La Palma, La Gomera i el Hierro!! ja friso!!!