Montañas Vacías en 8 etapes

CAT:
Per fi hem recorregut la famosa i premiada ruta creada per Ernesto Pastor, i no n'hi ha per menys, és espectacular!

Oficialment, la ruta té uns 700km i uns 13.000m de desnivell acumulat.
Trobareu tota la info i guia completa al web https://montanasvacias.com/ruta/

Aquí us faig cinc cèntims de com l’hem realitzat nosaltres:

Hem arribat a Teruel (per error sur Puebla...) amb la nostra furgo, fent nit a l'AC que hi ha al Dinòpolis, i al matí l'hem aparcat al costat d'una caserna de policia, per deixar-la tota la setmana amb més seguretat, i que també té restaurants a la vora, sense arribar al centre, per quan tornem poguer menjar i marxar sense gaires problemes.

L'hem dividit en 8 etapes, duent tot el necessari per pernoctar i menjar, ja que com el nom indica, no abunden els llocs per avituallar-se ni els allotjaments “tradicionals”, sí els refugis lliures.

E1: Teruel - Camping de Bronchales (85km + 2100m)
E2: Bronchales - Refugi lliure Fuente de los Vaqueros, prop de Checa (102km +1.350m)
E3: Checa - Refugi lliure de Valsalobre (o de la Torreta), té lliteres però cal agafar aigua al poble anterior, Zaorejas (97km +1.250m)
E4: Valsalobre - Laguna del Marquesado, a la casa rural La Lagunilla, l’opció per acamapar era a la Laguna, però va caure una tempesta brutal... i algun luxe ens vam permetre (115km +1.850m)
E5: Laguna del Marquesado - Torre Baja, acampada lliure a l’Àrea Camper, hi ha riu i font (67km +1.150m)
E6: Torre Baja - Puebla de Valverde (acampada lliure abans de l’àrea de servei, que té dutxa) (66km + 1680m)
E7: Puebla de Valverde - Refugi lliure de la Fuente de la Chaparrilla, té somiers (92km +1.100m)
E8: Chaparrilla - Teruel (66km + 900m)

(DESCRIPCIÓ DE LES ETAPES AL FINAL!)

He marcat alguns dels llocs on hem pogut menjar o comprar algo, els pocs i petits pobles sovint no tenen serveis o els obren només hores (normalment a mig matí) o dies concrets. Sovint, si passes a la tarda, ja no pots trobar res obert, he marcat els que sí hem trobat oberts.

Cal dir que hem trobat molt poca gent pels camins, això vol dir tranquil·litat però també que no pots obtenir ajuda si et fes falta...
Sorprenentment verd i amb prou fonts rajant a alta muntanya en algunes etapes ara al juny, OJO que en d'altres etapes no en trobareu cap en potser 100 km, mireu bé abans de començar la jornada, en ple estiu pot ser un veritable suplici...

Tema higiene, qualsevol font o rierol es bo per fer-se una refrescada, també hi ha dutxa 24h al restaurant de l’àrea de servei de Puebla de V.

Hi ha molts d’altres refugis lliures oberts a part dels destacats aquí, tots en bones condicions. En els llocs que hem dormit, hem buscat que tinguessin font/aigua a la vora, excepte el de Valsalobre (hi ha Zaorejas uns quants km abans, que també té Hotel amb restaurant). L’emplaçament és meravellós, i té una torre de guaita amb unes vistes espatarrants!

CAST:
Por fin hemos recorrido la famosa y premiada ruta creada por Ernesto Pastor, y no es para menos, es espectacular!

Oficialmente, la ruta tiene unos 700km y unos 13.000m de desnivel acumulado.
Toda la info y guía completa en la web https://montanasvacias.com/ruta/

Aquí os hago un resumen de cómo la hemos realizado nosotros:

Hemos llegado a Teruel (por error sale Puebla...) con nuestra furgo, haciendo noche en el AC que hay en Dinópolis, y por la mañana la hemos aparcado junto a un cuartel de policía, para dejarla toda la semana con más seguridad, y que también tiene restaurantes al lado, sin llegar al centro, para cuando volvamos poder comer y marchar sin demasiados problemas.

La hemos dividido en 8 etapas, llevando todo lo necesario para pernoctar y comer, ya que como su nombre indica, no abundan los lugares para avituallarse ni los alojamientos "tradicionales", sí los refugios libres.

E1: Teruel - Camping de Bronchales
E2: Bronchales - Refugio libre Fuente de los Vaqueros (cerca de Checa)
E3: Checa - Refugio libre de Valsalobre (o de la Torreta), tiene literas pero hay que coger agua en el pueblo anterior, Zaorejas
E4: Valsalobre - Laguna del Marquesado (casa rural la Lagunilla, la opción por acamapar estaba en la Laguna, pero cayó una tormenta brutal ... y algún lujo nos permitimos)
E5: Laguna del Marquesado - Torre Baja (acampada libre en el Área Camper, hay río y fuente)
E6: Torre Baja - Puebla de Valverde (acampada libre antes del área de servicio, que tiene ducha)
E7: Puebla de Valverde - Refugio libre de la Fuente de la Chaparrilla (tiene somieres)
E8: Chaparrilla - Teruel

He marcado algunos de los lugares donde hemos podido comer o comprar algo, los pocos y pequeños pueblos a menudo no tienen servicios o los abren sólo horas (normalmente a media mañana) o días concretos. A menudo, si pasas por la tarde, ya no puedes encontrar nada abierto, he marcado los que sí hemos encontrado abiertos.

Decir que hemos encontrado muy poca gente por los caminos, esto significa tranquilidad pero también que no puedes obtener ayuda si te hiciera falta ...

Sorprendentemente verde y con bastante fuentes en alta montaña en algunas etapas ahora en junio, OJO que en otras etapas no encontrarás ninguna en tal vez 100 km, mirad bien antes de empezar la jornada, en pleno verano puede ser un verdadero suplicio ...

Tema higiene, cualquier fuente o arroyo es bueno para hacerse una refrescada, también hay ducha 24h en el restaurante del área de servicio de Puebla de V.

Hay muchos otros refugios libres abiertos a parte de los destacados aquí, todos en buenas condiciones. En los sitios que hemos dormido, hemos buscado que tuvieran fuente o agua cerca, excepto en el de Valsalobre (hay Zaorejas unos km antes, que también tiene Hotel con restaurante). El emplazamiento es maravilloso, y tiene una torre de vigilancia con unas vistas alucinantes!




ETAPES:

E1: Primers km i ja no parem de fer fotos només sortir de Teruel, el color roig de la terra és fascinant, la laguna, els boscos, ... Paisatge de 10 tot el dia! La ruta es pot retallar quasi 10km si no es fa el mirador de la Peña, però realment les vistes i la història del lloc valen la pena. A Albarrasí podreu trobar bars oberts sense problema, però amb compte no us atipeu... els 5km següents són de vertigen! Reserveu forces també per pujar fins a Bronchales... l’etapa és demolidora. El càmping, molt correcte, ens costa 15€. El restaurant, car per la quantitat que serveixen, però bo.

E2: agafem aigua fora del càmping, a Fuentecillas, per recomanació d’un ciclista beterà. La baixada fins a Orihuela és una delícia per boscos habitats per cérvols. Després bona i sostinguda pujada fins al següent Mirador, que val molt la pena desviar-s’hi. Passarem per 2 poblacions més fins al Naixement del Tajo, on també hi ha font. Després, ja cap poble fins a Checa, poblet molt bonic travessat per un rierol. Allí, a la tarda, estava tot tancat, havíem d’esperar fins a les 19-20h, i ja teníem ganes de descansar al refugi. No té lliteres, però sí taules, bancs, llar de foc, fonts i un rierol, és preciós!

E3: Comencem amb el pintoresc poble de Chequilla, però l’etapa se’ns fa feixuga, molt aire en contra, molta carretera i massa estona encaixonats seguint el Tajo. A Peralejos, la botiga de queviures està oberta al matí. Atenció amb la passarel·la del Tajo, la gent l’utilitza però està tancada al pas... es pot creuar el riu uns metres més avall, que no es gaire fondo. La segueix un tram de corriol costa amunt no ciclable (500mts aprox). La pujada fins a Zaorejas també es fa durilla, però al poble podem menjar a l’hotel i tenim font a la plaça. Uns ciclistes ens acaben de convèncer per modificar el final d’etapa previst (a Laguna del Tobar) i decidim quedar-nos al refu de Valsalobre, gran encert!! Refugi una mica brut però amb lliteres de fusta, taula, bancs, llar de foc, l’entorn és immillorable i pugem fins i tot a la torre de guita (que fa una mica de por...està prou rovellada...). El refugi és molt usat per espeleòlegs, hi ha varis avencs a la zona.

E4: Seguim amb vent... passem ràpidament per Valsalobre, Beteta (oju la pujadeta...) i El Tobar, tot tancat a quarts de nou. La laguna del Tobar la podrem veure des del camí a Santa Maria del Val, que també té un embassament però res de comerç. Per tant, estalviem 2km al no fer la visita. Quan deixem la carretera, haurem d’apretar bé les dents, però les pistes de després per Tragacete, són meravelloses. Fins al km 79, no hem vist fonts, n’hi ha a el Molino, abans de començar la pujada la Beamud, poble també amb font. A Valdemoro hi ha El Chiringuito, un “apanyo” culinari a qualsevol hora, atenció però que hi ha bones pujades encara fins Laguna del Marquesado, i jo vaig acabar fent un tall de digestió de manual... A Huerta, bar obert però no el supermercat, i a Laguna, res de res, el bar ja era tancat fins dijous... Amenaça a tempestes molt fortes a la nit i decidim no fer acampada lliure a la laguna (a uns 2km del poble) i dormim en una encantadora casa rural. També gran encert per la méteo, que va descarregar brutalment, i per recuperar-me del meu tall de digestió.

E5: de bon matí, la sortida cap a Zafrilla et deixa enrampat per tot el dia, sort que el poble sí que trobem on esmorzar, sobre les 11h, al bar El Papi, molt peculiar i super amables. Comença a ploure i junt amb les tempestes dels dies anteriors, els camins esdevindran un suplici... jo acabo caminant uns 5-7km, farta de barallar-me amb el fang del camí. La cosa no millora fins al km 20, a la zona de Las Artiga, on ja trobem més pedra. La pluja ens segueix fins Castielfabib, i això fa que no ens entretinguem gaire en vistar-lo, ni tampoc parem a El Cuervo, amb unes cascades francament boniques. Sorprèn el camí dels horts sortint de Castielfabib fins Los Santos, no tingueu temptació de seguir per la carretera, us deixaríeu un dels trams més macos del dia. A Torre Baixa, a l’hotel tenen cuina oberta i ens escalfen un parell de plats deliciosos. Cap al vespre, acampem a l’AC del poble, al costat del riu i d’una zona de lleure, amb taules, bancs i font. Ningú ens ha dit res per acampar.

E6: Pugem tot el sant dia per pistes bones fins al Jabalambre, només al principi i just abans del Collado del Buey s’empina una mica més. No hem sabut veure cap font en tot el dia... El paisatge va millorant amb l‘alçada i un cop passat el Buey, va ser fascinant! La baixada és prou còmode fins trobar La Ojos Negros, que ens duu a Puebla de Valverde. La Fondica, estratègicament ubicada, és molt cara, val la pena seguir fins l’aèra de servei (restaurant 24h + dutxa inclosa al menú per 11€ o 2€ si no es consumeix), té una bona terrassa i es pot comprar algun queviure. Allarguem la tarda i al capvespre, retrocedim 1-2km per anar a buscar lloc per dormir al bosc, l’endemà ens anirà bé no estar lluny d’aquest oasi de teca! L’única pega, es que l’autovia passa molt a la vora... massa soroll. Sortint del Poble, hi ha una àrea de lleure amb una petita caseta i font, o també hauríem pogut passar la nit, però ja no hauríem esmorzat de campionat.

E7: Última etapa destroyer de la ruta... toquen altre cop més de 2000m de pujada per coronar el Peñarroya (que també és opcional). Fins Valbona i Mora de Rubielos, ja tenim una mica de trencacames, però per mi el pitjor va ser la pujada per carretera transitada després de Mora (que no vam visitar i val molt la pena, queda pendent). Seguim pujant per bon camí fins el refugi d’Hontalar, que té una font una mica més avall de la pista (vam deixar les bicis a dalt per no empènyer). Baixem fins Linares (bar obert i fonts), ens refresquem per encarar una altra gran pujada, que sorprenentment, vàrem fer prou bé, alguna rampa, sobretot a la sortida del poble, però bon terreny fins al cim. Sortint de Linares, fem un petit sender per veure el Pino Escobón, monumental! Un cop coronat el cim, només ens queda deixar-nos caure fins l’acollidor refugi de Chaparrilla, font amb aigua gelada, basserola amb granotes, llar de foc, somiers, taules i cadires, què més es pot demanar per passar l’última nit?

E8: aquí no regalen res, i les pujades del dia també ens faran suar! Parem a la gasolinera d’Alcalà, i la fem petar amb l’home que la duu, tothom té curiositat per conèixer la ruta i fa il·lusió explicar-la. Ascens i descens per carretera fins Cabra de Mora, i pista bona fins El Formiche Bajo, només és dur l’últim tram de pujada al poble. Refrescada a la font i seguim fins cap al parc eòlic, penúltima pujada abans de Teruel. Coronem altre cop el s1500m, emocionats pensant només en la baixada que ens separa de la línia de meta, però no tot és tant senzill! La baixada trenca a la dreta per un camí molt pedregós, que amb el cansament i la poca traça, cal prendre’s amb compte. Acabem amb una pista molt agradable i sorprenent fins a Teruel, no sense abans de l’última estocada, una senyora rampa de 40 mts... Ara si, ja només queda arribar a la ciutat per finalitzar aquesta grandíssima ruta!