Montsec Bikepacking Loop | Gravel (ruta de 3 dies)

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Aquesta ruta la vaig preparar a partir de la informació detallada que està disponible a la web del creador de la Montsec Bikepacking Loop:

www.montsecloop.com

Aquesta pàgina està molt ben estructurada, amb molta informació de les tres modalitats que hi ha per fer la MBL (BTT, gravel i road), recorreguts, guia completa (amb punts d’allotjament, fonts, restaurants, ...), incidències, etc. Per tant, és molt recomanable aprofitar tota la feinada que ha fet el Javi Castell recopilant tota aquesta informació i posant-la a l’abast de tots nosaltres en la seva web.

Una de les grans virtuts de la MBL és que es pot optar per fer tota la volta sencera o bé fer una ruta personalitzada, anant combinant seccions i dreceres que es poden trobar a la mateixa web. Això permet adaptar la ruta tant pel que fa a la distància total que es vol recórrer com pel que fa al temps que es disposa per fer-la.

En el meu cas, vaig preparar una ruta de tres dies amb inici i final a Ponts (un bon lloc d’inici pels que venim des del Vallès) i amb acampada lliure. És cert que ja havia passat per la Serra del Montsec en diverses ocasions en el transcurs d’altres rutes bikepacking, de nord a sud i d’est a oest (Coll d’Ares, Coll de Montllobar, Congost de Terradets, ...), sempre per carretera i a l’agost. Sempre que hi he passat m’ha deixat impressionat la bellesa i la grandiositat d’aquesta serra, però he de dir que amb la MBL he descobert racons d’encara més bellesa i tinc la sensació que m’he endinsat per bona part de les seves entranyes, ocultes a aquells que es limiten a voltar-la per carreteres perifèriques com havia fet jo fins aleshores. I això que no he fet la volta sencera proposada pel Javi Castell!!

Com dic a l’inici de la descripció, és molt recomanable visitar la web oficial de la MBL ja que hi ha moltíssima informació molt útil a l’hora de preparar la sortida: duresa dels recorreguts, bicicletes més adequades, incidències o talls en algun tram del recorregut (jo me’n vaig trobar un d’improvís pel fet de no haver llegit a fons la informació de la web ja que allà sí estava indicat ...). A partir de tota aquesta informació i mitjançant l’aplicació komoot, vaig muntar una ruta de tres dies, principalment fent servir els recorreguts disponibles al web de la MBL però amb alguna petita variació per escurçar o simplificar alguns trams. A més, durant la ruta vaig fer alguna altra variació, per exemple eliminant algun tram de pista i substituint-lo per carretera per fer més via per motius de temps. Per tant, si es vol fer el recorregut oficial cal visitar la pàgina web. Tot seguit passo a descriure aquests i d’altres aspectes que crec que poden ser d’interès.

Pel que fa a la bicicleta, vaig fer la ruta amb la gravel que és la que faig servir per fer totes les sortides bikepacking, amb rodes de 40 mm d’amplada, 50/34 de plat i cassette 11-34. He de dir que amb aquesta bicicleta vaig anar molt còmode durant tot el recorregut, ja fos pista o asfalt. Només va haver-hi dos petits sectors en pujada on vaig haver de baixar i empènyer la bicicleta i un sector en baixada on em vaig veure obligat a anar molt lent perquè el terreny era massa pedregós i sobrepassava, al meu criteri, les capacitats d’una bicicleta gravel. Ho dic a mode informatiu; de fet, al web de la MBL ja s’indica que segons la tria de bicicleta que es faci ens podem trobar en llocs on calgui posar peu a terra. Tot plegat una anècdota que fa més divertida l’aventura!

En general, he de dir que pel camí es va passant per diversos pobles on hi ha fonts que permeten anar carregant bidons i estómac d’aigua. Jo anava amb tres bidons d’aigua ja que les experiències passades que tenia d’aquesta zona eren de molta calor, així que volia anar previngut, amb prou reserva per si de cas. Però les altres vegades sempre hi havia passat a ple estiu, no pas a la primavera com aquest cop. Suposo que és una diferència notable. Tanmateix, a la web de la MBL ja s’avisa d’aquest tema de l’aigua i coincideixo en què és un dels punts clau que cal planificar molt bé per evitar ensurts i poder gaudir plenament de l’aventura.

Pel que fa al menjar, no portava fogonet, així que l’estratègia era la següent:
- Esmorzar: el portava de casa a la bossa del quadre (tot fred, sense necessitat d’escalfar).
- Dinar: parada a restaurant per fer menú.
- Sopar: entrepà comprat a bar.

Abans d’acampar feia un càlcul ràpid en funció d’on em trobava per localitzar el darrer poble o font per la que passaria i aprofitava per carregar la bossa de 4 l per poder dutxar-me al finalitzar el dia i tenir suficient aigua per passar la nit i esmorzar l’endemà.

El primer dia vaig començar a Ponts i vaig fer nit en les proximitats de la presa de Canelles. En total van ser uns 92 km i 2.080 m+. Arribant a Rubió de Baix per una pista em vaig trobar una cadena que barrava el pas a ciclistes i vianants indicant que era un camí particular. Vaig saltar la cadena i continuar la pista fins arribar a la carretera de Rubió a Alòs de Balaguer. En la cruïlla entre aquesta carretera i la pista no hi havia cadena ni indicació de camí particular. Per tant, només hi ha la cadena en cas d’anar en sentit de Montsonís a Rubió de Baix. Poc abans d’arribar a Vilanova de la Sal, la pista per on discorre la MBL té un tram amb una forta pujada i amb algunes roques soltes: aquest és el primer sector on vaig haver de posar peu a terra i empènyer la bici, però el recordo com un tram relativament curt. De Vilanova de la Sal a les Avellanes la MBL va per pista però com que vaig arribar una mica sufocat per la forta pujada que acabava de fer, mig empenyent la bici mig pedalant, vaig decidir anar-hi per carretera. A les Avellanes vaig parar a dinar en un restaurant on ja havia fet nit cinc anys enrere, quan estava fent el meu primer viatge bikepacking fent la volta a Catalunya. Tot i que recent dinat vaig tenir la temptació d’escurçar la ruta i anar a Vilamajor per la carretera, m’alegro de no haver-ho fet i haver continuat cap a Santa Linya, tant el tram d’asfalt com de pista són impressionants. A Vilamajor hi havia un rètol que indicava que el pas per la presa de Canelles estava tancat i això em va provocar un bon esglai. Aquest és un dels punts importants de la ruta. A la web ja s’indica que degut a uns despreniments el pas per la presa està tallat però jo no hi vaig parar atenció. Afortunadament hi ha una variant que permet baixar per una pista fins als peus de la presa (en comptes de passar-hi per dalt) i reprendre el recorregut de la MBL passat el riu. Vaig parar a preguntar a una masia de Vilamajor i em van assegurar que ells hi havien passat en cotxe per la pista variant així que vaig suposar que en bicicleta també seria possible i vaig continuar cap a dalt. En qualsevol cas, no tenia més opcions: o continuava cap al davant o feia marxa enrere, cosa que no volia fer... Finalment vaig fer nit en un racó a mig camí entre Vilamajor i la presa de Canelles.

El segon dia vaig fer uns 80 km i 1.720 m+ però amb alguna improvisació sobre la marxa. Vaig començar el dia per la baixada de la variant de la presa de Canelles i aquest és el tram de baixada que indicava al principi que no considero massa adequat per una bicicleta gravel. La pista és ampla, però és força pedregosa, la bicicleta bota molt i la manca de suspensió i la posició sobre el manillar de la bicicleta gravel fa que sigui molt incòmode. A més, en alguns punts el desnivell és important així que la bicicleta vol agafar velocitat. Potser amb una tècnica més bona que la meva (pràcticament inexistent) la baixada no és tan “dolenta”, però a mi se’m va fer realment feixuga, amb una concentració constant per anar esquivant les roques més grosses que afloraven del terra i frenant contínuament per controlar la bicicleta. Crec que vaig baixar a uns 10 km/h de mitja, amb això ho dic tot... Afortunadament, el pas del pont per sota de la presa estava obert i vaig poder continuar la ruta, però havia estat molta estona per fer molt pocs kilòmetres i això va alterar la planificació que tenia feta per aquest dia. A (Estopanyà) Estopiñán del Castillo vaig parar a fer un mos per recuperar forces. Una altra parada obligada, aquest cop per gaudir del paisatge, és a les llacunes d’Estanya (Estaña): impressionants! De fet, tot el tram fins a Caladrones el vaig gaudir moltíssim. Arribat a aquest poblet, la ruta oficial de la MBL segueix per pista fins a Benabarre, però el dia ja estava molt avançat i encara tenia molts kilòmetres per fer per tal que l’últim dia no em quedessin massa km de tornada fins el cotxe, així que vaig decidir escurçar i anar per carretera fins a Benabarre. I a Benabarre tres quarts del mateix, la MBL segueix majoritàriament per pista fins a Pont de Montanyana, però per l’hora que era no ho vaig veure factible així que vaig continuar per la carretera, que per sort tenia poc trànsit, suposo que pel fet de ser l’hora de dinar. A Tolva vaig parar a dinar i a Pont de Montanyana vaig comprar el sopar i carregar d’aigua per passar la nit. Amb els deures fets i havent recuperat un bon pessic de temps, vaig encarar la maquíssima pujada cap a Castellnou de Montsec, per on hi vaig parar el campament per passar la segona nit.

El tercer i últim dia de la meva particular MBL vaig fer uns 92 km i 2.010 m+. Vaig llevar el campament ben d’hora amb la intenció de començar a pedalar abans que el sol treies el nas per l’horitzó i, així, arribar a l’hora de dinar a Ponts; això significava que hauria d’anar amb un ritme alegre... Els dos dies anteriors m’ho havia passat molt bé i havia gaudit del paisatge i de la bicicleta, però aquest darrer dia crec que és el que em va deixar una empremta més profunda per varis motius. En primer lloc, pel paisatge per qual vaig discórrer, sempre a tocar de la vessant nord de la serra, mostrant una visió imponent del Montsec en tota la seva longitud (congost de Mont-rebei, coll d’Ares, congost de Terradets, carretera de Meià, ...). A banda del paisatge encisador, rodar per la carretera de Sant Esteve de la Sarga em portava records d’aquell primer viatge bikepacking que vaig fer el 2017, on vaig passar pel coll d’Ares provinent de la Guardia de Noguera i se’m va quedar gravat a parts iguals la bellesa i el patiment que em va propiciar el Montsec, fins aleshores un autèntic desconegut per a mi. Un altre fet personal que m’ha deixat un molt bon record d’aquest últim dia és que finalment vaig pujar a Llimiana, un pintoresc poblet situat sobre l’embassament de Terradets, ja a la banda del Montsec de Rúbies, on des d’aquell primer viatge iniciàtic del 2017 he planificat vàries vegades de passar-hi però per un o altre motiu encara no hi havia pogut pujar; a més, les vistes des del mirador del poble no tenen preu, així que, tot i que la ruta oficial de la MBL no arriba fins el poble i segueix per la carretera cap a Sant Cristòfol de la Vall, us recomano que pugeu fins a Llimiana, situat a molt pocs metres del desviament (i a més hi ha una font amb una aigua ben fresqueta). Aquest darrer dia també em va revelar una joia de carretera d’aquelles que en bicicleta es gaudeixen a més no poder; es tracta de la carretera de Vilanova de Meià, una autèntica JOIA en majúscules; la carretera es va obrint pas per una cinglera de parets verticals, és impossible no emocionar-te quan hi passes... s’ha de veure en persona perquè cap descripció li faria honor. De fet, em va recordar, a una altra escala, quan vaig passar pel congost de la Hermida o pel congost del Puerto de Ventana, a Astúries, durant la travessa de la serralada Cantàbrica. En definitiva, la combinació de la bellesa del paisatge junt amb les emocions i records que em van sobrevenir van propiciar aquest tan bon record del recorregut d’aquest darrer dia de ruta. Per últim, el darrer tram del recorregut transcorre per unes carreteres molt secundàries i per uns camins entre camps que ofereixen unes àmplies vistes del territori i que són la cirereta del pastís.

Entrant a comentar aspectes més tècnics de la darrera etapa, ressalto tres aspectes. En primer lloc, comentar que la baixada des de Mòror fins a Cellers es fa per pista i, tot i que a mi em va portar una mica al límit (degut a la meva mala tècnica) reconec que es pot fer bé amb una gravel; només hi ha haver un tram d’uns 50 m que anava per un camí de cabres però va ser culpa meva perquè em vaig desviar de la pista. En segon lloc, cal tenir present que des de Cellers fins a la Collada d’Hostal Roig tot és pujada; és cert que passat el desviament de Llimiana hi ha un petit descans, però després es torna a enfilar amb pendents força constants; en total són uns 19 km (aprox.) de pujada amb una diferència de cotes altimètriques d’uns 700 m (però el desnivell acumulat deu ser superior); en resum, encara que es tracti d’un tram totalment asfaltat, és una pujada exigent (i suposo que com que anava amb un pas alegre encara se’m va fer una mica més dura ...), però se’ns dubte és una pujada molt agraïda per fer en bicicleta per les vistes que s’obren de la vessant nord dels tres Montsecs (Estall, Ares i Rúbies). Per últim, vull comentar que passat Torreblanca, en les proximitats de Ponts, la MBL va per una pista que s’enfila amunt per anar a trobar la carretera del Coll de Comiols en una àmplia corba que va resseguint el meandre del riu Segre, just en el punt on hi ha la resclosa d’origen del canal d’Urgell; doncs bé, aquest tram de pista va agafant un desnivell considerable i jo me’l vaig trobar amb una graveta mol fina que em va obligar a posar peu a terra per no patinar en la part final de la pujada; suposo que depenent de la força i de la tècnica de cadascú aquesta pujada serà més o menys fàcil de fer, però jo vaig haver d’empènyer la bicicleta uns metres.

En resum, puc dir que va ser una ruta magnífica, de només tres dies però molt intensos, per un paisatge de gran bellesa i, a jutjar per experiències anteriors, en una de les millors èpoques de l’any (primavera) en què es pot visitar el Montsec per la climatologia (matins amb molta fresca i dies amb calor moderada).

EQUIPACIÓ

Com que vaig fer acampada lliure vaig haver de portar totes les bosses bikepacking de què disposo per portar el material necessari per fer la ruta:

- Bossa de manillar (‘handlebar’): en aquesta bossa hi portava la tenda d’acampada, el protector del terra de la tenda, la màrfega inflable i el llençol antibacterià pel sac de dormir.

- Bossa de seient (‘saddlebag’): aquí hi portava tota la roba, el sac de dormir i altres coses variades per omplir espais (funda ulleres, tovallola i civada per esmorzar).

- Bossa de quadre (‘framebag’): en aquesta bossa hi portava una farmaciola molt bàsica (encara que sigui molt bàsica i que no l’hagi fet servir mai, és recomanable portar alguna cosa per si de cas), llum frontal per les acampades, necesser amb productes per la higiene personal, bateria externa (‘powerbank’) per carregar els dispositius electrònics, pot d’alumini pels esmorzars, sabó dels plats, desinfectant per les mans i la bossa de 4 l d’aigua que portava aquí dins fins que m’aturava poc abans de l’acampada per omplir-la d’aigua (un cop plena d’aigua me la carrego a l’esquena com una motxilla).

- Bossa auxiliar de quadre (situada entre la potència i la part superior del quadre): en aquesta petita bossa sempre hi porto el kit de reparacions i els cables i carregador dels aparells electrònics ja que és de molt fàcil accés en cas de necessitat.

En general, és una configuració molt similar a la que he portat en altres rutes bikepacking, potser amb alguna lleugera modificació ja que sempre vaig fent petits canvis per tal d’anar polint la tècnica (poder encabir-hi tot el necessari en tan poc espai i tenir un accés ràpid a tot allò que puguis necessitar en ruta sense haver de desmuntar tot l’equipatge precisa d’un aprenentatge a base de prova i error...).

Espero que us sigui útil la descripció en cas que us estigueu plantejant fer la Montsec Bikepacking Loop. Aprofito per comentar que al meu canal de Youtube es pot veure un vídeo resum d’aquests tres dies pel Montsec que potser us acaba d’engrescar per sortir a descobrir el Montsec a cop de pedal.

Vull acabar donant de nou les gràcies al Javi Castell per la gran feina que ha fet i us convido a què visiteu la pàgina web oficial de la Montsec Bikepacking Loop, és la millor font d’informació i més actualitzada que podreu trobar per planificar la MBL.

Tanmateix, si voleu algun aclariment o fer qualsevol consulta sobre la ruta que jo vaig fer, no dubteu a preguntar-me, estaré encantat en poder-vos respondre.

Salut i pedals!