Pirinexus en tres dies-track sencer

Primera etapa

Atenció! en la primera etapa, per sortir de Sant Joan de les Abadesses, passeu del track i seguiu direcció Sant Pau de Segúries per la via verda.

La primera idea era fer la Pirinexus en tres dies amb tres etapes compensades en quilometratge i dormint al ras amb sac i estora inflable.
La primera jornada l'havia preparat per dormir just passat la Jonquera, en una ermita anomenada Sant Jaume de Canadal però, com moltes vegades, les coses s'han d'acabar improvisant i no surten com les tens previstes.

A les quatre de la tarda i sota un sol de justícia, em trobo ja a la Jonquera, amb més de 135 km fets i amb tota una tarda d'estiu per endavant. Estic bé de forces i el terreny sec de la zona i l'hora del dia, fan que decideixi continuar endavant i avançar una mica més.
En aquest escenari s'hi afegeix que, des de Prats de Molló, porto un raid trencat a la roda del darrera i volta molt torta, em fa patir que en qualsevol moment em quedi inutilitzada; per postres, en un taller de Ceret, no m'ho han volgut arreglar i em volien fer esperar fins l'endemà.
Per tant, parteixo de la premissa que tot el que sigui avançar quilòmetres fins a pobles on pugui recórrer a un taller o botiga en cas de quedar-me sense roda, serà benvingut.
La qüestió és que després de gairebé 180km arribo a Sant Pere Pescador a les 7 de la tarda i 12 hores sobre la bicicleta.
Aquesta jornada es desenvolupa majoritàriament per carretera exceptuant un curt tram de sender entretingut després de Sant Joan de les Abadesses (atenció tancats de filferro posats per algun propietari emprenyat). Des de Camprodon, tornem a la carretera per pujar a Coll d'Ares i baixar a Prats de Molló. Seguidament via verda d'Arlés a Elna i pista del Coll de Panissars a la Jonquera. La resta fins a Sant Pere Pescador, són ràpides pistes rurals asfaltades, pistes de terra i algun tram de corriol.
A Sant Pere pescador dormo sobre l'herba dels voltants del nou magatzem de l'ajuntament. Atenció amb els mosquits, que em van fotre la nit enlaire i els aspersors que em van donar el bon dia a quarts de sis del matí mullant-me el sac de dormir i totes les pertinences



Segona etapa

La segona etapa me l'agafo amb molta calma ja que per culpa d'haver passat mala nit i el despertar dels aspersors de bon matí, decideixo començar a padalar just a trenc d'alba.
La recompensa, la sortida de sol a Sant Martí d'Empúries amb un passeig sense ni una ànima en el quilòmetre 10 de la ruta.
Segueixo fent camí fins a Palafrugell on em paro a fer un bon esmorzar.
Tot seguit, continuo ja en el tram de la via verda del Tren Petit que ens porta a Palamós.
A partir d'aquí i fins a Sant Feliu de Guíxols el que segurament és el tros més lleig i poc interessant de tota la ruta, compartint camí amb una de les parts del litoral gironí més densament poblades i destrossades per la fam constructora i el turisme.
A Sant Feliu, després de proveir-me d'aigua, connecto amb la ruta del carrilet. Una primera pujada per sortir del poble i tot seguit un traçat molt suau que va guanyant metres de forma molt lenta fins a l'altura del càmping Ridaura. A partir d'Aquí i en paral·lel a la transitada carretera C-65, el traçat es torna més costerut fins que ja divisem Llagostera on hi arribem en suau baixada.
Parada obligada a l'hostal restaurant del costat de l'estació, plena a vessar de ciclistes prenent un refresc.
Després de fer una birra i parlar amb un parell de grups d'amics que m'he trobat, arrenco amb molta mandra, la calor és molt forta.
A Cassà de la Selva faig parada al restaurant del Centre Recreatiu Cassanenc on recomano el menú del dinar.
Després de pair bé el dinar, acabo els gairebé 15 quilòmetres que em queden fins a Girona majoritàriament en suau baixada. Faré nit a l'alberg Xanascat de la ciutat.

Tercera etapa i última

Molt curta i plàcida ja que les dues primeres, sobretot la primera, van ser molt llargues. La roda, tot i tenir un raid trencat i voltar molt torta, sembla que aguantarà.
Poca cosa a afegir d'una via verda ja clàssica que uneix Girona amb Olot.
Molt planera a l'inici, un tram una mica costerut amb fortes rampes entre el Pasteral i Amer i pujada progressiva fins el Coll de Bas.
Abans d'entrar a la plana garrotxina, faig parada per esmorzar al restaurant la Caseta de les Planes d'Hstoles. Em poso les botes amb un bon plat de seques amb botifarra i pa amb tomàquet.
Passat el Coll de Bas, el qual es traspassa per la carretera local, tornem a la vía verda en suau baixada fins a Hostalets d'en Bas i tot seguit els darrers 8 quilòmetres fins a Olot, posant punt i final a la ruta.