Volta en bici de carretera al Parc Natural dels Ports amb ascens al Caro en dos dies-octubre de 2018

Aquesta ruta descriu un impressionant itinerari en bicicleta de carretera que fa la volta al Parc Natural dels Ports, un massís calcari espectacular i abrupte, a cavall de Catalunya, el País Valencià i Aragó. A l'equador de la ruta farem l'ascensió al port més dur de Catalunya, el Caro, i a la vegada que anem avançant sobre percentatges infernals, anirem entrant en un món ple de flora i fauna salvatge que ens farà gaudir en cada moment i en cada racó.



Es tracta d'una ruta cicloturista en bici de carretera de dos dies, amb una distància total de 260 quilòmetres. La duresa és palesa sobretot en la primera jornada, ja que haurem de fer front a un duríssim port com el Caro després de portar 90 quilòmetres a les cames.
Així doncs, el començament de la ruta a Vall-de-roures, no és casual i serveix per obtenir dues jornades molt semblants en distància i també en desnivell. He comès l'error d'infravalorar la segona jornada i sobre el terreny he pogut observar la meva equivocació. Un desnivell acumulat prou important i un tram de més de trenta quilòmetres molt trenca cames des de Fredes fins a Herbeset amb un convidat de darrera hora, el vent.

Primera jornada, de la Comarca del Matarranya al Caro

Enllaç Volta al Parc Natural dels Ports amb ascens al Caro en dos dies-dia 1

Vall-de-roures té un casc antic i un castell que es poden visitar, abans o després de començar la ruta. Arribo al poble el divendres a la nit i sopo ràpid per no anar a dormir amb la panxa plena. Per tal de pair el sopar, faig una passejada pel poble i els carrers estrets i empedrats fins al castell. Encara se sent la remor de veus en les taules dels bars i restaurants i algun turista que fa una volta nocturna abans de ficar-se a l'hotel.
Després de passar la nit a la zona d'autocaravanes del poble, surto a dos quarts de nou del matí amb una temperatura de vuit graus. Com sempre en aquestes rutes de dos dies, porto un porta paquets de tija de seient amb un mínim d'equipatge per quan arribem a destí, poder-nos dutxar i posar-nos roba neta. Tot en menys de dos quilos de pes.
Avanço per la carretera A-231 durant cinc quilòmetres acompanyat de camps d'ametllers. Em desvio cap a Cretes per la A-1413. A Cretes continuo per la TE-V-3303 sempre buscant l'itinerari més tranquil i menys transitat possible. Més tard, arribo a la intersecció de la carretera TE-V-3341 i segueixo cap a Horta de Sant Joan després de passar pel pont del Riu d'Algars, entro a Catalunya.
Horta de Sant Joan no ve de pas i decideixo no arribar-hi, encara fa poca estona que estic pedalant. Després de deu quilòmetres per la T-334 en un asfalt en perfectes condicions arribo a Bot on faig una parada per menjar un entrepà al bar el Tren de Bot, de l'antiga estació de la Via Verda.
Després d'una agradable conversa amb els propietaris del bar, emprenc la marxa cap al Coll de Bot. Dos-cents cinquanta metres de desnivell en cinc quilòmetres, un curt però fantàstic ascens amb boniques corbes de ferradura.
Ràpid descens cap a Prat de Compte i posteriorment fins a Pinell de Brai sense arribar-hi del tot. A la rotonda, connecto amb la carretera C-43 que baixa de Gandesa. La segueixo en un vertiginós descens fins al Riu Ebre. en aquest punt podem continuar per la carretera C-12 cap a Xerta amb bastant trànsit però opto per creuar l'Ebre fins a Benifallet i arribar a Tortosa per la carretera T-301 fent el segon coll del dia, el Coll de Som. Un itinerari molt tranquil amb transit gairebé inexistent. després del descens del coll, tram planer a través de camps de conreu de cítrics.
Arribo a Tortosa a la una del migdia i faig una parada per dinar i agafar forces pel que m'espera. Passat el Pont del riu Ebre em paro al bar restaurant Castells.
L'ascens a aquest gegant té tres parts ben diferenciades. La primera, nou quilòmetres amb percentatges molt suaus en una recta interminable perfectes per escalfar les cames. Malauradament, no em cal escalfament ja que porto fets gairebé noranta quilòmetres.
La segona part comença un cop creuem el pont del Barranc de Carreretes. Nou quilòmetres més amb sets, vuits i nous per cents que aniran esgotant la nostra força. No hi ha rampes extremes però la inclinació manté la constància fent que cada corba de ferradura sigui un regal tant sols per distreure la ment i deixar de pensar amb la duresa del port. Després d'un tram sense revolts, arribo al Mirador del Cargol i al Monument a la Cabra Salvatge, just abans d'encarar el darrer grup de corbes de ferradura fins al Coll del Portell.
Al Coll del Portell, la carretera perd inclinació durant un quilòmetre i em permet agafar aire per encarar la tercera i última part del port. Quatre-cents metres de desnivell en 3.8 quilòmetres, no cal fer cap més comentari ni rumiar-ho una altra vegada, amunt!
En aquest tram trobem rampes molt més dures i els percentatges passen del deu durant un quilòmetre. Arribo a dalt esgotat amb el cap apunt d'explotar. Altrament, estic satisfet d'haver coronat aquest espectacular port en un dia amb un temps espectacular, clar i sense vent i amb el premi de poder veure en directe i a pocs metres un exemplar de cabra hispànica.
Son les cinc de la tarda i el sol ja gairebé no escalfa. Em poso el paravent i tiro avall fins a la zona del Mascar i el Refugi Caro on m'allotjaré aquesta nit.

Segona Jornada, descens del Caro, nord del Baix Maestrat i retorn a Vall-de-roures

Enllaç Volta al Parc Natural dels Ports amb ascens al Caro en dos dies-dia 2

Durant la nit, les fortes ratxes de vent ja m'han despertat en més d'una ocasió. Al matí, quan em llevo, continua fent vent i a més hi ha un avis del servei Meteorològic de Catalunya.
Així doncs, em prenc la baixada amb cautela. Sortosament les fortes ratxes de vent m'afecten només a la zona inferior del Portell i a mida que vaig perdent metres el vent perd força.
A Roquetes prenc la carretera TV-3431 fins a Mas de Barberans i la Sénia. Traçat suau que va guanyant metres lentament en un paisatge d'oliveres i els Ports com a teló de fons.
Deixo la Sénia i entro al País Valencià pel nord de la comarca del Baix Maestrat. Continuo per l'embassament d'Ulldecona i passada aquesta zona faig un tram d'uns dos quilòmetres de carretera en bastant mal estat però que estan asfaltant de nou.
Amb el Convent de Benifassà ben visible, arribo a una zona planera just abans de prendre la carretera que puja a Fredes. Dotze quilòmetres amb un quilòmetre final més dur (7%) per continuar en un curt tram de baixada fins al poble.
Reculo fins al coll i faig una coca-cola al restaurant Europa. Emprenc la marxa cap al Boixar per un tram de carretera amb molt bones vistes i amb el vent, ara sí, fent acte de presència i dificultant la marxa. Serà aquest tram des del Boixar fins passat Herbeset, un autèntic calvari per culpa del vent. Malgrat tot, gaudeixo de la solitud d'un paratge solitari i inhòspit sempre per sobre dels mil cent metres sobre el nivell del mar.
Inicio el ràpid descens fins a Herbers i posteriorment fins a Penyaroja de Tastavins on paro per menjar un entrepà al bar Nou a l'hora de dinar. Ja només em queden disset quilòmetres per tancar la ruta que faig amb mandra i sense pressa passant per Fondespatla i arribant altre cop a Vall-de-roures.