Cami de Sant Llorenç i Cami de Sant Llorenç de dalt des de Bonavista.

Ermita de Sant Llorenç.

Es tracta d'un edifici religiós, i més concretament d'una església; aquesta data de l'època medieval, i més concretament de la baixa edat mitjana (1230-1492)
El runam es localitza a 1.500 metres al sud-oest de Constantí, s’hi accedeix  pel camí de Sant Llorenç, aquest camí està sense asfaltar, i surt del poble de Constantí.

Creu de Salom.

Avui desapareguda, en aquest punt de cruïlla dels camins de Reus i d'Almoster hi havia una creu de ferro sobre un pedestal. Veureu una senyalització on estava la creu.
Una creu de terme, documentada ja el 1530, que servia de per orientar als viatgers i donar la benvinguda, definir els límits territorials, etc.
Una de les llegendes diu que prop aquesta cruïlla hi havia un hostal on paraven comerciants àrabs i jueus que, quan s'acomiadaven, empraven respectivament "shalam" i "salom" i d'aquí el nom de l'indret.

Clot de Sant Romà.

La Bassa de les Cabres és una bassa estacional, que s'omple amb aigua de la Mina de la Bassa de les Cabres. Segons Ramon Amigó, el nom encara era molt popular i la descriu de la següent manera: «És un clot relativament gran que recollia l'aigua d'una mina, entre la Carretera de Tarragona i el Barranc del Mas de Segarra. En aquell extrem sud-oriental del terme té molta anomenada». Està situada a l'angle que forma el Camí de la Bassa de les Cabres i un camí que arrenca cap al nord-oest i que va al Mas de Puig. A la confluència d'aquells camins hi ha una gran fita ajaguda on hi ha gravat "La Canonja", tot i que no és un indicador del terme, ja que el de la Canonja comença uns 200 metres al sud-oest. El nom de Bassa de les Cabres s'utilitza per a designar unes partides de terra de la zona i de per allí en avall, en direcció al mar.
A prop de la partida de la Bassa de les Cabres, però ja dins del terme de Constantí, a final del segle xx hi hagué una explotació d'àrids que deixà un clot de grans dimensions que un cop abandonada l'explotació s'omplí d'aigua. Aquesta nova bassa és anomenada Bassa de les Cabres al mapa de l'Institut Cartogràfic de Catalunya i sembla que s'ha produït un desplaçament del nom.

Alzina Mas dels Flares.

També coneguda com a Alzina Grossa, és l'alzina centenària més gran del terme, declarada arbre monumental per la Generalitat de Catalunya.
Sens dubte un sòl profund amb accés a la humitat del freàtic han afavorit el seu desenvolupament. Som en un país d'alzinar d'arbres petits i esclarissats, alternats amb brolles de romaní. La sobreexplotació secular per llenya i carbó, i la posterior tala per afavorir els conreus que veiem, l'han fet desaparèixer.