CLOT DEL TAMBOR-COVA DEL CABRIT-RAPEL A LA ROCA DEL TAMBOR-TORRENT DEL TAMBOR-30-ABR-15

Nova sortida de l’equip del Jueves al Sol, desprès de fer la setmana passada la cova del Cabrit i passar per la Roca del Tambor, ens ha quedat el regust de fer el ràpel lateral de la Roca.
Avui sortim com sempre de Olesa de Montserrat cap a Esparraguera a buscar a la Noe i una nova adquisició del grup, la filla de la Noe la Naiade.
Estem a la parada del bus i el cotxe de la Noe apareix per darrera i ens posem en marxa cap el Bruc.
Deixem el cotxe a prop del Castell en unes vinyes on acaba el camí.
Caminem fins al Clot del Tambor i allí travessem un camp per anar a trobar el camí de l’esperó de la Cova del Cabrit i Torrent del Tambor.
Agafem el camí de la dreta i comencem a pujar, avui amb la nova adquisició al grup no sabem com anirà la pujada, però carai quina màquina puja com un gat montés.
Ja estem a dalt i li hem promès a la Naiade que tindrà un gronxador per ella.
Entren a la Cova i apa corre cap al gronxador “ amunt, avall, amunt, avall “ intentem enredar-la fent veure que la Cova del Cabrit està encantada i que de tant en tant se senten els bels ( So de les cabres Bè beeee ), la responsable del so és la Míriam, gran artista dels sons.
Fem la primera prova i cau de quatre potes, la segona vegada no ho sent, la tercera riu i ja ha descobert que és la Míriam. Carai amb la nena. Clic clic fotos per aquí fotos per allà.
Agafem camí avall, als pocs metres surt un corriol a la dreta, direcció la Roca del Tambor.
Disposats a fer el ràpel i ja a la Roca, fem una ullada i en Pep i jo pugem fent una grimpadeta, hem pujat les dos cordes per veure quina arriba millor.
Les vistes del Torrent des de dalt són magnifiques, veiem unes cabres munteses dalt de les roques de davant, les noies també les veuen des de el camí, els cops de banya son impressionants “ catacroc, catacroc “.
Aquest cop hem decidit fer la baixada pel costat que és una mica més curt i tenim un arbre on agafar la corda, la vermella queda justa i com portem la corda llarga de 70m anem a lo segur.
Baixo jo primer, la sensació és esplèndida no havia fet un ràpel penjat tant llarg i aprofito per desfruitar al màxim de la petita estona de baixada. Al final queda uns pocs metres de roc per arribar al fons del Torrent.
Ara baixa en Pep, fita realitzada.
La Noe no ho te del tot clar però com sempre li pot més aquest orgull Basc que la mica de por que li fa, i apa amunt a grimpar i un cop lligada ja no hi ha marxa enrere, ja està al buit i l’alegria es fa palesa, ja està a baix plena de goig.
Avui la fotografia corre a compte de la Míriam amb la meva màquina, la Viqui amb la màquina d’en Pep i els mòbils de rigor. ( Bona feina per part de tots )
En Pep i jo aprofitem per fer un altre saltet i ja comencem a pensar en fer la part de davant de la roca que és una mica més llarga.
El temps sens posa a sobre i a la Naiade li ha entrat un cuquet al estómac i vol fer el seu primer ràpel, com hem tirat la corda vermella per l’altre costat per baixar amb més comoditat, muntem un ràpel facilet, per la Viqui i la petita Naiade ( 12 anys ).
En Pep fa baixar un altre corda paral•lela a la primera per així acompanyar a la Naiade en la seva primera baixada.
Baixa la Viqui i seguidament la petita, li posa coratge i apa a vall que fa baixada, molt valenta la Naiade, ja tenim un altre membre a la colla. Oleeeee.
Recollim el trastos i agafem el camí de dins del Torrent del Tambor i sense donar-nos compta ja estem a baix.
Agafem els cotxes i apa a dinar a Collbató.

Gràcies companys fins el dijous que bé.
Adéu