PARC NATURAL DE L'ALT PIRINEU: Georuta 13- Vall d'Àneu

Download

Trail photos

Photo ofPARC NATURAL DE L'ALT PIRINEU: Georuta 13- Vall d'Àneu

Author

Parc Natural de l'Alt Pirineu

17,157 122 1160

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 10.59 mi
Elevation gain: 2,411 ft
Technical difficulty: Easy
Elevation loss: 472 ft
Max elevation: 5,061 ft
TrailRank: 32
Min elevation: 3,103 ft
Trail type: One Way

Coordinates: 254
Uploaded: August 30, 2019

Be the first to clap

near Berrós-Josa, Catalunya (España)

Viewed 291 times, downloaded 6 times

Trail photos

Itinerary description

Georuta que comença a la carretera de Esport a Son amb cotxe i finalitza al poble de Son. La ruta travessa el dom de la Pallaresa per l’extrem occidental, a la part interna de la zona Axial dels Pirineus. Les muntanyes són constituïdes per terrenys gresosos i pissarrosos del Cambro-Orodvicià, de color gris fosc. Al sud i al nord, també travessarem les calcaries del Devonià de color més clar.

View more external

Waypoints

Parada 0: Inici

Sortim de la carretera principal que ens porta a Esterri d’Àneu (C-13), i al km 154 girem a mà esquerra direcció Espot (LV-5004). Començarem la ruta a la gasolinera que trobem just al trencall.

Parada 1: Carretera d'Espot

Mentre pugem per la carretera d’Espot podem veure que les roques que ens envolten són negres, a vegades de color gris i una mica caòtic. Les negres són les pissarres del Silurià ( 440 Ma), i les de color gris són una barreja de blocs de diferents mides de granit i altres roques.

Parada 2: Pedrera

Just després de passar la cruïlla d’un càmping (km 5, Camping la Mola) trobem a la dreta la carretera que ens portarà cap a Son. Passat poc més d’un kilòmetre ens podrem aturar a la dreta després d’un revolt tancat. Si reculem una mica caminant podrem veure una antiga pedrera. A la pedrera hi trobem les calcàries del Devonià plegades i podrem veure molt bé filonets (veta tabular formada per un dipòsit mineral que talla la roca encaixant, normalment aprofita una fractura) o vetes blanques de calcita. Les vetes de calcita omplen esquerdes d’extensió. Aquestes esquerdes van lligades a un esforç de cisallament que fa que tinguin una forma sigmoïdal i es disposin esglaonadament, la qual cosa subministra informació sobre l’orientació dels esforços que han deformat la roca.

Parada 3: Ventall al·luvial

Després de passar la cruïlla d’Estaís ens endinsem en les roques cambroordovicianes del Dom de la Pallaresa, que formen vertiginosos espadats verticals. Aquestes roques són més antigues que les calcaries de la parada anterior, però es troben a sobre. Per tant, acabem de passar un encavalcament (falla inversa d’angle inferior a 45º). Els Pirineus, com altres serralades com els Alps o l’Himàlaia, son una serralada de plegament. Aquests s’han format per una forta pressió horitzontal que ha causat el plegament de les capes de roques, formant plecs. Aquestes capes són els sediments dipositats prèviament en una conca sedimentaria. És per això que a vegades podem trobar fòssils marins en muntanyes d’alta muntanya. La pressió pot ser suficient per tallar un plec de forma que la part superior pot encavalcar la part inferior i ser empesa diversos km al llarg de la falla. La part inferior queda amagada i per tant hi ha una omissió de roques en la successió estratigràfica. Més endavant trobarem un mirador a la vall, el podem reconèixer perquè a l’esquerra en surt una pista. Just davant nostre podem veure un ventall al·luvial, al Pallars són magnífics. Al pantà de la Torrassa n’hi ha dos: el format pel torrent de Dorve, i el format pel riu de Jou. Els ventalls al·luvials són àrees potencialment perilloses en cas d’avingudes torrencials. Aquests processos presenten una certa periodicitat temporal, les avingudes més catastròfiques al Pallars van ser les del 1907, 1937, 1940, 1982 i 19996.

Parada 4: Prats del Doctor Music

Una mica més de 3 kilòmetres després de Jou, abans d’arribar a Son, trobem un bon lloc per aturar-nos i contemplar les vistes de la vall. Sota nostre tenim els famosos prats d’Escalarre, on hi havia de tenir lloc el Festival de Musica Doctor Music. A més també són clar exemple d’un rebliment d’una cubeta de sobre excavació glacial. Una cubeta és una depressió del terreny excavada per una glacera al peu d’un circ glacial. L’excavació sol estar afavorida per l’erosió diferencial quan el gel troba una roca més tova. Les cubetes antigues estan reblertes de sediment o ocupades per un estany. Durant l’últim període glacial van confluir a Esterri diferents llengües glacials provinents de les valls d’Isil, Unarre i la Bonaigua, les quals van provocar l’excavació d’una gran cubeta per la pressió en el punt de confluència. Un cop el gel va desaparèixer, la cubeta es va transformar en un llac que va ser reblert d’argiles i dipòsits al·luvials.

Parada 5: Vistes a Esterri

La cubeta d’Esterri d’Àneu és un clar exemple de gran cubeta de sobreexcavació glacial situada en una vall principal . Orientada nord-sud, es troba entre els 928 m i els 980 m d’altura. Esterri se situa en el punt d’unió́ de diferents valls laterals on hi confluïen llengües glacials molt potents; la glacera principal de la Noguera Pallaresa amb la glacera de la Bonaigua i la d’Unarre. Al voltant hi torbem petites valls penjades sobre la cubeta de sobreexvacació, on s’hi formen boniques cascades.

Parada 6: Planes de Son

La Vall de Son també havia sigut ocupada per una glacera, on es troben les Planes de Son hi ha una cubeta de sobreexcavació d’origen glacial. Al turó que torbem al mig de les planes hi torben restes d’una morena, i al llarg del vessant nord de la vall hi trobem blocs aïllats de granit.

Comments

You can add a comment or review this trail