Activity

ITINERAI GEOLÒGIC PER SANT CORNELI, FUMANYA, PEQUERA I PEL COLL DE PRADELL

Download

Trail photos

Photo ofITINERAI GEOLÒGIC PER SANT CORNELI, FUMANYA, PEQUERA I PEL COLL DE PRADELL Photo ofITINERAI GEOLÒGIC PER SANT CORNELI, FUMANYA, PEQUERA I PEL COLL DE PRADELL Photo ofITINERAI GEOLÒGIC PER SANT CORNELI, FUMANYA, PEQUERA I PEL COLL DE PRADELL

Author

Trail stats

Distance
19.42 mi
Elevation gain
4,751 ft
Technical difficulty
Moderate
Elevation loss
2,805 ft
Max elevation
5,716 ft
TrailRank 
40 5
Min elevation
2,355 ft
Trail type
One Way
Coordinates
454
Uploaded
June 20, 2017
  • Rating

  •   5 1 review
Be the first to clap
1 comment
Share

near Figols, Catalunya (España)

Viewed 972 times, downloaded 9 times

Trail photos

Photo ofITINERAI GEOLÒGIC PER SANT CORNELI, FUMANYA, PEQUERA I PEL COLL DE PRADELL Photo ofITINERAI GEOLÒGIC PER SANT CORNELI, FUMANYA, PEQUERA I PEL COLL DE PRADELL Photo ofITINERAI GEOLÒGIC PER SANT CORNELI, FUMANYA, PEQUERA I PEL COLL DE PRADELL

Itinerary description

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA, MINERALÒGICA I MINERA PER LA COMARCA DEL BERGUEDÀ: DES DE L´ANTIGA MINA DE LA COSOLACIÓ A SANT CORNELI, FÍGOLS, PEGUERA, FUMANYA, AL MIRADOR DE VALLCEBRE, AL COLL DE PRADELL I AL COLL DE LA TRAPA

ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

I, també, com en altres ocasions, alhora de fer els recorreguts, cal buscar la màxima i millor informació pel que fa als trams dels recorreguts per camins de terra. Per exemple, en aquest itinerari s´ha de transitar per un camí d´aquestes característiques entre el Fumanya, Peguera i el Coll de Pradell, entre altres recorreguts d´aquest itinerari.

Per d´altra banda, recomanem tenir sempre el màxim respecte envers la natura, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l´itinerari discorrerà quasi íntegrament pel Sistema Pirinenc. I, dintre d´ell ho farà per diverses sotsunitats de denominat Pirineu Meridional; concretament pel Mantells Inferior del Pedraforca. Tanmateix, observarem de lluny el Mantell Superior del Pedraforca.

Així, el recorregut s´iniciarà i transitarà exclusivament dintre Mantell Inferior del Pedraforca. Aquest es trobarà per les immediacions de la Mina de la Consolació, a l´inici del recorregut de l´itinerari. La resta del recorregut, s´efectuarà dintre del darrer mantell esmentat, fins arribar a la fi del recorregut.de l´itinerari. Tot i així, des de lluny es veurà el Mantell Superior del Pedraforca, en una de les parades. Així, en aquest trajecte, anirem trobant afloraments dels materials mesozoics (fonamentalment del Cretàcic), que constitueixen els materials dels mantells acabats d´esmentar. Ocasionalment, també trobarem afloraments dels materials Triàsics i dels Juràssics. Ocasionalment trobarem afloraments cenozoics de l´Eocè.

OBJECTIUS GENERALS

Es concretaran en diversos aspectes que apuntarem a continuació, d´acord amb el sentit de la marxa:

1.- Estudi de l’estructura del Sistema Pirinenc, al llarg del recorregut de l´itinerari; així com de les relacions existents entre els diferents mantells que veurem, dintre de la denominada Zona Sudpirinenca (o Pirineu Meridional), per on ens mourem al llarg de tot el recorregut.

2.- Observació dels materials mesozoics i cenozoics dels relleus prepirinencs, que es distribueixen pel Mantell del Pedraforca Inferior. Aquests materials mesozoics pertanyen quasi exclusivament al Cretàcic i seran de caràcter carbonatat. Tanmateix trobarem materials carbonatats del Juràssic. Per d´altra banda, entre els materials cenozoics, cal parlar dels corresponents al Paleocè i a l´Eocè Inferior. Molt sovint també es poden esmentar els materials dels trams inferiors de l´Oligocè, el de caire sintectònic, distribuïts discordantment amb els anteriors, als dos mantells acabats d’esmentar.

3.- Observació dels recursos geològics, i de la seva explotabilitat. Així, conjuntament amb els apartats anteriors, es farà una anàlisi de les activitats extractives realitzades a l´Alt Berguedà; i en concret de les nombroses explotacions de lignits, efectuades sobre afloraments dels materials del Garumnià, i efectuades a diversos indrets dels termes de: Cercs, Fígols i Vallcebre, entre molts altres. Com al cas anterior, totes aquestes extraccions es troben al Mantell del Pedraforca Inferior.

4.- Reconeixement de diverses mineralitzacions, que anirem veient al llarg de tot el recorregut, com les següents:
4A) de les mineralitzacions digenètiques de PIRITA i de MARCASSITA, situades entre els afloraments lignitífers, especialment a les escombreres de Fumanya.
4B) de les mineralitzacions diagenètiques de CELESTINA, situades entre els materials anteriors, també a Fumanya, que veurem, si s’escau.
4C) de les mineralitzacions d´oxidació de sulfurs de ferro, que veurem també a Fumanya, desenvolupades a partir de la pirita i de la marcassita, amb formació de diversos sulfats de ferro.

5.- Observació de l´impacte ambiental produït per les recents explotacions mineres, dedicades a l’extracció de lignits i de calcàries, desenvolupades a l´Alt Berguedà. Així, es veuran les explotacions a cel obert, desenvolupades a Fumanya i a Peguera, entre altres indrets de la comarca del Berguedà.. També es veurà l´impacte ambiental, derivat per les escombreres de les explotacions anteriors.

6.- Observació de les restauracions mediambientals realitzades sobre les explotacions mineres actuals, com a Fumanya i a Saldes. Alhora, s’intentarà analitzar el possible impacte ambiental produït per les pròpies restauracions, si es dona el cas.

7.- Observació dels diferents valors, tant del Patrimoni Geològic, com del Patrimoni Miner, relacionats (o no) amb les explotacions mineres, i també amb les restauracions mediambientals dutes a terme. Així, s’intentarà valorar la conservació del Patrimoni Geològic i Miner, com les icnites de Fumanya o el poblat Miner de Sant Corneli.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

En relació a aquest recorregut, coneixem de la existència de altres antecedent del mateix tipus, publicats per nosaltres mateixos; es tracta de MATA-PERELLÓ (1995, 2000, 2005a, 2005b, 2008, 2010, 2012a i 2012b), així com del de MATA-PERELLÓ i FONT SOLDEVILA (1995); així com MATA – PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ i FONT SOLDEVILA (1015), que coincideixen en part amb el present.

També cal dir que hi ha antecedents relatius a trams parcials de l´itinerari, als següents treballs: MASACHS et altri (1981), MATA-PERELLÓ (1996) així com a MATA-PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (1991).

Pel que fa a les mineralitzacions que veurem en aquest itinerari, cal dir que ja estat prèviament descrites en MATA-PERELLÓ (1984 i 1991, el primer dedicat al Berguedà i el segon al conjunt de Catalunya). I, finalment pel que fa a l´estructura geològica, ens remetrem als treballs de RIBA et altri (1976), i també a GUIMERÀ et altri (1992).

Tots aquests treballs, es troben relacionats per ordre alfabètic, a l´apartat denominat REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut de l´itinerari s´iniciarà per les immediacions de l´antiga Mina de la Consolació, situada sobre la carretera local BV – 4025, per on es farà la primera aturada. Després, el recorregut es dirigirà cap a Sant Corneli per on es farà una aturada al Museu de les Mines de Cercs.

Tot seguit, el recorregut de l´itinerari es dirigirà cap a Fígols i Fumanya des d´on s´anirà cap a Peguera, per on es farà una nova aturada. En aquest tram es continuarà utilitzant la carretera local BV – 4025. Tot seguit caldrà tornar enrere, per tal d´anar cap a Fumanya. En aquest indret es realitzaran diverses aturades.

Després, i per un camí de terra asfaltat, el recorregut es dirigirà cap a les immediacions del Mirador de Vallcebre, per on es farà una aturada. Posteriorment, el recorregut es dirigirà cap al paratge del Coll de Pradell, per on es faran diverses aturades. Finalment, el recorregut es dirigirà cap a les immediacions de Saldes (concretament cap al Coll de la Trapa), per on es farà la darrera aturada, finalitzant aquí el recorregut de l´itinerari.

Tot això, es pot veure al MAPA DEL RECORREGUT DE l´ITINERARI (del qual n´hem adjuntat dues versions). Així, aquest recorregut real serà d´uns 31´25 i es faran 11 aturades. Es començarà a una alçada d´uns 724 metres, per les immediacions de la Mina de la Consolació.

A partir d´aquí anirà pujant fins als 1660, per les immediacions de Peguera. Tot seguit, es baixarà dins als 1360 (prop del Mirador de Vallcebre), per a tornar a pujar fins als 1735, al Coll de Pradell. A partir d´aquí anirà baixant fins arribar al Coll de la Trapa, a una alçada d´uns 1332 metres.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper.

Per d´altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del "Mapa Topográfico", a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió serà algú dels següents: 216 (Bellver de Cerdanya), 217 (Puigcerdà), 255 (la Pobla de Lillet) i 293 (Berga).
____________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

MASACHS, V. et altri (1981).- Itineraris Geològics: Anoia, Bages, Berguedà i Solsonès. Centre d´estudis Geològics de Manresa. Caixa d´estalvis de Manresa. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1984).- Els minerals del Berguedà. revista Xaragall, nº 3, 38 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències de l´Institut d´estudis Catalans, vol.47, 545 pàgines. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1995).- Selecció d´itineraris geològics per les comarques del Bages, Berguedà, Solsonès i Alt Urgell. Inèdit. 215 pàgines, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2000).- Recorregut de recerca mineralògica i minera per la comarca del Berguedà: des de Berga a Fumanya, Vallcebre i al Coll de Pal. Inèdit,11 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2005a).- Recorregut de recerca geològica, mineralògica i minera per les comarques del Berguedà i de la Cerdanya: des de Berga a Sant Corneli, Fumanya, Vallcebre, al Coll de Pal i a la Tossa d´Alp. Inèdit. 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2005b).- Recorregut de recerca geològico-mineralògica per la comarca del Berguedà: des de Berga a Vallcebre i al Pedraforca. Inèdit. 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2008).- Recorregut de recerca geològica, mineralògica i minera per la comarca del Berguedà: des de Berga a Sant Corneli, Fumanya, Vallcebre i a Gósol. Inèdit. 9 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2010).- Recorregut de recerca geològica, mineralògica i minera per la comarca del Berguedà: des de Berga a Sant Corneli, Fígols, Fumanya i Vallcebre. Inèdit. 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2012a).- Recorregut de recerca geològica, mineralògica i minera, por la comarca del Berguedà: des de Berga a Sant Corneli, Fígols, Fumanya, Vallcebre i Gósol. Inèdit, 12 pàgines. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (2012b).- Recorregut de recerca geològica, mineralògica i minera per la comarca del Berguedà: des de Berga a Sant Corneli, Fígols, Peguera, Fumanya i a Vallcebre. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i FONT SOLDEVILA, J. (1995).- Itinerari geològic-mineralògic pel Berguedà. Apunts EUPM, 78 pag. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1991).- Guia de determinació dels minerals. Països Catalans i Altres. Edic. Parcir. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J i FONT SOLDEVILA, J. (2015).- Recorregut de recerca geològica, mineralògica i minera per la comarca del Berguedà: des de Berga a Sant Corneli, Fígols, Peguera, Fumanya, al Coll de Pradell i a Vallcebre. Inèdit. 18 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona

Waypoints

PictographWaypoint Altitude 2,448 ft
Photo ofP1 ANTIGA MINA DE LA CONSOLACIÓ. ANTIGUES OFICINES DE 'CARBONES DE BERGA, S.A.' Photo ofP1 ANTIGA MINA DE LA CONSOLACIÓ. ANTIGUES OFICINES DE 'CARBONES DE BERGA, S.A.'

P1 ANTIGA MINA DE LA CONSOLACIÓ. ANTIGUES OFICINES DE 'CARBONES DE BERGA, S.A.'

PARADA 1. ANTIGA MINA COSOLACIÓ (ANTIGUES INSTAL·LACIONS DE LES OFICINES DE CARBONES DE BERGA S.A), (San Corneli, terme municipal de Fígols, comarca del Berguedà). (Full 256). El recorregut d´aquest itinerari començarà en aquest lloc. Per arribar-hi, caldrà anar per la carretera C-16, (l´antiga C - 1411) cap a Sant Jordi i Rodonella. A continuació, caldrà agafar el trencall que es dirigeix cap a Sant Corneli (la carretera local BV – 4025). Poc abans d´arribar a aquesta darrera localitat, caldrà fer la present aturada, després de recórrer poc més de 1 Km, des de l´inici de la carretera local. Aquesta aturada l´efectuarem prop de l´indret on hi havia les antigues oficines de l´empresa Carbones de Berga S. A. En aquest recorregut, hem anat transitant entre afloraments de calcàries mesozoiques, les quals pertanyen fonamentalment al Cretàcic Inferior i Mig. Aquests són els materials que apareixen a l´indret de la present aturada. Aquests materials es situen dintre del Mantell del Pedraforca Inferior, que no abandonarem en tot el recorregut de l´itinerari. En aquest indret es poden veure un conjunt d´edificis, que formaven part de l´empresa Crbones de Berga S.A., que precisament tenia aquí les seves oficines. Per d´altra banda, molt prop es fan palesos uns altres edificis que consistien en els habitacles dels treballadors d´aquesta mina. Més amunt, bora la carretera, encara es pot veure una de les entrades a les antigues explotacions mineres. Per d´altra banda, en aquest lloc on ara som, a l´antiga plaça dels edificis administratius, encara lloc es poden veure les cicatrius d´una important esllavissada que fa succeir fa uns anys. En aquest lloc hi havia uns plaça minera, on es concentraven els serves de Carbones de Berga S.A. Aquesta plaça es va construir sobre un torrent. Però fa uns anys, aquest torrent que esta canalitzat, es va desbordar, esmorronant-se l´esmentada plaça, arribant els seus materials fins al proper Llobregat.

PictographWaypoint Altitude 3,133 ft
Photo ofP2 MUSEU DE LES MINES DE CERCS

P2 MUSEU DE LES MINES DE CERCS

PARADA 2. MUSEU DE LES MINES DE CERCS, (San Corneli, terme municipal de Fígols, comarca del Berguedà). (Full 256). Des de la parada anterior, cal continuar cap al poble miner de Sant Corneli, per la carretera BV – 4025, (que posteriorment va cap el vells pobles de Fígols i Fumanya). En arribar a la primera localitat esmentada, a Sant Corneli, ja trobarem l´indicador que ens durà cap al Museu de les Mines de Cercs, cap o ens caldrà anar-hi. En arribar, farem la segona aturada del recorregut d´aquest itinerari. Així, des de la parada anterior, haurem recorregut uns 3´25 Km, per tal d´arribar fins aquí. En qualsevol cas, en fer aquest recorregut, s´ha anat transitant sempre per entre els afloraments mesozoics (exclusivament del Cretàcic i generalment de caràcter carbonatat), que formen part del Mantell Inferior del Pedraforca, per on estarem situats al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. En aquest indret, hi ha les instal·lacions del Museu de les Mines de Cercs, que recomanem visitar. Aquest museu forma part de la xarxa del Museu de la Tècnica de Catalunya. Tanmateix forma part de la Xarxa Ibérica d´Espais Geològics (recentment creada: octubre del 2016). Aquest museu es troba situat a l´antiga població de Sant Corneli. Aquí, es pot visitar un antic habitacle miner. Alhora, també es pot entrar a la galeria d´extracció del mineral (es tracta d´una galeria ben condicionada per a les visites, per la qual es fa un recorregut en un trenet i a peu).

PictographWaypoint Altitude 4,423 ft
Photo ofP3 FONT BULLIDOR. RESTAURACIONS DE LES MINES DEL PLA DE PISQUAL Photo ofP3 FONT BULLIDOR. RESTAURACIONS DE LES MINES DEL PLA DE PISQUAL

P3 FONT BULLIDOR. RESTAURACIONS DE LES MINES DEL PLA DE PISQUAL

PARADA 3. IMMEDIACIONS DE LA FONT DEL BULLIDOR, RESTAURACIONS DE LES ANTIGUES EXPLOTACIONS LIGNITÍFERES DE FIGOLS, MINES DEL PLA DE PISQUAL, (terme municipal de Fígols, comarca del Berguedà). (Full 256). Des de la parada anterior, cal continuar cap els vells pobles de Fígols i Fumanya, seguint per la carretera local BV – 4025). Poc després de sobrepassar la primera localitat esmentada, trobarem un camí que es dirigeix cap al Sud, apropant-nos cap a la Font del Bullidor. Prop d´aquí, caldrà fer la present aturada, després de recórrer uns 4´75 Km, des de l´anterior. aturada. En fer aquest recorregut, s´ha anat transitant sempre per entre els afloraments mesozoics (exclusivament del Cretàcic), que formen part del Mantell Inferior del Pedraforca. Sovint s´ha fet força palès el nivell de calcaries lacustres, anomenat sovint “calcaries clar de Lluna”, que són les també anomenades calcàries de Vallcebre. L´hem anat trobant per sobre de la carretera. Des d´aquest indret, i mirant cap a l´altra banda de la vall, des de la carretera, es poden veure les tasques de restauració dutes a terme sobre antigues explotacions de lignits del Garumnià. Es tracta de restauracions força malmeses.

PictographWaypoint Altitude 5,518 ft
Photo ofP4 COLL DE SALAMÓ. PEQUERA Photo ofP4 COLL DE SALAMÓ. PEQUERA

P4 COLL DE SALAMÓ. PEQUERA

PARADA 4. COLL DE SALAMO, IMMEDIACIONS DE PEGUERA, (Peguera, terme municipal de Fígols, comarca del Berguedà). (Full 256). Després de fer la parada anterior, cal continuar cap amunt, per la carretera que ara es dirigeix primer cap a Fumanya. Després de superar aquest indret (i de deixar a la dreta el camí – carreter, per on continuarem despès cap al Mirador de Vallcebre), ens caldrà continuar cap a Peguera, tot fent una fillola. En aquest recorregut en arribar a les immediacions del Km 11, la carretera es converteix en un bo camí veïnal. Posteriorment, en arribar a les immediacions de Peguera, concretament al Coll de Salamó, farem una nova aturada, a uns 5´8 Km de l´anterior, aproximadament.. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials esmentats a les aturades anteriors. Així, en bona part del recorregut, haurem transitat paral·lels a la capa de calcàries clar de lluna del Garumnià. Més endavant, prop de Peguera, haurem trobat el Serrat de les Eres, constituït per aquestes calcàries. Per d´altra banda, en aquest recorregut, hem continuat trobant restauracions d´antigues explotacions lignitíferes, com el corresponent a les antigues mines a cel obert de Mines del Clot de la Fossa, poc més amunt de Fumanya.

PictographWaypoint Altitude 5,115 ft
Photo ofP5 MINES SUPERIORS DEL COLL DE FUMANYA Photo ofP5 MINES SUPERIORS DEL COLL DE FUMANYA

P5 MINES SUPERIORS DEL COLL DE FUMANYA

PARADA 5. MINES DEL COLL DE FUMANYA SUPERIORS, (Fumanya, terme municipal de Fígols, comarca del Berguedà). (Full 256). Després de fer la parada anterior, cal retornar fins a les immediacions de Fumanya. Poc abans d´arribar-hi, trobarem la carretera que es dirigeix cap a Vallcebre. Poc després d´agafar-la (a uns 100 metres) trobarem les antigues explotacions mineres del Coll de Fumanya. Aquí farem una nova aturada, a poc més de 4´3 Km de l´anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant els materials esmentats a les parades anteriors. Entre ells, s´ha fet sovint palès un nivell carbonatat (les calcàries de Vallcebre), que també pertany al Garumnià. Es tracta de les anomenades calcàries clar de Lluna, de les que ja hem parlat anteriorment. Tanmateix, en aquest trajecte, hem tornat a passar prop de les restauracions del Llot de la Fossa, de les que hem parlat abans. En aquest indret es fa palesa una antiga explotació dels lignits del Garumnià, dels quals es veu un interessant aflorament a la banda nordoriental de la pedrera. També es fan força paleses unes empremtes alineades de dinosaures. I també un nivell de lumaquel·les a la part superior de la pedrera. Cal dir que a l´actualitat es troba en fase de restauració especial (i des de fa temps), ja que caldrà conservar a la vista" les petjades dels dinosaures, i també els afloraments dels lignits del Garumnià. Per d´altra banda, cal dir que en aquest indret s´ha instal·lat recentment un Centre d´Interpretació de les petjades de Fumanya, fet que és molt interessant i alhora necessari. En aquest moment es troba en fase de construcció força avençada (abril del 2012). Tot i així, al juny del 2017, encara no està en funcionament.

PictographWaypoint Altitude 4,879 ft
Photo ofP6 MINES INFERIORS DEL COLL DE FUMANYA Photo ofP6 MINES INFERIORS DEL COLL DE FUMANYA

P6 MINES INFERIORS DEL COLL DE FUMANYA

PARADA 6. MINES DEL COLL DE FUMANYA INFERIORS, (Fumanya, terme municipal de Fígols, comarca del Berguedà). (Full 256). Des de la parada anterior, cal continuar pel camí asfaltat que es dirigeix cap a la propera població de Vallcebre. A partir de l´aturada anterior, el camí ha anat descendint i a poc més de 1 Km, podem fer una nova aturada. En aquest recorregut, quasi sense interrupció, hem anat trobant diverses explotacions semblants a les de la parada anterior. Com en aquell cas, hem continuat trobant petjades (icnites) de dinosaures, per tota arreu, amb una quantitat molt superior a les que hem vist a la parada anteriorment realitzada, però del mateix tipus. Tanmateix, s´han fet força palesos els afloraments dels nivells de lignits, situats en contacte amb aquestes calcàries. Així, podem veure diverses capes de carbó, similars a les que es van explotar en aquest indret. Tot aquest conjunt, forma part del Patrimoni Geològic de la comarca del Berguedà i del conjunt del de Catalunya.

PictographWaypoint Altitude 4,390 ft
Photo ofP7 MIRADOR DEL COLL DE VALLCEBRE Photo ofP7 MIRADOR DEL COLL DE VALLCEBRE

P7 MIRADOR DEL COLL DE VALLCEBRE

PARADA 7. MIRADOR DE VALCEBRE, (terme municipal de Vallcebre, comarca del Berguedà). (Full 256). Des de la parada anterior, cal retornar fins a la cruïlla de carreteres (en realitat de camins asfaltats). Prop de la cruïlla, caldrà fer una nova aturada, per tal d´anar cap a l´anomenat Mirador de Vallcebre, per on passava l´antic cable que feia baixar el carbó extret a les mines subterrànies del Coll de Pradell (hi anirem posteriorment) cap a les immediacions de la població de Vallcebre. Així, en aquest indret farem una nova aturada, a uns 2 Km de la parada anteriorment realitzada. En aquest recorregut, hem tornat a trobar els materials esmentats a les aturades anteriors. Tanmateix, hem continuat trobant antigues explotacions mineres d´extracció de lignits. Alhora, hem trobat diverses escombreres, com les de les Mines del Pla de la Barraca, molt properes on ara ens trobem situats. Després, en anar cap al mirador, caminant a peu, ens trobarem afloraments dels materials carbonatats carbonatats del Garumnià, les anomenades Calcàries de Vallcebre, que es situen dintre del Paleocè, entre els quals s´ha originat un interessant congostet. Per d´altra banda, en aquest indret es poden veure les restes del túnel per on passava el cable miner procedent de les anomenades Mines de Pradell. Des d´aquest indret baixava el carbó cap a Vallcebre.

PictographWaypoint Altitude 4,872 ft
Photo ofP8 MINES DEL PLA DE LA FONT. MINES INFERIORS DEL COLL DE PRADELL

P8 MINES DEL PLA DE LA FONT. MINES INFERIORS DEL COLL DE PRADELL

PARADA 8. MINES DEL PLA DE LA FONT, (terme municipal de Vallcebre, comarca del Berguedà). (Full 256). Des de la parada anterior, cal retornar cap a la cruïlla de camis – carreters, per tal de continuar pel vial que es dirigeix cap a ponent, cap al Coll de Pradell (deixant a la dreta, el que baixa cap a Vallcebre). Així, ara, anat cap ponent, aviat arribarem a les antigues Mines del Pla de la Font (o Mines inferiors del Coll de Pradell). Aquí, farem una aturada, a uns 2 Km de la realitzada anteriorment. En aquest recorregut, com en els anteriors, hem anat trobant afloraments dels materials mesozoics ja esmentats a les aturades anteriors, fonamentalment cretàcics. Es tracta dels nivells de calcolutites i de lignits del Garumnià. Aquests són els materials que apareixen a l´indret de la present aturada. Per d´altra banda, com a tot el recorregut, estem situats dintre del Mantell Inferior del Pedraforca. En aquest indret, hi ha hagut una explotació dels lignits que ha estat realitzada a cel obert, durant els darrers anys del passat segle. Ara, en aquest lloc es poden veure les restes de l´antiga explotació. I també es poden veure les restauracions mediambientals dutes a terme, després de l´explotació.

PictographWaypoint Altitude 5,650 ft
Photo ofP9 MINES DEL COLL DE PRADELL

P9 MINES DEL COLL DE PRADELL

PARADA 9 – CONDICIONAL. MINES SUPERIORS DEL COLL DE PRADELL, (terme municipal de Vallcebre, comarca del Berguedà). (Full 256). Des de la parada anterior, cal continuar pel camí asfaltat que es dirigeix cap al proper Coll de Pradell. Poc abans d´arribar a l´indret del coll, hem travessat les instal·lacions d´una explotació subterrània parcialment musealitzada. Aquí podem fer una nova aturada, a poc més de 1´5- 1´8 Km de la parada anterior En aquest recorregut, haurem continuat trobant afloraments dels materials mesozoics del Garumnià, ja esmentats als darrers reconeguts. En bona part, aquests materials pertanyen al Garumnià. Es troben constituïts per nivells de calcolutites i lignits, fonamentalment. En aquest context, va haver-hi diverses explotacions mineres dedicades a l´extracció dels lignits. A l´actualitat, ocasionalment hi ha un trenet miner, que permet fer recorreguts entorn del Patrimoni Miner del Coll de Pradell. Aquest trenet es troba gestionat per l´associació de Trens Miners Turístics.

PictographWaypoint Altitude 0 ft
Photo ofP10 FONTFREDA. COLL DE PRADELL

P10 FONTFREDA. COLL DE PRADELL

PARADA 10. FONT FREDA, COLL DE PRADELL, (terme municipal de Vallcebre, comarca del Berguedà). (Full 256). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar per la carretera asfaltada que condueix cap el Coll de Pradell. En arribar-hi, farem una nova aturada, a poc més de 1´8 Km des de la parada anterior. També, en aquest recorregut, haurem continuat trobant afloraments dels materials mesozoics del Garumnià, ja esmentats als darrers reconeguts. En bona part, aquests materials pertanyen al Garumnià. Aquests materials es fan clarament palesos a l´indret de la present aturada, al Coll de Pradell. També cal dir, que ens trobem situats dintre del Mantell del Pedraforca Inferior, on estem des ce l´inici del recorregut de l´itinerari. Des d´aquest indret, es pot gaudir d´una bona vista del Pedraforca, per on es troben els afloraments calcaris cretàcics que formen part del Mantell Superior del Pedraforca. També es pot observar l´indret on va haver-hi les explotacions a cel obert de lignit, per sota del Pedraforca, a l´esquerra de la fotografia.

PictographWaypoint Altitude 4,288 ft
Photo ofP11 COLL DE LA TRAPA

P11 COLL DE LA TRAPA

PARADA 11. COLL DE LA TRAPA, (l´Espà, terme municipal de Saldes, comarca del berguedà). (Full 254). Des de la parada anterior, cal continuar pel vial que estem seguint. A partir d´ara, aquest anirà baixant cap a ponent i alhora cap al Nord. Finalment, arribarem a les immediacions del Coll de la Trapa, aquí trobarem la carretera C – 563 (l´antiga B – 400). En trobar-la, farem una aturada, la darrera de l´itinerari. La farem a uns 6 Km de l´anterior. En aquest recorregut, hem anat circulant per entre els afloraments dels materials mesozoics i cenozoics del Garumnià. Aquests materials es troben situats dintre del Mantell Inferior del Pedraforca, encavalcats pels materials cretàcics del Mantell Superior del Pedraforca. Per d’altra banda, en aquest indret es fa clarament palès un interessant sinclinal entre els materials del Garumnià acabats d´esmentar. Es tracta de l´anomenat Sinclinal de l´Espà, força palès des de l´indret on ara ens trobem. Aquests materials del Garumnià, es troben formats per alternances de calcolutites i sorrenques de tonalitats groguenques (en aquest indret), tot i que sovint són més rogenques; es tracta de materials eminentment continentals, amb presència de Fe trivalent, el qual es troba en els minerals GOETHITA (LIMONITA) i HEMATITES, que són els minerals que comunicant el color a les roques anteriorment esmentades.

Comments  (1)

  • Photo of Dribo4
    Dribo4 Apr 4, 2021

    I have followed this trail  verified  View more

    Atenció al camí, en mal estat.

You can or this trail