Activity

ITINERARI GEOLÒGIC: CASTELLÓ DE FARFANYA, OS DE BALAGUER I VILAMAJOR

Download

Trail photos

Photo ofITINERARI GEOLÒGIC: CASTELLÓ DE FARFANYA, OS DE BALAGUER I VILAMAJOR Photo ofITINERARI GEOLÒGIC: CASTELLÓ DE FARFANYA, OS DE BALAGUER I VILAMAJOR Photo ofITINERARI GEOLÒGIC: CASTELLÓ DE FARFANYA, OS DE BALAGUER I VILAMAJOR

Author

Trail stats

Distance
13.47 mi
Elevation gain
1,181 ft
Technical difficulty
Moderate
Elevation loss
279 ft
Max elevation
1,957 ft
TrailRank 
33
Min elevation
1,042 ft
Trail type
One Way
Coordinates
266
Uploaded
August 12, 2017
Be the first to clap
Share

near Castelló de Farfanya, Catalunya (España)

Viewed 593 times, downloaded 0 times

Trail photos

Photo ofITINERARI GEOLÒGIC: CASTELLÓ DE FARFANYA, OS DE BALAGUER I VILAMAJOR Photo ofITINERARI GEOLÒGIC: CASTELLÓ DE FARFANYA, OS DE BALAGUER I VILAMAJOR Photo ofITINERARI GEOLÒGIC: CASTELLÓ DE FARFANYA, OS DE BALAGUER I VILAMAJOR

Itinerary description

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DE LA NOGUERA: DES DE CASTELLÓ DE FARFANYA CAP A OS DE BALAGUER, TARTAREU I CAP A VILAMAJOR, A TRAVÉS DE PART DEL FUTUR PARC GEOLÒGIC I MINER DE LA NOGUERA

ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També cal tenir en conte que una part del recorregut final de l´itinerari, es realitzarà per camins de terra, per la qual cosa caldrà prendre les degudes precaucions.

Cal tenir, com sempre, una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, i també fora d´ell.

BREU INTRODUCCIÓ

En aquesta ocasió, tot i que el recorregut de l´itinerari s´iniciarà a la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament a la seva Depressió Central, concretament per la denominada Zona de l´Avant-País Plegat). Quest és el cas del recorregut que farem pels voltants de Castelló de Farfanya.

Posteriorment, la totalitat del recorregut de l’itinerari es desenvoluparà per una sola unitat geològica, pel Sistema Pirinenc (o més exactament per la seva Unitat Central Sudpirinenca). Això succeirà a partir dels voltants d´Os de Balaguer, fins a la fi del recorregut.

Així, en aquest tram es discorrerà bàsicament per la Unitat de les Serres Marginals. Des de les immediacions de la població d´Os de Balaguer, per a finalitzar per les proximitats de la localitat de Vilamajor. En aquest trajecte es trobaran fonamentalment afloraments dels materials mesozoics del Triàsic, del Juràssic i del Cretàcic. I també afloraments dels terrenys cenozoics de l´Eocè. Uns i altres es trobaran sovint recoberts per terrenys detrítics de l´Oligocè, del Pleistocè i de l´Holocè.

Per d´altra banda, el recorregut transitarà per la comarca de la Noguera, des de la localitat de Castelló de Farfanya, fins arribar a Vilamajor, en bona part, dintre del futur Parc Geològic i Miner de La Noguera.

OBJECTIUS GENERALS D´AQUEST ITINERARI

En aquest itinerari, els objectius generals, que s´han d´aconseguir, es poden concretar en els següents aspectes:

1.- Estudi i reconeixement dels materials cenozoics (fonamentalment de l´Oligocè) situats a la Depressió Geològica de l´Ebre, que tallarem entre Castelló de Farfanya i les immediacions d´Os de Balaguer. En la seva major part, aquests materials pertanyen als nivells de les "Unitat de les lutites de la Costa de Fraga", als guixos de la "Formació Barbastro", a les lutites i gresos de la "Formació Peralta", als nivells detrítics de la "Formació Peraltilla" i finalment als "Conglomerats de Baells".

2.- Observació de l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre, que dintre d´aquest itinerari trobarem. Així, el recorregut s´iniciarà a la seva Depressió Central (entre Balaguer i Alfarràs), tot i que ràpidament (entre Alfarràs i Castillonroi), el recorregut discorrerà per la Zona de l´Avant-País Plegat. Dintre d´aquuests context, veurem els plecs i replecs dels guixos de la Formació Barbastro, prop de Castelló de Farfanya.

3.- Estudi i reconeixement dels materials mesozoics (del Triàsic i del Cretàcic, fonamentalment) i dels materials cenozoics (de l´Eocè) situats a les Serres Meridionals Prepirinenques, i més concretament al Mantell de la Unitat de les Serres Marginals, que trobarem a diversos indrets, al llarg d´aquest recorregut.

4.- Observació de l´estructura de les Serres Meridionals Prepirinenques, i de les seves relacions properes amb la Depressió Geològica de l´Ebre (o més exactament, amb la Zona de l´Avant-País Plegat), situada al Sud de l´itinerari.

5.- Estudi i descripció de diverses mineralitzacions situades al llarg del recorregut de l´itinerari, entre les quals destacarem les següents:
5A) les mineralitzacions digenètiques de Sílex, situades entre nivellets carbonatats ubicats dintre de la Formació Barbastro. Si s´escau, els veurem prop de Castelló de Farfanya (a la comarca de la Noguera)
5B) les nombroses mineralitzacions evaporítiques associades a formacions guixoses (de la Formació Barbastro), que trobarem a diversos llocs de la Noguera com Castelló de Farfanya,
5C) les mineralitzacions d´AERINITA i d´ESCOLECITA, relacionades amb les ofites, que trobarem prop de Tartareu

6.- Visió d´algunes de les antigues explotacions relacionades amb les mineralitzacions anteriors; i també de les explotacions d´altres materials.

7.- Visió dels diferents indrets directament relacionats amb el Patrimoni Geològic, situats a la bora del recorregut d´aquest itinerari. Dintre d´aquest context, veurem el Congost del riu Farfanyya a Os de Balaguer, entre altres aspectes.

8.- Visió dels diferents indrets directament relacionats amb el Patrimoni Miner, situats a la bora del recorregut d´aquest itinerari.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

En relació amb aquest itinerari geològico-mineralògic, existeixen diversos antecedents bibliogràfics nostres: MATA-PERELLÓ (1991b i 2009), MATA – PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (2014a, 2014b i 2014c); i també: MATA – PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ i FONT SOLDEVILA (201a i 2016b). Es tracta de diferents itineraris que discorren per aquestes mateixes comarques, i en alguns casos pels mateixos indrets que el present, almenys en alguns trams del seus recorreguts. Tamateix, farem esment d´un itinerari molt recnt, de MATA – PERELLÓ (2017), del qual, el que ara presentem, és complementari.

Per d´altra banda, també farem esment de dos treballs, de caràcter geològic generalista, que corresponen a GUIMERA et altri (1992), i a RIBA et altri (1976). Ambdós fan referència al conjunt de la geologia dels Països Catalans. Pel que fa a les mineralitzacions situades en aquesta comarca, esmentarem el nostre treball: MATA-PERELLÓ (1991a).

Tots aquests treballs, i d´altres, figuraran esmentats, per ordre alfabètic, a l´apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.

RECORREGUT DE L´ ITINERARI

S´iniciarà a la comarca de la Noguera i més concretament a la població de Castelló de Farfanya, per on es faran les primeres aturades, prop de la població i de la carretera C – 26. Després, des d´aquest poble, es remuntarà el riu Farfanya, amb la intenció d´arribar a Os de Balaguer, En aquest recorregut, s´anirà seguint i remuntant el riu Farfanya, fent-se diverses aturades entre els dos pobles esmentats.

Posteriorment, es continuarà el recorregut cap a Os de Balaguer, per on es faran dues aturades. Després, el recorregut es dirigirà cap a Tartareu, per on es faran dues aturades. Després, el recorregut es dirigirà cap al Nord, fins arribar a Vilamajor, per on finalitzarà, prop de la cruïlla amb la carretera C – 12.

L´itinerari tindrà un recorregut molt aproximat d´uns 21´67 Km, a través dels quals farem onze parades, al llarg de tot el recorregut. Començarà a Castelló de Farfanya i finalitzarà per les immediacions de Vilamajor.

Així, el recorregut haurà començat a una alçada d´uns 326 metres, pels voltants de la població de Castelló de Farfanya. Després d´unes oscil·lacions inicials, el recorregut anirà pujant fins arribar a uns 597 metres, per les immediacions de Vilamajor.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Com de costum, estructurarem el recorregut de l’itinerari en una sèrie de PARADES, que tot seguit anirem veient. En cadascuna d’aquestes aturades farem un breu comentari (geològic o mineralògic, segons s’escaigué). En cada cas indicarem, entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l’aturada. Així, ara utilitzarem els següents fulls: 327 (d´Os de Balaguer) i 359 (de Balaguer).

__________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991a).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991b).- Selecció d´Itineraris de recerca mineralògica: Pel Baix Penedès, l´Anoia, la Noguera, la Llitera, la Baixa Ribagorça, la Cerdanya i l´Alt Urgell. Xaragall, 27, 36 pag. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (2009).- Recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Noguera: des de la Règola a Fontdepou i a Os de Balaguer i a Vilanova de la Sal. Inèdit. 8 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2014a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Noguera, del Segrià i de la Llitera: des de Castelló de Farfanya cap Algerri, Ivars de Noguera, Andaní i al trencall de Santa Anna (Castillonroi). Inèdit. 16 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2014b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Noguera: des d´Os de Balaguer a Vilanova de la Sal, les Avellanes, Fontdepou i al Port d´Àger. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Noguera: des de Balaguer a Os de Balaguer, Tartareu, Alberola, als Picons, als Masos de Millà, Vilamajor, Fontdepou i al Port d´Àger. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Noguera: des de Vilamajor cap a Sant Urbà, Santa Linya, les Avellanes, Vilanova de la Sal i cap al Coll de Porta de la Serra de Mont-roig. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M i VILALTELLA FARRÀS, J. (2017).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Noguera: des de Castelló de Farfanya cap a Os de Balaguer, Tartareu, Vilamajor, les Avellanes i Vilanova de la Sal, a través del futur Parc Geològic i Miner de la Noguera. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres, 254 pàgines. Barcelona

Waypoints

PictographWaypoint Altitude 1,247 ft
Photo ofP1 AFLORAMENTS DE CALCÀRIESAaMB XERT Photo ofP1 AFLORAMENTS DE CALCÀRIESAaMB XERT Photo ofP1 AFLORAMENTS DE CALCÀRIESAaMB XERT

P1 AFLORAMENTS DE CALCÀRIESAaMB XERT

PARADA 1. IMMEDIACIONS DEL BARRANC DE L´ERA DE DALT, BASSA DE REC, (terme municipal de Castelló de Farfanya, comarca de la Noguera). (Full 359). El recorregut l´iniciarem a la població de Castelló de Farfanya, a la carretera C – 26,. Des d´aquí, cal circular per aquesta carretera, cap a ponent, per tal d´arribar a les immediacions del seu Km 15. Aquí, ens caldrà caldrà agafar un camí per la dreta, que es dirigeix cap a la bassa de rec, situada per sobre de la carretera. Ens caldrà superar-la i pujar lleugerament pel barranc situat sobre de la bassa. Aquí farem la primera aturada, a uns 1´5 Km de l´inici En aquest recorregut, hem trobat inicialment els materials oligocènics que reblen la Depressió Geològica de l´Ebre. Així, hem vist nivells de gresos, calcàries i argiles rogenques de l´Oligocè Inferior. Aquí, haurem tornat a trobar els nivells de gresos i calcàries. Precisament, en un aflorament dels nivells de les calcàries, farem la present aturada. Tots aquests materials formen part d´una serreta, de direcció E – W, que te un clar component estructural, en funció de l´Anticlinal Balaguer – Alfarràs. Precissament ara estema la vorera meridional d´un anticlinal. En aquest indret, al barranc, es fan paleses unes interessants mineralitzacions digenètiques situades entre els nivells carbonatats. Es tracta d´unes formacions de sílex (de xert), situades. Aquestes mineralitzacions van esser explotades al Neolític,. Aleshores, per tal de tractar les calcàries es van construir uns forns, per tractar les calcàries i alliberar el sílex. Aquest darrer, era emprat per a la fabricació d´eines de tall. Això, va ésser descobert, de forma fortuïta, en fer les obre de la bassa de rec. Després d’estudiar-se (i de no publicar-se res) per part dels equips de recerca, van ésser tapats els forns. Per sort, en el seu moment vàrem poder treure unes fotografies.

PictographWaypoint Altitude 0 ft
Photo ofP2 CAMÍ DE LES ROQUES D´EN BENEIT

P2 CAMÍ DE LES ROQUES D´EN BENEIT

PARADA 2. IMMEDIACIONS DEL CAMÍ A LES ROQUES DEL BANEIT, (terme municipal de Castelló de Farfanya, comarca de la Noguera). (Full 359). Després de realitzar la parada anterior, cal retornar a la carretera C – 26 i posteriorment cap al poble. Després desobepassar el riu Farfanya, ens caldrà agafar un vial cimentat que remunta el riu. En arribar a un pont medieval que crea el riu, ens caldrà agafar un pijador, per la dreta (enfront del pont). En arribar a la part alta, farem una aturada. La farem a uns 3 Km de la parada anterior.- En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials que hem vist a l´aturada anterior. Es tracta de nivells de gresos i argiles (amb calcàries ocasionals). Aquests materials són de l´Oligocè i pertanyen a la Formació Peraltilla, En aquest indret, sobre una capa de gresos, es fan força evidents unes emprentes de dessecació, formades a l´endurir-se les sorres sedimentades.

PictographWaypoint Altitude 0 ft
Photo ofP3. OBSERVACIÓ DELS VILTANTS DEL BARRANC DE LES BÒFIES Photo ofP3. OBSERVACIÓ DELS VILTANTS DEL BARRANC DE LES BÒFIES

P3. OBSERVACIÓ DELS VILTANTS DEL BARRANC DE LES BÒFIES

PARADA 3 - CONDICIONAL. OBSERVACIÓ DELS VOLTANTS DEL BARRANC DE LES BÒFIES. (terme municipal de Castelló de Farfanya, comarca de la Noguera). (Full 359). Després de realitzar la parada anterior, cal retornar al vil encimentat que discorre pel costat del riu Farfanya. En trobar-lo, ens caldrà remuntar el riu, seguint per la seva riba dreta. Més amunt, passarem a la banda esquerra. Alhora, continuarem cap al Nord, cap a Os de Balaguer. Una mica més amunt, farem una aturada. La farem a uns 0´5 Km de la parada efectuada anteriorment. En aquest trajecte, al sortir de Castelló, haurem trobat un plafó indicatiu a les zones de secà de la Noguera. En concret fa referència a la Serra Llarga i als voltants de Castelló de Farfanya. Cl veure´l. Per d´altra banda, en aquest trajecte, hem anat trobant afloraments de guixos, els quals formen part de la Formació Barbastro, de l´Oligocè. Aquests guixos, han estat explotats a diferents indrets, per tal d´ésser emprats per a la construcció. Ara, des d´aquest indret, mirant cap a l´altra banda del ríu, es fa ben palés el Barranc de les Bòfies (dit així, per la quantitat de dolines produïdes en circular les aigües freàtiques entre els nivells de guixos). Així, aquests afloren per arreu, per on ara ens trobem situats i també pels voltant de l´esmentat barranc.

PictographWaypoint Altitude 0 ft
Photo ofP4 IMMEDIACIONS DEL CAMÍ DE SANT DOMINGO Photo ofP4 IMMEDIACIONS DEL CAMÍ DE SANT DOMINGO Photo ofP4 IMMEDIACIONS DEL CAMÍ DE SANT DOMINGO

P4 IMMEDIACIONS DEL CAMÍ DE SANT DOMINGO

PARADA 4. IMMEDIACIONS DEL CAMÍ A SANT DOMINGO. CARRETERETA A OS DE BALAGUER, (terme municipal de Castelló de Farfanya, comarca de la Noguera). (Full 359). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar el recorregut per la carretereta que va conduint cap a Os de Balaguer, seguni ara per la rba esquerra del riu Farfanya. Més endavant, després de trobar un camí per la dreta que es dirigeix cap a Sant Domingo, farem una aturada. La farem a uns 1´5 m de la parada nterior. En aquest recorregut hem anat trobant freqüents afloraments dels nivells de guixos de la Formació Barbastro. Aquests guixos pertanyen a l´Oligocè i es situen dintre de l´avant –pPais Plegat, de la Depressió Geològica de l´Ebre. Cal dir que aquests guixos es troben aquí intensament replegats. Aquest conjunt de plecs, forma part del Patrimoni Geològic de la comarca de la Noguera.

PictographWaypoint Altitude 1,237 ft
Photo ofP5 BARRANC DE LES SERRES DE LES GUARDIOLES. TERRASSA FLUVIAL

P5 BARRANC DE LES SERRES DE LES GUARDIOLES. TERRASSA FLUVIAL

PARADA 5 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DEL BARRANC DE LES GUARDIOLES. CARRETERETA A OS DE BALAGUE,. (terme municipal d´Os de Balaguer, comarca de la Noguera). (Full 327). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar el recorregut cap al Nord, apropant-nos cada vegada més cap a Os de Balaguer. En aquest tram del trajecte, hem sobrepassat el límit del municipi de Castelló de Farfanya i hem entrat al d´Os de Balaguer. En aquest indret, al costat de la carretereta i del Barranc de Guardioles, podem fer una atirada. La farem a uns 1´7 Km de la parada anterior, aproximadament. En aquest trajecte, inicialment hem anat trobant afloraments dels materials guixosos de la Formació Barbastro, de la qual n´hem parlat anteriorment. Després, hem trobat nivells de gresos i calcolutites, que pertanyen a la Formació Peraltilla, de l´Oligocè, com l´anterior. Tot i així, ara, per sobre dels materials anteriors hem trobat uns depòsits detrítics, els quals formen part d´una de les terrasses fluvials del riu Farfanya.

PictographWaypoint Altitude 1,322 ft
Photo ofP6 CONGOST INFERIOR DEL FARFANYA. SECTORS IMERIDIONALES Photo ofP6 CONGOST INFERIOR DEL FARFANYA. SECTORS IMERIDIONALES

P6 CONGOST INFERIOR DEL FARFANYA. SECTORS IMERIDIONALES

PARADA 6. CONGOST DE BAIX, SECTORS MERIDIONALS, (terme municipal d´Os de Balaguer, comarca de la Noguera). (Full 327). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar per la carretereta que es dirigeix cap al proper poble d´Os de Balaguer. Ara ens caldrà fer un recorregut proper als 2 Km, per tal d´arribar a la propera aturada, la qual ja es situa a tocar de la part baixa del poble. En aquest tram del recorregut, hem entrat ja dintre del Sistema Pirenenc, tot i que poc a poc. Així, hem anat entrant a les denominades Serres Marginals Pirinenques. D´aquesta forma, prop de la parada anterior, ja hem hem vist els primers encavalcaments, dintre de una estructura força complexa. Així, es pot observar que venint des del Sud, es troba un primer encavalcament, el de la petita Escata d´Encavalcament de Mont-ras En aquest indret, sobre els materials triàsics del Keuper, afloren els nivells carbonatats de l´Eocè Mig, del Lutecia; i també uns nivells de gresos, lutites i conglomerats de l´eocè Superior, del Priabonià. Més amunt, haurem trobat un altre encavalcament, en el qual es fan paleses les calcàries triàsiques del Muschelkalk, encavalcant a la làmina anterior i als materials cenozoics de l´Eocè Superior. Aques encavalcament es fa palés prop de l´indret de la present aturada, al Sud de la mateixa, i forma part de l´Escata d´Encavalcament de la Serra de Guardioles. Tot i així, aquests encavalcament queden molt fossilitzats pels materials detrítics de l´Oligocè Postorogènic, i pels materials també detrítics del Pleistocè i de l´Holocè. Més amunt, es veu un important accident, que consisteix en l´encavalcament de la làmina d´Encavalcament de Monyroig (amb afloraments fonamentalment triàsics) que es situa per sobre de la làmina d´Encavalcament de Montessor (amb la Serra d´Os, amb afloraments fonamentalment de l´Eocè Inferior, de l´Ilerdià). Aquest encavalcament te una direcció quasi NNW. SSE. Precisamnt el riu Farfanya segueix aquest contacte, forman un congost, en part fossilittzat pels terrenus detrítics de l´Oligocè, de l´Estampià. Així, cal dir que aquest congost del riu Farfanya es situa prop de l´encavalcament acabat d´esmentar, entre la làmina d´Encavalcament de la Serra de Montroig i la làmina d´Encavalcament de Montessor (de la que forma part la Serra d´Os). Aquest contacte es troba fossilitzat i ocult, en part, pels afloraments dels materials detrítics postorogènics de l´Estampià, concretament.

PictographWaypoint Altitude 1,280 ft
Photo ofP7 IMMEDIACIONS DEL CAMÍ DE LES GRANJES DEL MOLÍ DE LA BOIRA Photo ofP7 IMMEDIACIONS DEL CAMÍ DE LES GRANJES DEL MOLÍ DE LA BOIRA

P7 IMMEDIACIONS DEL CAMÍ DE LES GRANJES DEL MOLÍ DE LA BOIRA

PARADA 7. IMMEDIACIONS DEL CAMÍ A LES GRANJES DEL MOLÍ DE BOIRA, (terme d´Os de Balaguer, comarca de la Noguera). (Full 327). Després de realitzar la parada anterior, cal fer un curt recorregut per la part baixa d´Os de Balaguer, agafant el camí que condueix cap les Granjes delMolí de Boira. Al poc dágafar aquest camí, farem una aturada. La farem a uns 0´3 Km de l´anterior. En aquest breu recorregut, ens hem desplaçat quasi per la llera del riu Farfanya, entre materials detrítics de l´Holocè. Tot i així, en aquestsector es fa palès un aflorament dels materials triàsus del Keuper, els quals formen part de la làmina d´Encavalcament de la Serra de Montroig. Aquí entre aquests materials es fan força palesos els guixos, les argiles rojes del Keuper i també uns cristallets minúcols de QUARS (de la varietat denominada JACINT DE COMPOSTEL·LA), bipiramidals.

PictographWaypoint Altitude 1,375 ft
Photo ofP8 CONGOST INFERIOR DEL FARFANYA. SECTORS SEPTENTRIONALS Photo ofP8 CONGOST INFERIOR DEL FARFANYA. SECTORS SEPTENTRIONALS

P8 CONGOST INFERIOR DEL FARFANYA. SECTORS SEPTENTRIONALS

PARADA 8. CONGOST DE BAIX, SECTORS SEPTENTRIONALS, (terme municipal d´Os de Balaguer, comarca de la Noguera). (Full 327). Després de realitzar la parada anterior, cal retornar per la carretereta que condueix cap al poble d´Os de Balaguer. Així, caldrà pujar i entrar-hi. Després, caldrà sortir per la carretera que es dirigeix cap Alberola i vap a Tartareu. A la sortida del poble, trobarem una carretereta que es dirigeix cap a la Cova d´Os (la Cova dels Vilars). Tot i així, ens caldrà agafar un trencall que baixa cap al riu, entrant dintre del congost. Aquí farem una aturada. La farem a uns 2 Km de l´efectuada anteriorment. . Bona part del recorregut, l´hem fet per la població d´Os de Balaguer. Aquesta es trobasituada sobre aflora raments dels materials truiàsics del Keuper (amb nivells de guixosi argiles rojes) i del Muschelkalk (amb nivells de calcaries i dolomies). Així, quasi tota la població es situa sobre la làmina d´Encavalcament de la Serra de Montroig, de la qual hem parlat anteriorment. Ara en arribar als sectors septentrionals d´aquest Congiost Inferior del riu Farfanya, es fa ben palesa una estructura similar a la que hem vist als sectors meridionals. Així, el riu ha obert un congost, circulant aprofitant la zona d´encavalcament de la làmina anterior sobre la làmina d´Encavalcament de Montesor (que aquí constitueix la Serra d´Os). Alhora, els materials detrítics de l´Estampià, han fossilitzat el contacte. Tot i així, en aques sector, el riu s´ha obert pas entre les calcàries de l´Ilerdià. Per aquesta zona, si s´escau, es pot fer una PARADA COMPLEMENTÀRIA (8-BIS) a la Cova dels Vilars. Aquesta, amb un notable valor arqueològic es troba desenvolupada sobre les calcàries eocèniques de l´ilerdià, de la Serra d´Os.

PictographWaypoint Altitude 1,512 ft
Photo ofP9 CONGOSTET DE DALT., CARRTERA A TARTAREU I ALBEROLA

P9 CONGOSTET DE DALT., CARRTERA A TARTAREU I ALBEROLA

PARADA 9. CONGOSTET DEL RIU FARFANYA, CARRETERETA D´OS DE BALAGUER A ALBEROLA I A TARTAREU, (terme municipal d´Os de Balaguer, comarca de la Noguera). (Full 327). Després de fer l´aturada anterior, cal retornar a la carretereta que condueix cap a Tartareu i cap Alberola, per tal de continuar despès cap al Nord, per la carretereta que discorre al costat del riu Farfanya. Més endavant, aquesta carretereta penetra en un congostet, obert per l´esmentat riu Farfanya. Aquí farem una nova aturada, a uns 2´8 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials triàsics del Muschelkalk, que ja hem esmentat a l´aturada anterior. Tot i així, després hem entrat a la làmina d´encavalcament de Montesor i hem començat a trobarafloraments dels materials carbonatats del Cretàcic i de l´eocè Inferior. Precisament, en aquest indret el riu Farfanya travessa els materials carbonatatsacabats d´esmentar, formant un congostet. Aquests materials es troben recoberts per terrenys detrítics de l´Oligocè, per nivells de conglomerats postorogènics.

PictographWaypoint Altitude 1,657 ft
Photo ofP10 CARRETERETA D´OS A TARTAREU. PROP DEL BARRANC SARDINA

P10 CARRETERETA D´OS A TARTAREU. PROP DEL BARRANC SARDINA

PARADA 10. CARRETERETA D´OS DE BALAGUER A TARTAREU, IMMEDIACIONS DEL BARRANC SARDINA, (Tartareu, terme de les Avellanes, comarca de la Noguera). (Full 327). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar per la carretereta que es dirigeix cap a Alberola i cap a Tartareu. Una mica més amunt, trobarem, per la dreta el vial que es dirigeix directament cap al poble de Tartareu, per on continuarem el recorregut. A uns 3´4 Km de la parada anterior, en realitzarem una altra aturada, molt prop de la població de Tartareu. En aquest recorregut, aviat hem sobrepassat l´encavalcament de la làmina de la Serra de Mont-roig sobre la làmina d´Encavalcament de Montesor. Alhora es fan palesos per arreu els afloraments dels materials del Triàsic Superior (dels seus nivells d´argiles i de guixos). També és fan palesos els afloraments d´ofites.

PictographWaypoint Altitude 1,706 ft
Photo ofP11 IMMEDIACIONS DE TARTAREU

P11 IMMEDIACIONS DE TARTAREU

PARADA 11. IMMEDIACIONS DE TARTAREU, CAM¨´I D´OS DE BALAGUER A TARTAREU I A VILAMAJOR, (Tartareu, terme de les Avellanes, comarca de la Noguera). (Full 327). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar el recorregut cap al Nord. Així, ens anirem apropant al poble de Tartareu. Quasi en arribar-hi, farem una aturada, la darrera del recorregut d´aquest itinerari. La farem a uns 0´6 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem estat circulant entre els afloraments dels materials triàsics de la làmina d´Encavalcament de la serra de Montroig. Tot i així, prop de Tartareu, hem tornar a travessar el contacte, i ara ens trobem dintre de la làmina d´Encavalcament de ontesor. Així, podem veure com el poble de Tartareu es troba a l´aixopluc d´un turó de calcàries eocèniques i cretàciques d´aquesta darrera làmina d´encavalcament ________________________________________________________________ Ara, des d´aquest indret, el recorregut continuarà fins a Vilamajor, per on finalitzarà, sense fer cap més aturada, després d´entrar de nou a la Làmina d´encavalcament de la serra de Montroig

Comments

    You can or this trail