ITINERARI GEOLÒGIC: CERVERA - BRIANÇÒ - SANT GUIM DE FREIXENET - GÀVER - SANT RAMON

RECORREGUT GEOLÒGIC I MINER PER LA COMARCA DE LA SEGARRA: DES DE CERVERA A VERGÓS, SANT PERE DELS ARQUELLS, BRIANÇÓ, MONTLLEÓ, LA RABASSA, SANT GUIM DE LA RABASSA, SANT GUIM DE FREIXENET, GÀVER, ESTARÁS, ALTA-RIBA I A SANT RAMON / 21 D´ABRIL DEL 2018

Per Josep M. MATA – PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL

ADVERTIMENT PREVI

A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per carreteres i per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, abans de fer el recorregut, caldrà cercar la màxima informació sobre l´estat dels camins de terra, per on hagi de discórrer el recorregut de l´itinerari.

Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.

BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). Així, al llarg de tot el recorregut s´aniran fent observacions d´aquesta depressió, unes de caire geomorfològic, altres estructurals i altres petrològiques, fonamentalment.

Per d´altra banda, en diverses aturades del recorregut, si s´escau, es faran observacions a distancia d´altres unitats geològiques, concretament del Sistema Pirinenc, el qual serà visible des de diversos indrets del recorregut, especialment pels voltants de Sant Guim de Freixenet, entre altres llocs.

Per d´altra banda, el recorregut de l´itinerari discorrerà íntegrament per la comarca de la Segarra. Així, dintre d´aquesta, circularem exclusivament per alguns dels seus sectors centrals i orientals, pels termes municipals de Cervera, la Ribera d´Ondara, Sant Guim de Freixenet , Estaràs i Sant Ramon.

OBJECTIUS FONAMENTALS

Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.

1.- Reconeixement dels materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets. Aquests materials, eminentment cenozoics i pertanyen als afloraments de la Formació Tàrrega (amb nivells de calcolutites de diverses tonalitats, guixos, calcarenites i calcàries). Aquests materials són de l´Oligocè. Ocasionalment, i sovint es troben recoberts per materials detrítics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, generalment de caràcter detrític.

2.- Observació de l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

3.- Observació, a distancia, del Sistema Pirinenc. Concretament, des de les immediacions de Sant Guim de Freixenet, fonamentalment.

4.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari. Així, ens centrarem en l´observació dels diversos afloraments de guixos i calcolutites blanquinoses al llarg del recorregut.

5.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. Així, en aquest recorregut ens centrarem en els Forns de Calç i en els Forns de Ciment ràpid, que trobarem prop de Sant Pere dels Arquells, entre altres llocs.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

No tenim cap antecedent nostre relatiu a la totalitat del recorregut d´aquest itinerari; ni en coneixem cap altre. Tot i així, hi ha alguns antecedents parcials, quasi tots relatius als voltants de Sant Pere dels Arquells; es tracta de MATA – PERELLÓ (1996a, 1996b, 2011a, 2011b, 2013 i 2014).

En relació amb els trets geològics generals, i dels relacionats amb el recorregut de l´itinerari, farem esment dels següents treballs: COLLDEFORNS i MATA – PERELLÓ (1987) GUIMERÁ et altri (1992) i RIBA et altri (1976).

Per d´altra banda i pel que fa als trets mineralògics dels indrets mineralitzats que trobarem al llarg del recorregut, farem esment del treball de MATA-PERELLÓ (1991), referit a la totalitat de Catalunya. Un altre treball, relatiu a la Segarra és: MATA – PERELLÓ i COLLDEFORNS (1995).

Tots aquests treballs, es trobaran reverenciats, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut de l´itinerari s’iniciarà per les immediacions de l´Estació de la RENFE a Cervera. Des d´aquí, en travessar la població, ens caldrà sortir per la carretera comarcal C - 441 (que alhora és la carretera local L – 214). Poc després de sortir de Cervera i de creuar el riu d´Ondara, ens caldrà agafar un trencall per l´esquerra, el qual es dirigeix a l´església romànica de Sant Pere el Gros, per on farem una atura, a tocar del riu anteriorment esmentat. Posteriorment, remuntant aquest riu, per sota de Cervera, ens caldrà anar a trobar la carretera nacional N – IIa, a la qual ens incorporarem, per tal d´anar cap a llevant.

Posteriorment, farem una aturada per les immediacions del poble de Vergós, agafant un trencall de la carretera que anem seguint. Més endavant, seguint pel la carretera esmentada, arribarem al trencall de Sant Pere dels Arquells, per la dreta de la carretera, tot i que nosaltres anirem cap a l´esquerra (pel camí de Mas Claret), per tal de fer una aturada, en un indret molt proper a l´Autovia A – 2, però per sota d´ella.

Després, caldrà retornar cap a la carretera que anàvem seguint cap a llevant, la N – IIa. Així, poc després, arribarem al trencall dels Hostalets i de Sant Antolí, per la dreta de la carretera. Tot i així, nosaltres anirem cap a l´esquerra, cap el petit poble de Briançó, per on farem una altra aturada.

Després, seguirem per un irregular camí de terra, anant cap a llevant i cap al ENE. Així, primer arribarem al llogarret de Montlleó i posteriorment a Rabassa. En aquest trajecte, farem una aturada al primer indret esmentat. Tot i això, cal fer un advertiment de que el trajecte d´aquest indret al segon, pot ser molt dolent, especialment després de períodes de pluja, ja que és un camí força argilós i alhora també guixos, en alguns indrets.

Posteriorment, des del darrer indret esmentat, ens caldrà anar cap a les immediacions de Sant Guim de la Rabassa i posteriorment cap a Sant Guim de Freixenet. En aquests trajectes, farem us de les carreteres LV – 1007 i després de la B – 100 (que condueix des de la Panadella a Calaf). Posteriorment, després de passar per prop d´Amorós i d´arribar definitivament a Sant Guim de Freixenet, ens caldrà seguir pel vial LV – 1005. Precisament, a la sortida del darrer poble esmentat, farem una aturada.

Després, seguint per la darrera carretera dita, passarem pel costat de Sant Domi i després pel poble del Castell de Santa Maria, arribant després a Gàver, per on farem una aturada al naixement del riu Sió. En aquest trajecte, hem anat cap a l´ONO.

Més endavant, seguint per la darrera carretera esmentada, arribarem al poble d´Estaràs, per on farem una aturada, poc després de sobrepassar-lo. A partir d´aquest darrer poble, el recorregut es dirigirà cap al NNO. Així, més endavant, passarem per les immediacions del llogarret d´Alta-Riba, per on farem una aturada. I, finalment, el recorregut arribarà al bell mig del poble de Sant Ramon, per on finalitzarà aquest recorregut.

Així, el recorregut serà d´uns 33´81 Km, fent-se 10 aturades al llarg del seu trajecte. El recorregut començarà a una alçada d´uns 557 metres, per les immediacions de l´Estació de la RENFE a Cervera. Després, anirà baixant fins al riu d´Ondara, arribat fins a una alçada d´uns 460 metres (que serà la cota mínima de tot el recorregut). A partir d´aquí, anirà pujant contínuament (encara que d´una forma irregular), arribant fins a una alçada d´uns 768 metres, per les immediacions de Sant Guim de Freixenet (que serà la cota màxima de tot el recorregut de l´itinerari).

Després, s´endegarà un tram força sinuós, baixant fins als 592 metres, per a tornar a pujar fins als 653 metres, tornant a baixar fins als 598 metres, i tornant a pujar fins als 655 metres, per les immediacions de Sant Ramon.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba. Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic de la Cartografia Militar de España, a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada.

En aquesta ocasió sols utilitzarem un parell de fulls, concretament el 390 (o de Cervera) i el 361 (o de Guissona). Totes les aturades les farem dintre d´aquests fulls. Si s´escau, també utilitzarem el full corresponent a la comarca de la Segarra, del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
_____________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

COLLDEFORNS, B. I MATA-PERELLÓ, J.M. (1987).- Inventari mineralògic de la comarca de la Segarra, Xaragall, nº 18, 32 pag. Manresa

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1996a).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques d’Anoia, Segarra, Conca de Barberà, Urgell i Noguera: des de la Panadella a Preixens. Inèdit, 18 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1996b).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques d’Anoia, Segarra, Conca de Barberà, Segarra i Urgell: des de Jorba a Preixens. Inèdit, 19 pàgines, Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M. (2001a).- Recerca geològica i geoambiental per les comarques d’Anoia i de la Segarra: des d´Òdena i l´Espelt cap a Sant Genís i Jorba, i des de Montmaneu a Sant Pere dels Arquells. Inèdit, 8 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M. (2001b).- Recorregut de recerca de geologia ambiental per les comarques de la Segarra, de l´Urgell i de les Garrigues: des la Panadella i Santa Coloma de Queralt cap a Guimerà i cap a Belianes. Inèdit, 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M. (2011).- Recorregut de recerca geològica i geoambiental per les comarques d´Anoía i de la Segarra: des d´Òdena i Castellolí cap a Jorba, Carbasí, Rubinat i Cervera. Algeps nª 311. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M. (2013).- Recorregut de recerca geològica per la comarca de la Segarra: des de Cervera a Sant Pere dels Arquells i Rubinat; i des de les Oluges a Sant Ramón. Inèdit. 6 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2014).- Recorregut de recerca geològica per la comarca de la Segarra: des de la Panadella a Rubinat i a Sant Pere dels Arquells i des de Cervera i les Oluges a Sant Ramón i a Ivorra. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i COLLDEFORNS, B. (1995).- Introducció al coneixement geològic de la Segarra. Coneix. de l’entorn natural de la Segarra, nº 7, 29pag. Cervera

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres. 205 pag. Barcelona.