ITINERARI GEOLÒGIC D¨ALBELDA A TAMARIT DE LLITERA, ALCAMPELL I A LO CASTELLOT DE BAELLS

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DE LA LLITERA: DES D’ALBELDA CAP A TAMARIT DE LLITERA, ALCAMPELL I A LO CASTELLOT DE BAELLS / 10A DE FEBRER DEL 2018

Josep M. MATA-PERELLÓ I Joan Salvador PUIG ORIOL

ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També cal tenir en conte que una part del recorregut final de l’itinerari, es realitzarà per camins de terra, per la qual cosa caldrà prendre les degudes precaucions, En aquest itinerari, hi haurà un llarg recorregut per camins de terra, per tal d’anar des de les immediacions d’Albelda cap el paratge dels Aljubs. També hi haurà un recorregut per camins de terra, per tal d´arribar fins al paratge de Lo Castellot, des de Baells.

Cal tenir, com sempre, una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l’itinerari, i també fora d´ell.

BREU INTRODUCCIÓ

La totalitat del recorregut d’aquest itinerari, discorrerà quasi íntegrament per una sola unitat geològica, concretament per la Depressió Geològica de l’Ebre. I dintre d’aquesta, ho farà quasi solament per la seva Depressió Central; així com per la denominada Zona de l´Avant-País Plegat. D´aquesta forma, el recorregut s’iniciarà a la carretera que uneix les poblacions d´Alfarràs i d´Albelda, tot i que prop d´aquesta darrera, dintre de la comarca de la Llitera, dintre de l´esmentada Depressió Geològica de l´Ebre, entre afloraments dels materials cenozoics que la reblen.

Concretament, aquest indret es troba situat a la Depressió Central (dintre de la Depressió Geològica de l’Ebre). Tot seguit, el recorregut deambularà per aquesta sots unitat, passant per Albelda, Tamarit de Llitera, Alcampell i Baells. Finalment, arribarà al paratge de lo Castellot, situat molt prop de les primeres estructures del Sistema Pirinenc, però sense entrar en elles. Així, al llarg d’aquest recorregut, s’aniran trobant materials cenozoics de l´Eocè i de l´Oligocè. Molt sovint, aquests materials es trobaran recoberts per terrenys detrítics més recents, els quals pertanyen al Pleistocè i a l´Holocè. Es tractarà generalment de terrasses fluvials i de depòsits de vessant.

Per d’altra banda, el recorregut transitarà per una sola comarca de l’àrea de diverses de Lleida i de Huesca, alhora; concretament per la comarca de la Llitera. Així, s’iniciarà al terme d´Albelda, per a finalitzar al de Baells, després de travessar part dels termes de Tamarit de Llitera i d´Alcampell.

OBJECTIUS FONAMENTALS

A través del recorregut d’aquest recorregut, s’intentaran assolir els següents objectius generals:

1.- Observació de la Depressió Geològica de l’Ebre, i descripció dels materials terciaris (del paleogen) que constitueixen el subsòl de la totalitat de la comarca per les quals discorre el present itinerari. Així, ens referirem als materials de la Formació Barbastro i als de la Formació Peraltilla, que veurem a diversos llocs del recorregut. Els primers es troben representats per nivells de guixos i de calcolutites guixoses; i els segons per nivells de calcolutites ocres i gresos. Aquests materials es situen al trànsit de l´Eocè a l´Oligocè, fonamentalment.

2.- Observació i descripció dels materials del neogen recent (del Pleistocè i de l´Holocè), que s’estenen a diferents indrets del recorregut, tot cobrint parcialment als materials terciaris esmentats anteriorment. Sovint, aquests materials es troben constituïts per terrasses fluvial i per depòsits de vessant, sempre de característiques detrítiques.

3.- Observació de l’estructura de la Depressió Geològica de l’Ebre, per aquests indrets; i en concret de les dues sotsunitats representades: de la seva Depressió Central, i de l´Avant-país Plegat. I, al mateix temps, s’observaran les estructures locals dels materials anteriorment esmentats, al llarg del recorregut de l’itinerari. En especial de l´Anticlinal de Balaguer-Alfarràs-Barbastro, que veurem dintre de l´Avant-país Plegat. Aquesta estructura la trobarem i travessarem pels voltants de Tamarit de Llitera, anant cap el proper poble d´Alcampell.

4.- Observació i reconeixement de diferents mineralitzacions situades al llarg del recorregut, com les mineralitzacions evaporítiques guixoses, relacionades amb els afloraments de la Formació Barbastro, que trobarem per les immediacions d’Albelda, Tamarit de Llitera i Alcampell.

5.- Observació i reconeixement de les explotacions, situades a diferents indrets del recorregut de l’itinerari, com les antigues explotacions guixoses, situades prop de Tamarit de Llitera, entre els materials de la Formació Barbastro.

6.- Observació dels diferents elements del Patrimoni Geològic, que anirem trobant al llarg de tot el recorregut. Dintre d’aquest apartat, cal parlar de capes verticalitzades de gresos, que trobarem prop d’Albelda. Tanmateix, pot parlar-se dels plecs situats entre els afloraments de guixos, entre Tamarit de Llitera i Alcampell. També cal fer esment del paratge de lo Castellot, situat al terme de Baells, que veurem a la fi del recorregut.

7.- Observació dels diferents elements del Patrimoni Miner, que anirem trobant al llarg de tot el recorregut. Cal fer esment dels Forns de Guix que trobarem, entre altres indrets a Albelda i a Tamarit de Llitera. També cal fer esment dels Forns d´Obra o Teuleries, que trobarem prop de Tamarit de Llitera. Igualment, cal fer esment dels Aljubs d’Albelda, destinats a l’aprofitament de l’aigua. Igualment, cal esmentar el Forn de Calç, que veurem a la darrera aturada.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Pel que fa al recorregut del present itinerari, no existeix cap antecedent concret, de tipus bibliogràfic referent a la totalitat del recorregut. Hi ha antecedents nostres: MATA-PERELLÓ (1996, 1997, 1998, 2004, 2008a, 2009b i 2011), relatius a parts de l’itinerari, les quals coincideix amb alguns sectors del present recorregut. També coincideix parcialment amb els itineraris mes recents de MATA – PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (2014a i 2014b). Finalment, cal fer esment del treball de MATA – PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ i FONT SOLDEVILA (2016), del qual, el que ara presentem és una actualització.

Pel que fa a la descripció de les mineralitzacions situades a les comarques per les quals discorre l’itinerari, farem esment d’uns altres treballs nostres, de caràcter general: MATA-PERELLÓ (1985 i 1991), referits al conjunt dels Països Catalans i de Catalunya, respectivament. Igualment farem esment del treball de MATA-PERELLÓ i de SANZ BALAGUÉ (1993). Per d’altra banda, també farem esment d’uns altres treballs nostres, d’àmbit comarcal, referents a la comarca de la Llitera. Es tracta, respectivament dels següents: MATA-PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (1990 i 1991).

I, finalment, pel que fa a l’estructura geològica de la zona per la qual discorre l’itinerari, farem esment dels treballs de: GUIMERÀ et altri (1982) i de RIBA et altri (1976), ambdós són de caràcter generalista, i es refereixen al conjunt dels Països Catalans. Per d’altra banda, també farem esment del treball de l´IGME (1970), referit a aquesta zona, per la qual discorre el recorregut de l’itinerari.

Tots aquests treballs referenciats, i d’altres, figuren esmentats per ordre alfabètic a l’apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA.

RECORREGUT DE L’ITINERARI

Així, el recorregut de l’itinerari, s’iniciarà per les immediacions de la població d´Albelda. Concretament a la carretera autonòmica que l´enllaça amb Alfarràs, l´A – 140. Poc abans d´arribar a la primera població esmentada, haurem fet la primera aturada. Després, en arribar-hi, farem una fillola que ens conduirà cap a una altra aturada, al paratge dels Aljubs. Posteriorment, caldrà continuar cap al poble de Tamarit de Llitera (una de les dos capitals de la comarca de la Llitera). En torn d’aquest poble es realitzaran diverses aturades. Una d´elles abans d’arribar-hi; i dues dintre del poble. Una altra es farà camí d´Alcampell (seguint la carretera autonòmica A – 1240). Seguint aquesta carretera, aviat arriarem a l´esmentat poble d´Alcampell. Posteriorment, seguint aquella carretera, arribarem a la seva cruïlla amb la ruta N – 230, per on continuarem cap al Nord, cap a Baells, Abans d’arribar-hi, farem una aturada del recorregut d’aquest itinerari. Després, des del poble, ens caldrà anar cap al paratge de lo Castellot, per on farem les dues darreres aturades del recorregut d´aquest itinerari.

Així, aquest recorregut serà d’uns 25´32 Km i es faran 10 aturades al llarg de tot l’itinerari. Començarà a una alçada de 355 metres, pels voltants d´Albelda, oscil·lant lleugerament entre aquesta alçada i els 380 metres, fins a la sortida de Tamarit de Llitera. A partir d´aquí, anirà pujant contínuament, fins arribar a una alçada màxima d´uns 770 metres, en arribar a la darrera aturada, pels voltants de lo Castellot, dintre del terme municipal de Baells, per on finalitzarà el recorregut d´aquest itinerari.

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

Com de costum, estructurarem el recorregut de l’itinerari en una sèrie de PARADES (o d´ATURADES), algunes de les quals tindran caràcter condicional, que tot seguit anirem veient. En cada una d’aquestes aturades farem un breu comentari (geològic o mineralògic, segons s’escaigui). En cada cas indicarem, entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l’aturada.

Finalment, cal dir que el recorregut de l’itinerari s’inclourà dintre dels següents fulls, del "Mapa Topográfico Nacional", realitzats a l´escala 1:50.000 per l´Instituto Geográfico y Catastral: 326 (dit de Monzón) i 327 (o d´Os de Balaguer).
___________________________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA EMPRADA

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona.

IGME (1970).- Mapa Geológico de España a escala 1:200.000 (sintèsis de la cartografia existente). Memòria i fulla n´º 33 (Lleida), Inst. Tecnol. GeoMinero de España. Minist. Medio Ambiente. Madrid

MATA-PERELLÓ, J.M. (1985).- Recursos Geològics i Sòl, Història Natural dels Països Catalans, Vol. 3, Els jaciments minerals i les pedreres, pp. 57-137, Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències de l´Institut d´estudis Catalans, vol.47, 545 pàgines. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1996).- Selecció d´Itineraris geològics i mineralògics per les terres de Lleida, Itinerari 3, pp. 37-44, publicacions Museu de Geologia, Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M. (1997).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Llitera i de la Baixa Ribagorça: des de Sant Esteve de Llitera a Entença, per Peralta de la Sal i per Purroi de la Solana. Inèdit. 12 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M (1998).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Segrià, del Baix Cinca i de la Llitera: des de Lleida a Saidí i a Tamarit de Llitera, per Mequinensa i per Fraga. Inèdit, 13 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M (2004).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Segrià, Llitera, Cinca i Somontano: des d´Alfarràs a Barbastro, por Tamarit i Sant Esteve de Llitera. Inèdit, 12 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M (2008a).- Recorrido desde Albelda a Castillonroi, por Val-de-Llou y Camporrells, a través del Patrimonio Geológico y Minero de la Llitera. Inèdit, 14 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M (2008b).- Recorrido desde Altorricó a Tamarit de Llitera, per Alcampell, Baells i Natjà, a través del Patrimonio Geológico y Minero de la Llitera. Inèdit, 14 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M (2011).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Llitera i de la Baixa Ribagorça: des Tamarit de Llitera a Camporrels i a Purroi de la Solana. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1991).- Inventari Mineralògic de la comarca de la Llitera, revista Terra Endins, nº 2, pp. 1-22, Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1993).- Guia de identificación de Minerales, adaptada fundamentalmente a la Península Ibérica. Parcir, Edic. Selectas, 243 pàgines. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2014a).- Recorregut geològic i miner per les comarques aragoneses del Somontano, del Cinca Medio i de la Llitera: des d´Ólvena cap a Estada, Estadilla, Fonz i a Sanui. Inèdit. 12 pàgines.

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2014b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Llitera: des de Castillonroi cap Albelda, Tamarit de Llitera, Pelegrinyó, a Sant Esteve de Llitera i a Sanui. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Llitera: des d’Alfarràs cap Albelda, Tamarit de Llitera, Alcampell i a Baells. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Llitera / Llitera: des de Baells a lo Castellot, a Natjà i a Camporrells. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans. Edit Ketres. 211 pàgines. Barcelona.