ITINERARI GEOLÒGIC D´ALCAMPELL A BAELLS, SORITA / ZURITA, LA MORA, PERALTA DE LA SAL I A CALASSANÇ / CALASANZ

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DE LA LLITERA: DES D´ALCAMPELL A BAELLS, A LO CASTELLOT, A SORITA / ZURITA, LA MORA, A PERALTA DE LA SAL I A CALASSANÇ / CALASANZ / 04A DE NOVEMBRE DEL 2018


Josep M. MATA-PERELLÓ I Joan Salvador PUIG ORIOL


ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També cal tenir en conte que una part del recorregut final de l’itinerari, es realitzarà per camins de terra, per la qual cosa caldrà prendre les degudes precaucions, En aquest itinerari, hi haurà un recorregut per camins de terra, per tal d´arribar fins al paratge de Lo Castellot, des de Baells. També s´anirà per un camí de terra des de Baells a Sorita / Zurita; i des de l´esmentat poble a la Mora i a Peralta de la Sal. Aquests camins es troben en irregular estat de conservació i caldrà recercar informació sobre el seu estat.

Cal tenir, com sempre, una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l’itinerari, i també fora d´ell.


BREU INTRODUCCIÓ

Part del recorregut d’aquest itinerari, discorrerà per la Depressió Geològica de l’Ebre. I dintre d’aquesta, ho farà quasi tant per la seva Depressió Central, com per la denominada Zona de l´Avant-País Plegat. D´aquesta forma, el recorregut s’iniciarà a la població d´Alcampell; però la primera aturada es farà prop de Baells, dintre de l´esmentada Depressió Geològica de l´Ebre, entre afloraments dels materials cenozoics de característiques detrítiques que la reblen. Aquests materials s´aniran trobant fins prop de Peralta de la Sal; tot i que en alguns indrets (com a Lo Castellot), ens haurem apropat moltíssim al Sistema Pirinenc, sense entrar-hi en ell. Així, en aquest tram del recorregut, anirem trobant depòsits dels materials de l´Eocè i de l´Oligocè, de caràcter terrigen.

Després, al recorregut entre Peralta de la Sal i Calassanç / Calasanz, el recorregut entrarà plenament al Sistema Pirinenc (o més exactament per la seva Unitat Central Sud), fonamentalment per la Unitat de les Serres Marginals a les també denominades Serres Marginals Pirinenques). Així, anirem trobant afloraments dels materials triàsics del Keuper (amb guixos, argiles i sals) i també afloraments carbonatats del Cretàcic; tot i això, aquests materials es troben sovint recoberts per materials generalment detrítics de l´Oligocè. Tanmateix, trobarem depòsits detrítics més recents, del Pleistocè i de l´Holocè; generalment de terrasses fluvials i de depòsits de vessant.

Per d’altra banda, el recorregut transitarà per una sola comarca de l’àrea de Lleida i de Huesca, alhora; concretament per la comarca de la Llitera. Així, s’iniciarà al terme d´Almatret, per a finalitzar a l´antic terme de Calassanç / Calasanz, després de travessar part dels termes d´Alcampell, Baells i Peralta de la Sal (que inclou al de Calassanç).


OBJECTIUS FONAMENTALS

A través del recorregut d’aquest recorregut, s’intentaran assolir els següents objectius generals:

1.- Observació de la Depressió Geològica de l’Ebre, i descripció dels materials terciaris (del paleogen) que constitueixen el subsòl de la totalitat de la comarca per les quals discorre el present itinerari. Així, ens referirem als materials de la Formació Barbastro, als de la Formació Peralta i als de la Formació Peraltiilla, que veurem a diversos llocs del recorregut. Els primers es troben representats per nivells de guixos i de calcolutites guixoses; els segons per nivells de calcolutites ocres i gresos; i els tercers per materials detrítics. Aquests materials es situen al trànsit de l´Eocè a l´Oligocè, fonamentalment. Tanmateix, trobarem afloraments detrítics corresponents als Conglomerats de Baells, de l´Oligocè.

3.- Observació de l’estructura de la Depressió Geològica de l’Ebre, per aquests indrets; i en concret de les dues sotsunitats representades: de la seva Depressió Central, i de l´Avant-país Plegat. I, al mateix temps, s’observaran les estructures locals dels materials anteriorment esmentats, al llarg del recorregut de l’itinerari.

4.- Estudi i reconeixement dels materials mesozoics (del Triàsic i del Cretàcic, fonamentalment); així com dels cenozoics (de l´Eocè) situats a les Serres Meridionals Prepirinenques, i més concretament al Mantell de la Unitat de les Serres Marginals, i que trobarem al llarg de tot el recorregut final de l´itinerari, entre les poblacions de Peralta de la Sal i Calassanç / Calasanz. Tot i això, en anar a lo Castellot, ens haurem apropat a aquesta unitat, sense entrar en ella.

5.- Observació de l’estructura de les Serres Meridionals Prepirinenques, i de les seves relacions amb la Depressió Geològica de l’Ebre (o més exactament, amb la Zona de l’avantpaís Plegat), situada al Sud del recorregut

6.- Observació i descripció dels materials del neogen recent (del Pleistocè i de l´Holocè), que s’estenen a diferents indrets del recorregut, tot cobrint parcialment als materials terciaris y als secundaris esmentats anteriorment. Sovint, aquests materials es troben constituïts per terrasses fluvial i per depòsits de vessant, sempre de característiques detrítiques.

7.- Observació de les relacions existents entre les dues unitats geològiques acabades d´esmentar; entre la Depressió Geològica de l´Ebre i el Sistema Pirinenc.

8.- Observació i reconeixement de diferents mineralitzacions situades al llarg del recorregut.

9.- Visió d’algunes de les antigues explotacions relacionades amb les mineralitzacions anteriors; i també de les explotacions que anem trobant.

10.- Observació dels impactes produïts per les explotacions anteriors i s’escau de les restauracions dutes a terme.

11.- Visió dels diferents indrets directament relacionats amb el Patrimoni Geològic, situats a la bora del recorregut d’aquest itinerari. Així, cal fer esment del paratge de lo Castellot, prop de Baells. Tanmateix, cal fer esment de la Platja Fòssil de Peralta de la Sal, i del Congost del Barranc de Calassanç / Calasanz, que veurem a la darrera aturada del recorregut de l´itinerari.

12.- Visió dels diferents indrets directament relacionats amb el Patrimoni Miner, situats a la bora del recorregut d’aquest itinerari. Així, cal fer esment del Forn de Calç del Castellot. Tanmateix, cal fer esment de les Salines de Peralta de la Sal, de les Salines de Calassanç / Calasanz i del Pou de Gel d´aquest mateix poble.


ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

En relació amb aquest itinerari, existeixen diversos antecedents bibliogràfics nostres, de MATA-PERELLÓ (1991b, 1996, 1997, 1998, 2010a y 2010b). Uns altres antecedents són els de MATA – PERELLÓ i SANZ – BALAGUÉ (2014a, 2014b i 2017). Tanmateix, cal fer esment del treball de MATA – PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ I FONT SOLDEVILA (2016a i 2016b). Finalment, cal fer esment dels dos treballs darrers: MATA – PERELLÓ i PUIG ORIOL (2018a i 2018b). En general es tracta de diferents itineraris que discorren per aquesta comarca i per les veïnes, en alguns casos pels mateixos llocs que el present, almenys en alguns trams del seus recorregut

Pel que fa a la descripció de les mineralitzacions situades a les comarques per les quals discorre l’itinerari, farem esment dels treballs de: CALVO et altri (1988) i de MAESTRE (1845). Tanmateix farem esment d´uns treballs nostres, de caràcter general: MATA-PERELLÓ (1985, 1987 i 1991a), referits al conjunt dels Països Catalans, de Catalunya i d´Aragó. Igualment farem esment del treball de MATA-PERELLÓ i de SANZ BALAGUÉ (1993). Per d’altra banda, també farem esment d’uns altres treballs nostres, d’àmbit comarcal, referents a la comarca de la Llitera i de la comarca veïna de la Ribagorça. Es tracta, respectivament dels següents: MATA – PERELLÓ (1990a, 1990b, 1990c i 1990d). Tanmateix, farem esment de dos treballs més: MATA-PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (1989 i 1990).

I, finalment, pel que fa a l’estructura geològica de la zona per la qual discorre l’itinerari, farem esment dels treballs de: GUIMERÀ et altri (1982) de RIBA et altri (1976), ambdós són de caràcter generalista, i es refereixen al conjunt dels Països Catalans. Igualment esmentarem el treball de MALLADA (1881), el qual es refereix a la província de Huesca. Per d’altra banda, també farem esment de diversos treballs de l´IGME (1970, 1972, 1974 i 1977), referit a aquesta zona, per la qual discorre el recorregut del present itinerari. Aquests treballs són de caràcter geològic general, mineralogenètic o dedicats a les roques industrials.

Tots aquests treballs referenciats, i d’altres, figuren esmentats per ordre alfabètic a l’apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA.


RECORREGUT DE L’ITINERARI

El recorregut de l’itinerari, s’iniciarà al ball mig de la població d´Albelda, dintre de la comarca de la Llitera (per on es desenvoluparà tot el recorregut de l´itinerari). Així, des del poble anterior, caldrà agafar la carretera autonòmica A – 1240, anant cap al NW, fins a trobar la carretera nacional N – 230. En trobar-la, caldrà anar cap al Nord, cap el proper poble de Baells. Abans d´arribar-hi, realitzarem la primera aturada, sobre la carretera nacional abans esmentada.

Posteriorment, en arribar al darrer poble esmentat, caldrà anar cap al NNW, per un camí de terra. Així arribarem a les immediacions de lo Castellot, tot fent una fillola. Prop de l´indret anterior, farem dues aturades, molt properes entre si.

Posteriorment, després de desfer la fillola, ens aproparem de nou a Baells, però abans trobarem el camí carreter que es dirigeix cap a Sorita. Ens hi caldrà anar, tot fent una altra fillola. Prop de l´indret anterior, farem una altra aturada.

Després, ens caldrà desfer part d´aquesta segona fillola, fins a trobar el camí de Baells a Peralta de la Sal. Ara ens caldrà anar cap aquest darrer poble; però abans d´arribar-hi, trobarem el camí, per l´esquerra, que es dirigeix cap al Castell de la Mora. Ens caldrà agafar-lo, fent una nova fillola. En arribar, farem una aturada.

Posteriorment, després de fer la fillola anterior, ens caldrà continuar cap a Peralta de la Sal, per on farem una aturada poc després d´arribar-hi. Posteriorment, arribarem a la carretera A- 2216, que seguirem breument cap a ponent fins trobar la carretera A – 2215, que seguirem cap al Nord, pels voltants de Peralta de la Sal. Poc després de deixar totalment el poble, farem una aturada agafant un camí que surt a la dreta de la carretera, però molt prop d´aquesta.

Tot seguit, continuarem cap al Nord per la carretera A – 2215, fins trobar per la dreta la carretera local HU – 9430, que agafarem per tal d´anar cap el poble de Calassanç / Calasanz. En arribar al poble, continuarem lleugerament per un camí que es dirigeix cap al Nord. Seguint-lo, farem les tres darreres aturades del recorregut d´aquest itinerari.

Així, aquest recorregut serà d’uns 43´85 Km i es faran 10 aturades al llarg de tot l’itinerari. Començarà a una alçada de 497 metres, pels voltants d´Alcampell, des d´on pujarà contínuament fins a una alçada de 830 metres, que s´assoliran en arribar a lo Castellot. , A partir d´aquí, hi haurà un recorregut amb successives oscil·lacions, fins arribar al Castell de la Mora, a una alçada de 748 metres. A partir d´aquí baixarà fins als 518 metres, en arribar a Peralta de la Sal. Posteriorment, tornarà a pujar fins als 731 metres, en arribar a Calassanç. Finalment, anant cap a les darreres aturades, el recorregut baixarà fins als 628 metres, al Barranc de Calassanç, per on finalitzarà aquest itinerari.

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

Com de costum, estructurarem el recorregut de l’itinerari en una sèrie de PARADES (o d´ATURADES), algunes de les quals tindran caràcter condicional, que tot seguit anirem veient. En cada una d’aquestes aturades farem un breu comentari (geològic o mineralògic, segons s’escaigui). En cada cas indicarem, entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l’aturada.

Finalment, cal dir que el recorregut de l’itinerari s’inclourà dintre dels següents fulls, del "Mapa Topográfico Nacional", realitzats a l´escala 1:50.000 per l´Instituto Geográfico y Catastral: 288 (dit de Fonz) i 326 (o de Monzón).
___________________________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA EMPRADA

CALVO, M. et altri (1988).- Minerales de Aragón. Colección temas geológicos.200 pag. Zaragoza.

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona.

IGME (1970).- Mapa Geológico de España a escala 1:200.000 (sintèsis de la cartografia existente). Memòria i fulla n´º 33 (Lleida), Inst. Tecnol. GeoMinero de España. Minist. Medio Ambiente. Madrid

IGME (1972).- Mapa Geológico de España a escala 1:200.00 (Síntesis de la Cartografía existente). Hoja y memoria nº 23 (Huesca). Inst. Geol. Min. España. Minist. Industria. Madrid

IGME (1974).- Mapa Metalogenético de España a escala 1:200.00. Hoja y memoria nº 23 (Huesca). Inst. Geol.Min. España. Minist. Industria. Madrid

IGME (1975).- Mapa de Rocas Industriales de España a escala 1:200.00. Hoja y memoria nº 23 (Huesca). Inst. Geol.Min. España. Minist. Industria. Madrid

MAESTRE, A. (1845).- Visita al Distrito Minero de Aragón y Cataluña, Anales de Minas, tomo III, 145 pag. Madrid

MALLADA, L. (1881).- Descripción física y geológica de la provincia de Huesca. Mem. Com. Mapa Geol. De España. Vol. 15. pp. 1 – 439. Madrid

MATA-PERELLÓ, J.M. (1985).- Recursos Geològics i Sòl, Història Natural dels Països Catalans, Vol. 3, Els jaciments minerals i les pedreres, pp. 57-137, Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona.

MATA–PERELLÓ, J.M. (1987).- Introducción al conocimiento de las mineralizaciones aragonesas. Mineralogistes de Catalunya, t.III, pp. 258-265. Barcelona

MATA–PERELLÓ, J.M. (1990a).- Inventario Mineralógico de la Ribagorza Occidental y del Valle de Benasque. Rodeno, 12. 35 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1990b).- Inventario Mineralógico de la comarca de la Llitera/Litera. Revista Rodeno, nº 17, 24 pag. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1990c).- Inventarío Mineralógico de la Ribagorza Oriental / Ribagorça Oriental. Revista Rodeno, nº 18, 31 pág. Manresa

MATA – PERELLÓ, J.M. (1990d).- Inventario Mineralógico de la Región del Cinca (sectores Orientales). Rodeno, 19. 36 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991a).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991b).- Selecció d´Itineraris de recerca mineralògica: Pel Baix Penedès, l´Anoia, la Noguera, la Llitera, la Baixa Ribagorça, la Cerdanya i l´Alt Urgell. Xaragall, 27, 36 pag. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1996).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques del Segrià, Noguera, Litera / Llitera y Baja Ribagorza / Baixa Ribagorça: des d´Alfarràs a Peralta de la Sal, por Estopiñan / Estopanyà. Inèdit, 10 pág. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M. (1997).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Llitera i de la Baixa Ribagorça: des de Sant Esteve de Llitera a Entença, per Peralta de la Sal i per Purroi de la Solana. Inèdit. 12 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1998).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica pel Segrià, la Baixa Ribagorça i la Llitera: des de Lleida a Peralta de la Sal, revista Algeps sèrie B, nº 105, 18 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2010a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Baixa Ribagorça i de la Llitera: des de Saganta i Estopanyà a Peralta de la Sal. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2010b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Llitera / Llitera i la Ribagorça / Ribagorça: des de Baells i Natjà a Saganta Mas Blanc, Estanya, Estopanyà, Camporrells, Vall-de-llou i a Castillonroi. Inèdit. 22 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. y PUIG ORIOL, J.S. (2018a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Llitera: des d’Albelda cap a Tamarit de Llitera, Alcampell i a lo Castellot de Baells. Inèdit. 18 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. y PUIG ORIOL, J.S. (2018b).- Recorregut geològic i minera per les comarques aragoneses de la Llitera / Litera i de la Ribagorça / Ribagorza: des del Coll de Saganta a Purroi de la Solana, Gavassa, Peralta de la Sal i a Calassanç. Inèdit. 20 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1989).- Inventari Mineralògic de la comarca de la Llitera / Litera. Revista Terra Endins, nº 2, 32 pag. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1990).- Inventari Mineralògic de la comarca de la Baixa Ribagorça, Revista Terra Endins, nº. 3, 27 pag. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1993).- Guia de identificación de Minerales, adaptada fundamentalmente a la Península Ibérica. Parcir, Edic. Selectas, 243 pàgines. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. y SANZ BALAGUÉ, J. (2014a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques aragoneses de la Llitera i de la Ribagorza / Ribagorça: des de Saganta i Estopanyà a Purroi, a Benavarri i a Grau Inèdit. 18 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. y SANZ BALAGUÉ, J. (2014b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Llitera: des de Peralta de la Sal a Calassanç i cap Alins. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. y SANZ BALAGUÉ, J. (2017).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Llitera: des de Baells a Sorita, la Mora i a Peralta de la Sal. Aragall 6, recorregut 1, pp. 5- 16. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Llitera / Llitera: des de Baells a lo Castellot, a Natjà i a Camporrells. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016b).- Recorregut geològic i miner per les comarques aragoneses de la Llitera / Litera i de la Ribagorça / Ribagorza: des de Camporrels a Saganta, Purroi de la Solana, Gavassa, Peralta de la sal i a Calassanç. Inèdit. 20 pàgines. Manresa

RIBA, O. et altri (1976).- Geografía Física dels Països Catalans, Edit. Ketres, 254 páginas. Barcelona