Activity

ITINERARI GEOLÒGIC DE BESEIT AL PARRISSAL, REMUNTANT EL MATARRANYA

Download

Trail photos

Photo ofITINERARI GEOLÒGIC DE BESEIT AL PARRISSAL, REMUNTANT EL MATARRANYA Photo ofITINERARI GEOLÒGIC DE BESEIT AL PARRISSAL, REMUNTANT EL MATARRANYA Photo ofITINERARI GEOLÒGIC DE BESEIT AL PARRISSAL, REMUNTANT EL MATARRANYA

Author

Trail stats

Distance
4.87 mi
Elevation gain
879 ft
Technical difficulty
Moderate
Elevation loss
387 ft
Max elevation
2,333 ft
TrailRank 
41
Min elevation
2,333 ft
Trail type
One Way
Coordinates
170
Uploaded
October 30, 2017
Be the first to clap
Share

near Beseit / Beceite, Aragón (España)

Viewed 543 times, downloaded 7 times

Trail photos

Photo ofITINERARI GEOLÒGIC DE BESEIT AL PARRISSAL, REMUNTANT EL MATARRANYA Photo ofITINERARI GEOLÒGIC DE BESEIT AL PARRISSAL, REMUNTANT EL MATARRANYA Photo ofITINERARI GEOLÒGIC DE BESEIT AL PARRISSAL, REMUNTANT EL MATARRANYA

Itinerary description

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DEL MATARRANYA: DES DE BESEIT A LA COVA DE L¨AIRE, A FENOLLOSA, A LA MINA MARUJA I AL PARRISSAL / 29A D´OCTUBRE DEL 2017

Josep M. MATA-PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL

ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També recomanem de cercar la informació més adient, sobre els trams a recórrer mitjançant camins de terra, o de pista. Precisament, en aquest itinerari, hi ha alguns trajectes que haurem de fer per camins de terra en irregular estat de conservació. Aquest és el cas de l´aproximació cap el Parrissal, des de Beseit.

Per d´altra banda, recomanem tenir una cura extrema de la NATURA, evitant qualsevol forma d’agressió sobre ella, o de fer-n´hi un mal ús del que en ofereix la nostra mare Terra.

BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut del present itinerari discorrerà per una zona en la qual conflueixen tres unitats geològiques netament diferenciades: la Depressió Geològica de l´Ebre, la Serralada Prelitoral Catalana (inclosa dintre del Sistema Mediterrani) i, finalment per la Serralada Ibèrica. Tot i així, la major part del recorregut es realitzarà per les dues darreres unitats esmentades.

Així, en els primers trams del recorregut, pels voltants de Beseit, el recorregut transitarà per la primera unitat esmentada, entre afloraments de materials cenozoics, de l´Eocè i de l´Oligocè, de caràcter eminentment detrític. Més endavant, cap els voltants de Beseit, dels seus sectors meridionals i fins a la fi del recorregut ho farà per la segona unitat, a la denominada Zona d´Enllaç, prop ja del Sistema Ibèric. Així, anirem trobant afloraments dels materials carbonatats mesozoics, fonamentalment del Cretàcic.

Per d´altra banda, el recorregut de l´itinerari, es realitzarà exclusivament per la comarca del Matarranya, pel terme de de Beseit, concretament

OBJECTIUS FONAMENTALS D´AQUEST ITINERARI

Els objectius fonamentals que es pretenen aconseguir en aquest itinerari, es poden concretar en els següents aspectes generals:

1.- Observació i descripció dels materials terciaris (de l’Eocè i de l’Oligocè) de la Depressió Geològica de l´Ebre, que pertanyen majoritàriament al complex al·luvial de Gandesa - Horta de Sant Joan, que inclou, entre altres a la Formació Montsant i a la Formació Flix. Aquests materials, els trobarem exclusivament pels sectors septentrionals de Beseit. Cal dir que bona part d´aquesta zona, s´inclou dintre del denominat Avant-país, situat al contacte entre la Depressió Geològica de l´Ebre i la Serralada Ibèrica.

2.- Observació i descripció dels materials mesozoics (del Triàsic, del Juràssic i del Cretàcic) i dels cenozoics (de l’Eocè i de l’Oligocè), que constitueixen la Serralada Prelitoral Catalana; i alhora el Sistema Ibèric.

3.- Observació de les estructures locals d´aquestes unitats geològiques acabades d´esmentar, que trobarem al llarg del recorregut de l´itinerari, i de les relacions existents entre elles. Així:
3A) de l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre, que veurem als primers trams del recorregut, per on no efectuarem cap aturada, a excepció del seu contacte amb les serralades properes.
3B) de l´estructura de Branca Externa de la Serralada Prelitoral Catalana (integrant del Sistema Mediterrani), que trobarem a diferents trams del recorregut. En molts indrets, aquests es troben prop de la seva Zona d´Enllaç amb el Sistema Ibèric.
3C) de les relacions existents entre les unitats i sotsunitats geològiques acabades d´esmentar.

4.- Observació i reconeixement de diferents mineralitzacions situades a diferents indrets del recorregut de l´itinerari, (però sempre dintre de les dues branques de la Serralada Prelitoral Catalana), com són les mineralitzacions ferruginoses associades a lignits mesozoics, situades al terme de la Beseit (Matarranya).

5.- Observació de les antigues explotacions mineres relacionades amb les mineralitzacions anteriors. Al respecte, cal dir que totes elles es troben actualment aturades.

6.- Observació i anàlisi dels impactes produïts sobre el Medi Natural (i sobre el Medi Ambient), tant per les explotacions mineres anteriors, com per altres activitats humanes.

7.- Observació dels diferents indrets relacionats amb el Patrimoni Geològic i Miner, que trobarem al llarg del recorregut.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Pel que fa al recorregut del present itinerari, existeixen alguns antecedents molt propers, obra del mateix autor del present itinerari. Es tracta de MATA-PERELLÓ (1996b, 1997, 2000a, 2000b, 2001a i 2001b). Un altre antecedent parcial, obra del mateix autor, es troba a MATA-PERELLÓ (1989), i correspon a un altre itinerari. Tot i així, cal fer esment dels nostres treballs (MATA – PERELLÓ, 2011, 2013 i 2014a, 2014b i 2014c), dels quals aquest és una actualització i ampliació.

Pel que fa a la descripció de les mineralitzacions d´aquesta comarca, farem esment d´un altre treball del mateix autor, de MATA-PERELLÓ (1991), relatiu a les mineralitzacions catalanes en general. Uns altres antecedents, cal situar-los en MATA-PERELLÓ (1995a, 1995b, 2005a i 2005b), relatius als inventaris mineralògics de les comarques de la Terra Alta i del Matarranya.

I, finalment, pel que fa a l´estructura geològica de la zona per la qual discorre l´itinerari, farem esment dels treballs de GUIMERÀ et altri (1982) i de RIBA et altri (1976). També, i dintre d´aquest apartat, també farem esment de diversos treballs de l´IGME (1972). Tots ells són relatius a diversos fulls geològics corresponents als indrets per on passarà el recorregut de l´itinerari.

Tots aquests treballs referenciats, i d´altres, figuren esmentats per ordre alfabètic a l´apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut de l´itinerari discorrerà totalment per la comarca del Matarranya. Així, s´iniciarà a la població de Beseit, per on es faran totes les parades. Després, des de la població, el recorregut es dirigirà cap a la Mina Maruja i posteriorment cap el Parrissal, per on es realitzaran diverses aturades, finalitzant el recorregut en aquest darrer indret.

Així, aquest recorregut serà d’uns 7´84 Km i es faran 6 aturades al llarg de tot l’itinerari. El recorregut començarà a una alçada de 556 metres (per les immediacions del poble de Beseit / Beceite, dintre de la comarca aragonesa del Matarranya. A partir del seu inici, el recorregut anirà ascendint contínuament, alhora que s´anirà remuntant la vall del riu que dona nom a la comarca. Així, s´arribarà finalment a una alçada d´uns 709 metres a la darrera aturada del recorregut de l´itinerari.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Com de costum, estructurarem el recorregut de l´itinerari en una sèrie de PARADES, que tot seguit anirem veient. En cada una d´aquestes aturades farem un breu comentari (geològic o mineralògic, segons s’escaigui). Cada una d´aquestes parades tindrà un número, i un topònim representatiu. Per d´altra banda, s´indicarà el nom del poble més proper, el municipi al qual pertany l´indret, i la comarca on es troba situat. Per d´altra banda, també indicarem en cada cas, i entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l´aturada. Finalment, cal dir que el recorregut de l´itinerari s´inclourà dintre del següent full, del "Mapa Topográfico Nacional", realitzat a l´escala 1:50.000 per l´”Instituto Geográfico y Catastral": 521 (dit també de Beseit.).
____________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES


GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

IGME (1974).- Mapa Geológico de España a escala 1:200.000. Sintesis de la Cartografia existente. Hoja y memória nº. 41 (Tortosa). Inst. Geol. Min. España. Minist. Indústria. Madrid

MATA-PERELLÓ, J.M. (1989).- Una recerca mineralògica per les terres de l´Ebre: del Matarranya al Priorat. But. Col. Ofi, de Doctors i Llicenciats, nº 67, 15pag. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1995a).- Inventari Mineralògic de la comarca de la Ribera d´Ebre, Terra Endins, nº 9, 23 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1995b).- Inventari Mineralògic de la comarca de la Terra Alta, Terra Endins, nº 10, 22 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1996).- Itinerari geològic i mineralògic entre Gandesa, la Font-calda i Vall-de -roures. Inèdit., 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ. J.M. (1997).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Terra Alta i del Matarranya: des de Gandesa a Bot i Horta de Sant Joan, i des de Vall-de-roures a Fondespatlla. Inèdit, 17 pàg. Manresa

MATA-PERELLÓ. J.M. (2000a).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Terra Alta i de la Ribera de l´Ebre: des de Pinell de Brai i Prat de Compte a Gandesa i a Mora d´Ebre. Algeps, sèrie B, nº 171, 14 pàg. Manresa

MATA-PERELLÓ. J.M. (2000b).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Terra Alta i del Matarranya: des de Gandesa a Vall-de-roures i a Fondespatlla. Algeps, sèrie B, nº 176, 18 pàg. Manresa

MATA-PERELLÓ. J.M. (2001a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Ribera d´Ebre i de la Terra Alta: des d´Ascó a Pinell de Brai, i des de Prat de Compte a Horta de Sant Joan, Inèdit, 18 pàg. Manresa

MATA-PERELLÓ. J.M. (2001b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Terra Alta i del Matarranya: des d´Horta de Sant Joan a Vall-de-roures i a Fontespatlla Inèdit, 18 pàg. Manresa

MATA-PERELLÓ. J.M. (2005a).- Recorreguts per la comarca de la Terra Alta: des de Pinell de Brai a Prat de Compte i a Horta de Sant Joan. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ. J.M. (2005b).- Recorreguts de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Terra Alta i del Matarranya: des d´Arnes a Vall-de-roures i Beseit. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ. J.M. (2011).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Terra Alta i del Matarranya: des d´Horta de Sant Joan i Arnes a Vall-de-Roures i a Beseit. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ. J.M. (2013).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Terra alta i del Matarranya: des d´Horta de Sant Joan i Arnes a Vall-de-roures i a Beseit; i des de Beseit al Parrissal i a Formenta. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ. J.M. (2014a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Matarranya: de Beseit al Parrissal i a Formenta. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ. J.M. (2014b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Matarranya: de Beseit a la mina Maruja i al Parrissal. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ. J.M. (2014c).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Matarranya: de Beseit a Tormos i a Formenta. Inèdit. 8 pàgines. Manresa

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres, 254 pàgines. Barcelona.

Waypoints

PictographWaypoint Altitude 0 ft
Photo ofP1 LA COVA DE L¨AIRE / P2 EL FORTÍ DE CABRERA Photo ofP1 LA COVA DE L¨AIRE / P2 EL FORTÍ DE CABRERA

P1 LA COVA DE L¨AIRE / P2 EL FORTÍ DE CABRERA

PARADA 1. COVA DE L´AIRE, (terme municipal de Beseit, comarca del Matarranya). (Full 521). Tot i que el recorregut s´haurà iniciat al poble de Beseit, des d´on ens caldrà ascendir pel Riu Matarranya, remuntant-lo fins arribar a les proximitats del paratge de la Cova de l´Aire. Aquí es farà la primera aturada d´aquest recorregut, a uns 2 Km del poble, aproximadament En aquest recorregut, en un principi s´han tornat a tallar els nivells detrítics de la Formació Montsant, És a dir, estem situats dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre; tot i que ens trobem situats dintre de la Zona de l´Avant-país plegat. Més endavant s´han tornat a trobar afloraments dels materials mesozoics del Juràssic i del Cretàcic, els quals encavalquen als anteriors, com es pot veure en aquest indret on som ara. Efectivament, aquests materials mesozoics, es troben força replegats. Per d´altra banda, cal destacar la presència d´uns interessants nivells travertinics, desenvolupats a partir de la circulació d´aigües soterrànies per entre els nivells carbonatats mesozoics. Efectivament, aquests nivells es troben situats entre les calcàries, i prop del contacte d´aquestes amb els materials terciaris anteriorment esmentats. _________________________________________________________________________________ PARADA 2 - CONDICIONAL. EL FORT DE CABRERA, (terme municipal de Beseit, comarca del Matarranya). (Full 521). Des de la parada anterior, cal continuar ascendint pel Riu Matarranya, anant sempre cap al Parrissal. A menys de 0´5 km de l´aturada anterior, s´arribarà a l´indret conegut com el Fort de Cabrera. Aquí, si s´escau, es pot fer una nova aturada. En aquest tram, hem anat trobant els materials carbonatats mesozoics esmentats a les aturades anteriors. Aquests materials són també els que apareixen a l´indret de la present aturada. Cal dir que en aquest indret hi ha un fortí, el qual es va construir aprofitant l´espadar dels materials carbonatats, gairebé verticalitzats.

PictographWaypoint Altitude 0 ft
Photo ofP3 PONTET SOBRE EL MATARRANYA Photo ofP3 PONTET SOBRE EL MATARRANYA

P3 PONTET SOBRE EL MATARRANYA

PARADA 3. PONTET SOBRE EL MATARRANYA, (terme municipal de Beseit, comarca del Matarranya). (Full 521). Després d´efectuar la darrera aturada, ens caldrà remuntar el riu Matarranya. Aviat trobarem el trencall (per la dreta) que es dirigeix cap a Formenta i cap a Fredes. Tot i així, ens caldrà remuntar sempre el riu Matarranya. Més endavant, arribarem a l´indret on hi ha un pontet (sense sortida) situat sobre el riu. Aquí, farem una aturada, aproximadament a uns 2´5 Km de la realitzada anteriorment. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials carbonatats mesozoics, fonamentalment del Cretàcic. Aquests materials formen part de la denominada Zona d´Enllaç entre la Serralada Prelitoral Catalana (del Sistema Mediterrani) i del Sistema Ibèric. La primera es situa a llevant i la segona a ponent, d´on ara som. En aquest indret, situats sobre un pontet cec (sense sortida aparent a l´altre cantó) es pot fer una bona observació del riu Matarranya. Aquest, a l´indret on som, s´ha obert pas entre afloraments dels materials carbonatats travertínics. Alhora, aquests materials s´han format a partir de fenòmens de dissolució i precipitació dels materials carbonatats cretàcics mesozoics. Per d´altra banda, i alhora, s´estan produint fenòmens de formació de travertins entre les aigües del riu Matarranya. En conjunt, es tracta d´un indret d´una gran importància geològica, d´un privilegiat patrimoni geològic, relacionat amb la formació de travertins.

PictographWaypoint Altitude 0 ft
Photo ofP4 TÚNEL DEL PARRIZAL

P4 TÚNEL DEL PARRIZAL

Després de realitzar la parada anterior, cal continur el camí, remuntant el riu Matarranya, apropant-nos cap al Parrissal. Més amunt, arribarem a un indret on hi ha un dels aparcaments, el darrer. Poc després, el camí travessa un túnel. En aquest indret, farem una aturada, aproximadament a uns 1´7 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials carbonatats mesozoics, que hem esmentat als recorreguts anteriors. Aquests es fan palesos en aquest indret. Aquests materials pertanyen al Cretàcic Inferior. Precissament, en aquest lloc es fa palesa una fractura que travessa els materials carbonatats (les calcàries cretàciques). Aparatment pot semblar que la fractura, uasi vertical, d´uns 87 graus, és una diàclasi. Tot i així, s´observa un desplaçament lleugerament cap avall, del bloc situat a la dreta de la fotografia, del bloc de ponent. Així, es pot veure que es tracta d´una falla. El més curiós, es que al seu moment es va obrir el túnel, quasi al bell mig de la falla, desafiant l´estabilitat. Malgrat això i del temps transcorregut, no ha passat res.

PictographWaypoint Altitude 0 ft
Photo ofP5 PINTURAS RUPESTRES DEL PARRISAL

P5 PINTURAS RUPESTRES DEL PARRISAL

PARADA 5 – CONDICIONAL. LES PINTURES RUPESTRES DE FENOLLOSA, CAMÍ DEL PARRISSAL (terme de Beseit, comarca del Matarranya). (Full 521). Des de la parada anterior, cal continuar ascendint pel Riu Matarranya, caminant per la pista que condueix cap al Parrissal. Així, poc després de sobrepassar el primer túnel i abans d´arribar al segon, arribarem a l´indret on es troben unes pintures rupestres, ens caldrà fer una nova aturada. Aquesta, la farem a uns 0´4 Km de l´anteriorment realitzada. En aquest recorregut. Hem continuat trobant afloraments dels materials carbonatats esmentats a les aturades anteriors. Precisament, en aquest indret hi ha unes antigues pintures rupestres situades sobre aquests afloraments carbonatats. FOTOGRAFIA 6. Finalment, cal dir que aquestes pintures no es troben en gaire bon estat; tot i així es fan visibles. Pertanyen a ´Art esquemàtic llevantí

PictographWaypoint Altitude 0 ft
Photo ofP6 DESCARREGADOR DE LA MINA MARUJA / P7 LES GUBIES DEL PARRISSAL Photo ofP6 DESCARREGADOR DE LA MINA MARUJA / P7 LES GUBIES DEL PARRISSAL Photo ofP6 DESCARREGADOR DE LA MINA MARUJA / P7 LES GUBIES DEL PARRISSAL

P6 DESCARREGADOR DE LA MINA MARUJA / P7 LES GUBIES DEL PARRISSAL

PARADA 6. DESCARREGADOR DE LA MINA MARUJA DE LIGNITS, EL PARRISSAL, (terme municipal de Beseit, comarca del Matarranya). (Full 521). Des de la parada anterior, cal continuar ascendint pel Riu Matarranya, fins quasi arribar al Parrissal. Molt poc després de l´indret per on hi ha les pintures rupestres s´arriba a les immediacions de la Mina Maruja, la qual es troba situada a la dreta del riu, en sentit ascendent. Per arribar-hi cal agafar un corriol, arribant-hi en una mitja hora. Tot i així, a la bora esquerra del camí, hi ha les restes de les instal·lacions de del descarregador del cable que baixava des de la mina. Aquí, farem una aturada, a uns 0´2 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, des de la parada anterior, s´han tornat a els nivells mesozoics carbonatats que hem vist anteriorment. Aquests materials formen part d´un conjunt d´encavalcaments, de direcció (en aquests indrets) E-W, i que formen part de l´anomenat "sistema d´encavalcaments imbricats, del cinturó Portalrubio - Vandellòs", (d´acord amb els treballs de GUIMERA, et altrii, 1992). Prop d´aquest indret, hi ha un aflorament dels materials de l´Albià (i més concretament de la seva Formació Utrillas). A l´aflorament es troben uns nivells terrígens, i entre ells hi ha presència de lignits, els quals han estat explotats en diferents indrets, i en diferents èpoques. Des de la mina, baixaven els carbons cap a una explanada on era carregat. Actualment sols es conserven algunes de les pilones per on baixaven els materials explotats a la mina. Pel que fa als lignits, cal dir que hi ha presència de sulfurs de ferro, de caràcter primari. entre ells hi ha la PIRITA, així com la MARCASSITA. Igualment, hi ha indicis de la MELNIKOWITA, un mineral trimorf amb els dos anteriors (tot i així, el primer sulfur de ferro és el més representatiu. Conjuntament amb els anteriors, també es troben altres minerals, tot formant part de la roca, com els tres següents: CALCITA, CAOLINITA (molt abundant) i QUARS. Per l´oxidació d´aquests sulfurs acabats d´esmentar, s´ha produït la formació de diversos minerals d´alteració, com de GOETHITA (la qual és sempre molt terrígena, apareixen en forma de la roca LIMONITA). També es troben altres minerals com: GUIX (originat al reaccionar l´àcid sulfúric, procedent de l´alteració dels sulfurs de ferro, amb la CALCITA), i la MELANTERITA. Finalment, cal dir que a més a més de la Mina Maruja, existeixen algunes altres mines, dedicades a l´extracció dels lignits. _____________________________________________________________________________________ PARADA 7. LES GÚBIES DEL PARRISSAL, (terme municipal de Beseit, comarca del Matarranya). (Full 521). Des de la parada anterior, cal continuar ascendint el riu Matarranya, fins arribar al Parrissal. En arribar-hi, efectuarem la darrera aturada del recorregut d´aquest itinerari. La farem a uns 0´8 Km de l´anterior, aproximadament. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials mesozoics esmentats a les aturades anteriors. Aquests materials són els que afloren a l´indret de la present aturada. Aquests materials són eminentment carbonatats, del Cretàcic i es situen a la denominada Zona d´Enllaç entre la Serralada Prelitoral Catalana (del Sistema Mediterrani) i el Sistema Ibèric. Aquest indret constitueix un dels LIG (Lloc d´Interès Geològic de la Comarca del Matarranya i també del conjunt d´Aragó). Aquest encaix dona lloc a les anomenades gúbies del riu Matarranya.

Comments

    You can or this trail