Activity

ITINERARI GEOLÒGIC DE GRANYENA SE SEGARRA A CIUTADILLA I A NALEC

Download

Trail photos

Photo ofITINERARI GEOLÒGIC DE GRANYENA SE SEGARRA A CIUTADILLA I A NALEC Photo ofITINERARI GEOLÒGIC DE GRANYENA SE SEGARRA A CIUTADILLA I A NALEC Photo ofITINERARI GEOLÒGIC DE GRANYENA SE SEGARRA A CIUTADILLA I A NALEC

Author

Trail stats

Distance
14.63 mi
Elevation gain
1,243 ft
Technical difficulty
Moderate
Elevation loss
1,729 ft
Max elevation
2,084 ft
TrailRank 
37
Min elevation
1,440 ft
Trail type
One Way
Coordinates
332
Uploaded
May 9, 2018
Be the first to clap
Share

near Granyena de Segarra, Catalunya (España)

Viewed 214 times, downloaded 0 times

Trail photos

Photo ofITINERARI GEOLÒGIC DE GRANYENA SE SEGARRA A CIUTADILLA I A NALEC Photo ofITINERARI GEOLÒGIC DE GRANYENA SE SEGARRA A CIUTADILLA I A NALEC Photo ofITINERARI GEOLÒGIC DE GRANYENA SE SEGARRA A CIUTADILLA I A NALEC

Itinerary description

RECORREGUT GEOLÒGIC I MINER PER LES COMARQUES DE LA SEGARRA I DE L¨URGELL: DES DE GRANYENA DE SEGARRA A MONTORNÉS DE SEGARRA, AL MAS DE BON DIA, GUIMERÀ, CIUTADILLA I A NALEC / 12 DE MAIG DEL 2018

Per Josep M. MATA – PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL

ADVERTIMENT PREVI

A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per carreteres i per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, abans de fer el recorregut, caldrà cercar la màxima informació sobre l´estat dels camins de terra, per on hagi de discórrer el recorregut de l´itinerari. En aquest recorregut, caldrà fer un recorregut per camins de terra des de les immediacions de Montornès de Segarra fins a Guimerà; i un altre des d´aquest darrer poble fins a Ciutadilla. Tot i així, cal dir que en aquests dos recorreguts, els camins es troben en bon estat.

Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.

BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). Així, al llarg de tot el recorregut s´aniran fent observacions d´aquesta depressió, unes de caire geomorfològic, altres estructurals i altres petrològiques, fonamentalment.

Per d´altra banda, en diverses aturades del recorregut, si s´escau, es faran observacions a distancia d´altres unitats geològiques, concretament del Sistema Pirinenc, el qual serà visible des de diversos indrets del recorregut, especialment pels voltants de Granyena de Segarra, al principi del recorregut de l´itinerari.

Per d´altra banda, el recorregut de l´itinerari discorrerà inicialment per la comarca de la Segarra; pels termes de Granyena de Segarra i Montornès de Segarra. Després, el recorregut transitarà, fins a la fi del recorregut per la comarca de l´Urgell, transitant pels termes municipals de Guimerà, Ciutadilla i Nalec.
OBJECTIUS FONAMENTALS

Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.

1.- Reconeixement dels materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Geològica de l´Ebre, concretament de la seva Depressió Central. per aquests indrets per on transitarà el recorregut de l´itinerari.. Aquests materials, eminentment cenozoics i es distribueixen entre els afloraments de la Formació Tàrrega (amb nivells de calcolutites de diverses tonalitats, guixos, calcarenites i calcàries, de l´Oligocè). Per d´altra banda, ocasionalment, aquests materials es troben recoberts per materials detrítics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, generalment de caràcter detrític.

2.- Observació de l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

3.- Observació, a distancia, del Sistema Pirinenc. Concretament, des de les immediacions de Granyena de Segarra, fonamentalment.

4.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari.

5.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

No tenim cap antecedent nostre relatiu a la totalitat del recorregut d´aquest itinerari; ni en coneixem cap altre. Així, aquest recorregut constitueix una autèntica primícia. Tot i així, hi ha un antecedent recent, relatiu a la primera aturada del recorregut; concretament de MATA – PERELLÓ i PUIG ORIOL (2018).

En relació amb els trets geològics generals, i dels relacionats amb el recorregut de l´itinerari, farem esment dels següents treballs: COLLDEFORNS i MATA – PERELLÓ (1987) GUIMERÁ et altri (1992) i RIBA et altri (1976).

Per d´altra banda i pel que fa als trets mineralògics dels indrets mineralitzats que trobarem al llarg del recorregut, farem esment del treball de MATA-PERELLÓ (1991), referit a la totalitat de Catalunya. Un altre treball, relatiu a la Segarra és: MATA – PERELLÓ i COLLDEFORNS (1995).

Tots aquests treballs, es trobaran reverenciats, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut de l´itinerari s’iniciarà per les immediacions de l´Estació de la RENFE a Cervera. Des d´aquí, seguint la carretera local L – 214, ens caldrà anar cap al Sud, fins trobar el trencall de la carretera LV – 2142, la qual es dirigeix cap a Granyena de Segarra. Per aquí, començarà, en realitat el recorregut de l´itinerari, fent-se la primera aturada pels voltants del seu castell templer.

Després, el recorregut es dirigirà cap a les immediacions del poble de Montornès de Segarra. En aquest trajecte es farà una aturada i una altra a la cruïlla de la carretereta que hem seguit en trobar la cruïlla amb la carretera local L V – 2101. Seguint després aquesta, es farà una fillola, anant al poble del Mas de Bondia. Posteriorment, des de la cruïlla anterior, convindrà seguir per un camí de terra cap a Guimerà. En aquest trajecte es faran dues aturades, passant de la comarca de la Segarra a la de l´Urgell, tot i que seguint dintre de la Segarra històrica.

Després, en arribar a Guimerà, es farà una aturada, arribant a la carretera local L – 234, però continuant per un camí de terra cap a Ciutadilla, per on es farà una aturada- Posteriorment, caldrà anar cap al poble de Nalec, seguint la carretera LV- 2341, retornant finalment a la carretera L – 234, per on es farà la darrera aturada, prop de la cruïlla de Nalec.

Així, el recorregut serà d´uns 23´55 Km, fent-se 10 aturades al llarg del seu trajecte. El recorregut començarà a una alçada d´uns 598 metres, per les immediacions de Granyena de Segarra, tot i que pujant fins als 615metres, en arribar al seu castell.

Després, des d´aquest indret, s´anirà baixant fins als 545 metres, per a tornar a pujar fins als 634, camí de Montornès de Segarra i del Mas de Bondia. Anant cap aquest darrer poble es baixarà fins als 478 metres, per les immediacions del mateix. Posteriorment, camí de Guimerà, es pujarà fins als 625 metres, baixant finalment, en trobar el riu Corb, i baixar per ell, fins als 444 metres, pels voltants de Nalec.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba. Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic de la Cartografia Militar de España, a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada.

En aquesta ocasió sols utilitzarem un parell de fulls, concretament el 389 ( o de Tàrrega) i 390 (o de Cervera). Totes les aturades les farem dintre d´aquests fulls. Si s´escau, també utilitzarem el full corresponent a la comarca de la Segarra, del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
______________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

COLLDEFORNS, B. I MATA-PERELLÓ, J.M. (1987).- Inventari mineralògic de la comarca de la Segarra, Xaragall, nº 18, 32 pag. Manresa

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. i COLLDEFORNS, B. (1995).- Introducció al coneixement geològic de la Segarra. Coneix. de l’entorn natural de la Segarra, nº 7, 29pag. Cervera

MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2018).- Recorregut geològic i miner per la comarca de la Segarra: des dels Hostalets a Rubinat, Granyena de Segarra, Gramuntell, Montoliu de Segarra, la Guarda Lada, Talavera, Pavias i als Hostalets, Inèdit. 12 pàgines. Manresa

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres. 205 pag. Barcelona.

Waypoints

PictographWaypoint Altitude 1,959 ft
Photo ofP1 TURÓ DEL CASTELL DE GRANYENA DE SEGARRA Photo ofP1 TURÓ DEL CASTELL DE GRANYENA DE SEGARRA Photo ofP1 TURÓ DEL CASTELL DE GRANYENA DE SEGARRA

P1 TURÓ DEL CASTELL DE GRANYENA DE SEGARRA

PARADA 1. TURÓ DEL CASTELL DE GRANYENA DE SEGARRA, (terme municipal de Granyena de Segarra, comarca de la Segarra). (Full 390). Tot i que el recorregut l´haurem iniciat a la ciutat de Cervera (concretament a kla seva Estació de la RENFE), ens caldrà fer un recorregut previ per la població, sortint després per la carretera local L – 214 (que condueix cap a Sarral), agafant posteriorment la carretera LV – 2142, que ens durà fina a Granyena de Segarra. En aquest indret, a poc més de 7 Km començarem el recorregut, a la part baixa de la població, pujant després cap al Castell Templer, per on farem, en realitat la primera aturada del recorregut d´aquest itinerari. En aquest llarg recorregut, hem anat trobant en tot moment, afloraments dels materials cenozoics de l´Oligocè. Aquests materials que reblen la Depressió Geològica de l´Ebre, per aquests indrets, pertanyen a la Formació Tàrrega. Així, hem vist nivells de calcolutites (de tonalitats ocres i blanques), nivells de guixos (al començament del recorregut), nivells de gresos i tanmateix nivells carbonatats, de calcàries lacustres. En aquest trajecte, a mida que ens hem anat apropant a Granyena de Segarra, s´ha fet palès de que es tracta d´un poble aturonat i s´intueix que a la part més alta hi deuen haver-hi materials més durs i resistents a l´erosió. En efecte, hem anat trobant dalt nivells de gresos, a tocar de l´església i nivells carbonatats, més amunt. Precisament, aquests darrers són els quins estan sota del castell; i també són els quins s´han emprat per a la construcció del mateix. Per d´altra banda, des de la part alta del castell, mirant cap al Nord es pot gaudir d´una bona observació dels sectors septentrionals de la Segarra, amb la ciutat de Cervera, en primer terme. I més enllà els propers relleus pirinencs. Tanmateix, mirant cap al Sud, també es pot gaudir d´una bona panoràmica dels sectors meridionals de la Segarra, dels indrets situats per les immediacions de Montornès i de Montoliu de Segarra, fonamentalment; així com del indrets de l´Espai Natural Protegit de Granyena. Es situa cal Sud i al SW del poble on som, fonamentalment.

PictographWaypoint Altitude 0 ft
Photo ofP2 VALLS DEL RIU CERCAVINS. VOLTANTS DEL PLA DE MONTORnËS DE SEGARRA Photo ofP2 VALLS DEL RIU CERCAVINS. VOLTANTS DEL PLA DE MONTORnËS DE SEGARRA

P2 VALLS DEL RIU CERCAVINS. VOLTANTS DEL PLA DE MONTORnËS DE SEGARRA

PARADA 2. VALLS DEL RIU CERCAVINS. PLANS DE MONTORNÉS DE SEGARRA, (termes municipals de Granyena de Segarra i de Montornès de Segarra, comarca de la Segarra). (Full 390) Després de realitzar la parada anterior, cal continuar el recorregut per la carretereta local que condueix cap a Montornès de Segarra. Així, ara circularem per aquesta carretera blanca (sense numeració). Poc després de sobrepassar el Torrent de Vilagrasseta (de la Vall del riu Cercavins), arribarem al Pla de Montornès, per on farem una aturada. La farem a uns 2´6 Km de la parada anterior, aproximadament. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics de l´Oligocè, que formen part de la Formació Tàrrega. Hem trobat, fonamentalment nivells de calcolutites ocres i de gresos de la mateixa tonalitat; aquests darrers formant part de paleocanals. Per d´altra banda, en aquest recorregut s´ha pogut fer una observació de l´Espai Natural Protegit de Granyena. Aquest s’estén per diversos municipis de la Segarra i de l´Urgell. Hi afloren arreu els materials de la Formació Tàrrega. Geomorfològicament es troba constituït per un paisatge de valls i de turons. A les parts baixes hi afloren les calcolutites, mentre que a la part alta afloren les calcàries. Aquestes darreres donen una certa morfologia tabular. En aquest indret, formant part d´aquesta morfologia, es pot veure la població de Montornès de Segarra, aturonada entre el Barranc del Rei i la Riera de Montornès, afluents del Cercavins.

PictographWaypoint Altitude 0 ft
Photo ofP3 CRUÏLLA DEL VIAL DE GRANYENA DE SEGARRA A MONTORNÉS DE SEGARRA AMB LA CARRETERA LV - 2101 Photo ofP3 CRUÏLLA DEL VIAL DE GRANYENA DE SEGARRA A MONTORNÉS DE SEGARRA AMB LA CARRETERA LV - 2101

P3 CRUÏLLA DEL VIAL DE GRANYENA DE SEGARRA A MONTORNÉS DE SEGARRA AMB LA CARRETERA LV - 2101

PARADA 3. CRUÏLLA DEL VIAL DE GRANYENA DE SEGARRA A MONTORNÉS DE SEGARRA AMB LA CARRETERA LV - 2101, (terme municipal de Montornès de Segarra, comarca de la Segarra). (Full 390) Després de realitzar la parada anterior, cal continuar el recorregut per la carretera blanca (sense numeració) que enllaça Granyena de Segarra amb Montornès de Segarra. En arribar a la cruïlla amb la carretera LV – 2101, farem una aturada. La farem a uns 1´6 Km de l´anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que hem esmentat a les aturades anteriors. Així, hem vist nivells de calcolutites ocres i tanmateix de calcàries. Aquests materials formen part de la Formació Tàrrega, la qual reble la Depressió Geològica de l´Ebre per aquests indrets. Tots aquests materials són cenozoics i pertanyen a l´Oligocè.

PictographWaypoint Altitude 1,526 ft
Photo ofP4 IMMEDIACIONS DEL MAS DE BONDIA. CRUÏLLA DE LES CARRETERES LV – 2101 i LV - 2102, Photo ofP4 IMMEDIACIONS DEL MAS DE BONDIA. CRUÏLLA DE LES CARRETERES LV – 2101 i LV - 2102,

P4 IMMEDIACIONS DEL MAS DE BONDIA. CRUÏLLA DE LES CARRETERES LV – 2101 i LV - 2102,

PARADA 4. IMMEDIACIONS DEL MAS DE BONDIA. CRUÏLLA DE LES CARRETERES LV – 2101 i LV - 2102, (Mas de Bondia, terme municipal de Montornès de Segarra, comarca de la Segarra). (Full 361). Després de fer l´aturada anterior, ens cal ara continuar per la carretera local LV – 2101, anant cap a ponent, cap a Verdú. En arribar a les immediacions del trencall del Molí de la Farina (Km 7´7), ens caldrà agafar el trencall que condueix cap al molí i cap al riu Cercavins. Després, ens caldrà anar cap al Mas de Bondia. En arribar-hi (despès de fer un recorregut cultural per la població), ens caldrà agafar la carretera LV – 2102, que ens conduirà de nou a la LV – 2101. En arribar-hi, prop de la cruïlla, farem una aturada a uns 3 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, hem trobat afloraments dels materials cenozoics que formen part de la Formació Tàrrega. Així. hem vist nivells de calcolutites i de gresos de tonalitats ocres, fonamentalment. Tot i així, en aquest indret es fa ben palesa una terrassa de l riu Cercavins, la qual pertany a l´Holocè.

PictographWaypoint Altitude 1,955 ft

P5 CAMÍ DE MONTORNËS DE SEGARRA A GUIMERÀ, CRUÏLLA AMB EL CAMÍ DEL MAS DE BONDIA

PARADA 5 - CONDICIONAL. CAMÍ DE MONTORNËS DE SEGARRA A GUIMERÀ, CRUÏLLA AMB EL CAMÍ DEL MAS DE BONDIA, (termes municipals de Montornès de Segarra i Ametlla de Segarra, comarca de la Segarra; i terme municipal de Guimerà, comarca de l´Urgell). (Full 390). Després de fer l´aturada anterior, ens caldrà continuar per la carretera LV – 2101, anant ara cap a llevant, desfent la fillola que hem iniciat a la PARADA 3. Ara, hem arribar a aquest indret, de la cruïlla de carreteres, ens caldrà continuar pel camí que es dirigeix cap al Sud, cap a Guimerà. Així, ara ens caldrà continuar per aquest camí de terra, que poc a poc va pujant. Més endavant arribarem a la cruïlla amb el camí que procedeix del Mas de Bondia. Per aquests indrets de la cruïlla de camins, farem una aturada, a uns 4´5 Km de la parada anterior. Així, la farem en aquest indret, on coincideixen tres termes municipals. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics de la Formació Tàrrega. Aquests materials de l´Oligocè, són els quals predominen per l´indret on ara som, Així, per arreu es veuen nivells de calcolutites ocres, alternant amb nivells de gresos, sovint formant paleocanals. Aquests són els materials que apareixen per l´indret de la present aturada, camí de Guimerà.

PictographWaypoint Altitude 2,011 ft
Photo ofP6 CAMÍ DE MONTORNÉS DE SEGARRA A GUIMERA, PLANS DE RABASSOLES Photo ofP6 CAMÍ DE MONTORNÉS DE SEGARRA A GUIMERA, PLANS DE RABASSOLES

P6 CAMÍ DE MONTORNÉS DE SEGARRA A GUIMERA, PLANS DE RABASSOLES

PARADA 6 - CONDICIONAL. CAMÍ DE MONTORNÉS DE SEGARRA A GUIMERA, PLANS DE RABASSOLES, (termes municipals d´Ametlla de Segarra i de Guimerà, comarques de la Segarra i de l´Urgell). (Full 390). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar el camí cap a Guimerà, que estem seguint. Aviat trobarem el trencall que es dirigeix cap al poble de l´Ametlla de Segarra, per l´esquerra. Prop de la cruïlla, farem una aturada, a uns 0´6 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics de l´Oligocè, els quals formen part de la Formació Tàrrega. Així, hem vist nivells de calcolutites ocres i també hem trobat afloraments de gresos. Tot i així, per aquest indret predominen els afloraments carbonatats, els quals constitueixen la part alta dels Plans de Rabassoles, per on estem ara situats. Per d´altra banda, per arreu anem trobant bons exemples dels relleus tabulars que formen part dels altiplans de la Segarra, com és el cas de l´indret on ara som, als Plans de Rabassoles.

PictographWaypoint Altitude 1,841 ft
Photo ofP7 IMMEDIACIONS DE GUIMERÀ, TORRE DEL CASTELL DE GUIMERÀ, Photo ofP7 IMMEDIACIONS DE GUIMERÀ, TORRE DEL CASTELL DE GUIMERÀ, Photo ofP7 IMMEDIACIONS DE GUIMERÀ, TORRE DEL CASTELL DE GUIMERÀ,

P7 IMMEDIACIONS DE GUIMERÀ, TORRE DEL CASTELL DE GUIMERÀ,

PARADA 7. IMMEDIACIONS DE GUIMERÀ, TORRE DEL CASTELL DE GUIMERÀ, (terme municipal de Guimerà, comarca de l´Urgell). (Full 390). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut cap el proper poble de Guimerà. Així, acabarem d´entrar definitivament a la comarca de l´Urgell. En arribar al poble, farem una aturada sota la torre de guaita del Castell, a uns 3´3 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics de l´Oligocè, els quals formen part de la Formació Tàrrega. Aquests materials són els quins apareixen també per les immediacions de Guimerà. Per d´altra banda, ens hem estat desplaçant per la part alta del l´Altiplà de la Segarra, tot i que dintre de la comarca de l´Urgell, en aquests darrers trams. Tanmateix, mirant cap a ponent, hem pogut observar l´Urgell pròpiament dit. Per d´altra banda, en arribar a Guimerà, s´han fet clarament palesos els afloraments dels materials carbonatats de la Formació Tàrrega.

PictographWaypoint Altitude 1,706 ft
Photo ofP8 VALL DEL RIU CORB. CAMÍ DE GUIMERÀ A CIUTADILLA Photo ofP8 VALL DEL RIU CORB. CAMÍ DE GUIMERÀ A CIUTADILLA

P8 VALL DEL RIU CORB. CAMÍ DE GUIMERÀ A CIUTADILLA

PARADA 8. VALL DEL RIU CORB, CAMÍ DE GUIMERÀ A CIUTADILLA, (terme municipal de Guimerà, comarca de l´Urgell). (Full 390). Després de fer l´aturada anterior, ens caldrà arribar as la part baixa de la població de Guimerà, per on discorre la carretera local L – 234. En trobar-la haurem d´anar lleugerament cap a llevant (riu Corb amunt), fins trobar un vial que travessa el riu i comença a baixar pel seu marge esquerre. Aquets vial es va dirigint, riu avall, cap a Ciutadilla. Poc després de sobrepassar Guimerà, farem una aturada. La farem a uns 0´6 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant ocasionalment afloraments dels materials cenozoics de la Formació Tàrrega, de l´Eocè. Tot i així, els hem trobat recoberts per terrenys detrítics recents, fonamentalment de l´Holocè, d´origen fluvial, aportats pel riu Corb, que anem ara seguint, prop de la seva llera. En aquest trajecte, podem observar la ampla vall del riu, amb les restes del monestir del Monestir de la Mare de Deu de la Vallsanta, a l´altra riba del riu. Es tracta de les restes d´una important construcció gòtica. Per a la seva construcció es van emprar gresos oligocènics de la Formació Tàrrega; més aviat calcarenites.

PictographWaypoint Altitude 1,624 ft
Photo ofP9 MIRADOR DEL CORB. CIUTADILLA A LA VALL DEL RIU CORB Photo ofP9 MIRADOR DEL CORB. CIUTADILLA A LA VALL DEL RIU CORB

P9 MIRADOR DEL CORB. CIUTADILLA A LA VALL DEL RIU CORB

PARADA 9. MIRADOR DE CIUTADILLA, LA VALL DEL RIU CORB, (terme municipal de Ciutadilla, comarca de l´Urgell). (Full 389). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar cap al poble de Ciutadilla, pel camí que discorre per la riba esquerra del riu Corb, baixant per ell. Així, aviat arribarem a la població enlairada sobre el riu i començarem a pujar cap amunt. Aviat arribarem a un indret, a un mirador sobre el riu, per on farem aquesta nova aturada. LA farem a uns 4´1 Km de la parada anterior, aproximadament. En aquest trajecte, inicialment hem anat circulant per les immediacions de la llera del riu, entre materials detrítics de l´Holocè. Més amunt, hem trobat afloraments dels materials oligocènics de la Formació Tàrrega. Així, hem vist nivells de calcolutites ocres, gresos i fins i tot nivells carbonatats, que es troben ocasionalment a la part alta, sota de la població. Des d´aquest indret, es pot gaudir d´una bona observació del riu Corb, mirant tant cap a llevant com a ponent.

PictographWaypoint Altitude 1,447 ft
Photo ofP10 INNEDIACIONS DE DE NALEC. CRUÏLLA DE LES CARRETERES LV – 2341 i L – 234 Photo ofP10 INNEDIACIONS DE DE NALEC. CRUÏLLA DE LES CARRETERES LV – 2341 i L – 234

P10 INNEDIACIONS DE DE NALEC. CRUÏLLA DE LES CARRETERES LV – 2341 i L – 234

PARADA 10. IMMEDIACIONS DE NALEXC. CRUÏLLA DE LES CARRETERES LV – 2341 i L – 234, (terme municipal de Nalec, comarca de l´Urgell). (Full 389). Després de realitzar la parada anterior, cal baixar de Ciutadilla, per tal d´anar cap a la carretera autonòmica catalana (la C – 14), creuar-la i anar després cap al proper poble de Nalec, seguint ara la carretera local LV - 3241. Posteriorment, des d´aquest poble ens caldrà continuar per la mateixa carretera, amb la finalitat d´arribar a la cruïlla amb la carretera local L – 234. En arribar a la cruïlla, farem una aturada, la darrera d´aquest itinerari. La farem a uns 3´1 Km de l´anterior, aproximadament. En aquest darrer recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials que ja hem vist a les aturades anteriors. Aquests materials formen part de la Formació Tàrrega i pertanyen a l´Oligocè. Aquests materials reblen la Depressió Geològica de l´Ebre, per aquests indrets per on transcorre el recorregut de l´itinerari. Així, des de l´indret de l´aturada, es fa ben pales el poble de Nalec sobre aquests materials i tanmateix a l´indret de l´aturada, per on afloren les calcolutites ocres i els nivells de gresos formant paleocanals.

Comments

    You can or this trail