ITINERARI GEOLÔGIC DE LA POBLWETA DE BELLVEÍ A MONTCORTÈS, A PERAMEA I A GERRI DE LA SAL
near Pobleta de Bellvehí, Catalunya (España)
Viewed 495 times, downloaded 11 times
Trail photos
Itinerary description
Josep M. MATA–PERELLÓ i Jaume VILALTELLA FARRÀS
ADVERTIMENT PREVI
Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.
A l’igual que en altres recorreguts, recomanem cercar la màxima informació sobre l’estat dels camins. Com és el cas del camí que ens ha de dur a les mines de cobalt de Peramea. Tot i així, sovint serà millor fer el recorregut a peu.
Per d’altra banda, i com de costum, recomanem tenir el màxim respecte per la natura, tant al llarg d’aquesta recorregut, com en qualsevol moment, al marge d´ell.
BREU INTRODUCCIÓ
En aquesta ocasió, el recorregut de l’itinerari discorrerà, en la seva totalitat pel Sistema Pirinenc, i més concretament ho farà per la zona de contacte entre el Mantell de Bóixols i la Unitat del Mantell de les Nogueres. Tot i així, la major part del recorregut d´aquest itinerari discorrerà per aquesta darrera unitat.
Així, l’itinerari s’iniciarà per les immediacions de la població de la Pobleta de Bellvei, situada molt prop del contacte entre el Mantell de Bóixols i la Unitat del Mantell de les Nogueres; tot i que en realitat es situa dintre de la darrera unitat geològica.
Després, des de la Pobleta fins a Montcortès, Peramea i Gerri de la Sal, anirem circulant dintre de la Unitat del Mantell de les Nogueres, de forma que ens quedarà al sud, però prop el Mantell de Bóixols. A molts indrets del recorregut, ens haurem apropat força a la segona unitat geològica esmentada.
Per d´altra banda, aquest recorregut s´iniciarà a la Vall Fosca, prop de la Pobleta de Bellvei, al Pallars Jussà, per a finalitzar dintre del Pallars sobirà, per les immediacions de la població de Gerri de la Sal.. Tot i així, la totalitat del recorregut s´haurà fet dintre del Geoparc Conca de Tremp – Montsec, de principi a fi del recorregut.
OBJECTIUS GENERALS
Es centraran en els aspectes geològics, estructurals, geomorfològics i mineralògics que apuntarem a continuació:
1.- Estudi de l’estructura dels relleus prepirinencs de la Unitat Sudpirinenca Central, que es tallaran entre la les immediacions de la Pobleta de Bellvei i Gerri de la Sal. Aquests relleus, es distribueixen entre la Unitat del Mantell de les Nogueres (als trams inicials) i el Mantell de Bóixols (als trams intermedis). La pràctica totalitat del recorregut de l´itinerari discorrerà per la primera unitat esmentada, tot i que per indrets força propers a la segona unitat geològica. Per d´altra banda, en alguns dels trams del recorregut es veurà també, en la llunyania el Mantell del Montsec, situat força al Sud del recorregut de l´itinerari.
2.- Observació i descripció dels materials mesozoics (del Triàsic exclusivament) i dels paleozoics (del Devonià i Carbonífer, principalment), que constitueixen els sectors meridionals de la Unitat del Mantell de les Nogueres. Els anirem tallant a diferents indrets del recorregut, entre la Pobleta de Bellvei, Montcortès, Peramea i Gerri de la Sal, en finalitzar el recorregut.
3.- Observació i descripció, a distancia, dels materials mesozoics (del Cretàcic i del Juràssic), que constitueixen els sectors septentrionals del Mantell de Bóixols. Els veurem al Sud del recorregut de l´itinerari, però fora d´ell.
4.- Estudi de les estructures més meridionals de la Unitat del Mantell de les Nogueres, i de les seves relacions amb el proper Mantell de Bóixols (de la Unitat Sudpirinenca Central).
5.- Estudi i observació dels materials cenozoics (de l´Eocè, de l´Oligocè; i també del Pleistocè i de l´Holocè), de característiques postorogèniques, els quals cobreixen ocasionalment els anteriors.
6.- Reconeixement de diverses mineralitzacions situades al llarg del recorregut del present itinerari, com les següents, d’acord amb el sentit de la marxa:
6A) de les mineralitzacions cobaltíferes associades a "red-beds", del terme de Peramea, i situades entre els materials del Permo-Tries;
6B) de les mineralitzacions evaporítiques d´HALITA, situades a Gerri de la Sal entre els materials del Keuper.
7.- Observació de les explotacions mineres relacionades amb les mineralitzacions esmentades a l’apartat anterior.
8.- Observació. Si s’escau de les restauracions dutes a terme per tal d´aminorar l´impacte ambiental a les explotacions anteriorment esmentades.
9.- Observació dels diferents indrets relacionats amb el Patrimoni Geològic, que anirem trobant al llarg del present recorregut. Entre aquests elements, cal fer esment del relacionat amb el Llac de Montcortès i amb el proper Pas de Collegats i amb el entre altres indrets.
10.- Observació dels diferents indrets relacionats amb el Patrimoni Miner, que anirem trobant al llarg del present recorregut. Entre altres elements, cal fer esment del relacionat amb les Mines de Cobalt de Peramea i amb les Salines de Gerri de la Sal.
ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS
En relació a aquest recorregut, hi ha diversos antecedents parcials nostres, publicat fa uns anys: MATA-PERELLÓ (1996, 2009a, 2009b, 2013a, 2013b i 2013c). Uns altres antecedent, parcials es troben a: MATA – PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ i FONT SOLDEVILA (2015a i 2015b). Tot i així, no hi ha cap itinerari que segueixi un recorregut semblant al del present, a excepció del més recents.
Pel que fa a les mineralitzacions que veurem en aquest itinerari, cal dir que també ja estat prèviament descrites per nosaltres en MATA-PERELLÓ (1991). En aquest treball es fa referència a les mineralitzacions catalanes en general.
I pel que fa a l’estructura geològica, ens remetérem a RIBA et altri (1976), i a GUIMERÀ et altri (1992). En ambdós treballs, es fa referència a l’estructura geològica dels Països Catalans. Per d’altra banda, també ens cal fer referència de ROSELL (l970); així com de l´IGME (1994).
Finalment, cal dir que tots aquests treballs, es trobaran relacionats, per estricte ordre alfabètic, dintre de l’apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA, al qual es remetem, pel que s’escaigui.
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT DE L’ITINERARI.
Aquest recorregut, s’iniciarà per les immediacions del poble de la Pobleta de Bellvei (del terme municipal actual de la Torre de Cabdella, a la Vall Fosca, Pallars Jussà). Des d´aquí, caldrà anar cap a l´Estany de Montcortès. En aquest trajecte es faran les primeres aturades.
Després, seguint per una carretereta local, el recorregut es dirigirà cap a les poblacions de Montcortès i Bretui. Arribant després a les immediacions de la població de Peramea. En aquest trajecte, s’aniran fent diverses aturades.
Més endavant, en arribar a la darrera població esmentada, es faran dues filloles: una per tal d´anar a la Mina Solita i l´altra per anar cap al Castell de Peramea. Als dos indrets es faran noves aturades.
I, finalment, el recorregut continuarà per la carretereta que ens ha dut fins aquí. Així, finalment s´arribarà a la població de Gerri de la Sal i a la cruïlla amb la carretera N – 260. Les darreres aturades es faran a la població acabada d´esmentar, per on finalitzarà el recorregut d´aquest itinerari.
Així, es pot veure que tindrà uns 19´09 Km, a través dels quals es faran 10 aturades. Així, s´iniciarà a una alçada d´uns 813 metres, prop de la Pobleta de Bellvei. Després, anirà pujant fins als 1066 metres, que s´assoliran prop de l´estany de Montcortès. A partir d´aquí anirà baixant, amb diverses fluctuacions (en torn a Peramea) fins arribar als 600 metres, per les immediacions de la població de Gerri de la Sal.
DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI
En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.
Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del "Mapa Topográfico", a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió serà algú dels dos següents: 214 (dita també de Sort) i 252 (o de Tremp).
______________________________________________________________________________________
BIBLIOGRAFIA EMPRADA
GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona
MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències de l´Institut d´Estudis Catalans, vol.47, 545 pàgines. Barcelona
MATA-PERELLÓ, J.M. (1996a).- Sortida de recerca geològica i minreralògica pels dos Pallars: des del Pas de Terradets al Pas de Collegats. Inèdit, 12 pàgines. Barcelona.
MATA-PERELLÓ, J.M. (1996b).- Recerca geològica i mineralògica pel Pallars Jussà i pel Pallars Sobirà: des de la Pobla de Segur a Montcortès i a Gerri de la Sal. Inèdit. 12 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (2009a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les terres dels dos Pallars: des de la Pobla de Segur i Sossís cap a la Plana de Mont-rós, Castell i a Gerri de la Sal. Inèdit. 10 pag. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (2009b).- Recorregut de recerca geològic i mineralògica per les terres dels dos Pallars: des de la Pobla de Segur cap a Collegats, Gerri de la Sal, Estac i a Sort. Inèdit. 10 pag. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (2010).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les terres dels dos Pallars: des de la Pobla de Segur cap a Collegats, Gerri de la Sal, Montcortès i Cabdella. Inèdit. 12 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (2013a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Pallars Jussà: des de Senterada, a la Pobleta de Bellvei, a la Plana de Mont-ros i a la Torre de Cabdella. Inèdit. 14 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (2013a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les terres dels dos Pallars: des de Gerri de la Sal a Peramea, Moncortés i a la Torre de Cabdella. Inèdit. 14 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (2013c).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Pallars Sobirà i del Pallars Jussà: des de Llavorsí a Sort, Gerri de la Sal i a la Pobla de Segur. Inèdit. 16 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M., SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2015a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Pallars Jussà i del Pallars Sobirà: des de Cabdella i la Torre de Cabdella a Pobellà, Sant Quiri, Ancs i a
Gerri de la Sal. Inèdit. 18 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M., SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2015b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les terres dels dos Pallars: des de Gerri de la Sal a Peramea, Moncortés, a Collegats i a la Pobla de Segur. Inèdit. 16 pàgines. Manresa
RIBA ARDERIU,O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona
Waypoints
P1 CARRETERETA CAP A L´ESTANY DE MONTCORTÈS, IMMEDIACIONS DE L¨OBAGA – SOSA
PARADA 1. CARRETERETA CAP A L´ESTANY DE MONTCORTÈS, IMMEDIACIONS DE L¨OBAGA – SOSA, (la Pobleta de Bellvei, actualment pertany al terme municipal de la Torre de Cabdella, comarca del Pallars Jussà). (Full 214). Tot i que el recorregut l´haurem iniciat a la població de la Pobleta de Bellvei, ens caldrà agafar una carretereta local (sense numeració) que es dirigeix cap a llevant, cap a l´Estany de Montcortès. A uns 2 Km de recorregut per aquesta carretereta, farem la primera aturada d´aquest itinerari. Així, en aquest recorregut, haurem trobat afloraments dels materials detrítics, fonamentalment postorogènics, de l´Oligocè. Aquests materials formen mantells de cobriment de les diferents estructures pirinenques A la pujada cap a l´Estany de Montcortès, podrem trobar molts bons exemples d´erosió. Desenvolupats sobre aquests materials. Així, a poc menys de 1 Km després de deixar l´Estany de Montcortès, podem veure uns bons exemples d´estructures piramidals o de “demoiselles coifées”, desenvolupades sobre els materials detrítics acabats d´esmentar.
P2 MIRADOR DE L´ESTANY DE MONTCORTÈS
PARADA 2. MIRADOR DE L´ESTANY DE MONTCORTÉS (Montcortès de Pallars, antigament era un municipi i ara pertany al terme municipal del Baix Pallars, comarca del Pallars Sobirà). (Full 214). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut per la carretereta que condueix cap a l´Estany de Montcortès. Després d´una pujada arribarem a l´indret on hi ha un mirador sobre l´estany. Aquí farem la segona aturada del recorregut d’aquest itinerari. La farem a uns 2´6 Km de la parada anterior. Tot el recorregut, des de Peramea, s’efectua entre els materials triàsics del Mantell de la Zona de les Nogueres. Aquests materials, en bona part es troben coberts per sediments oligocènics postorogènics, els quals presenten un clar cabussament cap al Nord. Aquests sediments cenozoics es troben constituïts per nivells de conglomerats, i es van tallant per la carretera que ascendeix cap a l’Estany de Montcortès, i cap al poble del mateix nom. Pel que fa a l’Estany de Montcortès, on es situa la parada (al final de la pujada, al costat esquerre de la carretera, tocant al poble que li dona nom). Es tracta d’un llac d´origen kàrstic, d’alimentació subterrània (semblant al d´Estanya, de la Baixa Ribagorça). Finalment, cal dir que aquest estany és un element molt important del Patrimoni Geològic de la comarca del Pallars Sobirà. Alhora també ho és del Geoparc Conca de Tremp – Montsec
P3 MIRADOR DE LES IMMEDIACIONS DE BRETUI
PARADA 3. MIRADOR DE LES IMMEDIACIONS DE BRETUI, (Bretui, era de l´antic municipi de Montcortès de Pallars i ara pertany al terme municipal del Baix Pallars, comarca del Pallars Sobirà). (Full 214). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar el recorregut de l´itinerari. Així, ben aviat s´arribarà a la localitat de Montcortès de Pallars. Després de travessar-la el recorregut continuarà cap a llevant, aproximant-nos a la localitat de Bretui. Prop seu, farem una aturada. La farem a uns 2´7 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, hem continuat trobant afloraments dels materials que formen part del Mantell de les Nogueres, per on estem situats; així, hem vist els materials triàsics i els materials del Devonià, fonamentalment. Molt sovint, aquests materials es troben recoberts per materials detrítics recents. Des d´aquest indret, força enlairat, mirant cap al Sud, es pot fer una bona observació dels relleus de Collegats, per on es troba el contacte entre la Unitat del Mantell de les Nogueres i el Mantell de Bóixols.
P4 MIRADOR DE LA PLANA DE PERAMEA. BAIXADA DE BRETUI
PARADA 4. MIRADOR DE LA PLANA DE PERAMEA. BAIXADA DE BRETUI, (Bretui, era de l´antic municipi de Montcortès de Pallars i ara pertany al terme municipal del Baix Pallars, comarca del Pallars Sobirà). (Full 214). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar el recorregut de l´itinerari. Així, ara, després de sobrepassar Bretui, el recorregut començarà a baixar cap a la plana de Peramea. A la baixada de Bretui farem una aturada, aproximadament a uns 0´9 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, hem continuat trobant afloraments dels materials esmentats a l´aturada anterior. Aquests materials formen part de la Unitat del Mantell de les Nogueres. Així, hem trobat afloraments dels materials del Devonià (de caràcter carbonatat) i tanmateix del Triàsic Inferior i del Permotries (de caràcter detrític i de tonalitats rogenques). Precisament, prop d´on som es va obrir una mineta per tal de reconèixer i explotar unes mineralitzacions de cobalt semblants a les que veurem més endavant, a la PARADA 6 del recorregut d´aquest itinerari. Des d´aquest lloc, mirant cap a llevant, es pot gaudir d´una bona observació del poble de Peramea, el qual es troba situat sobre una plana, per la qual circularem en el camí cap a les dos properes aturades.
P5 OBSERVACIÖ DELS AIGUAMOLLS DEL PRAT DEL COMÜ
PARADA 5. AIGUAMOLLS DEL PRAT DEL COMÚ, (Peramea, era la capital d´un antic municipi; ara pertany al terme municipal del Baix Pallars, comarca del Pallars Sobirà). (Full 214). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar el recorregut de l´itinerari, anant cap a llevant. Així, aviat trobarem per l´esquerra el trencall de Perecalç i el de Pujol. Poc després farem una aturada. Aquesta la farem a uns 3´1 Km de l´efectuada anteriorment. En aquest trajecte, hem continuat trobant afloraments dels materials que hem esmentat als recorreguts anteriors. Aquests materials es situen plenament dintre de la Unitat del Mantell de les Nogueres, per on estem situats. Des d´aquest indret es fan palesos uns aiguamolls, que es troben plenament relacionats amb la circulació de les aigües subterrànies que donen lloc l´estany de Montcortès (que hem vist a la PARADA 2, del recorregut d´aquest itinerari). Ocasionalment, en aquest indret es fa palès un estanyol, molt ocasional. Tot i així, es fa simple palesa la vegetació típica dels aiguamolls. Malgrat de tractar-se d´un petit estanyol, gaudeix d´un important valor dintre del Patrimoni Geològic del Pallars Sobirà i alhora del Geoparc Conca de Tremp – Montsec, al qual pertany el municipi del Baix Pallars.
P6 MINA SOLITA DE PERAMEA
PARADA 6. MINA DE COBALT (Peramea, antigament era un municipi i ara és del terme municipal del Baix Pallars, comarca del Pallars Sobirà). (Full 252). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut per la carretereta que estem seguint. Així, ens anirem apropant al poble de Peramea. Molt poc abans d´arribar-hi, quasi a les primeres cases, trobarem un camí que surt per l´esquerra de la carretereta. Ens caldrà agafar-lo i així arribarem a unes granges. Des d´aquí encara cal seguir pel camí; però serà millor fer-lo caminant. Així, en uns 0´2 Km arribarem a les instal·lacions de l´antiga Mina Solita. Aquí farem una aturada. La farem a uns 1´8 Km de la parada anterior, aproximadament. Tot el recorregut, des de la parada anterior, s’ha continuat fent entre els afloraments triàsics del Mantell de la Zona de les Nogueres. Tot i així, en aquest indret es troben els materials rogencs del Permo-Tries, constituïts per nivells de gresos i de calcolutites. En aquest indret hi havia una explotació minera, que volia aprofitar la mineralització es troba a la base dels materials del Permo-Tries que afloren en aquest indret. Recentment es va intentar recuperar l´explotació com atractiu turístic, però sense cap mena d´èxit i amb poca seguretat per als possibles visitants. Els minerals de cobalt (i de níquel) es troben al ciment dels conglomerats, i entre ells cal parlar dels següents: ARAGONITA (cobaltinífera), CALCITA (cobaltinífera i niquelífera), ANNABERGITA, ERITRINA i FARMACOLITA. Per d’altra banda, s’ha parlat sovint, especialment a la bibliografia antiga, de la presència de sulfurs primaris de Ni i de Co, que actualment ja no és troben. Dels minerals de cobalt i de níquel, sols es van explotar els carbonats, amb finalitats merament d´aplicacions decoratives. També cal parlar de la presència de mineralitzacions cupríferes i ferríferes, amb: CALCOPIRITA, PIRITA, GOETHITA (limonítica), HEMATITES, ATZURITA i MALAQUITA. Per d’altra banda, altres minerals presents són: PIROLUSITA, DOLOMITA, BASSEÍTA, GUIX i QUARS. També cal dir que aquests materials del Permo-Tries es troben en contacte amb els trams pissarrencs carbonosos del Silurià, que inclús es van intentar explotar, sense cap mena d’èxit. Molt sovint, aquests darrers materials carbonosos presenten mineralitzacions ferruginoses, amb presència, entre altres minerals, de: PIRITA, GOETHITA (terrosa i limonítica), HEMATITES, SIDERITA (indicis) i JAROSITA. Per d´altra banda, a les mateixes pissarres del Silurià hi ha indicis de sulfurs metàl·lics amb petites quantitats de cobalt i de níquel, no explotables. Podria ser que aquestes mineralitzacions fossin l´origen de les que apareixen al Permo-Tries. Per d’altra banda, des d’aquest indret, i mirant cap al Nord, cap a l’altre cantó del Barranc d´Ancs, es pot veure una discordança, entre els materials del Permo-Tries i els del Devonià.
P7 IMMEDIACIONS DEL CASTELL DE PERAMEA
PARADA 7 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DEL CASTELL DE PERAMEA (Peramea, antigament era un municipi i ara és del terme municipal del Baix Pallars, comarca del Pallars Sobirà). (Full 252). Després de fer l´aturada anterior, cal retornar cap a la carretereta que condueix cap al poble de Peramea. Després d´entrar en ell, ens caldrà anar cap al Castell, per on podem fer una aturada, si s´escau. Aquesta, la farem a uns 1´2 de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials triàsics. Fonamentalment, hem vist nivells carbonatats del Muschelkalk i també ofites del Keuper. Tots aquests materials es situen dintre de la Unitat del Mantell de les Nogueres. Ara, en aquest indret, es fan ben palesos els afloraments de les ofites del Keuper. Aquestes roques es situen a la part alta de Peramea.
P8 ANTIGA PEDRERA
PARADA 8. PEDRERA D´OFITES DE LES IMMEDIACIONS DE LA CARRETERA DE PERAMEA A GERRI DE LA SAL, (Peramea, antigament era un municipi i ara és del terme municipal del Baix Pallars, comarca del Pallars Sobirà). (Full 252). Després d´efectuar la parada anterior, cal començar a baixar per la carretera que enllaça Peramea amb Gerri de la Sal. Aproximadament, a uns 1´3 Km de la parada anterior, n´efectuarem una altra. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que hem vist a les aturades anteriors. Així, hem vist gresos rogencs del Permo-Tiries, nivells carbonatats del Triàsic Mig. I ocasionalment, com a l´indret on ara som, hem trobat tanmateix ofites. Precisament, en aquest indret va haver-hi una explotació d´ofites. L´explotació es va obrir amb l´expectativa d´utilitzar les ofites per a la construcció, emprant-les com a àrids. Per d´altra banda, cal fer esment de la presencia d´EPODOTA, entre els minerals que constitueixen les ofites. Aquest mineral acabat d´esmentar es troba situat a les diàclasis que trenquen la roca.
P9 SALINS DE GERRI
PARADA 9. SALINES DE GERRI DE LA SAL (Gerri de la Sal, de l´antic terme de Gerri de la Sal i de l´actual terme municipal del Baix Pallars, comarca del Pallars Sobirà). (Full 252). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar el recorregut per la carretereta que es dirigeix cap al proper poble de Gerri de la Sal, situada a la bora del Noguera Pallaresa i al costat de la carretera nacional N – 260, que travessa la població. En arribar-hi, ens caldrà anar cap a les salines. Aquí farem una aturada, aproximadament a uns 3´1 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que hem anat trobant als desplaçaments anteriors. Per d´altra banda, el poble de Gerri de la Sal es troba situat entre afloraments de nivells guixosos i argilosos, que pertanyen al Triàsic Superior (és a dir, al Keuper). Així, ses troba plenament situat dintre de la Unitat del Mantell de les Nogueres. Així, en aquest lloc, es troben una sèrie de salines recuperades, on es pot beneficiar l´HALITA. Aquest mineral ha estat prèviament dissolt per les aigües que han circulat a través dels materials del Keuper. Després, en estancar-se en unes basses, s’evapora l’aigua i es precipita la sal. Cal dir, que aquestes salines actualment en funcionament, són solament una petita part de les que hi havia a Gerri de la Sal, abans de que els aiguats i les riades de l’any 1987 les malmetessin. Les salines que es troben al Sud de Gerri es troben recobertes per sediments fluvials i les que es troben més amunt es troben malmeses per diverses raons antròpiques. Així, ara sols queda una petitíssima part del que van ésser les antigues salines. Com es conegut, els sediments del Keuper es troben formats per materials salins (amb sulfats de calci com: GUIX, ANHIDRITA i HEMIHEDRITA) y argilosos (amb CAOLINITA i IL·LITA, fonamentalment). Entre aquests materials sovint es troba també HALITA. Així, al circular l’aigua per aquests materials dissol la sal comuna, que després precipita de forma natural (a les surgències) o artificial (a l’escampar-se em eres). En aquest cas, es tracta d´una surgència artificial, en obtenir-se l´aigua salada a partir d´un pou.
P10 L ALFOLÍ. LONJA DE LA SAL
PARADA 10. L¨ALFORÍ DE LES SALINES DE GERRI DE LA SAL (Gerri de la Sal, de l´antic terme de Gerri de la Sal i de l´actual terme municipal del Baix Pallars, comarca del Pallars Sobirà). (Full 252). Després de realitzar la parada anterior, cal fer un breu recorregut pel poble, seguint la carretera nacional N – 260. Després, des de la carretera pujarem cap a l´indret on hi ha la Lonja de la Sal, l’Alforrí. Aquí farem la darrera aturada del recorregut d´aquest itinerari. Així, des de la parada anterior, haurem recorregut uns 0´4 Km. En aquest recorregut no hem vist afloraments dels materials de la Unitat del Mantell de les Nogueres. Precisament, el poble es situa sobre afloraments d´aquests materials. Tot i així, a l´altra banda del riu es fan palesos els materials rogencs del Permo-Tries i els carbonatats del Devonià. Uns i altres es troben en contacte discordant. Per d´altra banda, ara estem situats front a la Lonja de la Sal. Efectivament, aquest alforí, es un element molt important del Patrimoni Miner de la comarca del Pallars Sobirà i del conjunt del Geoparc de Conca de Tremp – Montsec, del qual en forma part el municipi de Baix Pallars. .
You can add a comment or review this trail
Comments