ITINERARI GEOLÒGIC DES DE BASSELLA A LA COLLADA DE CLARÀ, AL PONT DEL CLOP, AIGÜES JUNTES, A SERRA SECA, A LA VALLDAN

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERA PER LES COMARQUES DE L´ALT URGELL I DEL SOLSONÈS: DES DE BASSELLA, AL COLL DE CLARÀ, PONT DEL CLOP, AIGÜES JUNTES, AL VERTEX DE LA FOSA I A OLIANA A TRAVÉS DEL PATRIMONI GEOLÒGIC I MINER DEL PARC GEOLÒGIC I MINER DEL SOLSONÈS – ALT URGELL / 28A D´AGOST DEL 2020


Josep M. MATA-PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL


ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., en aquest si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També cal fer esment, de que la major part dels recorreguts es faran per camins i carreteres en bon estat de conservació. Tot i així, sempre caldrà cercar la màxima informació sobre la situació viària dels recorreguts. Aquest és el cas del recorregut de bona part del trajecte entre el Coll de Pregones (sortint cap a ponent de la carretera del Pont de Querol a Cambrils) i la Valldan.

En qualsevol cas, i com és natural, cal tenir sempre una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.


BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l´itinerari discorrerà per la Depressió Geològica de l´Ebre; i més concretament, ho farà de forma totalment exclusiva pels sectors per on s´estén la a denominada Depressió Central (MATA-PERELLÖ, 1984). Tot i així, a la darrera part del recorregut, l´itinerari discorrerà per la denominada Zona de l´Avant-país Plegat, proper al Sistema Pirinenc, que no arribarem a tallar en cap moment del recorregut, tot i que es farà força palès.

Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen l´esmentada depressió. Aquests materials cenozoics que anirem trobant, es reparteixen entre la Formació Solsona i la Formació Sanaüja, fonamentalment. Totes dues pertanyen a l´Oligocè, a diferents trams, a l´Estampià i al Sannoisià, respectivament. Tanmateix, pels voltant de la Valldan i d´Oliana, també trobarem afloraments de la Formació Bagà (equivalent septentrional de la Formació Igualada) de l´Eocè. Per d´altra, sovint es faran presents els materials detrítics de la Formació Berga, de l´Oligocè postorogènic.

Així, anirem trobant afloraments de calcolutites i gresos, de tonalitats generalment ocres, d´origen continental, amb freqüents paleocanals. Al mateix temps, als darrers trams del recorregut, als afloraments de l´esmentada Formació Bagà, es faran palesos els materials grisencs marins, amb afloraments de calcolutites. Molt sovint, aquests materials els veurem recoberts per terrenys neògens recents (del Pleistocè i de l´Holocè) de caràcter eminentment detrític, formats majoritàriament a partir de l´erosió dels anteriors. Tot això, es pot veure als ESQUEMES 1 i 2, que situarem tot seguit a continuació.




ESQUEMES 1 i 2
SITUACIÓ GEOLÒGICA DE LES PARADES 1 – 12 DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI
Sobre el Mapa Geològic i el Mapa Topogràfic de Catalunya de l´ICGC
Les parades estan indicades en un requadre de color marronós i una sageta del mateix color
LLEGENDA MOLT ABREUJADA
Materials de tonalitats liles i violetes, corresponen al TRIÀSIC (generalment al Triàsic superior, al Keuper)
Materials de tonalitats blavoses, corresponen al JURÀSSIC (generalment al Liàsic)
Materials de tonalitats verdoses, corresponen al CRETÀCIC (a tots els seus trams)
Materials de tonalitats taronja i marronosos, corresponen a l´EOCÈ (a tots els seus trams)
Materials de tonalitats ocre. Corresponen a l´OLIGOCÈ (materials posttectònics)
En tots els casos les litologies són força variades, segons els nivells i segons els indret
INTRODUCCIÓ GEOGRÀFICA

Per d´altra banda, el recorregut de l´itinerari es desenvoluparà per dues comarques Per la de l´Alt Urgell i per la del Solsonès). Així, el recorregut s´iniciarà i finalitzarà a la primera d´ambdues comarques, per transcórrer en la seva part central per la segona. Així, s´iniciarà al terme de Bassella, passant després al Solsonès, al terme de Castellar de la Ribera. Posteriorment es transitarà pels termes solsonencs de Lladurs i d`Odèn. P0steriorment, el recorregut finalitzarà al terme d´Oliana, a la comarca de l´Alt Urgell.

Part d´aquest recorregut, es realitzarà dintre del futur Parc Geològic i Miner del Solsonès – Alt Urgell: concretament pels termes de Lladurs, Odèn i Oliana. La resta del recorregut, es farà per fora d´aquest territori.

Per d´altra banda, en tot el recorregut de l´itinerari, es transitarà per la Conca hidrogràfica del Segre i dels seus afluents (especialment de la Ribera Salada). Tot i això, també es circularà momentàniament per la Conca del Llobregat (en concret del seu afluent el Cardener), entre la Collada de Clarà i les immediacions de la Llena.


OBJETIUS FONAMENTAL D´AQUEST ITINERARI

Els objectius fonamentals d´aquest recorregut de caràcter geològic i miner, poden concretar-se en els següents aspectes.

1.- Reconeixement de les característiques fonamentals de la Depressió Geològica de l´Ebre (per la qual transitarà la totalitat del recorregut). Es transitarà, concretament per la seva Depressió Central (MATA – PERELLÓ, 1984). Tot i així, els darrers trams del recorregut es faran dintre de la denominada Zona de l´Avant-país Plegat, proper al Sistema Pirinenc.

2.- Observació dels materials que reblen la depressió anterior. Aquests materials pertanyen fonamentalment a la Formació Solsona i en menys grau a la Formació Sanaüja, ambdues de l´Oligocè. Cap a la fi del recorregut, també trobarem afloraments de la Formació Bagà, de l´Eocè. Fonamentalment, es tracta de nivells de calcolutites continentals i de gresos de tonalitats ocres a les dues primeres formacions (ja que són continentals) i de tonalitats grisenques a la tercera (ja que es tracta de sediments d´origen marí). Molt sovint, entre els materials continentalsveurem freqüents paleocanals. Molt sovint, per sobre dels materials anteriors, trobarem els materials detrítics oligocens, postorogènics, els quals formen part de la Formació Brega (de l´anomenat Complex Al·luvial de Berga).

3.- Molt sovint, aquests materials acabats d´esmentar. els trobarem recoberts per terrenys detrítics recents, del Pleistocè i sobretot de l´Holocè. Aquests materials tindran, segons els llocs origen gravitacional (depòsits de vessant) o origen fluvial )les conegudes terrasses fluvials).

4.- Observació dels diferents accidents tectònics que es troben al llarg del recorregut, els quals afectaran als materials oligocènics esmentats anteriorment. Tanmateix, a la part final del recorregut, en circular per la Zona de l´Avant-país Plegat, veurem diverses alineacions tectòniques, i en especial l´Anticlinal d´Oliana i els encavalcaments del Sistema Pirinenc sobre la Depressió Geològica de l´Ebre, que son els que han originat l´esmentada Zona de l´Avant-país Plegat.

5.- Al mateix temps, i si s´escau, s´efectuarà una visió a distancia de una altra de les dues unitats que constitueixen el territori català, concretament del Sistema Pirinenc (situat al Nord del recorregut). Aquesta observació serà possible a diferents aturades del recorregut.

6.- Al mateix temps, i si s´escau, s´efectuarà una visió a distancia del Sistema Mediterrani, des de la parada que farem al Vèrtex Geodèsic de Serra-Seca. En concret, podrem visionar els relleus del Montseny

7.- Tanmateix, des de l´indret anterior, farem una bona observació dels sectors meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre, dels sectors que configuren els Altiplans Meridionals de l´esmentada depressió (com els relleus de Montserrat).

8. Observació de les diferents explotacions mineres que anirem trobant al llarg del recorregut d’aquest itinerari.

9. Observació si s´escau, de les relacions entre les explotacions anteriors i el Medi Natural.

10. Observació dels diferents LIG (Llocs d’interès Geològic) relacionats amb els materials cenozoics i amb les estructures esmentades anteriorment. Dintre d´aquest apartat, farem esment dels següents indrets: Anticlinal d´Oliana, Discordança Busa – Bastets, Sinclinal de Busa, el Pont del Clop i Aigües Juntes.

11. Observació dels diferents LIPM (Llocs d’interès del Patrimoni Miner), que anirem trobant al llarg del recorregut de l´itinerari.


ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Pel que fa al recorregut del present itinerari, hi ha diversos antecedents parcials, tot i que no hi ha cap antecedent global. Així, entre els parcials, farem esment dels diferents antecedents: MATA – PERELLÓ (2013), MATA – PERELLÓ i MUNTANÉ GARCÍA (2007), MATA-PERELLÓ i PUIG ORIOL (2020a, 2020b i 2020c).

Pel que fa a la descripció de les mineralitzacions situades a les comarques per les quals discorre l´itinerari, farem esment d´uns altres treballs nostres; concretament de MATA-PERELLÓ (1991 i 1994).

I, finalment, pel que fa a l´estructura geològica de la zona per la qual discorre l´itinerari, farem esment dels treballs de: GUIMERÀ et altri (1982) i de RIBA et altri (1976). Igualment, farem esment d dos treballs generals: MATA – PERELLÓ (1984) i RIBA (1967).

Tots aquests treballs, figuren esmentats per ordre alfabètic a l´apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA ESMENTADA.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Aquest recorregut transitarà per dues comarques catalanes, per una comarca pirinenca (per l´Alt Urgell) i per una comarca de la Catalunya Central (la del Solsonès). Així, s´iniciarà i finalitzarà a la primer, fent bona part del recorregut per la segona.

Així, aquest itinerari s´iniciarà a la cruïlla de les carreteres C-26 i C-14, prop de Bassella, realitzant-se la primera aturada prop del poble vell, seguint la primera de les dues carreteres esmentades.

Després, seguint per la carretera C- 26, es passarà per la població d´Ogern. I poc després s´entrarà a la comarca del Solsonès, fent-se una altra aturada prop del trencall de Ceuró. Posteriorment, el recorregut, per la carretera abans esmentada, continuarà cap a Castellar de la Ribera, arribant posteriorment a la Collada de Clarà.

Posteriorment, es trobarà per l´esquerra el trencall de Cirera (la carretera LV-4011), per on s´anirà cap aquest indret, per on es farà una aturada. Després, aquesta carretera es convertirà en una carretera blanca, que ens portarà cap al Pont del Clop, per on es farà una parada, però abans n´haurem fet una altra, prop de la Llena.

Després, seguint per aquesta carretera blanca, anant cap a Montpol, però abans ens caldrà fer una fillola per tal d´anar cap al paratge d´Aigües Juntes, per on farem una aturada. Posteriorment, des de Montpol, ens caldrà continuar per la carretera blanca, la qual es dirigeix cap a Cambrils. Aviat, trobarem per l´esquerra una altra carretera blanca procedent del Pont de Querol. Poc després, arriarem al trencall de la Casanova del Serentill, per on farem una aturada.

Tot seguit, ens caldrà seguir per la carretera blanca que es dirigeix cap a Cambrils. Més endavant, trobarem per l´esquerra la carretereta que es dirigeix cap a la Valldan i cap a Oliana, per on seguirem després. Tot i així, continuarem momentàniament cap al Nord, cap a Cambrils, fins arribar a les immediacions del Vèrtex de de Serra – Seca, al Mirador de la Fosa, per on farem una aturada.

Després de retornar a l´inici de la carretereta de la Valldan i Oliana, ens caldrà fer una aturada al seu inici. Després, començarem a baixar cap els dos pobles acabats d´esmentar. En aquest trajecte, farem les dues darreres aturades, una fent una fillola, al Salzer i l´altra poc abans d´arribar a Valldan. Finalment, la carretera arribarà a la seva cruïlla amb la C-14, molt prop d´Oliana, per on finalitzarà el recorregut d´aquest llarg i sinuós itinerari.

Tot això pot veure´s al MAPA DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI (del qual n´hem adjuntat dues versions: ESQUEMA 3 i ESQUEMA 4). Es pot veure que tindrà un recorregut d´uns 60´02 Km, a través dels quals farem 12 parades. Així, el recorregut haurà començat a una alçada d´uns 451 metres, per les immediacions del poble vell de Bassella, en bona part sota l´embassament de Rialb.

Des d´aquí, el recorregut anirà pujant, primer lentament i després més depressa, fins arribar a una alçada de 868´8 metres a la Collada de Clarà. Després, baixarà, però fent uns trajectes de pujades i de baixades, que ens acabaran portant al Pont del Clop, a una alçada de 616´7 metres.

Després, continuarem fent oscil·lacions de pujades i baixades, per a començar a pujar després cap amunt, arribant finalment fins a una alçada d´uns 1´186´2 metres, en arribar al Mirador de la Fosa (al Vèrtex de Serra Seca), que serà el punt culminant de tot el recorregut de l´itinerari. Finalment, a partir del darrer indret, el recorregut de l´itinerari baixarà contínuament cap a la Valldan i cap a Oliana, arribant al punt final del mateix, a una alçada de 446 metres, prop del Segre, que serà el punt més baix de tot el recorregut.

Tot això, es pot veure també, a l´arxiu de Wikilok: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/itinerari-geologic-des-de-bassella-a-la-collada-de-clara-al-pont-del-clop-aigues-juntes-a-serra-sec-54154578



ESQUEMA 3. MAPA DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI 1
Sobre la base de la ORTOFOTO SATÈLIT DE L´ICGC



ESQUEMA 4. MAPA DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI 2
Sobre base del MAPA TOPOGRÀIC DEL ICGC

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Com de costum, estructurarem el recorregut de l´itinerari en una sèrie de PARADES, que tot seguit anirem veient. En cadascuna d´aquestes aturades farem un breu comentari (geològic o mineralògic, segons s’escaigui). Per d´altra banda, en cada cas indicarem, entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l´aturada. Per fer-ho, utilitzarem els fulls editats per l´Instituto Geográfico y Catastral de España, publicats a l´escala de 1:50.000. En aquest cas, el full utilitzat serà exclusivament el: 291 (o d´Oliana). Totes les aturades es troben dintre d´aquest full.
_____________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÂFIQUES

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia catalana, S.A., Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1984).- Depressió Central o Depressió de l´Ebre, Revista Dovella, nº 36, pp 85-89. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII. 442 pàgines, Institut d´Estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1994).- Inventari Mineralògic de la comarca del Solsonès. Xaragall, 14, 30 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2013).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Solsonès: des de Solsona a Lladurs, al Pont del Clop i a Cambrils. Inèdit. 13 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i MONTANÉ GARCÍA, P. (2007).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Solsonès, de l’Alt Urgell i de la Noguera: des de Solsona a Bassella, Tiurana, Oliana, Peramola i al Port de Comiols. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2020a).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques del Solsonès, de l´Alt Urgell i de la Noguera: des de Madrona a Guardiola, Mirambell, Tiurana Nou, a Bassella, Ogern, a Castellar de la Ribera i a Solsona, a través del patrimoni geològic i miner. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2020b).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques del Solsonès, de l´Alt Urgell i de la Noguera: des de Madrona a Guardiola, Mirambell, Tiurana Nou, a Bassella, Ogern, a Castellar de la Ribera, al Coll de Clarà i a Solsona, a través del patrimoni geològic i miner. Inèdit. 20 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2020c).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de l’Alt Urgell i del Solsonès: des de Santa Pelaia a Llinars, Cambrils i a la Fosa. recorreguts pel patrimoni geològic i miner del futur Parc Geològic i Miner del Solsonès – Alt Urgell. Inèdit. 22 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. (1967).- Resultados de un estudio sobre el terciário continental de la parte Este de la Depresión Central Catalana. Acta Geológica Hispánica, t.. 2, Vol.1, pp. 3-8. Barcelona

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografía física dels Països Catalans. Edit Ketres, 205 pàgines. Barcelona