ITINERARI GEOLÒGIC DES DE CALLÚS A SANT MATEU DE BAGES, A CASTELLTALLAT, A PRADES DE LA MOLSOSA, A LA MOLSOSA I A QUADRELLS

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERA PER LES COMARQUES DEL BAGES I DEL SOLSONÈS: DES DE CALLÚS I SANT MATEU DE BAGES CAP A CASTELLTALLAT, PRADES DE LA MOLSOSA, I ELS QUADRELLS / 22A DE FEBRER DEL 2020


Josep M. MATA-PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL


ADVERTIMENT PREVI

A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, caldrà demanar informació sobre ´estat dels camins, especialment del que des de Castelltallat es dirigeix cap a les immediacions de Can Prat Barrina, al final del recorregut d´aquest itinerari.

En aquesta ocasió, en part es tracta d´un recorregut per diferents indrets de la zona oriental del Geoparc de la Catalunya Central (antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), pel termes d´Aguilar de Segarra i de Sant Mateu de Bages. Per d´altra banda, bona part del recorregut es realitzarà pels sectors meridionals de la comarca del Solsonès, en indrets molt propers a la comarca de l´Anoia.

Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.


BREU INTRODUCCIÓ

En aquesta ocasió, la totalitat del recorregut de l´itinerari discorrerà per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament, ho farà de forma totalment exclusiva per la denominada Depressió Central).

Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen l´esmentada depressió. Molt sovint, aquests materials els veurem recoberts per terrenys més recents (del Pleistocè i de l´Holocè) de caràcter eminentment detrític, formats majoritàriament a partir de l´erosió dels anteriors. Els materials que anirem trobant, es reparteixen entre la Formació Artés, la Formació Súria, la Formació Cardona i la Formació Solsona, fonamentalment. Totes elles pertanyen a l´Eocè; tot i que la primera i la darrera es troben al trànsit entre aquest període i l´Oligocè.

Per d´altra banda, la totalitat del recorregut discorrerà per les comarques del Bages i del Solsonès, integrades dintre de la Catalunya Central. Així, els primers trams del recorregut, entre Callús i les immediacions de Prades de la Molsosa, es realitzaran per la comarca del Bages. La resta del recorregut ja es farà per la comarca del Solsonès, fins arribar als Quadrells.


OBJETIUS FONAMENTAL D´AQUEST ITINERARI

Els objectius fonamentals d´aquest recorregut de caràcter geològic i miner, poden concretar-se en els següents aspectes.

1.- Reconeixement de les característiques fonamentals de la Depressió Geològica de l´Ebre (per la qual transitarà la totalitat del recorregut). Al mateix temps, i si s´escau, s´efectuarà una visió a distancia de les altres dues unitats que constitueixen el territori català, concretament del Sistema Pirinenc (situat al Nord del recorregut) i del Sistema Mediterrani (situat al Sud).

2.- Observació dels materials que reblen la depressió anterior. Aquests materials pertanyen a les següents formacions: Formació Artés, Formació Súria, Formació Cardona i Formació Solsona. Les dues primeres i la darrera les trobarem a la superfície; mentre que la tercera es troba al subsòl de la comarca. Totes tres unitats formen part dels materials cenozoics que reblen la depressió i pertanyen a l´Eocè-Oligocè.

3.- Observació dels diferents accidents tectònics que es troben al llarg del recorregut, en especial de l´Anticlinal de la Falla del Mig Món (Súria).

4.- Reconeixement dels sectors occidentals del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central (Geoparc de la Catalunya Central), pels termes municipals de Callús i de Sant Mateu de Bages (en aquest dintre de l´antic terme de Castelltallat). Cal considerar que la primera part del recorregut de l´itinerari transitarà per aquest geoparc.

5.- Observació de les diferents explotacions mineres que anirem trobant al llarg del recorregut d’aquest itinerari. En concret, i a distancia, veurem les actuals explotacions de la Mina de Súria. També, si s’escau, s´observaran les antigues explotacions de les calcolutites rogenques de la Formació Artés, que trobarem entre Callús i Sant Mateu de Bages.

6.- Observació si s´escau, de les relacions entre les explotacions anteriors i el Medi Natural de la comarca del Bages.

7.- Observació dels diferents LIG (Llocs d’interès Geològic) i dels LIPM (Llocs d’interès del Patrimoni Miner) que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari.


ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Hi ha alguns antecedents parcials nostres del recorregut que ara presentem; concretament MATA-PERELLÓ i PUIG ORIOL (2018a, 2018b i 2019) i MATA-PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (2013). Així, el recorregut que ara presentem, és una conjunció i actualització del anteriors. Per d´altra banda, tret d´aquests, no coneixem que hi hagi altres recorreguts d´itineraris que transitin per aquesta zona, amb l´excepció molt marginal de MASACHS et altri (1981).

Pel que fa a la descripció de les mineralitzacions situades a les comarques per les quals discorre l´itinerari, farem esment d´uns altres treballs nostres; concretament de MATA-PERELLÓ (1991 i 1994). També farem esment del treball de la ICHN (1998), recentment publicat, relatiu als paratges d’interès natural de la comarca del Bages

I, finalment, pel que fa a l´estructura geològica de la zona per la qual discorre l´itinerari, farem esment dels treballs de: COLLDEFORNS (1992), GUIMERÀ et altri (1982) i de RIBA et altri (1976). Tots dos fan referència a la geologia dels Països Catalans. També farem esment dels treballs d l´IGME, relatius al indrets per on transita l itinerari. Això és IGME (1975 i 1982). Igualment, farem esment d dos treballs generals: MATA – PERELLÓ (1984) i RIBA (1967).

Tots aquests treballs, figuren esmentats per ordre alfabètic a l´apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA ESMENTADA.


DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Aquest recorregut transitarà solament per la Catalunya Central, i en concret per les comarques del Bages i del Solsonès. Per d´altra banda, els trams inicials del recorregut es farien dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre. Així, el recorregut de l´itinerari s´iniciarà a les immediacions de la població de Callús, dintre de la comarca del Bages, per on s´efectuarà la primera aturada.

Tot seguit el recorregut es dirigirà cap a Sant Mateu de Bages, utilitzant la carretera local BV – 3003. En aquest tram s´efectuaran dues noves aturades. Després, des de les immediacions de la població anterior, el recorregut es dirigirà cap a Castelltallat, seguint per la mateixa carretera. En torn a la darrera població esmentada, es faran diverses aturades. En aquest tram del recorregut, des del principi, hem estat circulant pel Geoparc de la Catalunya Central.

Seguint per aquesta carretera, s´arribarà al Coll de La Creu Grossa. En aquest trajecte es faran dues aturades. Abans d´arribar al coll, es farà una fillola cap a la Rectoria de Castelltallat, per on es farà una aturada.

Després, per una carretereta blanca i sense numeració, el recorregut es dirigirà successivament cap a Can Prat Barrina, cap a Prades de la Molsosa (passant ara del Bages al Solsonès i deixant enrere el Geoparc de la Catalunya Central). En aquest tram es farà una aturada, continuant despès el recorregut cap a la Molsosa i cap als Quadrells, per on es farà una aturada, si s´escau. Finalitzant el recorregut de l´itinerari en aquest lloc, dintre de la comarca del Solsonès. La darrera aturada es farà a tocar de la carretera local B-300.

Així, es pot veure que el recorregut tindrà una longitud d´uns 39´32 Km., a través del qual es faran tretze aturades. El recorregut s´iniciarà a una alçada d´uns 261 metres, a la població de Callús. després, anirà pujant contínuament, fins arribar a una alçada màxima de 901 metres, prop de Castelltallat. Després, anirà planejant fins a la Rectoria de Castelltallat.

Des d´aquí, començarà a baixar fins als 675 metres, per les immediacions de Can Prat Barrina. Després, tornarà a pujar fins als 764 metres, entre Prades i la Molsosa. I, finalment, tornarà a baixar fins als 550´4 metres a la darrera aturada.


DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba. En aquest cas, sols utilitzarem un full, concretament el 362 (o de Calaf); totes les aturades es troben dintre d´aquest full. Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic de la Cartografia Militar de España, a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. Si s´escau, també utilitzarem el full corresponent a la comarca del Bages, del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
_________________________________________________________________________________

BIBLIOGRAfÏA

COLLDEFORNS i CHERTÓ, B. (1992).- La geologia del Bages. Inèdit, 430 pàgines. Sant Vicenç de Castellet

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia catalana, S.A., Barcelona

ICHN (1998).- Guia d´Espais d´Interès natural del Bages. Inst. Catalana d´Hist. Nat. Centre d´Est. del Bages. 295 pàgines. Manresa

IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 330 (Cardona). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid

IGME (1982).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 362 (Calaf). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid

MASACHS, V, et altri (1981).- Itineraris geològics per les comarques del Bages, Berguedà, Anoia i Solsonès. Pub. Centre d´Estudis Geològics - Caixa d´Estalvis de Manresa, 256 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1984).- Depressió Central o Depressió de l´Ebre, Revista Dovella, nº 36, pp 85-89. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII. 442 pàgines, Institut d´Estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1994).- Inventari Mineralògic de la comarca del Solsonès. Xaragall, 14, 30 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2013).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques del Bages i del Solsonès: des de Callús i Sant Mateu de Bages cap a Castelltallat, Prades de la Molsosa, Pinós y Matamargó. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J,B.(2018a).- Recorregut pedrestre circular de recerca geològica i ambiental per la comarca del Bages i pel terme d´Aguilar de Segarra (Geoparc de la Catalunya Central): des de l´Estació d´Aguilar de Segarra a la Serra de la Vall, a Aguilar de Segarra i de nou a l´Estació. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J,B.(2018b).- Recorregut circular de recerca geològica i ambiental pels termes de Callús i de Fonollosa, comarca del Bages (dintre del Geoparc de la Catalunya Central). trajecte des dels Manxons de Callús a Jaumeandreu i de nou cap als Manxons. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2019).- Recorregut de recerca geològica per la comarca del Bages, pels termes municipals d´Aguilar de Segarra i de Sant Mateu de Bages (Geoparc de la Catalunya Central): des de l´Estació d´Aguilar de Segarra a Castelltallat i a les immediacions de Can Prat Barrina. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. (1967).- Resultados de un estudio sobre el terciário continental de la parte Este de la Depresión Central Catalana. Acta Geológica Hispánica, t.. 2, Vol.1, pp. 3-8. Barcelona

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografía física dels Països Catalans. Edit Ketres, 205 pàgines. Barcelona