ITINERARI GEOLÒGIC DES DE MADRONA A NOU TIURANA, A BASELLA, A CASTELLAR DE LA RIBERA I A SOLSONA

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERA PER LES COMARQUES DEL SOLSONÈS, DE L´ALT URGELL I DE LA NOGUERA: DES DE MADRONA A GUARDIOLA, MIRAMBELL, TIURANA NOU, A BASSELLA, OGERN, A CASTELLAR DE LA RIBERA I A SOLSONA, A TRAVÉS DEL PATRIMONI GEOLÒGIC I MINER / 14B DE MARÇ DEL 2020


Josep M. MATA-PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL


ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., en aquest si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També cal fer esment, de que la major part dels recorreguts es faran per camins i carreteres en bon estat de conservació. Tot i així, sempre caldrà cercar la màxima informació sobre la situació viària dels recorreguts.

En qualsevol cas, i com és natural, cal tenir sempre una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.


BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l´itinerari discorrerà per la Depressió Geològica de l´Ebre; i més concretament, ho farà de forma totalment exclusiva pels sectors per on s´estén la a denominada Depressió Central (MATA-PERELLÖ, 1984).

Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen l´esmentada depressió. Aquests materials cenozoics que anirem trobant, es reparteixen entre la Formació Solsona i la Formació Sanaüja, fonamentalment. Totes dues pertanyen a l´Oligocè. Així, anirem trobant afloraments de calcolutites i gresos, de tonalitats generalment ocres, d´origen continental, amb freqüents paleocanals. Molt sovint, aquests materials els veurem recoberts per terrenys neògens recents (del Pleistocè i de l´Holocè) de caràcter eminentment detrític, formats majoritàriament a partir de l´erosió dels anteriors.

Per d´altra banda, el recorregut de l´itinerari es desenvoluparà per tres comarques. Així, el recorregut s´iniciarà i finalitzarà a la comarca del Solsonès. En efecte, el primer tram del recorregut es desenvoluparà per terme municipal de Pinell del Solsonès; concretament per l´antic terme de Madrona. Per d´altra banda, el tram final del recorregut de l´itinerari, també es desenvoluparà per la comarca del Solsonès, entre les immediacions de Ceuró i la capital comarcal, la ciutat de Solsona.

Per d´altra banda, recalarà també a la comarca de la Noguera (per on es farà un curt recorregut, pels voltants de Tiurana Nou). I també a la comarca de l´Alt Urgell, fent-se un recorregut per l´antic terme de Bassella.


OBJETIUS FONAMENTAL D´AQUEST ITINERARI

Els objectius fonamentals d´aquest recorregut de caràcter geològic i miner, poden concretar-se en els següents aspectes.

1.- Reconeixement de les característiques fonamentals de la Depressió Geològica de l´Ebre (per la qual transitarà la totalitat del recorregut). Es transitarà, concretament per la seva Depressió Central (MATA – PERELLÓ, 1984).

2.- Observació dels materials que reblen la depressió anterior. Aquests materials pertanyen fonamentalment a la Formació Solsona. Els seus reblen la depressió abans esmentada i pertanyen a l´Oligocè. Fonamentalment, es tracta de nivells de calcolutites continentals i de gresos de tonalitats ocres. Molt sovint, entre aquests materials veurem freqüents paleocanals.

3.- Molt sovint, aquests materials acabats d´esmentar. els trobarem recoberts per terrenys detrítics recents, del Pleistocè i sobretot de l´Holocè. Aquests materials tindran, segons els llocs origen gravitacional (depòsits de vessant) o origen fluvial )les conegudes terrasses fluvials).

4.- Observació dels diferents accidents tectònics que es troben al llarg del recorregut, els quals afectaran als materials oligocènics esmentats anteriorment.

5.- Al mateix temps, i si s´escau, s´efectuarà una visió a distancia de una altra de les dues unitats que constitueixen el territori català, concretament del Sistema Pirinenc (situat al Nord del recorregut). Aquesta observació serà possible a diferents aturades del recorregut. Així, es faran ben palesos els relleus mesozoics del Mantell del Montsec, especialment des de Tiurana.

6. Observació de les diferents explotacions mineres que anirem trobant al llarg del recorregut d’aquest itinerari.

7. Observació si s´escau, de les relacions entre les explotacions anteriors i el Medi Natural.

8. Observació dels diferents LIG (Llocs d’interès Geològic) relacionats amb els materials cenozoics i amb les estructures esmentades anteriorment

9. Observació dels diferents LIPM (Llocs d’interès del Patrimoni Miner), que anirem trobant al llarg del recorregut de l´itinerari.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Pel que fa al recorregut del present itinerari, cal dir que no coneixem l´existència de cap reconegut, amb un trajecte similar al que ara presentem. Tot i això, si que hi ha nombrosos recorreguts parcials. Entre aquests antecedents, farem esment dels següents: MATA – PERELLÓ (2013), MATA – PERELLÓ i MUNTANÉ GARCÍA (2007), MATA – PERELLÓ i SANJUAN OLIVER (2013), MATA – PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (2014), MATA – PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ i FONT SOLDEVILA (2016). Tanmateix: MATA – PERELLÓ, TOMASA GUIX i MORENO MACIAS (2017a i 2017b); i finalment: MATA – PERELLÓ i VILALTELLA FARRÀS (2017). Per d´altra banda, també farem esment d´un darrer treball, coincident amb l´inici del que ara presentem: MATA – PERELÓ i PUIG ORIOL (2020).

Pel que fa a la descripció de les mineralitzacions situades a les comarques per les quals discorre l´itinerari, farem esment d´uns altres treballs nostres; concretament de MATA-PERELLÓ (1991 i 1994).

I, finalment, pel que fa a l´estructura geològica de la zona per la qual discorre l´itinerari, farem esment dels treballs de: GUIMERÀ et altri (1982) i de RIBA et altri (1976). Tots dos fan referència a la geologia dels Països Catalans. També farem esment dels treballs d l´IGME, relatius al indrets per on transita l itinerari. Això és IGME (1975 i 1982). Igualment, farem esment d dos treballs generals: MATA – PERELLÓ (1984) i RIBA (1967).

Tots aquests treballs, figuren esmentats per ordre alfabètic a l´apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA ESMENTADA.



DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Aquest recorregut transitarà per diverses comarques catalanes. S´iniciarà per les immediacions de la localitat de Madrona, dintre de la comarca del Solsonès. Prop d´aquesta localitat, es realitzaran les dues primeres aturades del recorregut d´aquest itinerari que ara presentem

Després, per una carretereta blanca (sense denominació ni numeració), el recorregut es dirigirà cap a ponent, fins arribar a la carretera autonòmica C-14. En arribar-hi, ja es farà una aturada. Després, el recorregut es dirigirà cap al SW, seguint l´esmentada carretera. fins trobar la carretera local que es dirigeix cap a Guardiola, Mirambell i el Nou Tiurana (la Mare de Déu del Solers de Tiurana). En aquest recorregut farem dues aturades. En aquest tram haurem estat circulant per una altra carretera blanca. Per d´altra banda, en aquest trajecte, hem deixat la comarca del Solsonès, entrant a la comarca de l´Alt Urgell i poc després a la comarca de la Noguera, per on es troben els tres pobles acabats d´esmentar.

Posteriorment, ens caldrà retrocedir de nou fins a la carretera C -14, circulant ara cap al Nord, passant per l´indret per on es troba la nova seu del municipi de Bassella, ja que l´anterior es troba sota les aigües de l´embassament de Rialb. En aquest tram, s´haurà abandonat la comarca de la Noguera, entrant de nou a la comarca de l´Alt Urgell. Posteriorment, es trobarà el trencall de la carretera C-26, per la qual es continuarà, anat cap a llevant. Així, es passarà per les poblacions d´Ogern i de Castellar de la Ribera, arribant finalment a Solsona, per on finalitzarà el recorregut de l´itinerari, fent-se diverses aturades al llarg d´aquest darrer recorregut. En aquest tram, s´haurà abandonat la comarca de l´Alt Urgell, entrant finalment a la comarca del Solsonès, per on finalitzarà el recorregut d´aquest itinerari.

Així, el recorregut haurà començat a una alçada d´uns 530 metres, per les immediacions de la població de Madrona. Tot seguit, anirà baixant lleugerament fins als 460´6 metres, en arribar a la carretera C-14. Després, des d´aquí, anirà pujant fins arribar a una alçada de 673´5 metres, en arribar a les localitats de Guardiola, Mirambell i Nou Tiurana (concretament a la Mare de Déu del Solers de Tiurana).

Després, el recorregut de l´itinerari anirà baixant, fins arribar a una cota de 426´5 metres, per les immediacions de l´antiga població de Bassella. A questa serà la cota més baixa de tot el recorregut de l´itinerari. A partir, d´aquí, el recorregut anirà pujant, lentament, remuntant la Ribera Salada. Més endavant, el recorregut començarà a pujar més ràpidament, en passar el Port de Clarà. En aquest indret, s´haurà arribat a una alçada de 876´7 metres, en superar l´esmentat Port de Clarà. Aquesta serà la màxima cota de tot el recorregut de l´itinerari. I, finalment, anant cap Solsona, el recorregut anirà baixant, fins arribar a una cota de 672´7 metres, en arribar a la població de Solsona, per on finalitza el recorregut d´aquest itinerari.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Com de costum, estructurarem el recorregut de l´itinerari en una sèrie de PARADES, que tot seguit anirem veient. En cadascuna d´aquestes aturades farem un breu comentari (geològic o mineralògic, segons s’escaigui).

Per d´altra banda, en cada cas indicarem, entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l´aturada. Per fer-ho, utilitzarem els fulls editats per l´Instituto Geográfico y Catastral de España, publicats a l´escala de 1:50.000. En aquest cas, els fulls seran exclusivament els dos següents: 329 (o de Sanaüja) i 330 (coneguda com a full de Cardona).
___________________________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia catalana, S.A., Barcelona

IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 330 (Cardona). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid

IGME (1982).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 362 (Calaf). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid

MATA-PERELLÓ, J.M. (1984).- Depressió Central o Depressió de l´Ebre, Revista Dovella, nº 36, pp 85-89. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII. 442 pàgines, Institut d´Estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1994).- Inventari Mineralògic de la comarca del Solsonès. Xaragall, 14, 30 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2013).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques del Solsonès, la Segarra i la Noguera: des de Solsona i Madrona a Santes Creus del Bordell, Sallent, Ribelles i a Vilanova de l´Aguda. Inèdit. 20 pàgines.

MATA-PERELLÓ, J.M. i MONTANÉ GARCÍA, P. (2007).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Solsonès, de l’Alt Urgell i de la Noguera: des de Solsona a Bassella, Tiurana, Oliana, Peramola i al Port de Comiols. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2020).- Recorregut de recerca geològica i minera per la comarca del Solsonès: des de Solsona a Pinell de Solsonès, a Santes Creus del Bordell i a Madrona, a través del patrimoni geològic i miner del Solsonès. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANJUAN OLIVER, J. (2013).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques del Solsonès, la Segarra i la Noguera: des de Solsona a Sant Climenç, Sanaüja i a Vilanova de l´Aguda. Inèdit. 14 pàgines.

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2014).- Recorregut de recerca geològica y minera a través de les comarques de la Noguera i de l’Alt Urgell: des de la Foradada cap Artesa de Segre, Ponts, Nova Tiurana i Peramola. Inèdit. 10 pàgines.

MATA-PERELLÓ, J.M; i SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Noguera i de l´Alt Urgell: des de Pallerols i Sant Marc a Peramola, al Pas del Castell – Llebré, a Oliana i al Nou Tiurana. Inèdit. 16 pàgines.

MATA-PERELLÓ, J.M.; TOMASA GUIX, O. i MORENO MACIAS, L. (2017a).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques del Solsonès, la Segarra i la Noguera: des de Solsona a Pinell de Solsonès, Madrona a Santes Creus del Bordell, Sallent, Sanaüja, Ribelles i a Vilanova de l´Aguda Inèdit. 20 pàgines.

MATA-PERELLÓ, J.M.; TOMASA GUIX, O. i MORENO MACIAS, L. (2017b).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques de la Noguera, de l´Alt Urgell i del Solsonès: des de Vilanova de l´Aguda a Tiurana Nou i a Santes Creus del Bordell. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i VILALTELLA FARRÀS, J. (2017).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Noguera i de l´Alt Urgell: des de Pallerols i Sant Marc a Peramola, a Oliana, al Nou Tiurana i a Ponts. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. (1967).- Resultados de un estudio sobre el terciário continental de la parte Este de la Depresión Central Catalana. Acta Geológica Hispánica, t.. 2, Vol.1, pp. 3-8. Barcelona

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografía física dels Països Catalans. Edit Ketres, 205 pàgines. Barcelona