ITINERARI GEOLÒGIC DES DE NAVÈS A LA VALLDORA,A SANT PERE DE GRAUDESCALES, A BUSA, BESORA I A LES IMMEDIACIONS D´OLIUS

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DEL SOLSONÈS: DES DE LA VALL D´ORA A SANT PERE DE GRAU D´ESCALES, A BUSA, BESORA I A OLIUS. RECORREGUTS PEL PATRIMONI GEOLÒGIC I DEL FUTUR PARC GEOLÒGIC I MINER DEL SOLSONÈS – ALT URGELL / 15 DE FEBRER DEL 2020


Josep M. MATA-PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL


ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Com de costum, creiem oportú de recomanar, que alhora d’efectuar el recorregut de l´itinerari es cerqui la informació més àmplia possible sobre l’estat dels trams del recorregut a realitzar, tant per pistes forestals, com per carreteres en mal estat de conservació. En aquest itinerari, hi ha alguns trams que s’hauran d’efectuar en aquestes circumstàncies. Aquest és el cas del camí d’accés a Busa des de la Vall d´Ora. També el d´accés des de Sant Pere de Grau d´Escales al Mirador dels Presidents; per un camí força dolent, del qual es prescindirà (no fent l´aturada) en funció del desenvolupament de la sortida.

També, per altra banda, en qualsevol cas, i en tot moment (tant dintre del recorregut de l´itinerari, com fora d´ell), recomanem tenir el màxim respecte per al Medi Natural que ens envolta.


BREU INTRODUCCIÓ

En aquesta ocasió, el recorregut del present itinerari discorrerà per la zona de contacte entre dues de les tres unitats geològiques que constitueixen Catalunya: concretament per la Depressió Geològica de l´Ebre i pel Sistema Pirinenc. Tot i així, la major part del recorregut de l´itinerari es desenvoluparà per la primera untat geològica

Així, dintre de la primera unitat ho farà en bona part per dos dels sectors que la constitueixen (MATA-PERELLÓ, 1985): exactament per la seva Depressió Central i pels sectors corresponents als Altiplans Septentrionals. Tot i així, ho farà pels indrets centrals de la primera, pels indrets on es troba replegada per diferents alineacions que la creuen d´Est a Oest. Aquests sectors poden situar-se dintre de la denominada Zona de l´Avant-país Plegat. En aquest tram del recorregut, s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics de l´Oligocè. Concretament dels materials detrítics de la Formació Solsona, amb afloraments de calcolutites i gresos de tonalitats groguenques Tanmateix.
Per d´altra banda, també ens desplaçarem pels Altiplans Septentrionals, cap a la part final del recorregit, però molt prop de la denominada Zona Sudpirinenca, la sotsunitat més meridional del Sistema Pirinenc. En aquest tram del recorregut, es trobaran materials detrítics cenozoics de la Formació Berga (dintre dels sectors anomenats Mantells Al·luvials de Berga). Així, anirem veient afloraments de conglomerats.

Així, el recorregut començarà per les immediacions la Vall d´Ora, per tal d´anar després cap a Sant Pere de Grau d´Escales i cap a Busa, per on es faran diverses aturades. Tot seguir, es baixarà cap a Besora, per tal d´arribar finalment a Olius. En aquest tram, també es faran diverses aturades Així, la totalitat del recorregut es farà per la comarca lleidatana del Solsonès, dintre de la Catalunya Central. I es farà exclusivament pels termes municipals de Navès (el més extens del Solsonès) i Olius. Per d´altra banda, tot aquest recorregut tindrà lloc dintre del futur Parc Geològic i Miner del Solsonès – Alt Urgell, dintre del qual es troba el terme municipal de Navès.


OBJECTIUS GENERALS

Els objectius fonamentals que es pretenen aconseguir en aquest itinerari, es poden concretar en els següents aspectes generals:

1.- Observació i descripció dels materials terciaris eocènics i oligocènics de la Depressió Geològica de l´Ebre, que constitueixen el subsòl de la comarca del Solsonès, pels indrets per on transcorre l´itinerari. En concret ens referirem als materials de la Formació Solsona i els de la Formació Berga.

2.- Observació de les estructures locals d’aquests materials; en concret es veurà el Sinclinal de Busa, situat per sobre de la discordança progressiva de Busa – Bastets.

3.- Observació, a distancia dels materials mesozoics (del Triàsic, Juràssic i Cretàcic), els quals formen part del Mantell del Cadí i del Mantell Inferior del Pedraforca, de la Zona Sudpirinenca. Tanmateix, veurem els afloraments cenozoics eocènics de la Formació Cadí, els quals formen part del primer mantell acabat d’esmentar.

4.- Visió de les relacions existents entre la Zona Sudpirenenca i la Depressió Geològica de l´Ebre. Això es podrà observar per les immediacions de la Serra de Busa, tot i que a distancia.

5.- Observació i reconeixement de diferents mineralitzacions situades a diversos indrets del recorregut de l´itinerari.

6.- Observació de les diferents explotacions dels georecursos, al llarg del recorregut d´aquest itinerari.

7.- Observació dels impactes produïts sobre el Medi Ambient, i sobre el Medi Natural, per part de les explotacions abans esmentades.

8.- Observació dels nombrosos exemples dels típics relieves en cuesta, desenvolupats fonamentalment entre els materials cenozoics, a través del recorregut de l´itinerari.

9.- Observació dels diferents elements relacionats amb el Patrimoni Miner i amb el Patrimoni Natural, que anirem trobant al llarg de tot el recorregut del present itinerari.


ANTECEDENTS

Existeixen diferents antecedents bibliogràfics en relació al recorregut d’aquest itinerari. Així, entre aquests, farem esment dels següents: MASACHS et altri (1981), MATA-PERELLÓ (1991a, 1995, 1997a, 1997b, 1997, 1998, 1999a, 199b, 2005 i 2010). Molts d’elles coincideixen en alguns trams amb el que ara presentem. També farem esment de tres treballs més recents: MATA – PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (2014a i 2014b); així com MATA-PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ i FONT SOLDEVILA (2016), els quals discorren en part per indrets molt propers, al del recorregut que presentem ara.

Per d’altra banda, i pel que fa a les mineralitzacions existents, a la comarca del Bages, ens remetin a altres treballs també nostres; concretament a: MATA-PERELLÓ (1990, 1991b i 1994), i també a MATA-PERELLÓ i COLLDEFORNS (1993).

I finalment, pel que correspon als treballs geològics de caràcter general, ens hem de referir necessàriament a les publicacions de: COLLDEFORNS (1986), GUIMERÀ et altri (1992), i RIBA et altri (1976). I també als treballs de l´IGME (1975 i 1982).

Tots aquests treballs acabats d’esmentar, figuren relacionats per ordre alfabètic a l’apartat de REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.


RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut del present itinerari, s’iniciarà per les immediacions de l´Ajuntament de Navès, molt prop de la carretera C-26. Després de fer un curt recorregut per aquest vial, la primera aturada es farà a la cruïlla amb la carretera que condueix cap a la Vall d´Ora. Després, caldrà remuntar la el riu de la Vall d´Ora, fins arribar a les immediacions de la localitat dispersa del mateix nom. Així, aviat arribarem a la Vall d´Ora (situada a la vall del riu d´Ora, dintre del terme de Navès), per on es farà la primera aturada. Després, ens caldrà remuntar fins més amunt el riuet, arribant a Sant Pere de Graudescales (o de Grau d´Escales), per on farem una aturada. Si s´escau, encara anirem més amunt, per tal d´arribar al Mirador dels Presidents. Tot seguit, es retornarà cap a les immediacions de la Vall d´Ora. Posteriorment, des de l´indret anterior, caldrà continuar per un camí de terra. Per ell, es pujarà cap a l´altiplà de Busa, per on es fan diverses aturades. Després, per una carretera local blanca (sense numeració) s´anirà cap a Besora i posteriorment cap a les immediacions de la població d´Oliu, després de trobar la carretera autonòmica C – 26, la qual ens conduirà cap aquesta darrera població. En aquest tram es faran algunes aturades.

Aquest recorregut serà d´uns 52´2 Km. En aquest curt recorregut es faran 13 aturades al llarg de tot el trajecte. Així, es començarà a una alçada de 599´2 metres, per les immediacions de l´Ajuntament de Navès. Tot seguit, es baixarà lleugerament fins als 546 metres, en el moment d´arribar al riuet de la Vall d´Ora. A partir d´aquí, s´anirà pujant, amb diverses oscil·lacions, fins arribar als 879´3 metres, en arribar al Mirador dels Presidents. Després de retornar a la Vall d´Ora i de baixar fins als 749´1 metres, es tornarà a pujar fins als 1311´2 metres. Posteriorment, l´alçada anirà fluctuant entre els 1311 i els 1325 metres, constituint, la màxima alçada del recorregut de l´itinerari. Després s´anirà planejant, començant a baixar posteriorment. Així, s´arribarà fins al Coll d´Arques. A partir del darrer lloc esmentat, es començarà a baixar, arribant finalment a una alçada de 560 metres, en arribar a la darrera aturada, molt propera a la població d´Olius i del riu Cardener.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Com ja es habitual, s’estructurarà en una sèrie d’estacions (parades o aturades), en les qual es faran descripcions geològiques o mineralògiques, segons s’escaigui. En cada parada s’indicarà el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000 on es troba l´indret. Per això, s’utilitzarà la cartografia editada per l´"Instituto Geográfico y Catastral de España". En aquest cas, el recorregut de l´itinerari passarà per part dels dos següents fulls: 330 (també anomenat de Cardona) i 292 (o de Sant Llorenç de Morunys).

_______________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÂFIQUES

COLLDEFORNS, B. (1986).- Estudi geològic del Bages, Inèdit, 385 pàgines. Sant Vicenç de Castellet

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia catalana, S.A., Barcelona

IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 330 (Cardona). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid

IGME (1982).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 362 (Calaf). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid

MASACHS, V. et altri (1981).- Itineraris geològics per Anoía, Bages, Berguedà i Solsonès. Pub. Caixa d´Estalvis de Manresa, 205 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1984).- Depressió Central o Depressió de l´Ebre, Revista Dovella, nº 36, pp 85-89. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991a).- Selecció d´itineraris geològico-mineralògics: del Vallès Oriental a l´Alt Camp i al Solsonès. Revista Xaragall, nº 26, 42 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991b).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII. 442 pàgines, Institut d´Estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1994).- Inventari Mineralògic de la comarca del Solsonès. Xaragall, 14, 30 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1995a).- Itinerari geològic-mineralògic pel Bages: des de Manresa a Santpedor, a Súria i a Cardona. inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1995b).- Recerca a través de la geografia física de set comarques de la Catalunya Central. Pub. Museu de Geología de la UPC, 168 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1997a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Bages, del Solsonès i de la Segarra: des de la Coromina a Solsona, Torà de Riubregòs i a Iborra. Inèdit, 10 pàgines, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1997b).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques del Solsonès i de l´Alt Urgell: des de Solsona al Coll de Jou i al Coll de Port. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1998).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Bages i del Solsonès: des de Súria a Cardona i a Solsona.Inèdit 12 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1999).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Bages i del Solsonès: des de Súria cap a Cardona, Solsona i cap al Port del Compte. Inèdit, 15 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2005).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Bages i del Solsonès: des de Cardona, cap a Solsona i cap al Port del Compte, Inèdit. 10 pàg. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2010).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Bages i del Solsonès: des de Cardona, cap a Solsona i cap a Busa. Inèdit. 8 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i COLLDEFORNS, B, (1993).- Inventari Mineralògic de la comarca del Bages, Xaragall, nº 23, 36 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2014a).- Recorregut de recerca geològica i geoambiental per la comarca del Solsonès: des de Solsona a la Vall d´Ora i a Sant Pere de Grau d´Escales. Inèdit. 8 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2014b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Solsonès: des de Solsona i Olius, cap a Besora i a Busa. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M., SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Solsonès: des de la Vall d´Ora a Busa, Besora i a Olius. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. (1967).- Resultados de un estudio sobre el terciário continental de la parte Este de la Depresión Central Catalana. Acta Geológica Hispánica, t.. 2, Vol.1, pp. 3-8. Barcelona

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografía física dels Països Catalans. Edit Ketres, 205 pàgines. Barcelona