ITINERARI GEOLÒGIC DES DE PURROI A CASTILLÓ DEL PLA, SANT QUILIS, ESTANYA I A ESTOPANYÀ

Download

Trail photos

Photo ofITINERARI GEOLÒGIC DES DE PURROI A CASTILLÓ DEL PLA, SANT QUILIS, ESTANYA I A ESTOPANYÀ

Author

rocpetrus

9,940 1039 8105

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 18.87 mi
Elevation gain: 1,850 ft
Technical difficulty: Moderate
Elevation loss: 2,083 ft
Max elevation: 3,540 ft
TrailRank: 34
Min elevation: 1,972 ft
Trail type: One Way

Coordinates: 375
Uploaded: November 19, 2018

Be the first to clap

near Purroi de la Solana, Aragón (España)

Viewed 159 times, downloaded 4 times

Trail photos

Itinerary description

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DE LA RIBAGORÇA (PEL PARC GEOLÒGIC I MINER DE LA LLITERA – RIBAGORÇA): DES DE PURROI DE LA SOLANA, A CASTLLÓ DEL PLA, SANT QUILIS, ESTANYA, CASSERRES DEL CASTELL I A ESTOPANYÀ / 25A DE NOVEMBRE DEL 2018

Josep M. MATA-PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL

ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS. D´entrada, hi haurà algunes aturades que probablement no efectuarem, malgrat això figuraran diferenciades, de cara a donar més informació als participants a les sortides.

També cal tenir en conte que una part dels recorreguts, es realitzarà per camins de terra, per la qual cosa caldrà prendre les degudes precaucions. Aquest és el cas del camí que ens conduirà des dels voltants del poble de Purroi cap a Castilló del Pla i cap a Sant Quilis. Igualment, és el cas del camí que ens durà des e´Estanya a Casserres del castell i a Estopanyà.

Per d´altra banda, cal tenir, com sempre, una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, i també fora d´ell.

BREU INTRODUCCIÓ

La totalitat del recorregut de l´itinerari es desenvoluparà per una sola unitat geològica, pel Sistema Pirinenc (o més exactament per la seva Unitat Central Sudpirinenca). Així, aquest recorregut es desenvoluparà íntegrament dintre dels sectors més occidentals del Mantell de Sant Mamet – Serra de Montclús. Així, en aquest recorregut, anirem trobant fonamentalment , afloraments dels materials mesozoics del Cretàcic, de caràcter eminentment carbonatat. Tot i que també en trobarem del Triàsic i del Juràssic.

Molt sovint, aquests materials els trobarem recoberts per terrenys cenozoics recents, de caràcter eminentment detrític, els quals pertanyen a l´Oligocè, al Pleistocè i a l´Holocè.
Per d´altra banda, el recorregut transitarà per una sola comarca aragonesa, concretament per la de la Ribagorça / Ribagorza. S´iniciarà prop de Purroi (dintre del terme de la capital comarcal, Benavarri). I finalitzarà per les immediacions de la població d´Estopanyà.

També cal dir que aquest recorregut transitarà pels territoris que formen part del Projecte del Parc Geològic de la Llitera – Ribagorça / Parque Geológico y Minero de la Litera – Ribagorza.

OBJECTIUS GENERALS D´AQUEST TRAM DE L¨ITINERARI

En aquest itinerari, els objectius generals, que s´han d´aconseguir, es poden concretar en els següents aspectes:

1. Estudi i reconeixement dels materials mesozoics (del Triàsic, Juràssic i Cretaci) i dels cenozoics (del Paleocè i de Eocè) situats a la Unitat Central Sudpirinenca, que anirem trobant al llarg del recorregut de l'itinerari. Aquests materials formen part del Mantell de la Unitat de les Serres Marginals, concretament dels sectors més occidentals del Mantell de la Serra de Sant Mamet – Serra de Montclús.

2. Observació dels materials detrítics, fonamentalment de l´Oligocè (i també del Pleistocè i de l´Holocè), els quals cobreixen als materials anteriors. Aquests són de característiques postorogèniques.

3. Observació de l'estructura de la Unitat Central Sudpirinenca que anirem trobant al llarg del recorregut d'aquest itinerari.

4. Estudi i descripció d'algunes mineralitzacions, que anirem veient al llarg del recorregut, especialment de les mineralitzacions manganesíferes de rebliment de cavitats d´origen kàrstic (entre nivells carbonatats cretàcics) que veurem a Estopanyà

5. Visió d'algunes de les antigues explotacions relacionades amb les mineralitzacions anteriors.

6. Visió dels diferents indrets directament relacionats amb el Patrimoni Geològic que anirem trobant al llarg del recorregut d'aquest itinerari. Dintre d´aquest apartat, cal fer esment del relacionat amb el Poljè de Purroi de la Solana; tanmateix, cal esmentar el relacionat amb les llacunes d´Estanya entre altres indrets

7. Visió dels diferents indrets directament relacionats amb el Patrimoni Miner, que anirem trobant al llarg del recorregut d'aquest itinerari. Entre aquests llocs, cal fer esment del relacionat amb les Mines de Manganès d´Estopanyà, entre altres indrets.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

En relació amb aquest itinerari, existeixen diversos antecedents bibliogràfics nostres, de MATA-PERELLÓ 1997 i 2010). Uns altre antecedent són els de MATA – PERELLÓ y VILALTELLA FARRÀS (2007); així com MATA – PERELLÓ i SANZ – BALAGUÉ (2014a i 2014b). Tanmateix, cal fer esment del treball de MATA – PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ I FONT SOLDEVILA (2016a i 2016b). Igualment, cal fer esment dels darrers treballs: MATA – PERELLÓ i PUIG ORIOL (2018a, 2018b i 2018c). En general es tracta de diferents itineraris que discorren per aquesta comarca i per les veïnes, en alguns casos pels mateixos llocs que el present, almenys en alguns trams del seus recorreguts, especialment del darrer, del qual el present és una actualització.

D'altra banda, també farem esment de dos treballs, de caràcter geològic generalista, que corresponen a GUIMERA et altri (1992) i RIBA et altri (1976). Tots dos fan referència al conjunt de la geologia de Catalunya, fent una breu referència a les terres limítrofes de la Ribagorça. També farem esment dels treballs de l'IGME (1972) relatiu al Mapa Geològic d'Espanya (a escala 1: 200.000).

Pel que fa a les mineralitzacions que anirem trobant, farem esment del treball de CALVO et altri (1988); així com diversos treballs nostres; concretament dels següents: MATA-PERELLÓ (1987, 1990a, 1990b i 1990c). Així mateix, també farem esment d'altres treballs nostres, com: MATA-PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (1989 i 1990). Igualment farem esment dels treballs clàssics com: MAESTRE (1845) i MALLADA (1881); així com diferents treballs de l'IGME (1974 i 1975).

Finalment, direm que tots aquests treballs (així com d'altres que ara no hem esmentat), figuraran esmentats, per ordre alfabètic, en l'apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.

RECORREGUT DE L´ ITINERARI

El recorregut s´iniciarà a la comarca de la Ribagorça, per les immediacions del poble de Purroi, per on es farà la primerA aturada. Després, des d´aquí, el recorregut anirà cap al Sud, cap el poblet de Castilló del Pla, per on es farà una altra aturada (en aquest tram es circularà breument per les carreteres A – 2215 i N – 230). Tot seguit, el recorregut començarà a pujar cap al cim del turó de Sant Quilis, per on es farà una aturada. Després, es baixarà cap al pla, passant de nou per Castilló del Pla, retornant a la carretera N – 230. Després de seguir-la breument, caldrà continuar per la ruta A – 2218 (ques es dirigeix cap a Estopanyà), però en trobar per l´esquerra, el trencall d´Estanya, ens caldrà agafar-lo. Pre les immediacions d´aquest poble farem dues aturades més.

Després, el recorregut anirà cap a les immediacions de Casserres del Castell, fent una aturada abans d´arribar-hi. Finalment, per aquest camí, es continuarà cap a Estopanyà, fent diverses aturades abans d´arribar-hi. Així, el recorregut finalitzarà sota d´aquest poble, a la carrtera HU – V – 9301, que s´haurà trobat prop del darrer poble acabat d´esmentar.

Així, aquest recorregut serà d´uns 30´4 Km, a través dels quals es faran 10 aturades. Començarà a una alçada de 744 metres per les immediacions de Purroi. A partir d´aquí anirà pujant (amb lleugeres oscil·lacions) fins arribar als 1068 metres, prop de Sant Quilis. Després, des d´aquí anirà baixant fins als 604 metres, al barranc del Regué (entre Casserres del Castell i Estopanyà). Finalment, pujarà lleugerament fins als 680 metres, en finalitzar el recorregut

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Com de costum, estructurarem el recorregut de l’itinerari en una sèrie de PARADES, que tot seguit anirem veient. En cadascuna d’aquestes aturades farem un breu comentari (geològic o mineralògic, segons s’escaigué). En cada cas indicarem, entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l’aturada. Així, en aquest itinerari utilitzarem diversos fulls del "Mapa Topográfico de España, a escala 1:50.000", editats pel Instituto Geográfico y Catastral; concretament els següents: 288 (o de Benavarri) i 327 (Os de Balaguer).
___________________________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA

CALVO, M. et altri (1988).- Minerales de Aragón. Colección Temas geológicos. 200 pag. Zaragoza

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Historia Natural de los Països Catalanes, Volum.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

IGME (1972).- Mapa Geológico de España a escala 1:200.00 (Síntesis de la Cartografía existente). Hoja y memoria nº 23 (Huesca). Inst. Geol. Min. España. Minist. Industria. Madrid

IGME (1974).- Mapa Metalogenético de España a escala 1:200.00. Hoja y memoria nº 23 (Huesca). Inst. Geol.Min. España. Minist. Industria. Madrid

IGME (1975).- Mapa de Rocas Industriales de España a escala 1:200.00. Hoja y memoria nº 23 (Huesca). Inst. Geol.Min. España. Minist. Industria. Madrid

MAESTRE, A. (1845).- Visita al Distrito Minero de Aragón y Cataluña, Anales de Minas, tomo III, 145 pag. Madrid

MALLADA, L. (1881).- Descripción física y geológica de la provincia de Huesca. Mem. Com. Mapa Geol. De España. Vol. 15. pp. 1 – 439. Madrid

MATA – PERELLÓ, J.M. (1987).- Introducción al conocimiento de las mineralizaciones aragonesas. Mineralogistes de Catalunya, t.III, pp. 258-265. Barcelona

MATA – PERELLÓ, J.M. (1990a).- Inventario Mineralógico de la Ribagorza Occidental y del Valle de Benasque. Rodeno, 12. 35 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1990b).- Inventarío Mineralógico de la Ribagorza Oriental / Ribagorça Oriental. Revista Rodeno, nº 18, 31 pág. Manresa

MATA – PERELLÓ, J.M. (1990c).- Inventario Mineralógico de la Región del Cinca (sectores Orientales). Rodeno, 19. 36 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1997).- Recerca geològica i Mineralògica per les comarques de la Llitera i de la Baixa Ribagorça: des de Sant esteve de Llitera a Entença, per Peralta de la Sal i per Purroi de la Solana. Inèdit. 13 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2010).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Baixa Ribagorça i de la Llitera: des de Saganta i Estopanyà a Peralta de la Sal. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. y PUIG ORIOL, J. (2018a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques aragoneses de la Llitera i de la Ribagorza / Ribagorça: des de Vall-de-llou a Camporrells, Estopanyà i a Caserres del Sastell. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. y PUIG ORIOL, J. (2018b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca aragonesa de la Ribagorza / Ribagorça: des de Purroi de la Solana a Estanya, Casserres del Castell, Enteça, a Ciscar i al Barranc del Queixigar, a través del Patrimoni Geològic i Miner. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. y PUIG ORIOL, J. (2018c).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Ribagorça i de la Llitera (pel Parc Geològic i Miner de la Llitera – Ribagorça): des de Benavarri a Purroi de la Solana, Gavassa i a Peralta de la Sal. Inèdit. 18 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1989).- Inventari Mineralògic de la comarca de la Litera / Llitera. Revista Terra Endins, nº 2, 32 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. y SANZ BALAGUÉ, J. (1990).- Inventari Mineralògic de la comarca de la Baja Ribagorza / Baixa Ribagorça, Revista Terra Endins, nº. 3, 27 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. y SANZ BALAGUÉ, J. (2014a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques aragoneses de la Llitera i de la Ribagorza / Ribagorça: des de Saganta i Estopanyà a Purroi, a Benavarri i a Grau Inèdit. 18 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. y SANZ BALAGUÉ, J. (2014b).- Recorregut geològic i miner per les comarques aragoneses de la Llitera, de la Ribagorça i del Somontano: des de Saganta a Purroi, Benabarri, Aler, Aguinaliu i cap a Ólvena. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016a).- Recorregut geològic i miner per les comarques aragoneses de la Llitera / Litera i de la Ribagorça / Ribagorza: des de Camporrels a Saganta, Purroi de la Solana, Gavassa, Peralta de la sal i a Calassanç. Inèdit. 20 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Ribagorça: des de Purroi de la Solana cap a Benavarri, Aler, Torres del Bisbe, Jusseu, Aguinaliu, Torres de Marguillén i cap a Graus. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

MATA – PERELLÓ, J. M. y VILALTELLA FARRÂS, J. (2007).- Recorrido desde Saganta a Purroy de la Solana, Benabarre, Aler y Aguinaliu, a través del Patrimonio Geológico y Minero de la comarca de la Ribagorza. Inédito. 14 pag. Manresa

RIBA, O. et altri (1976).- Geografía Física dels Països Catalans, Edit. Ketres, 254 páginas. Barcelona

Waypoints

P1 MINA DE mANGANÉS DE PURROI. CARRETERA AL PURROI VELL

PARADA 1 - CONDICIONAL . MINA DE MANGANÈS DE PURROI, (Purroi, pertany a l’antic terme municipal de Purroi de la Solana, ara integrat al de Benavarri, comarca de la Ribagorça). (Full 288). El recorregut d´aquest itinerari el començarem per les immediacions del poblet de Purroi, a la part baixa del mateix. Aquest. Es troba a tocar de la carretera N – 230 i de la A – 2216. Així, la primera aturada la farem prop d´una mina situada per sobre de la carretera que es dirigeix cap al Pyurroi Vell i ens caldrà fer a peu, uns 100 m, aproximadament. En aquest breu recorregut hem anat trobant els materials carbonatats cretàcics que formen part dels sectors més occidentals i alhora més septentrionals del Mantell de la Serra de Sant Mamet – Serra de Montclús (dintre de les Serres Marginals), per on ara estem situats, en aquest indret. Aquí hi ha una antiga mineta, en la qual es van explotar unes bossades reblertes de minerals de manganès i de ferro. Com al cas de Natjà, es tracta d´una interessant mineralització de rebliment de cavitats d´origen kàrstic. Així, la mineralització, de caràcter manganesífer i ferrífer que es troba situada entre els afloraments carbonatats del Cretàcic. Entre els minerals és fàcil trobar la PIROLUSITA. ues

P2 IMMEDIACIONS DE CASTILLÓ DEL PLA

PARADA 2. IMMEDIACIONS DE CASTILLÒ DEL PLA, (Castilló del Pla, pertany a l’antic terme municipal de Purroi de la Solana, que actualment es integrat al de Benavarri, comarca de la Ribagorça). (Full 288). Després, des d´aquí, el recorregut anirà cap al Sud, cap el poblet de Castilló del Pla, per on es farà una altra aturada. Així, des de la parada anterior, cal agafar primer la carretera autonòmica A – 2215 i posteriorment la immediata N – 230). En trobar aquest vial, caldrà anar cap al Sud, cap a Lleida, fins trobar (per la dreta) el trencall que condi¡ueix cap el llogaret de Castilló del Pla. Per les seves immediacions, farem una aturada, a uns 3´2 Km de la parada anteriorment realitzada. En aquest trajecte, ens hem desplaçat entre afloraments de materials rogencs del Keuper; tot i que sovint es troben recobets per materials detrítics recents del Pleistocè i de l´Holocè. De fet, ens hem desplaçar per una superfície plana que correspon al denominat Poljé de Purroi o Poljé de Castillo del Plan. Dintre d´aquest, efectuem ara la present aturada.

P3 ERMITA DE SANT QUILIS

PARADA 3 IMMEDIACIONS DE L´ERMITA DE SANT QUILIS, (terme municipal d´Estopanya, comarca de la Ribagorça). (Full 288). Després de fer l´aturada anterior, ens cal continuar el recorregut, anant ara cap al Sud, per un camí de terra, que va pujant cap al turó on hi ha l´ermita de Sant Quilis. En arribar dalt, farem una aturada, aproximadament a uns 5´4 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, hem efectuat uns pujada propera als 150 metres. En aquest recorregut, primer hem trobat els materials que hem esmentat a la parada anterior. Sovint hem trobat materials foscos de l´Holocè, els quals tenen un clar origen palustre. Gairebé son turbes. Precisament, sobre aquests materials s´han desenvolupat els camps de conreu que hi ha a tot el pla. Després, alhora de fer la pujada, hem anat trobant materials carbonatats. Cretàcics. Aquests materials pertanyen fonamentalment al Campanià (i als nivells inferiors del Maastrichtià). Aquests materials són els quins apareixen a la part alta del turó de Sant Quilis, per on fem aquesta aturada. Aquests materials formen part del la Unitat dels Mantells de les Serres Marginals. Per d´altra banda, al llarg de quasi tot el recorregut, haurem pogut visionar el Poljé de Purroi o Poljé de Castilló del Pla, per om hem estat circulant fins començar la pujada cap el Turó de l´Ermita de Sant Quilis. Des d´aquest indret, es pot gaudir d´una bona observació dels voltants de la comarca de la comarca de la Ribagorça i tant mateix de la de la Llitera, la qual es situa al Sud d´on ara som. Així, mirant cap al Sud, es pot veure l´ermita dels Màrtirs i els voltants de Camporrells, dintre de la comarca de la Llitera. Tanmateix, es poden veure els relleus del Turó del Castell de la Mora. FOTOGRAFIA 3. Tanmateix. mirant cap a SE, es pot veure la població d´Estopanyà i els relleus del Mantell del Montsec, entre altres indrets. Així, es fa ben palès l´Estret de Canyelles, obert entre els materials del Mantell de la Serra de Sant Mamet – Serra de Montclús.

P4 IMMEDIACIONS DE L´ESTANY DE DALT. ESTANYA

PARADA 4. ESTANY DE DALT, D¨ESTANYA, (pertany a l’antic terme municipal d´Estanya, que actualment es integrat al de Benavarri, comarca de la Ribagorça / Ribagorza). (Full 289). Després de fer la parada anterior, cal retornar al poblet de Castilló del Pla, per tal d´anar després cap a la carretera nacional N – 230. En trobar-la, caldrà circular molt breument per aquesta, anant cap a Lleida. Ben aviat, es trobarà per l´esquerra la carretera que se´n va cap a Estopanyà (la A – 2218). Així, ens caldrà agafar-la, circulant per ella fins trobar, per l´esquerra, el trencall que duu cap a Estanya, tot continuant el camí. Així, arribarem a aquest poble. Des d´aqui, ens caldrà agafar el camí que es dirigeix cap a Casserres del Castell. Poc despès, arribarem a les immediacions del Llac de Dalt d´Estanya. Aquí, farem una aturada. La farem a unms 12´9 Km de la parada anterior. Tot aquest recorregut, s´efectua sempre dintre del Mantell de la Unitat de les Serres Marginals, amb afloraments de materials mesozoics, molt sovint recoberts pels "Conglomerats de Baells", de l´Oligocè. També, hem circulat pels Poljé de Purroi o Poljé de Castilló del Pla, entre afloraments de materials de l´Holocè, els quals cobreixen als terrenys argilosos i guixosos del Triàsic Superior (del Keuper). Des d´aquest indret, es fa força palesa unes llacunas d´origen kàrstic, semblant a les que veurem a la propera aturada.

P5 COMPLEX LACUSTRE D´ESTANYA

PARADA 5. COMPLEX LACUSTRE D´ESTANYA, (pertanyen a l’antic terme municipal d´Estanya, que actualment es integrat al de Benavarri, comarca de la Ribagorça / Ribagorza). (Full 289). Després de fer la parada anterior, cal continuar pel camí que hem agafat a Estanya, anant cap a llevant. Ben prop de la parada anterior, ens caldrà desviar-nos lleugerament cap al Sud (uns 50 metres, aproximadament), per tal de fer una aturada. La farem a uns 0´3 Km de l´anteriorment realitzada. Com al recorregut anterior, aquest recorregut, s´efectua sempre dintre del Mantell de la Unitat de les Serres Marginals, amb afloraments de materials mesozoics, molt sovint recoberts pels "Conglomerats de Baells", de l´Oligocè Pel que fa als estanys, cal dir que aquests es troben entre un ample aflorament dels materials guixosos i argilosos del Keuper. Aquests estanys constitueixen un bon conjunt de llacs d´origen Kàrstic. En total són quatre estanys, amb un de molt gran (l´Estany Gran de Baix), el qual es troba en èpoques de sequera, separat en dues parts, cada una de les quals correspon a una dolina. Es tracta dons d´una uvala. Una ullada a la geologia local ens posa de manifest que estem majoritàriament sobre terrenys triàsics, ja siguin de les fàcies Keuper o d’altres fàcies carbonàtiques (calcàries lacustres finament estratificades i intensament deformades), margues de coloracions ocre, calcàries micrítiques i dolomies secundàries - derivades de la substitució del calci per magnesi – en les calcaries micrítiques esmentades. El comentat fins aquí es refereix a l’estratigrafia; per d´altra banda, si observem la geologia estructural ens adonarem de la gran presència de falles d’important component direccional. Aquestes fractures diferencien varis blocs evidenciats pels contactes entre els diferents materials de la sèrie estratigràfica local. En alguns d’aquests blocs és on localitzem els llacs (separats els uns dels altres mitjançant les falles acabades d´esmentar). Tal com hem esmentat, aquests llacs són de naturalesa kàrstica: formats per l’enfonsament del sostre d’una antiga cavitat subterrània inundada (situada per sota del nivell freàtic). La primera consideració que podem fer va referida a la diferència de cota existent entre la zona on ens trobem i els cursos fluvials més propers: la Noguera Ribagorçana (fonamentalment). Aquest indret, forma part del Patrimoni Geològic, tant de l´Aragó, com del conjunt de tots els Pirineus. Efectivament, es tracta del conjunt més importants de llacunes d´origen Kàrstic, situades als Pirineu i també a les terres de ponent i al conjunt de les terres aragoneses. Dintre del que hem anomenat Complex Lacustre d´Estanya, a més a més de la que estem veient ara, hi ha la que hem vist a la parada anterior, així com altres llacunes de dimensions més reduïdes, situades pels voltants. Tot i així, la que destaca es la que estem veient ara: la Llacuna Gran d´Estanya (o Llacuna de Baix d´Estanya), situada al nostre SE. En els darrers anys, la sequera l´havia transformat en dos estanys. Tot i així, ara, es torna a veure formant un sol estany.

P6 COLL D´ESTANYA

PARADA 6. COMPLEX LACUSTRE D´ESTANYA, COLL D´ESTANYA, (pertanyen a l’antic terme municipal d´Estanya, que actualment es integrat al de Benavarri, comarca de la Ribagorça / Ribagorza). (Full 289). Després de fer la parada anterior, cal continuar pel camí que hem agafat a Estanya, anant cap a llevant. Aquest camí discorre pel costat de la llacuna Gran d´Estanya. Després, comença a pujar fins arribar a les immediacions del Coll d´Estanya. Poc abans d´arribar-hi, farem una aturada. Aquesta, la farem a uns 1´2 Km de la parada anterior, aproximadament. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials triàsics del Keuper. Més endavant, prop d´on ara som, hem trobat afloraments dels materials carbonatats cretàcics. Per d´altra banda, cal dir que ens estem desplaçant, pel la Unitat dels Mantells de les Serres Prepirinenques. Des d’aquest indret, mirant cap a ponent, cap a Estanya, podem gaudir d´una bona observació de la Llacuna Gran d´Estanya, que ja hem vist a l´aturada anterior. Tot i així, en aquest cas l´estem observant des de llevant.

P7 BARRANC DEL REGUÉ. FONT SALADA

PARADA 7. TRENCALL DE FINESTRES, BARRANC DEL REGUÉ, (Casserres del Castell, pertanyen al terme municipal d’Estopanyà, comarca de la Ribagorça, antiga Baixa Ribagorça). (Full 289). Després de fer la parada anterior, cal seguir pel camí de terra cap a les immediacions del poblet de Casserres del Castell. Poc abans d´arribar-hi, prop del trencall del camí que es dirigeix cap a Estopanyà i també cap a Finestres i cap a Fet, podem fer una nova aturada, a uns 2´8 Km de l´anterior aturada. Tot aquest recorregut, s´efectua sempre dintre del Mantell de la Unitat de les Serres Marginals, amb afloraments de materials mesozoics, molt sovint recoberts pels "Conglomerats de Baells", de l´Oligocè. Poc després de la parada anterior, haurem trobat una zona kàrstica similar a la de la parada anterior. També haurem vist uns nivells carbonatats mesozoics del Muschelkalk en una posició gairebé vertical. En erosionar-se han deixat uns interessants turons com a testimoni. Per d´altra banda, en aquest tram del recorregut, haurem pogut observar la propera explotació d´ofites de Soriana, actualment en actiu. Aquesta pedrera es troba a l´esquerra del camí de terra que estem seguint cap a Estopanyà.

P8 FONT DE LES OLLES

PARADA 8. PLA DE LA FONT DE LES OLLES, (al terme municipal d´Estopanyà, comarca de la Ribagorça, antiga Baixa Ribagorça). (Full 289). Des de l´aturada anterior és possible continuar pel camí de terra que es dirigeix cap al poble d´Estopanyà. En aquest trajecte, en passar pel Pla de la Font de les Olles es pot fer una nova aturada, a uns 1´5 Km de l’anterior. En aquest recorregut, anirem trobant afloraments dels materials que hem vist a les aturades anteriors. Tanmateix, trobarem afloraments dels materials triàsics del Keuper, amb nivells de guixos i argiles, fonamentalment. Tots aquests materials situen dintre de la Unitat dels Mantell de les Serres Marginals Seguint el recorregut, finalment trobarem afloraments dels materials carbonatats que han estat explotats a diversos llocs, prop d´on ara som. Aquestes calcàries són triàsiques i pertanyen al Muschelkalk. Cal dir que entre aquestes calcàries es troben nombrosos i interessants plecs. Per d´altra banda, davant de les explotacions de calcàries, veurem una extensa plana (Pla de la Font de les Olles). Es tracta del fons d´una antiga llacuna càrstica, dessecada fa temps. Al fons de la llacuna és molt fàcil veure sediments de torbes. També es poden observar les tasques de drenatge realitzades.

P9 MINERALITZACIONS DE FERRO

PARADA 9 - CONDICIONAL. ANTIGUES MINES DE FERRO D´ESTOPANYÀ, (terme municipal d´Estopanyà, comarca de la Ribagorça). (Full 289). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut pel camí que es va dirigint cap a Estopanyà. Així, inicialment acabarem de circundar el Pla de la Font de les Olles. Despés, el camí començarà a pujar lleugerament. Més endavant, trobarem un camí que per la dreta. Ens caldrà agafar-lo, per fer una parada prop del seu inici. Així, des de la parada anterior, haurem recorregut quasi 1 Km. En la darrera part d´aquest recorregut, ens caldrà agafar un corriolet. En aquest recorregut, hem anat trobant els materials esmentats a la parada anterior, Com en aquell cas, ens trobem dintre de la Unitat dels Mantell de les Serres Marginals Pirinenques, per on estem efectuant la totalitat del recorregut d´aquest itinerari. En aquest indret hi ha una mineralització similar a la que veurem a la propera aturada. de formacions ferro-manganesíferes de rebliment de cavitats d´origen kàrstic. Tot i això, ara predominen els minerals de ferro, amb GOETHITA (LIMONITA) i HEMATITES. Aquestes mineralitzacions es fan ben paleses prop del camí que estem seguint. Tanmateix hi ha petites minetes de minerals de ferro a poca distancia de les anteriors, però més allunyades. Tot i així, aquestes mineralitzacions no són gaire importants. Per d´altra banda, la PIROLUSITA es també molt abundant; així com els altres minerals de manganès, que hem vist a l´aturada anterior. També és molt abundant la CALCITA.

P10 MINA DE MANGANÈS D´ESTOPANYÀ / PARADA FINAL: RENTADORS D´ESTOPANYÂ

PARADA 10. MINES DE MANGANÈS D´ESTOPANYÀ, (terme municipal d´Estopanyà, comarca de la Ribagorça). (Full 289). Després d´efectuar la parada anterior, cal continuar el recorregut cap al proper poble d´Estopanyà, pel camí que estem seguint des de les immediacions de Caserres del Castell. Ben aviat arribarem a les immediacions de la cruïlla del camí amb la carretera HU – V – 9301. Just a la dreta del camí, a tocar de la cruïlla hi ha les restes d´una explotació minera. Aquí farem una aturada, a uns 0´6 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials carbonatats cretàcics, els quals es situen dintre de la Unitat dels Mantells de les Serres Marginals Pirinenques, per on estem situats. Per d´altra banda, en aquest tram del recorregut de l´itinerari, hem anat trobant antigues labors mineres. Ara, prop de la mina, hi afloren uns nivells carbonatats del Cretàcic: concretament que les "calcàries arenoses del Montsec". Precisament, la mineralització es situa sobre aquests calcàries cretàciques, tot reblint cavitats d´origen kàrstic. Aquestes calcàries constitueixen el turó sobre el qual es troba situada la població d´Estopanyà. Aquí, en aquest indret, va haver-hi unes explotacions mineres, situades sobre les mineralitzacions que acabem d´esmentar. Com a conseqüència d´aquestes explotacions s´ha generat un important Patrimoni Miner, tant d´aquesta comarca com del conjunt de tot Aragó. Entre aquest patrimoni, cal fer esment del Castellet Mines. Es tracta d´un rebliment de composició mineralògica de caràcter Mn-Fe; amb presència entre els minerals de manganès dels següents minerals: BIRNESSITA, PIROLUSITA (sense cap mena de dubte, és el mineral majoritari de l’indici), PSILOMELANA, RAMSDOLLITA (sempre molt minoritari), TODOROQUITA, MANGANOCALCITA i RODOCROISITA. Per d´altra banda, entre els minerals de ferro es troben els següents: GOETHITA (molt abundant, i sempre d´aspecte terrós, molt limonítica), HEMATITES (també molt abundant) i SIDERITA. També és molt abundant la CALCITA, sovint de color rosat. _______________________-_____________________________________________________________ PARADA FINAL. RENNTADORS D´ESTOPANYÀ, (terme municipal d´Estopanyà, comarca de la Ribagorça). (Full 289). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar per la carretera HU – V – 9302, que haurem trobat a la parada anterior. Seguint aquesta carretera, ben aviat arribarem a Estopanyà, Quasi en arribar-hi, trobarem una cruïlla, des d´on surt la carretera cap a Camporrels. Seguint-la arribarem al Rentadors d´Estopanyà i també a la cruïlla amb la carretera de l´embassament de Canelles. Aquí finalitzarà el recorregut de l´itinerari, a uns 1´3 Km de la darrera aturada. En aquest trajecte, hem circulat per sota d´Estopanyà, entre afloraments de les calcàries Cretàciques sobre les quals s´assenta la població, És interessant de veure l´interessant patrimoni miner d´aquest indret, amb un formós "castellet", per desgràcia sotmès a la degradació. Així, per una banda es pot veure un interessant castellet miner, l´únic que existeix a les comarques d´Osca. Al mateix temps es poden veure els rails on es situaven les vagonetes que es baixaven pel castellet; així com la politja. També, a una caseta situada al costat del castellet, es pot veure encara la maquinària que accionava el castellet. Per d´altra banda, front de les instal·lacions mineres hi ha els depòsits dels les properes explotacions d´ofites situades prop de l´antic poble de Soriana. Aquestes explotacions es troben a uns 2 Km d´on som ara, aproximadament, cap al ESE.

Comments

You can add a comment or review this trail